Joves i voluntariat fan sentir la seva veu al tancament del projecte internacional Re-Generations

Tal com us explicàvem tot just fa un mes, del 10 al 13 de maig hem viatjat a Grècia per encarar el tancament del projecte Re-Generations. La col·laboració amb les entitats italiana (Defence for Children) i grega (ARSIS) ha tingut una durada de tres anys i, en aquest temps, hem aconseguit que aquestes entitats posin en marxa la mentoria social per a jovent migrat a Gènova i Tessalonica. Per valorar l’experiència agrupant el màxim de visions hem comptat amb l’assistència joves i voluntariat de Punt de Referència, que han fet escoltar la seva veu acompanyats dels tècnics de l’àrea internacional, la Mariona Sementé i en Xavi Florido.

El viatge va comptar amb activitats ben viariades com una visita guiada per la ciutat, una visita als recursos de l’entitat acollidora ARSIS, un taller vivencial per recollir les experiències de mentoria del jovent i voluntariat dels diversos països i un taller d’improvització teatral ben divertit. El darrer dia va tenir lloc l’esdeveniment final de tancament del projecte, en el qual el jovent de Punt de Referència va llegir un manifest que havia preparat expressament per a l’ocasió: us el compartim.

MANIFEST

Aquests dies hem pogut reflexionar sobre que és ser jove. Ser jove implica somiar, somiar amb tot allò que vols aconseguir: tenir facilitat per a estudiar el que t’agrada, gaudir tranquil·lament amb els teus amics, conèixer gent nova, treballar del que et faci vibrar i pensar que tot el que et plantegis és possible. Nosaltres, com molts altres joves del món, decidim deixar les nostres llars per a poder aconseguir tot això en un altre país i en definitiva, per a poder tenir un futur millor. Ens havien parlat d’Europa com un lloc on podíem somiar, un lloc ple de facilitats per a estudiar, treballar, poder tenir una bona vida, construir un bon futur i poder viure tranquils. En resum, ens havien parlat que Europa era fàcil. Res en aquest somni anomenat Europa va ser fàcil. Ni el viatge per a arribar com tampoc ho van ser els primers dies. Arribem en un lloc hostil on trobem més portes tancades que obertes. Aconseguir els documents per a poder tenir una residència legal ha estat la major de les nostres preocupacions, que fins i tot porta a la gent a viure al carrer. Sense documents ni casa és impossible poder treballar, poder guanyar els nostres diners i en definitiva, somiar amb un futur millor.

Quan arribem érem uns nens amb les idees molt clares i amb moltes ganes de treballar en un el nostre futur, només necessitàvem que Europa tingués realment els seus braços oberts, però ens trobem que les institucions no ens van abraçar. Un dia arribem a Punt de Referència i trobem un lloc on ser escoltats, valorats i rebem orientació a nivell educatiu, social i laboral. Tenir una mentora ens ha ajudat a tenir una persona amb la qual confiar, que està al teu costat, a creure en nosaltres mateixos i a tornar a creure que un futur millor era possible. Hem descobert nous llocs de Barcelona, après l’idioma, conegut noves persones i hem rebut tot el suport necessari per a seguir endavant. Només podem dir gràcies a la mentoria

Volem que altres joves puguin tenir la sort que hem tingut nosaltres, així que: ONE MENTOR FOR EVERY YOUTH. Si volem un món millor, tots aquí tenim uns deures: canviar la nostra manera de pensar, posar fi a la discriminació i necessitem aprendre a voler a l’altre i aprendre a viure tots junts, com una comunitat real.
A tots aquests nois que van perdre la vida intentant arribar: farem un món millor.

Després de l’experiència, hem volgut recollir els testimonis d’algunes de dos dels protagonistes: la Estefanía, voluntària, i el Dana, jove: 

“Em va semblar molt interessant entendre les casuístiques de cada país i que aquestes determinin la manera de treballar la mentoria. Per exemple, em va cridar l’atenció el fet que, la majoria del jovent que arriba a Grècia té la intenció de marxar a altres països, no d’establir-se allà. Trobo que ha de ser molt complicat treballar el vincle amb la persona mentora amb aquesta realitat de fons”.
“Em va enriquir molt el viatge amb joves i amb altres voluntaris. Crec que vam fer un equip molt xulo, amb el que vam tenir converses molt maques”.

Estefanía

“Hi tornaria una altra vegada! Em va agradar molt pujar a un avió i veure com funciona un aeroport, i després a Grècia vaig aprendre molt sobre com Europa rep al jovent migrat. Tothom em va preguntar molt sobre la meva experiència de mentoria amb el meu mentor Bernat, vaig parlar molt aquells dies!”

“El grup de gent que vam anar de viatge de seguida ens vam convertir en una família”. Dana

La col·laboració amb les entitats grega i italiana continuarà en el marc del nou projecte Road to Adulthood, aviat en sentireu parlar.