El capital social: un antídot contra l’individualisme i la desesperança

Article elaborat al voltant de la conversa del catedràtic emèrit Joan Subirats a Punt de Referència el 10 de març de 2026.

Mai com a societat no havíem fet front a un canvi d’època tan accelerat com l’actual. Aquest ritme genera una incertesa global que, acompanyada del fenomen tecnològic, ens exposa a un nivell d’individualització inèdit i que erosiona vincles. “Els espais de construcció, de comunitat, de vincles, del nosaltres, es trenquen”.

Aquesta és una de les idees que va plantejar el catedràtic emèrit de Ciència Política – Universitat Autònoma de Barcelona, Joan Subirats, aquest dimarts en un espai de conversa per als socis i sòcies de Punt de Referència. Amb ell, vam poder treballar el valor social de participar i de fer comunitat.

Seguint el concepte de capital social de Robert D. Putnam, com un capital a generar en l’entorn de les persones, la comunitat de Punt de Referència és capaç d’arribar al seu major grau d’expressió. Més enllà del que acostuma a fer que la gent es trobi (preocupar-se per allò que els afecta) i fins i tot més enllà de que això porti a aplegar-se amb qui tens interessos comuns, la part més valuosa i significativa del capital social és aquella dinàmica que et porta a a preocupar-te pel que et rodeja, pels que hi viuen i pels seus neguits. Això fa que, d’alguna manera, et sentis responsable del que passa a l’espai públic, a l’espai de tots, i et porti a ocupar-te de temes de responsabilitat col·lectiva, al costat de les institucions o fins i tot avançant-te a les mateixes.

Subirats ho resumia així: “Hi ha col·lectius com els joves sense xarxa familiar al territori que acumulen dificultats de moltes menes, i que precisament per aquesta barreja de temes que els afecta fan difícil que se’n ocupi l’administració, acostumada a que cada àmbit o direcció general s’ocupi d’un tema, sense que ningú acabi del tot d’ocupar-se del conjunt ni dels elements diferencials, ja que molts cops l’administració pública confon igualtat amb homogeneïtat”. En aquest sentit, va destacar Subirats, Punt és capaç d’entomar aquest procés de manera global i complerta, amb una mirada de reconstrucció de vincles i d’acompanyament en les transicions.

Aquesta forma de relació planteja un abordatge integral que assumeix que cada cas és únic, i dona lloc a un servei públic generat des d’una entitat social. Pel que fa al finançament institucional d’aquest, Subirats va reflexionar sobre l’actual model de subvenció que més aviat “delega” allò que per a l’administració es fa difícil o complicat, en comptes d’avançar cap a un model de coproducció. Aquest segon implica reforçar el vincle entre els qui estan “obligats a finançar davant de problemes públics i els qui disposen de les capacitats i les eines” per actuar de la millor manera possible.
Dos conceptes, el del capital social i la coproducció, que ens animen a continuar nedant contracorrent.

Perquè quan la desconfiança es va estenent, generant incertesa i por en detriment de l’esperança, apostar pels llaços entre les persones és l’única opció possible. Seguim teixint vincles, i obrint espais que donin pas a la vida i a l’esperança.

 

 

 

Joan Subirats, catedràtic emèrit de Ciència Política – Universitat Autònoma de Barcelona. Va ocupar el càrrec de ministre d’Universitats entre el desembre del 2021 i el novembre de 2023, i també ha estat regidor a l’Ajuntament de Barcelona i director de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB).