• C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28  info@puntdereferencia.org
  • C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28

Agrupem veus per trobar respostes al repte d’accés a l’habitatge

Hi ha alguna manera d’evitar que l’accés a l’habitatge sigui un entrebanc tan limitador per als joves que es volen emancipar? Probablement ja no ens sorprèn saber que els preus del lloguer a Barcelona continuen augmentant, i que per a moltes persones joves la llar suposa una despesa de gran part del seu salari. Si la situació ja és preocupant per tanta gent, com se’n poden sortir els nois i noies que s’han d’emancipar amb tan sols 18 anys, sense poder comptar amb el suport de la família i en  alguns casos sense feina o sense el permís per obtenir-la?

Per intentar trobar alternatives a aquesta problemàtica hem volgut parlar-ne amb diverses veus que conformen el mapa d’habitatge. L’espai de conversa El Berenar a Punt ha acollit el primer debat de l’any, sota el títol “500€ per una habitació? Alternatives per accedir a l’habitatge.” Us l’expliquem!

 

El context:

  • Les darreres dades de l’Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) alerten pel que fa al risc de sensellarisme entre el jovent extutelat: un 75,5% de les noies i nois atesos pel sistema de protecció no disposen de cap recurs d’habitatge assistit quan compleixen els 18 anys.

 

 

El debat
Han vingut a parlar-ne en Joan Batlle i Bastardas, Director de Programes Socials d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Susana Bonet, Departament d’Atenció a Persones Sense Llar o en Situació d’Exclusió Residencial de l’Ajuntament de Barcelona, Eva Ortigosa, de la Cooperativa Sostre Cívic, Alejandro Llorens, Administració de finques La Gran Urbe, i un equip de Punt de Referència format per en Rachid (jove) la Tere (educadora) la Carmen (voluntària i membre de la Junta de Punt) i la Rita (directora).

La Susana enceta el debat celebrant la presència dels diversos representants a la cuina de Punt, perquè diu, per fer front a un problema tan complex no n’hi hauria prou amb què només un d’ells remi cap a unes millors condicions d’accés a l’habitatge, caldrà sumar conjuntament. La seva observació va ser premonitòria de les propostes de treball conjunt que el debat va generar.

  

 

Les respostes doncs, dependran de la gestió tant privada com pública del lloguer dels habitatges.
Què li demanaríem a l’Administració Publica? La Susana recorda la iniciativa aprovada recentment a Berlín, on s’ha optat per regular des de l’Administració, un topall de preu per metre quadrat. En Joan aposta també per explorar les xifres de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona i analitzar quins habitatges aviat podrien potencialment ser per a lloguer social o més assequibles, en el cas que l’administració tingui els mecanismes per actuar en aquest sentit.

 

La Carmen proposa la primera solució que agruparia en un conveni l’Administració Pública i alguna entitat bancària, per tal que proporcionin una borsa d’avals a jovent que no en pot disposar, a mode de crèdits a retornar en un termini llarg de temps. L’Alejandro comenta que ja existeix el programa Avalloguer de la Generalitat, i que malgrat la seva implementació va generar inseguretats, es podria aprofitar la feina feta i construir una proposta aprofitant aquesta base. Aquesta proposta, a més, podria ser complementària amb la darrera: l’Alejandro proposa teixir ponts directament des de l’entitat amb Administradores de Finques, comenta que moltes persones propietàries voldrien oferir els seus habitatges al col·lectiu de jovent extutelat, en el marc d’un acord amb l’entitat de la qual formen part.

 

Models alternatius al binomi lloguer – compra

Davant les dificultats d’accés a l’habitatge, hi ha iniciatives en funcionament que han anat consolidant alternatives, com és el cas de Sostre Cívic. L’Eva explica que la cooperativa considera que l’habitatge és un dret que s’ha pervertit i que Sostre Cívic vol sortir de les lògiques de mercat i proposa el model d’habitatge en cessió d’ús. Els seus habitatges són titularitat de la pròpia cooperativa i les persones que s’hi vulguin allotjar hauran de fer-se’n sòcies. El seu model ha anat creixent modestament i la construcció dels pisos ha estat possibles també gràcies a la suma de crèdit públic i aportació d’una Banca ètica. L’Eva considera que també les administracions locals haurien d’assumir aquesta responsabilitat. En Joan hi està d’acord i confia que aquests nous models d’habitatge amb el temps puguin tenir més suport per part de l’Administració.

 

Problemes afegits: el racisme
En Rachid ens explica el periple que ha viscut visitant més de 20 pisos en els que li han demanat un preu mínim de 500€ mensuals, un import al que no pot fer front amb el seu salari. Tan ell com la Tere celebren que es puguin obrir alternatives per tal que el jovent no tingui tantes dificultats econòmiques d’accés a l’habitatge, però la Tere ens recorda que el jovent a qui acompanyem també s’enfronten a un altre gran topall: el dels prejudicis. “Quantes vegades he acompanyat a en Rachid a visitar un pis i no li han donat per ser marroquí? Falta sensibilitat i confiança en aquest sentit, estaria molt bé també teixir algun treball amb els propietaris.”

L’Alejandro ho lamenta i explica els factors que han fet que actualment les persones propietàries puguin escollir qui seran els inquilins, un fet que perjudica les persones racialitzades: l’elevada demanda del lloguer ha provocat que els propietaris busquin entre els candidats un perfil de llogater econòmicament estable, i s’asseguren d’escollir persones que no entrin en situació d’impagaments. Aquest fet s’ha accentuat amb la recent Reforma de la Llei d’arrendaments Urbans que decreta que els avals pel lloguer d’un habitatge només podran cobrir dues mensualitats (fins ara l’aval podia respondre a la necessitat pactada).

Malgrat totes les dificultats econòmiques i de prejudicis que el jovent extutelat ha de viure per aconseguir un habitatge, avui acabem el berenar amb bon gust de boca. Hem après que encara hi ha models alternatius a explorar i que totes les veus que han participat avui tenen ganes de seure i tractar les solucions en profunditat. A més, avui ens han confirmat que en Rachid, després de lluitar per trobar una llar, aviat viurà a un habitatge de Sostre Cívic a Martorell.

Felicitats Rachid!