• Volem incorporar 500 persones sòcies a Punt de Referència

A Catalunya, cada any, 1.000 joves fan divuit anys i perden suport institucional. Com a societat, no només no estem donant resposta a aquesta realitat sinó que el creixent discurs xenòfob i racista complica la socialització d’aquest jovent. Cal que la societat civil organitzada, a través d’entitats com Punt de Referència vetllem per continuar garantint els drets del jovent sense xarxa de suport.Per aquest motiu, engeguem una campanya de captació de persones sòcies. Necessitem 500 persones sòcies que facin aportacions econòmiques regulars i es puguin sumar a les comissions de treball com a compromís per garantir l’estabilitat, autonomia i viabilitat del projecte a llarg termini. Necessitem incrementar la base social, et necessitem a tu.

“Ser sòcia i acompanyar aquesta entitat ha estat un camí de creixement mutu, que m’ha permès participar activament en la societat que desitjo. Em nego a creure que no podem canviar les coses; només cal voler-ho, a vegades un petit gest pot canviar el món”. Destaca la presidenta i sòcia de Punt de Referència, Mònica Argús.

Els teus donatius desgraven fins a un 95%

Els donatius a entitats sense ànim de lucre tenen una desgravació del 80% en aportacions iguals o inferiors a 250 €.  A més, les entitats membres del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana tenim una desgravació del 15%.

Per exemple: Amb una donació de 20 euros mensuals, pagaràs només 1€.

Consulta totes les desgravacions individuals >

Fes-te soci o sòcia de Punt de Referència >

En el context de debat sobre la migració i els discursos d’odi que circulen contra el jovent que arriba sol a l’estat espanyol, a Punt de Referència hem volgut reivindicar la justícia social i posar els drets humans al centre. Durant l’estiu, s’ha discutit respecte al seu futur en el congrés dels diputats amb la reforma del reglament d’estrangeria.

En aquest escenari, l’aposta de Punt de Referència per acompanyar el jovent tutelat i extutelat a través de la mentoria social i de projectes creats des d’una mirada transparent, pròxima i fugint dels prejudicis ha omplert els mitjans de comunicació.

El telenotícies del 3cat ha emès un reportatge sobre el projecte Som Llavor que realitzem amb col·laboració de l’Agència Talaia. Som Llavor és una iniciativa per apoderar el jovent tutelat i extutelat i potenciar un impacte comunitari a través de la participació social i el llenguatge audiovisual.

 

En Madou, jove participant de Som Llavor, assenyala que “Ningú dels que venim aquí pensa a robar. Venim a treballar, estudiar i poder viure”.

Paral·lelament, durant el mes de juny vam començar la iniciativa #UnGestUnMón per aconseguir 100 noves persones mentores per acompanyar el jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació cap a la vida adulta a través de la mentoria social.

Betevé i l’Agència Catalana de Notícies s’han fet ressò de la història del jove de Punt de Referència,  Issiaga Sylla, i la seva mentora, Letícia Lluch.  Sylla destaca a l’ACN el suport emocional i l’orientació que li ha brindat la mentora a través del programa de mentoria de Punt de Referència. “M’ha ajudat a sentir-me menys sol i a complir el meu somni d’estudiar enginyeria electrònica”, afirma el jove.

D’altra banda, Llunch explica que el paper de la mentora és: “sobretot escoltar i acompanyar. I si crees que el jove se senti còmode, pots aconseguir que et parli i comparteixi les seves inquietuds i somnis”.

En aquesta línia, el Nació Digital ha compartit el viatge d’en Lama, un jove de divuit anys que va arribar de Gàmbia quan era menor d’edat a Barcelona. Actualment, un home jubilat li fa de mentor, en Txema, gràcies al programa de mentoria de Punt de Referència. Aquesta relació els hi permet explicar-se els problemes, compartir moments, visitar Barcelona i intercanviar coneixements.

El diari Ara ha publicat un reportatge “Històries d’èxit dels menors del cayuco” per visibilitzar les diverses realitats que viu el jovent migrant. En la crònica hi participa la mentora de punt de Referència, Roser Català, per assenyalar que: “Ens falta empatia, posar-nos en la pell d’aquestes criatures”. Amb el mateix mitjà de comunicació ha conversat la directora de Punt de Referència, Rita Granè, sobre la polèmica en el repartiment de jovent migrat que arriba sol:

“Són nanos que surten amb 14 anys de casa amb una consciència de la necessitat de la seva família i amb el somni d’ajudar les mares”.

