“La solidaritat i la construcció de comunitat no necessita grans actes, sinó compromís, empatia i ganes de contribuir a un món millor”

José Luiz Ruiz Calaforra té 42 anys i és cap de compres i logística de l’Institut Català de Retina. Conversem amb ell per conèixer la seva experiència i aprenentatges com a voluntari de Punt de Referència en el programa de mentoria.

Què és Punt de Referència per a tu?

Punt de Referència és un espai d’acollida i confiança on joves que han viscut situacions complicades poden trobar suport real i estable. Alhora, ha estat un entorn que facilita relacions humanes transformadores. Com a mentor m’he sentit acompanyat, escoltat i guia’t. L’entitat acompanya de manera respectuosa, sense jutjar i crea les condicions perquè les mentories siguin properes i útils tant per al jove com per al voluntari.

Com vas conèixer l’organització?

Vaig conèixer l’entitat a principis de l’any 2020, just després de tornar d’un viatge de volta al món on havia participat en diferents voluntariats. Quan vaig tornar a Espanya tenia clar que volia continuar dedicant una part del meu temps a projectes socials, així que buscant opcions per internet vaig descobrir Punt de Referència, quan encara eren al Raval. En aquell moment, tots els projectes de mentoria ja estaven en marxa i em van oferir donar un cop de mà al menjador social. Hi vaig anar tres o quatre vegades, però ben aviat va arribar la pandèmia i tot es va aturar. El 2024 vaig decidir reprendre aquest camí i hi vaig contactar de nou.

 

Com a mentor he après a escoltar millor, a ser més pacient i a valorar els petits passos que sovint passen desapercebuts.

 

Què t’ha aportat vincular-te a Punt de Referència?

Punt de Referència m’ha aportat molt més del que imaginava. M’ha permès conèixer realitats diferents i entendre d’una manera més humana què significa acompanyar algú des del respecte i la constància. Com a mentor he après a escoltar millor, a ser més pacient i a valorar els petits passos que sovint passen desapercebuts. També m’he sentit molt sostingut per l’equip tècnic perquè han creat un espai segur per compartir dubtes, eines i ajudar-nos en moments de dificultat. En definitiva, Punt de Referència m’ha ajudat a créixer personalment i a donar valor a la importància d’estar present per algú.

A través de quin projecte has estat vinculat? Explica’m una mica en què consisteix aquesta iniciativa.

He estat vinculat al projecte de mentoria. Es tracta d’una iniciativa que posa en relació joves entre 16 i 23 anys amb persones voluntàries que els ofereixen suport i acompanyament en el seu procés d’emancipació durant un període de 9 mesos. La mentoria consisteix a crear un vincle basat en la confiança: ens trobem regularment, compartim activitats, treballem objectius concrets i sobretot generem un espai segur perquè el o la jove pugui créixer, guanyar autonomia i pugui generar una xarxa relacional positiva. És un procés molt respectuós i acompanyat en tot moment per l’equip tècnic.

Com t’ha impactat l’experiència?

La veritat és que l’experiència ha estat molt positiva. Ha estat un camí d’aprenentatge mutu, on m’he sentit realitzat. La relació amb el jove m’ha permès veure l’impacte real que pot tenir estar present, escoltar i oferir suport des de la confiança. En general, ha estat una experiència enriquidora i molt significativa per a mi.

Recomanaries altres persones que es vinculessin a Punt de Referència?

Totalment. Recomanaria a qualsevol persona que tingui ganes d’implicar-se en un projecte social que conegui Punt de Referència. Li diria que és una experiència molt enriquidora, que et permet conèixer realitats diferents i crear un vincle significatiu amb un/a jove. A més, no estarà sol/a: l’equip acompanya molt bé durant tot el procés. És un compromís que demana temps i constància, però el que reps a canvi a nivell humà i personal és immens.

 

La societat civil és més imprescindible que mai. Hem de ser un contrapès actiu als discursos d’odi, fent visible la convivència, la solidaritat i la defensa dels drets humans. 

 

Ens trobem en un marc de l’auge de l’extrema dreta i els discursos d’odi cap a col·lectius en situació de vulnerabilitat, com per exemple, el col·lectiu del jovent migrant. Quin consideres que ha de ser el paper de la societat civil en aquest marc?

Malauradament, estem en un moment en què l’extrema dreta creix alimentant la por i assenyalant als col·lectius vulnerables. Segons la filòsofa valenciana Adela Cortina, en el seu llibre “Aporofobia, el rechazo al pobre” (si em permeteu, llibre molt recomanable), no es tracta només de racisme: moltes vegades ens enfrontem a l’aporofòbia, és a dir, l’odi als pobres i als més vulnerables. Això ens recorda que els discursos d’odi no només ataquen per origen o cultura, sinó per condició social.

Per això, considero que el paper de la societat civil és més imprescindible que mai. Hem de ser un contrapès actiu a aquests discursos d’odi, fent visible que la convivència, la solidaritat i la defensa dels drets humans no són només valors polítics. Hem de generar espais de trobada i teixir xarxes que posin al centre la dignitat de les persones. I, sobretot, hem de defensar el col·lectiu del jovent migrant com a part del nostre present i del nostre futur col·lectiu.

Estem impulsant una campanya per sumar noves persones sòcies a Punt de Referència. Per què és important que les persones es facin sòcies de l’entitat?

És essencial  que les persones es facin sòcies de Punt de Referència perquè així poden donar suport estable a un projecte que transforma la vida de jovent en situació de vulnerabilitat. Ser soci/a no és només una contribució econòmica a l’entitat, sinó també és una manera de formar part d’una comunitat que creu en la solidaritat i en el dret del jovent a tenir oportunitats. Cada aportació ajuda a mantenir els projectes de mentoria, a crear xarxes de suport i a garantir que cap jove se senti sol ni desatès.

Que t’agradaria dir com a aprenentatge o lliçó com a tancament d’aquesta entrevista?

L’experiència amb Punt de Referència m’ha ensenyat que els petits gestos, la constància i l’atenció real a l’altre poden tenir un impacte molt gran. He après a escoltar i acompanyar amb respecte, però sobretot,  he recordat que la solidaritat i la construcció de comunitat no necessita grans actes, sinó compromís, empatia i ganes de contribuir a un món millor.