Aquest any en fem 25!

La felicitació de Nadal de Punt de Referència recollia els testimonis de dos joves, l’Ivica i en Moha, i d’una voluntària, la Pilar. Els primers deien “Quan algun dia venia molest o trist, m’animaven per continuar fent bé les coses i a riure” i “En el fons només buscava tranquil·litat, i és el que he trobat vivint amb la Lali.” Per la seva banda, la voluntària afirmava que “M’he adonat que les seves mancances són els meus privilegis.”, referint-se als joves atesos per l’entitat. Frases molt similars a aquestes les podríem haver recollit fa 25 anys, d’uns altres protagonistes però que, com aquests, van viure situacions molt similars. Podem dir que l’essència de Punt de Referència s’ha mantingut inalterable i això dona solidesa a la nostra entitat.

Punt de Referència és una petita organització plena de valors. És una entitat de base, nascuda per iniciativa de persones individuals i, de manera principal, d’una noia que havia estat tutelada, la Hannan Serrouk. D’ella va ser la idea original. De la mateixa manera que ara ens ho comparteixen l’Ivica o en Moha, la Hannan tenia clar que els joves com ella el que més necessitaven era sentir-se acompanyats per persones de confiança.

La solitud, en un moment tan complicat com és l’assoliment de la majoria d’edat i l’exigència d’emancipar-se, era i és un dels handicaps més grans amb els que es troben els nois i les noies extutelades. La Hannan ho va explicar en diversos mitjans de comunicació. L’Isidre Carbonell, aleshores director en un Centre de Justícia Juvenil, va escoltar-la en una entrevista de l’Antoni Bassas, a Catalunya Ràdio. Va aturar el cotxe i es va anotar el contacte. Dies més tard, tots dos es van trobar i la Hannan li va explicar la seva idea: crear una organització en la que persones voluntàries fessin de referents de joves extutelats, es diria Punt de Referència. Per la seva banda, en Juanjo Ortega va sentir a la Hannan en un altre programa, aquest cop a BTV i entrevistada pel Joan Barril. També va quedar tocat per aquell testimoni i va contactar-la per oferir-li el seu suport.

L’arrencada de Punt de Referència va ser complicada i plena d’entrebancs, però es van aconseguir crear dues parelles de mentoria, una protagonitzada pel mateix Juanjo i la Fàtima, i una altra per en Xavi Serra i l’Alí. Les relacions van anar molt bé, però tot just iniciades, tot l’equip tècnic i organitzatiu responsable de tirar endavant la idea inicial i crear una entitat va plegar. També ho va fer la seva ideòloga. La bona sintonia entre l’Isidre, que exercia de consultor expert en acompanyament a joves tutelats, el Xavi i el Juanjo, i el fet que compartien el convenciment que la idea tenia recorregut, va dur a una segona etapa de l’entitat: la del seu creixement i consolidació.

Khalid i Xavi, una de les primeres parelles del Projecte Referents, dos anys després d’iniciar la seva relació.

Punt de Referència no seria el que és ara sense totes i cadascuna de les persones que hi han passat. No podem dir, per sort perquè en són moltíssimes, el nom de totes les persones voluntàries i professionals, i de tots els i les joves. Ells són, sens dubte, l’ànima que ha mantingut viva l’entitat. Però sí que podem esmentar algunes persones significatives de l’equip tècnic. Des del primer moment, vam creure que la mentoria és una intervenció social extremadament valuosa, però també molt sensible ja que exigeix exercir una responsabilitat enorme. Calia professionalitzar l’entitat, tant per garantir una intervenció rigorosa i amb totes les garanties, com per assegurar un finançament estable, que aportés certa solidesa. El voluntariat com a ànima del projecte i l’equip professional com a motor de rigor, innovació i creació d’una xarxa de complicitats. I tot això, sota la figura d’una Associació sense ànim de lucre, governada per les persones sòcies.

La Marta Bàrbara en va ser la primera directora. Ella va aixecar l’entitat del no res. Va crear el seu primer equip tècnic amb el qual van dissenyar i aportar les primeres metodologies, com les dels nostres programes més emblemàtics: Referents i Acull. La Mercè Garet i la Tere Rodríguez van ser membres d’aquest equip pioner. Com ho va ser la Dèbora Magre, des de l’àmbit administratiu; ella va tramitar les primeres subvencions que van fer possible el creixement inicial de l’associació. El canvi de direcció amb l’entrada de la Rita Grané, actual directora, van suposar un nou salt endavant, i es va crear la figura de direcció de programes, amb la Laura Terrades.

Trobada Anual 2011

Hem viscut força canvis en l’equip tècnic–més dels que haguéssim volgut- amb entrades i sortides de diverses tècniques que, totes, han deixat petjada. I ho diem en femení, perquè Punt de Referència és una entitat fonamentalment femenina, tant per la presència majoritària de dones en l’equip i en el voluntariat, com per la manera de ser de l’organització i el seu model d’intervenció, basat en tenir cura dels joves.

Més enllà d’aquest equip tècnic, Punt de Referència també ha comptat amb excel·lents suports externs, persones que han aportat expertesa i visió per anar construint el projecte. En Jordi Bach és, probablement, la més destacada. Com a Cap de l’Àrea de Suport als Joves Majors de 18, de la Generalitat de Catalunya, sabia perfectament quines mancances tenia l’administració en la seva responsabilitat d’atendre al jovent extutelat. D’ell va ser la idea de crear el programa Acull i també va ser d’ell, la intuïció que aquest programa qui millor el podia posar en pràctica era Punt de Referència. La complicitat amb en Jordi Bach va ser mútua i ha estat una palanca en el creixement qualitatiu de l’entitat.

Aquest és, tan sols, el relat dels inicis i dels fets més destacats. En aquests 25 anys hem rebut molts premis i reconeixements, hem participat en projectes internacionals, ens criden de manera regular altres entitats per la nostra expertesa en la mentoria. Punt de Referència és un referent. Per a una entitat social, celebrar 25 anys de vida és meritori i ens ha d’omplir d’orgull. Però, el que cal celebrar de debò, és que en tot aquest temps no hem perdut l’esperit inicial: acompanyar els joves mitjançant el voluntariat i fer-ho amb qualitat i sense afany de lucre. Com deia el cantant, “qui perd els orígens perd la identitat”.

Que Punt de Referència sigui fidel al seu ideari per molts anys més!

Juanjo Ortega
Isidre Carbonell