Cada any, 1.300 joves a Catalunya fan la majoria d’edat sense referents adults ni suport familiar

Rita Grané: ‘Quan un jove ha d’afrontar sol el pas a la vida adulta, la societat està fallant’

L’entitat impulsa una nova edició dels programes de mentoria i acollida per crear vincles entre joves, persones voluntàries i famílies

Per tercer any consecutiu, Punt de Referència posa en marxa una nova campanya de captació de mentors i mentores per acompanyar joves sense referents familiars que afronten la majoria d’edat sense una xarxa de suport. Amb el lema ‘Un vincle, el principi de moltes coses’, l’entitat busca 100 persones voluntàries disposades a compartir temps i experiències amb joves tutelats i extutelats un dia a la setmana, durant nou mesos.

L’entitat denuncia que cada any, prop de 1.300 joves a Catalunya compleixen 18 anys i deixen de comptar amb el suport institucional necessari. Molts d’ells afronten sols el pas cap a la vida adulta en un context marcat per les dificultats d’accés a l’habitatge, la precarietat laboral i la manca de xarxes relacionals i afectives. “Aquesta situació augmenta el risc d’aïllament social i de soledat no desitjada”, afirma Rita Grané, directora de Punt de Referència.

Davant d’aquesta realitat, Punt de Referència impulsa un model de mentoria social basat en la creació de vincles significatius entre persones amb trajectòries vitals diverses per tal que els joves tinguin referents adults. A més, la campanya vol sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de generar espais de trobada, confiança i suport mutu que afavoreixin la inclusió i el sentiment de pertinença.

“Quan un jove ha d’afrontar sol el pas a la vida adulta, és la societat qui està fallant. Cap jove hauria de créixer sense referents, vincles ni suport”, reivindica Grané. “La mentoria no transforma només la vida de qui hi participa, sinó també la manera com ens relacionem com a societat”, afegeix.

La mentoria de Punt de Referència ofereix un acompanyament proper i continuat en un moment clau de les vides dels joves. Les persones mentores comparteixen activitats quotidianes, converses i experiències que contribueixen a reforçar l’autonomia, la confiança i el benestar emocional dels joves.

“Soc immigrant i no tinc família aquí. Per això és tan important tenir algú de confiança, un lloc segur. Amb l’Àngel (mentor) puc parlar de les meves coses i sentir que no estic sol”, assegura el Buba, jove que participa al projecte Referents. Per la seva banda, l’Àngel del projecte de mentoria Referents, afegeix: “Tot ha sigut molt fàcil i natural. El vincle que hem creat és tan important que és inevitable pensar que el continuarem mantenint”.

La campanya també fa una crida a persones, parelles i famílies que vulguin participar en el projecte Acull, una iniciativa que promou la convivència temporal entre el jovent i llars acollidores durant nou mesos. Aquesta experiència contribueix a generar vincles, hàbits de convivència i una xarxa de suport que reforça el procés d’emancipació dels joves.

“Viure amb una família m’ha donat l’oportunitat d’aprendre català i sentir-me integrat. Quan vaig arribar a Catalunya, només tenia un amic, i ara formo part d’una família”, afirma Othman, jove del programa Acull, que també se suma a la crida: “Entenc que a les famílies els pugui fer respecte obrir les portes de casa seva, però és molt important que donin un vot de confiança als joves; n’hi ha molts que ho necessiten. És important que s’hi atreveixin. No estaran soles, tindran el suport de Punt de Referència”.

Durant tot el procés, Punt de Referència acompanya tant els joves com les persones o nuclis familiars voluntaris amb suport professional especialitzat i espais de seguiment i formació.

“En les dues edicions anteriors hem assolit i superat l’objectiu de 100 persones mentores, gràcies al compromís i la implicació de la ciutadania. Això ha permès que durant el 2025 hàgim acompanyat 204 joves i 133 noves persones voluntàries s’han sumat al projecte, consolidant una xarxa de suport sòlida i en creixement”, destaca la directora. “És un èxit col·lectiu que demostra que quan la societat respon, els vincles es converteixen en oportunitats reals. Cada persona que fa un pas endavant està contribuint a construir una societat més justa i cohesionada”, conclou Grané.

