He après a relativitzar i a pensar constantment què podem fer perquè el nostre impacte en la societat sigui positiu

Enric Mas de Cereceda té 56 anys i és responsable de vendes i acords. Ha sigut voluntari en el projecte Referents de Punt de Referència.

 

Què és Punt de Referència per a tu?   

És la meva manera de tornar al món la bona sort que he tingut. Tinc una família, salut, formació, una llar i una feina… I així vull lluitar per un món més just i solidari.  

Com vas conèixer Punt de Referència?  

Omnium Cultural de Sant Cugat va organitzar una presentació on Punt de Referència va explicar els seus projectes. 

Què t’ha aportat vincular-te a Punt de Referència?   

La solidesa dels seus projectes i el seu acompanyament continu i proper m’ha ajudat.

A través de quin programa has estat vinculat a Punt de Referència?

Un any vaig col·laborar al programa Referents fent de mentor a un jove migrant. Ens veiem una vegada a la setmana i vam establir un vincle molt fort. A les trobades, mirava de donar-li suport i acompanyament, però fent que el jove actués i decidís amb autonomia. Vaig mirar d’ajudar-lo a conèixer la nostra cultura, acompanyar-lo a fer vincles, a què participes amb entitats locals, a què millorés l’idioma, a trobar llocs, a fer esport, a estudiar, qüestions mèdiques, entre d’altres.

L’any següent, tota la família vam participar en el programa Acull. Un projecte molt potent en el que durant nou mesos el jove va viure a casa com un membre més de la família. Vam acollir-lo i acompanyar-lo amb la formació i amb la recerca de feina, sempre amb l’ajuda i coordinació de Punt de Referència. 

Com ha estat l’experiència per a tu?  

L’experiència en el projecte Referents ha estat fantàstica. Es podria dir que el vincle no desapareix i que quelcom ens uneix per sempre. Hi tornaré, segur. Ara estic implicat en un altre projecte social a Sant Cugat, però els projectes de Punt de Referència i la dinàmica que posen les seves coordinadores em fa pensar que hi tornaré. Pel que fa al projecte Acull, tots els membres de la família han viscut l’experiència intensament. Els meus fills i la meva parella han estat cabdals. Tothom ha tingut una relació especial amb el jove i cada persona ha aportat allò que ha pogut perquè se sentís part de la família.  

Recomanaries altres persones que es vinculessin a Punt de Referència?

Totalment recomanable. Aquests projectes et fan tocar de peus a terra. Fan que tot sigui relatiu i que qualsevol cosa que ens fa enfadar o que ens incomoda sigui una fotesa si la compares amb la situació d’aquest jovent. 

 

Cal defensar els drets humans de totes les persones i desmuntar qualsevol argument manipulador de l’extrema dreta.

 

Ens trobem en un marc de l’auge de l’extrema dreta i els discursos d’odi cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com per exemple,  el col·lectiu del jovent migrant. Quin consideres que ha de ser el paper de la societat civil en aquest marc?    

La societat ha de ser contundent amb aquests discursos d’odi i actuar amb determinació. Només amb l’exemple farem que les coses canviïn i que aquells que ens envolten entenguin que des de la queixa i la resignació no canviarem res. Cal defensar els drets humans de totes les persones i desmuntar qualsevol argument manipulador de l’extrema dreta.  

Estem impulsant una campanya per sumar noves persones sòcies a Punt de Referència. Per què és important que les persones es facin sòcies de l’entitat?  

El suport econòmic dels socis és necessari, ja que les  ajudes que rep el Tercer Sector són insuficients. Encara estem lluny d’un sistema que financi correctament els projectes a mitjà i llarg termini sobre aquestes qüestions socials. Per tant, fer-se soci és determinant per a la continuïtat i consolidació d’entitats com Punt de Referència. 

Què t’agradaria dir  com a aprenentatge o lliçó com a tancament d’aquesta entrevista?   

Estar sol a un país llunyà i amb costums diferents deu ser la cosa més dura del món i encara més si una part de la societat no t’accepta i t’ho posa difícil. He après a relativitzar al màxim qualsevol “problema” del meu dia a dia i a pensar constantment què podem fer perquè el nostre impacte en la societat sigui positiu.