“Penso que vivim per treballar i que ni tan sols així podem arribar a final de mes”

La Izabella és una jove de 19 anys que en porta tres amb l’acompanyament de Punt de Referència. La jove ha viscut fins fa poc al pis Trampolí. Al llarg de la seva vida s’ha traslladat moltes vegades i l’adaptació és un procés difícil per a ella. Ara, inicia una nova etapa i s’emancipa amb la seva parella a un pis de Barcelona. En aquest context en què l’edat mitjana d’emancipació a l’estat espanyol, segons l’Eurosat, és de 30 anys, li preguntem com viu la nova etapa.

Com vius el fet d’emancipar-te amb 19 anys? 

És un fet que em genera por perquè les coses estan complicades. Ens trobem en una situació en què costa poder viure i mantenir-se, ja que si no tens un treball o certs ingressos no pots viure perquè el cost de vida actualment és molt elevat, sobretot, amb el preu del lloguer i el menjar. 

 

“Aquest procés d’emancipació em permetrà construir la meva pròpia vida, el meu propi camí on puc fer el que realment desitjo”

 

 Què t’ha facilitat poder-te emancipar?

Aquest procés d’emancipació em permetrà construir la meva pròpia vida, el meu propi camí on puc fer el que realment desitjo i el que m’agrada: construir el meu niu. La meva situació mai ha sigut fàcil, i per això, estic agraïda de poder independitzar-me. He tingut la sort que la família de la meva parella ens ha cedit temporalment un pis i podrem instal·lar-nos allà.

Quins són els teus plans de futur? 

Primer vull acabar la formació de Grau mitjà de Farmàcia i parafarmàcia per adquirir el títol i treballar del que m’agrada. I durant els pròxims dos anys viuré amb la meva parella en aquest pis familiar, per això, vull estalviar perquè puguem adquirir la nostra pròpia casa i construir la nostra llar.

Quines dificultats creus que has d’afrontar un cop deixis de viure en un pis assistit?

El meu principal obstacle serà el tema econòmic perquè el context social actual és molt complicat. També el fet de ja no tenir una educadora al meu costat i haver de realitzar sola les gestions com, per exemple, el tema de la documentació. 

 

“En l’àmbit social falta educació financera. S’ha d’ensenyar com gestionar els ingressos”

 

Què creus que falta en l’àmbit social en relació amb l’habitatge?

En aquest àmbit falta educació financera. S’ha d’ensenyar com gestionar els ingressos. D’altra banda, considero que falta donar més visibilitat a les dificultats per accedir a l’habitatge. És cert que s’ha fet una manifestació per reivindicar el dret a l’habitatge, però al final queda en res i hem d’optar per les ajudes del govern.

Què opines de la societat actual en la qual vivim?

Penso que vivim per treballar i que ni tan sols així no podem arribar a final de mes. El que més em preocupa actualment és la qüestió de l’habitatge, ja que a Espanya no tenim els recursos necessaris. Estem en un moment que tot és car i que s’ha de pagar absolutament per tot. 

Li enviaries un missatge als joves que es troben en la mateixa situació que tu?

El que m’agradaria dir el jovent és que vulguin créixer econòmicament, que confiïn en si mateixos i que si fem pinya entre tots ens en sortirem. També, els diria que persegueixin els seus plans de futur i que lluitin per allò que desitgen.