 

Finalment, Vilaweb ha escrit una notícia sobre la Campanya#UnGestUnMón i també ha parlat amb la tècnica de Punt, Marina Montoya, qui ha explicat en què consisteix la mentoria de l’entitat: “En la mentoria es crea una relació de confiança, un vincle de suport, de tu a tu, en què es pot compartir el dia a dia. Algú que creu en tu”.

El passat 27 de juny, en el marc de la trobada anual vam presentar el curtmetratge “Som el futur de demà” dirigit i protagonitzat per sis joves en el marc del projecte Som Llavor. El film tracta temàtiques com l’experiència de viure en un centre de menors, l’acompanyament dels equips educatius, els reptes de l’emancipació i la situació administrativa.

“Des de les primeres sessions, el grup ha volgut reivindicar la responsabilitat del govern per assegurar i garantir els drets del jovent, sense importar la seva situació administrativa o econòmica”, destaca una de les tècniques del projecte Som Llavor, Marina Montoya. Durant quatre mesos, en Madou, l’Abed, en Mousa, en Hagie, l’Iba i l’Ebrima han acudit a trobades setmanals on han rebut l’acompanyament de l’Agència Talaia per poder expressar aquest missatge.  “A l’inici es van treballar dinàmiques de cohesió, ja que els joves no es coneixien entre ells. Les experiències comunes en les seves trajectòries vitals van fer que ràpidament es generés molta pinya i un sentiment de suport mutu. Això ha creat un espai còmode i segur.” Destaca la tècnica de l’Agència Talaia, Clàudia Frontino.

Un dels temes rellevants en el curtmetratge és l’impacte emocional que té la transició a l’edat adulta pel jovent tutelat i extutelat. “És molt difícil, molts dels joves quan surten dels centres no tenen família, no tenen companys, no tenen on dormir… i això els posa tristos”, explica en el curtmetratge un dels protagonistes, en Mousa. La preocupació pel futur i les oportunitats laborals es manifesta en els sis joves al llarg de tot el documental. “Dels joves que surten dels centres de menors hi ha dues categories: els que surten amb papers i formació i ja poden treballar, i altres joves que surten sense papers. Sense papers no pots treballar o acabes amb una feina que no et permet guanyar diners, tenir un pis o una habitació. Al final no et queda altra opció que viure al carrer”, afegeix un dels joves participants, l’Ebrima.

✨Què pensa la comunitat de Punt de Referència sobre el curtmetratge “Som el futur de demà”?

Sis joves de Punt de Referència i @AgenciaTalaia han fet un curtmetratge sobre la vida en els centres de menors i l’emancipació.

Mira el curtmetratge
👉https://t.co/SOfzn8OAGo pic.twitter.com/2LYhOvF9YH

— Punt de Referència (@PuntReferencia) July 2, 2024

Les persones assistents a la trobada anual han aplaudit el film.

 

Segons la Fundación Por Causa, s’estima que actualment hi ha 500.000 persones en situació irregular administrativa a Espanya. En el curtmetratge, els joves han reivindicat la importància de fer front a aquesta situació i han compartit la seva experiència personal, ja que alguns d’ells han viscut el sensellarisme o les dificultats per trobar feina a causa de la falta de documentació. Així ho destaca un dels joves participants, l’Ebrima: “El govern ha de canviar la situació dels papers. Aquí a Espanya, tenir papers és molt difícil. En els països europeus es parla sobre respectar els drets humans, però això no és veritat. La gent que ve aquí té ganes de treballar, però no ho poden fer sense el permís del govern.”

Després de la presentació del curtmetratge, el jovent va tenir una conversa amb el públic sobre les diferents temàtiques i preocupacions socials que explora el curtmetratge. Entre les persones participants, la directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Sara Cabanes, va destacar: “Ara mateix, la realitat del jovent en situació irregular és un problema. Les comunitats autònomes i el govern s’han de posar d’acord amb els tràmits d’estrangeria per poder canviar les coses.”

El curtmetratge s’emmarca en el projecte Som Llavor, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i el Casal Jove dels Transformadors.

 

Des del febrer del 2022, hem format part del projecte ROAD to the Adulthood- Mentorship Helping Migrant and Refugee Unccompanied Minors Navigate Adulthood amb les entitats ARSIS (Grècia), DCI (Italia) i Mentoring Europe (Països Baixos). Aquest projecte va néixer amb l’objectiu de donar continuïtat a l’anterior Re-Generations on vam poder exportar la nostra metodologia a les entitats de Grècia i Itàlia que van iniciar-se en la mentoria social al seu territori. 

