“Des dels pisos assistits promovem que el jovent tingui formació, una xarxa comunitària i les habilitats personals per sortir-se’n”

Parlem amb Tere Rodríguez, educadora del pis assistit Fent Camí.

Per Marta Bach

• Amb quina paraula definires el projecte de pisos assistits?

Sempre dic que l’important és “ser-hi”.

• Explica què és un pis assistit?

Els pisos assistits són projectes socioeducatius situats en blocs d’edificis de la ciutat que acullen a jovent quan surt del sistema de protecció quan compleixen els 18 anys i fins als 21 anys. És un projecte on hi ha una figura educativa que acompanya els processos individuals de les joves i, a la vegada, genera espais relacionals de grup per treballar la convivència i també, a escala individual, promoure l’autonomia de cadascuna en el seu camí cap a l’emancipació.  

• A Punt de Referència quants pisos assistits disposeu i quants joves acolliu?

Disposem de tres pisos assistits mixtes: Fent Camí i Trampolí, a la ciutat de Barcelona, i Horitzó a l’Hospitalet del Llobregat. En ells hi conviuen 12 joves, cadascuna amb la seva realitat i la seva “motxilla personal” que treballem intensament.

• I quina és la realitat d’aquest jovent? Com viuen aquesta oportunitat?

La realitat és que són nois i noies que no tenen referents adults positius al territori i, per tant, han d’emancipar-se sense una xarxa de suport emocional que els ajudi en temes del dia a dia. No tenen suport a cap nivell amb tot el que això comporta.

Cal diferenciar que les joves migrants acostumen a mantenir el vincle amb les seves famílies al país d’origen. Moltes d’elles han emprès el viatge motivades per un desig d’ajudar la seva família i, fins tot, algunes han estat empeses a fer-ho. En canvi, la realitat de les persones nascudes aquí pot ser diversa: acostumen a tenir uns referents poc estables i, segurament, han tingut vivències negatives que els condicionen el seu present i el seu futur.

Vull destacar que un pis assistit no és només disposar d’un habitatge, sinó també comptar amb el suport educatiu i del grup. També és cert que hi ha joves que només prioritzen la necessitat de tenir un sostre per no haver de viure al carrer.

•  Quin factor diferencial hi ha en els pisos assistits de Punt que no té una altra entitat?

Sempre volem que se sentin com a casa. Jo no els dic mai: seràs al pis? Sinó: seràs a casa? Aquesta cura dels detalls és important. Sobretot quan arriben al projecte estem molt atentes en què trobin el seu espai i se sentin acollides. Generar un caliu, una paraula que m’agrada i em representa molt. Perquè el caliu ha de ser real, tangible. Que ells i elles ho sentin. El pis assistit no ha de ser un lloc de pas. Per això, cal ser-hi.

• Quina és la feina d’una educadora dels pisos assistits?

Moltes de les joves venen de centres d’acollida o CRAES on hi conviuen moltes persones. El fet d’entrar en un pis com el nostre, primer, les fa sentir soles perquè és un canvi molt gran. Passen d’estar 24 hores acompanyades amb educadores i gent, a estar en un pis ja com un adult, amb els teus horaris, rutines i responsabilitats. Per això, la primera etapa, quan arriben, és molt important que l’educadora estigui atenta, que escolti el que la jove té a dir i pugui acompanyar-la, endreçar el que ella vol i, sobretot, cap a on vol dirigir la seva vida. Qui decideix és la jove i l’educadora està al costat. Al llarg de l’estada de les joves al pis (dels 18 als 21 anys, és a dir 3 anys) plantegem els objectius de treball per tal que es formin i puguin accedir al món laboral amb les màximes garanties. Aquest camí no és gens fàcil i les persones tenen alts i baixos que hem de sostenir perquè puguin tirar endavant amb els seus projectes vitals de manera autònoma.

• Quines competències i habilitats treballeu amb el jovent?

El nostre objectiu principal és que tinguin una estabilitat emocional perquè sense això és inviable poder afrontar els reptes del dia a dia. La salut emocional és un dels pilars que treballem més intensament. Volem que les joves que surtin dels pisos siguin ciutadanes de ple dret. Per això, promovem que tinguin una formació, una xarxa comunitària i les habilitats personals per poder sortir-se’n.

• Portes 16 anys treballant amb el col·lectiu de joves extutelats, quines diferències veus respecte el passat. En què ha canviat la seva realitat? Per bé o per pitjor?

En el passat, el punt de partida de les joves era molt similar. Arribaven mogudes per un afany de millora personal i de les seves famílies. Però, el camí administrativament era molt més difícil. Abans no s’apostava tant per la formació reglada, que és la que els permetrà tenir més oportunitats, i s’optava directament per la inserció en el mercat laboral. Per tant, els itineraris dins dels pisos assistits eren molt més curts. Ara, per contra, els perfils del jovent que entra als pisos és molt més ampli i variat, i això exigeix un esforç més intens per tal d’atendre les realitats diferenciades de cadascun. Des de Punt apostem per unes formacions de  llarga durada per generar més oportunitats i treballar la part emocional perquè així tinguin el màxim de recursos personals. L’acompanyament intens i allargat amb el temps permet generar una relació amb un vincle que facilita decididament el procés cap a l’emancipació.

• Les dificultats d’accés al mercat de l’habitatge del col·lectiu migrant i jovent extutelat condiciona el seu futur?

Totalment. No és que hi hagi dificultats, sinó gairebé es pot dir que és un territori vedat, una missió impossible. Per a una persona jove, llogar un pis implica destinar el 85,4% del seu salari. Per un jove extutelat a part de la barrera econòmica, s’afegeixen dificultats com el racisme. Com a societat cal abordar aquest tema de manera urgent! No només per al col·lectiu de jovent extutelat, sinó per a tota una generació.  És indecent que per una habitació rellogada a Barcelona o l’àrea metropolitana es paguin 400 € o més!

• Què t’ha aportat personalment aquesta feina?

Per a mi és un luxe poder estar al costat de persones que t’obren el cor i comparteixen amb tu les seves inquietuds, pors, somnis i desitjos de futur… I que et deixen entrar-hi, ser-hi! Estar atenta a tots els moments, saber el què els hi passa… Per a mi tenir cura de les relacions és el més important!

•  Si haguessis de quedar-te amb un record o explicar una anècdota d’aquests anys…

Hi ha gent que han passat per Punt que formen part de la meva família. Veure que se’n surten és gratificant. Tenen fills, parella, un sostre i uns somnis complerts. Recordo, que em van convidar a una boda al Marroc i va ser un regal. Em vaig sentir acollida com una més de la seva família.