Punt de Referència reivindica viabilitat en el desplegament de la regularització
La xifra de beneficiaris pot reduir-se significativament per una tramitació molt complexa, amb terminis molt curts, i l’exigència de documentació que ara mateix no es pot aconseguir
Veiem amb certa inquietud la manca d’informació sobre la regularització per poder acompanyar degudament les persones interessades
Davant de l’aprovació del govern espanyol de començar a tramitar una regularització extraordinària dirigida a persones estrangeres que ja viuen a l’Estat, des de Punt de Referència instem a l’administració a fer d’aquest un procés viable, transparent i àgil per a totes les persones que decideixin acollir-s’hi.
Celebrem aquesta mesura llargament reivindicada pel moviment social i que podria beneficiar fins a 150.000 persones migrants que viuen a Catalunya, xifra que s’enfila fins al mig milió en el conjunt de l’Estat i que suposa un avenç en la millora dels drets de les persones, en aquest cas d’aquelles que han passat per un procés migratori. Alertem, però, que aquesta xifra podria reduir-se molt significativament per una tramitació amb terminis molt curts, i l’exigència de documentació que ara mateix no es pot aconseguir.
En qualitat d’entitat que acompanyem joves en situació d’irregularitat administrativa, estem formant part d’espais informatius, de consulta i de participació enfocats a un òptim desplegament del Decret en què treballa el Consell de Ministres. En aquests, hi hem detectat certes contradiccions que podrien deixar fora moltes persones de la regularització, i convertir-se aquesta només en un procés ineficient, que generi més angoixa i frustració a persones que ja viuen situacions d’exclusió per la seva irregularitat administrativa.
A tall d’exemple, volem advertir que documentació que podria ser exigible com és l’empadronament podria suposar una barrera, ja que nombrosos ajuntaments estan negant el registre a persones que viuen als seus municipis.
A més, que es demani el certificat digital per fer tota la tramitació a persones amb evidents dificultats per aconseguir-lo pot suposar una altra barrera per aquesta mesura. Per això, considerem que haurien d’habilitar-se punts de tramitació presencials específics i suficients de l’administració estatal, amb recursos extraordinaris per evitar la saturació del sistema.
Volem reiterar que aquesta mesura és positiva en tant que amplia els drets de les persones que han viscut un procés migratori, i per això també considerem que l’agilitat en la regularització administrativa hauria de ser una qüestió establerta i no puntual al servei de les lògiques polítiques.