Mamadou i Carmen: quan una mentoria es converteix en amistat

Avui hem quedat Mamadou Tela Diallo i la seva antiga mentora, Carmen Turégano, per dinar. Hem estat amb la seva dona i el seu fill de quatre mesos.

Fa cinc anys que Mamadou va arribar a Barcelona. Va trobar una associació que es diu MPDL, a Badalona, i allà el van orientar cap a Punt de Referència, la nostra entitat. En aquell moment, Mamadou estudiava castellà dia i nit: en línia, a l’escola, al carrer, amb els nous coneguts… Tot per aprendre’n més ràpid. Quan va arribar a Punt de Referència, també va entrar en contacte amb el català.

En la primera acollida a l’entitat, va parlar amb la tècnica Alícia, que li va recomanar una mentora per acompanyar-lo en la seva arribada. Mamadou no volia canviar de referent, però l’Alícia ens va presentar perquè jo fos la seva mentora. I aquí estem, Mamadou i Carmen, quatre anys després. Perquè, efectivament, la mentoria es va dur a terme, i va donar lloc a un vincle de confiança molt sòlid.

En principi, des de Punt de Referència ens van plantejar una mentoria de vuit mesos, amb una trobada setmanal en un espai públic. Quan vam acceptar per escrit els termes, vam elaborar el nostre pla de treball.

—Moltes coses tenia aquell pla de treball —diu Mamadou—. Ara conec els museus i tots els llocs per visitar: el Camp Nou, el Tibidabo, la Sagrada Família, el Park Güell… Ho conec tot.

El pla de treball compartit tenia com a objectiu acompanyar Mamadou en les decisions que havia de prendre davant de noves situacions. Aspectes com l’aprenentatge de les llengües, les visites a la ciutat o la cultura eren els mitjans per anar abordant els seus dubtes i també les seves preocupacions. Mamadou havia de prendre decisions importants: la recerca de feina, la revisió de situacions no grates o la resposta a moltes preguntes. Van passar uns quatre mesos i el repte que es va presentar més difícil va ser trobar el primer pis.

Barcelona vivia un dels pitjors moments d’especulació immobiliària. Hi havia desenes d’ofertes d’habitacions a les plataformes, però cap semblava disponible. Vam consensuar un mètode perquè Mamadou fes la recerca i establís contactes. El resultat era infructuós.

—Res de res —diu Mamadou—. Mai et truquen.

Un dia ens vam asseure al Paral·lel i cadascú va agafar el seu telèfon per trucar una vegada i una altra. Fins que va aparèixer Pedro, un home gran que va acceptar de bon grat llogar-li una habitació. Allà va viure Mamadou fins al seu canvi de situació més important.

Recordem que, el dia del seu 24è aniversari, a casa d’en Pedro, ens vam trobar amb les seves companyes de feina. Jo, en aquell moment, encara era la seva mentora, i em va alegrar veure en Pedro compartint aquell moment amb tots nosaltres. També va ser present al seu casament.

La mentoria va finalitzar en el termini previst, però vam acordar continuar mantenint el contacte perquè hi havia una bona relació. I, des d’aleshores, hem construït una bona amistat.

A finals d’aquell mateix any, Mamadou em va trucar per dir-me que tenia una bona notícia. Ens vam trobar als jardins de la Torre Glòries. La notícia era realment important: s’havia promès amb una noia de Granollers.

—M’he promès, Carmen, i quan tinguem pis ens casarem primer pel civil. Després farem el casament i volem que hi vinguis.

Però va trobar una nova dificultat en el seu projecte de vida: trobar un pis de lloguer. Tot i que tant Mamadou com la seva promesa tenien contracte de treball, semblava que ningú no els volia llogar un pis. Quan em va demanar ajuda, ens vam plantar personalment a Ripollet, Cerdanyola i Montcada. Res de res. Finalment, va trobar un pis molt adequat a Granollers, en un barri ben connectat, amb tots els serveis públics i a prop de la família de la seva dona.

No vaig poder assistir al casament, però vaig veure les fotografies, plenes de color i música.

Avui, l’any 2026, han vingut a donar-me el condol per la mort del meu pare, un home de 99 anys a qui Mamadou respectava molt. Han tingut un nadó, un nen despert, que aprendrà, com els seus cosins, el català i el castellà. Per descomptat, Baba i Nene parlen al seu fill en pulaar i en francès. I aquest preciós nadó també aprendrà altres idiomes, per si algun dia vol viatjar a països llunyans.

Mamadou va canviar de feina fa mig any. No sempre és fàcil trobar una bona feina a prop de casa. Ara viatja cada dia laborable de Granollers a Barcelona, però ja busca, sense pressa, una feina a la seva ciutat.

I si la vida és un seguit de nous reptes, tots dos estem d’acord que la mentoria per a joves de Punt de Referència és una eina d’ajuda molt efectiva. Tenir un referent per al creixement personal pot ajudar a entendre la societat en què vivim i la nostra posició dins d’ella.

Mamadou Tela Diallo i Carmen Turégano
17 de juny de 2026