Començar el camí de la mentoria
Acabem la selecció del nou voluntariat: el primer pas per construir una mentoria
Què ens mou a voler acompanyar una altra persona? Què esperem d’una relació de mentoria? I què vol dir ser-hi sense tenir totes les respostes?
Quan coneixem històries com la del Mamadou i la Carme, que han construït un vincle de confiança que va més enllà de la mentoria, és fàcil preguntar-nos com s’arriba fins aquí. Darrere d’aquestes relacions hi ha temps, experiències compartides i un procés que comença molt abans de la primera trobada: la selecció del voluntariat.
Al setembre acabem aquest procés amb algunes de les persones que volen fer mentoria a Punt de Referència. És una fase fonamental per conèixer les motivacions de cada persona, compartir què implica el rol de mentor o mentora i explorar si les expectatives i la disponibilitat encaixen amb el compromís que requereix l’acompanyament.
No busquem persones expertes ni algú que vingui a solucionar la vida del jovent. Busquem persones disposades a compartir una part del seu temps i de la seva trajectòria vital, a escoltar sense jutjar i a acompanyar una altra persona en el seu camí cap a la vida adulta.
Seleccionar no és només trobar persones voluntàries, sinó començar a construir les condicions perquè la relació de mentoria pugui créixer. Per això, és important parlar de les motivacions que ens porten a fer aquest pas, de les expectatives que tenim i també dels dubtes i les pors que poden aparèixer.
Com explica la Marina Montoya, coordinadora dels programes de mentoria de Punt de Referència, el procés es pot entendre com una excursió que algú ja ha fet i que decideix tornar a recórrer al costat d’una altra persona.
«És com si una persona que ja ha fet una excursió molt llarga tornés enrere per fer-la de nou al costat d’una altra, sense dir-li quin és el camí. I, mentre l’acompanya, també en descobreix un de nou.»
Aquesta mirada ens recorda que acompanyar no és dirigir, sinó caminar al costat de l’altra persona, respectant el seu ritme i la seva realitat.
La selecció és, doncs, el primer pas per començar a construir aquest tipus de relació. Un procés que continua amb la formació inicial i l’acompanyament de l’equip professional, i que prepara les persones voluntàries per iniciar una mentoria amb més consciència del seu paper i del valor del vincle que poden arribar a construir.
En aquest moment també és habitual que sorgeixin dubtes a les persones voluntàries: Què passarà si al principi no sabem de què parlar? I si ens sentim incòmodes? Com podem acompanyar una persona que viu realitats diferents de la nostra? Aquestes preguntes formen part del procés i ens ajuden a entendre que la mentoria no consisteix a tenir totes les respostes, sinó a estar disposats a construir una relació des de la confiança, el respecte i el reconeixement dels recursos de l’altra persona.
Aquest procés és possible gràcies al suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Fons d’Acció Social de la Basílica de la Sagrada Família i la Diputació de Barcelona.
I tu, no en vols formar part? Fes mentoria.