“Treballar amb el jovent des del vincle afectiu i el reconeixement que aquest genera és un dels nostres puntals”

Parlem amb Laura Terradas, coordinadora de mentoria a Punt de Referència

Per Sara Montesinos

• Com definiries en una paraula Punt de Referència?

Xarxa, Punt de Referència és xarxa.

• Com és el teu vincle amb l’entitat, quina és la teva història amb Punt de Referència?

Vaig arribar a Punt de Referència l’abril de 2014. Per mi en aquell moment va ser una oportunitat important, jo havia estudiat temes d’educació i pedagogia però no tan vinculades al món social. La persona que em va fer l’entrevista va apostar per mi en aquest sentit, l’especialització l’aniria aprenent a l’entitat.

Vaig començar cobrint una baixa de sis mesos i després em van suggerir quedar-me amb el Projecte Referents i el Projecte Acull. Més tard, cap al 2017, em van proposar portar la coordinació, anàvem creixent com a entitat i la vaig assumir. A principis de 2022 ja vaig passar a ser coordinadora de mentoria, quan la coordinació general es va dividir en mentoria i habitatge. També faig la formació de consultoria des que es va crear el servei l’any 2015, bàsicament formem altres entitats en la metodologia referents per acompanyar jovent vulnerable a través de la mentoria social.

• Què creus que us diferencia d’altres projectes de suport?

Ens organitzem en comissions de treball; fem propostes i les adaptem segons els contextos i situacions dels joves. Per mi hi ha dues coses importants que ens diferencien, una és el treball des del vincle afectiu, això és molt fàcil de dir i molt complex de fer. Quan parlo de vincle afectiu és perquè nosaltres treballem des de la part tècnica així com l’acompanyament a través dels vincles de confiança, treballar des d’aquí fa que posem el focus en la salut emocional. El vincle afectiu ens permet treballar diverses perspectives, també autoestima, autoconcepte i auto expectatives. Tot això es construeix a través de la mirada dels altres, per això és tan valuós treballar des del vincle afectiu en l’emancipació. Respondre la pregunta de qui vols ser de gran es pot fer amb més força des de la mirada d’algú que confia en tu i t’ho transmet. Treballar des del vincle afectiu genera un reconeixement, a partir d’aquí podem treballar l’autoestima i l’auto expectativa. Això és un dels nostres puntals, treballar des del vincle afectiu i el reconeixement que aquest genera. L’altre pilar que ens diferencia és la perspectiva comunitària, la resiliència no és només individual, és també comunitària. Sense xarxa o comunitat difícilment poden tenir l’autoestima ni les oportunitats per mostrar el seu potencial. A través dels vincles que generem transformen la mirada, aquest aprenentatge el traspassen al seu entorn proper, el comparteixen a la seva xarxa i sensibilitzen el seu entorn proper, tan altres joves com el voluntariat. Ells expliquen el que viuen aquí i porten altres joves. Per mi aquesta dimensió ens diferencia, però tot això no es fa sol, perquè això sigui possible és molt important tota la formació i acompanyament que fem a la construcció del vincle. Tot això enforteix comunitat des del que es genera a través dels vincles i les xarxes properes. També provoquem comunitat a través de la xarxa, treballem amb altres entitats per tal de construir-la.

• Quin és el ventall d’acompanyaments i suports dels quals es poden beneficiar els i les joves?

El jovent que participa de Punt de Referència ho pot fer amb la mentoria, des de l’acompanyament a l’emancipació com al d’estudi. Hi ha també de suport a l’habitatge; acolliments familiars, projectes per altres estadis d’emancipació i també pisos assistits. Per acabar, hi ha també la participació, amb projectes com Som Llavor, de creació audiovisual, i El Trajecte, un acompanyament socioeducatiu. Són les tres potes amb les quals treballem.

• Quins han estat els projectes més exitosos?

A mi quan em pregunten això em ve al cap el Projecte Referents. És una proposta que va fer néixer Punt de Referència fa 25 anys i encara és vàlida. Cada any té voluntariat i el portem a altres territoris, però l’essència, l’objectiu i la metodologia continuen sent vàlides després de tots aquests anys. De vegades hi ha projectes educatius o d’intervenció social que són més momentanis i, en canvi, Referents és atemporal i això és una fortalesa molt forta. A més, sobretot, dels impactes que genera; els darrers estudis que tenim diuen que hi ha beneficis tant per al jovent com per al voluntariat.

• I les principals traves?

Per mi, hi ha una treva bàsica que són els recursos. Punt de Referència se n’ha sortit sempre, però per fer els projectes que fem es necessiten recursos econòmics i aconseguir-los cada any és molt esforç. Aixecar projectes i sostenir-los quan continues apostant per la qualitat i no la quantitat, en aquest món és complex, és tot un repte en l’àmbit econòmic.

• Amb quina xarxa de suport compteu?

Participem de diverses federacions, a banda de treballar en xarxa amb les entitats del territori. Al Maresme i al Vallès, per exemple, hem fet xarxa amb els ens locals i amb les entitats que també estaven treballant al territori, sobretot Mataró, Sabadell i Terrassa.  També formem part de federacions que tenen més tasques d’incidència, sensibilització i generació de recursos per professionals. Som fundadores de la Coordinadora de Mentoria Social i també som part de FEPA, ECAS i la Fundació Catalana de Voluntariat Social. A través d’aquestes entitats participem també de la Taula del Tercer Sector.

• Si haguessis de triar un moment, un record…

Em ve al cap un de molt recent… Fa uns sis o set anys vaig conèixer un jove que va fer tot el procés de referents, mentoria… Jo feia les tutories de trajecte, ell participava d’activitats grupals de lleure i algun cop ens havíem confrontat per qüestions de gènere. Ara feia molt de temps que no parlava amb ell, però va venir a la trobada dels 25 anys de Punt de Referència. Quan ens vam trobar va dir “havia de venir a veure’t!”, vaig pensar que era bonic. És molt significatiu per a mi i per a Punt de Referència, de vegades no saps si l’acompanyament crea un impacte a llarg termini i amb el temps ho veus clar. Es crea un vincle afectiu que és el que realment busquem!