Les persones interessades a participar en els programes de mentoria o acollida poden obtenir més informació a través del web de l’entitat: www.puntdereferencia.org/mentoria

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ens ha visitat avui per conèixer de primera mà els programes d’acollida i mentoria social que desenvolupem amb el suport d’aquest Departament.

Durant la visita, la consellera i la directora general de Serveis Socials i Inclusió, Anna Vila i Rull, han conegut el projecte Acull a través del nostre voluntariat i jovent. Aquesta iniciativa, que vam posar en marxa el 2002, implica joves migrats sense referents familiars al territori, que compleixen 18 anys i als quals s’ofereix una estada de 9 mesos en un entorn familiar acollidor i amb suport educatiu.

Som la primera entitat a Catalunya a tenir un programa específic per acollir joves migrats sols majors d’edat i la consellera ha volgut conèixer-ne l’experiència amb aquesta trobada amb famílies i un dels joves acollits. “Per primera vegada una conselleria ha visitat Punt de Referència. Cal que l’administració sigui una aliada més de les entitats del Tercer Sector”, destaca el participant del projecte i membre de la junta de Punt de Referència, Joaquim Corbera. En aquest sentit, Punt de Referència ha reivindicat la importància de crear un pla d’emancipació juvenil, simplificar els processos burocràtics i administratius, potenciar la inclusió i augmentar les cobertures per millorar l’acompanyament del jovent. “Ens trobem en  casos en què si un jove entra a Espanya amb 18 anys i un mes queda totalment exclòs del sistema. En canvi, si entra un mes abans de la majoria d’edat el sistema l’acull. A la pràctica aquests dos joves estan en la mateixa situació de vulnerabilitat”, denúncia Corbera. En aquest context, també hem reivindicat el treball de coordinació interdepartamental per tal que el jovent en situació vulnerabilitat tingui reserva de places d’habitatge protegit, com altres col·lectius, per evitar que esdevinguin persones sense sostre.

Entre els beneficis del programa, els mateixos participants en destaquen el caliu emocional i la possibilitat d’una vivència quotidiana normalitzada, transformadora per als joves en procés d’emancipació. “Amb el programa Acull he trobat algú amb qui parlar sobre el que em preocupa. Algú que m’escolta i a qui puc recórrer quan necessito consell”, destaca el jovent participant del projecte. Per una altra banda, també es fa valdre la millora significativa en les llengües del país, que amplia oportunitats d’inserció laboral, formació i participació comunitària.”Al principi sembla que només són els acollidors els que ofereixen alguna cosa a canvi. Al cap dels mesos t’adones que el jovent t’ha aportat igual o més suport que tu”, subratlla Corbera sobre la seva experiència com a acollidor.

Gairebé 70 joves s’han beneficiat del programa Acull, des de l’inici del projecte fa 23 anys, Un 70% dels participants mantenen el vincle emocional i social més enllà dels nou mesos d’acollida.

Punt de Referència engega la campanya ‘Som canvi, som xarxa, som Punt’ per incorporar noves persones mentores abans d’acabar l’estiu, persones que se sumin per acompanyar jovent sense una xarxa de suport i en situació de vulnerabilitat quan compleix els 18 anys. La campanya es basa en la importància de tenir referents i una xarxa de suport per poder afrontar la transició a l’edat adulta trencant la soledat no desitjada. En aquest context, el participant en la mentoria de Punt de Referència, Issiaga Sylla, destaca: “A Punt de Referència em van preguntar per primera vegada quin és el meu projecte de vida i què m’agradaria fer”.

Cada any, a Catalunya, 1.300 joves deixen d’estar tutelats per l’estat i comencen la transició a l’edat adulta en solitari. “Cap jove que surt d’un sistema de protecció s’hauria d’emancipar en soledat; s’ha de vetllar per construir una xarxa de suport”, destaca la directora de Punt de Referència, Rita Grané. Segons dades de l’estudi de Càtedra Habitatge i Futur de la Universitat Pompeu Fabra i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis (APCE) del 2024: ‘el jovent no pot anar-se’n de casa: el seu poder adquisitiu cau el 10% i els lloguers pugen el 53%’.

A més, aquest jovent molts cops s’ha d’enfrontar a situacions discriminatòries que vulneren drets com: el dret a la vida, el dret a llar, el dret l’educació o el dret al treball. Així ho confirma l’informe anual de SOS Racisme “(In)visibles. L’estat del racisme a Catalunya”: el 47% de les discriminacions racistes a Catalunya es cometen contra menors d’edat, en l’àmbit educatiu, de tutela i de prestacions socials: “He d’acompanyar un jove a una cita mèdica perquè, si no, és possible que no l’atenguin. Si els discursos d’odi calen en una persona que treballa en la recepció d’un CAP, això és personal, però si calen en les polítiques públiques, la vulneració és més gran”, destaca l’educadora de Punt de Referència, Ona Gázquez. En aquest marc, un jove participant en els projectes de mentoria, en Madou, conclou que: “Venim a treballar, estudiar i poder viure”.

La Mentoria de Punt de Referència

A Punt de Referència defensem la importància del capital social, el suport emocional, la participació comunitària i els vincles significatius en l’emancipació, apostem per la mentoria com a eina d’acompanyament: el 81% del jovent afirma que estableix una relació de confiança amb la seva persona mentora. El 2024, Punt de Referència va acompanyar a 282 joves en aquesta situació per continuar construint una societat més equitativa i cohesionada.

El programa de mentoria social consisteix en 9 mesos de vincle amb el jovent. D’inici, les persones mentores fan una entrevista personal i reben 10 h de formació per apropar-se a la realitat del jovent i conèixer el projecte en profunditat.

A més, durant tot el procés, compten amb el suport de l’equip de Punt de Referència en la construcció de la relació i acompanyament en tots aquells aspectes que derivin d’aquesta perquè la relació sigui enriquidora per a les dues parts. 

En aquest sentit, per una banda, el voluntariat pot fer mentoria acull, que potencia que el jovent d’entre 18 i 23 anys convisqui en el nucli familiar i generi vincles i hàbits de convivència, així com potenciar un intercanvi cultural des de la igualtat d’oportunitats. En el marc del programa, una de les participants de la mentoria acull destaca: “Deixes de mirar-te sempre el melic i veus que hi ha altres maneres de fer, pensar i actuar”. 

Per una altra banda, la mentoria d’acompanyament, que incentiva el suport emocional i el reconeixement de qualitat, rigorós i amb calidesa en diferents àmbits de la vida del jovent. També, el suport pràctic com fer els deures, descobrir la ciutat, conèixer espais comunitaris, millorar la llengua catalana, entre d’altres. En aquest context, una de les joves que ha rebut l’acompanyament destaca: “La meva mentora m’ha ajudat a visualitzar-me en el futur”.

Fes mentoria aquí 

Un any més jovent, voluntariat i l’equip de Punt de Referència ens trobem per celebrar un Iftar comunitari. L’Iftar és una oportunitat per compartir i apropar-nos a  una celebració important per al jovent que celebra el Ramadà. És un espai de coneixença. La cuina ens ajuda a descobrir aquesta tradició oferint a la comunitat de Punt de Referència estar al costat del jovent, acompanyant-los en moments importants en què tenir a la família lluny és més dur.

L’esdeveniment s’ha celebrat a la cuina comunitària de Sant Antoni. Un espai que ha permès al jovent cuinar els plats típics dels seus països, per exemple, el tagín, chepbuyapo, tacos, cus cus, … per compartir-ho amb tots els assistents.  La consigna era que tothom arribés amb alguna cosa per compartir.

Aquests espais ajuden a apropar diferents cultures i realitats, descobrint el que aporten i ensenyen a la resta. Després de menjar tots plegats, la Zineb i l’Ebrima, dos joves de Punt de Referència, van realitzar un parlament per explicar el significat del Ramadà per la comunitat musulmana. L’Ebrima va destacar que el Ramadà és “fa en el novè mes del calendari lunar i forma part dels cinc pilars de l’islam”, en aquest context la Zineb va afegir que el dejuni es fa “amb amor, ens apropem a Déu i ens posem a la pell de les persones que no tenen menjar.

 “El Ramadà és un mes en què ens perdonem els uns als altres, ens oblidem dels problemes i de les coses dolentes” -Zineb, jove de Punt de Referència.