Aquests dos anys hem pogut consolidar el nostre acompanyament i també aprendre d’altres contextos i metodologies. L’intercanvi professional ha estat enriquidor i ens ha permès 

millorar la metodologia existent. A més, també hem organitzat dos seminaris en línia en l’àmbit europeu on hem promocionat la nostra experiència i manera de fer. Espais com aquests ens ajuden a crear xarxa entre diverses entitats i adonar-nos que la valuosa feina que fem pren força en altres realitats.

La culminació del projecte ha estat la publicació de la Guia Metodològica per a programes de mentoria per a joves migrants. Basada en la nostra experiència en l’acompanyament d’implementació de projectes a altres entitats, recull els aprenentatges d’aquests últims quatre anys així com les innovacions adquirides de les altres entitats. La podeu consultar aquí.

Membres de les entitats participants del projecte.

 

 

En el marc del Dia Internacional del Voluntariat, des de Punt de Referència vam organitzar una jornada formativa amb l’objectiu de crear un espai de relació i intercanvi entre les persones que fan o han fet mentoria.

Aquesta jornada va estar vertebrada per dos tallers paral·lels. El primer va ser una formació en acompanyament emocional al jovent, facilitada per SEER i dinamitzada per Javi Castillo. La segona, una formació sobre antiracisme en forma d’obra de teatre que duia per nom “Jo no soc racista, però”, facilitada per l’organització sense ànim de lucre Xixa Teatre i dinamitzada per Rocío Cuadra.

Com gestionar les emocions quan s’acompanya el jovent 

 

Semicercle i tothom en silenci. Mirades. Algunes delaten somriures i d’altres sostenen incomoditat. “Em costa aguantar els silencis”, diu una de les participants. I aquest és l’inici de 90 minuts de formació en què les participants es van obrir a compartir les seves experiències de mentoria. “Ens hem de mirar i basar-nos en el mètode vivencial perquè acompanyar joves és sentir què ens passa”, assegurava Javi Castillo. 

Castillo va compartir alguns consells i trucs per gestionar les emocions durant l’acompanyament de persones, especialment si són joves. La clau és recordar sempre el triangle de la personalitat. Tres vèrtexs i tres conceptes: FER (comportaments), SENTIR (emocions) i PENSAR (accions). A més, va recordar que socialment atribuïm connotacions positives o negatives a emocions que no sempre es viuen així i que cal donar espai a sentir-les perquè les emocions acabaran condicionant els actes. 

Per acabar aquesta formació es va crear un camí a terra amb targetes de colors i amb diferents emocions escrites per entendre-les i compartir en quins estats de l’acompanyament i mentoria se sent por, tristesa, culpa, vergonya, sorpresa, alegria, amor o felicitat, i com gestionar-les. 

“Han donat consells molt útils pel dia a dia, perquè ara entenc millor com es forma la personalitat de cadascú, però també sobre com gestionar la paciència amb joves. Perquè com a voluntària crec que he tingut pressa amb el jove al qual he acompanyat. Gestionar la frustració és complicat i en deu mesos que dura la mentoria he hagut de treballar les expectatives”, comenta Marta Liñán, que va fer de voluntària a Referents de març a octubre del 2023.

 

“El voluntariat m’ha fet viure la realitat a través dels ulls d’una altra persona i ser més conscient de la societat en què vivim i els obstacles que ha d’afrontar el jovent. Però també crec que l’equip tècnic de Punt de Referència fa molt bona feina i que els ajuden a tirar endavant, i a nosaltres com a mentores ens donen molt suport i acompanyament”, Marta Liñán, voluntària de Punt de Referència

 

Per la seva banda, Leticia Lluch va participar a Referents de desembre del 2022 fins a setembre del 2023 i també creu que el taller de gestió emocional pot ser útil tant a la vida personal com en futurs participacions de noves mentories. “La gestió emocional és molt complexa i d’aquesta formació m’enduc reflexions sobre com abordar les emocions negatives i com viure-les, com sentir-les. També m’enduc el repte de com transformar les emocions i fer que el camí emocional sigui profitós mentre ajudo el jove i, a la vegada, a mi mateixa”, afegeix Lluch. 

Racisme: com detectar-lo i combatre’l 

Dues companyes de pis busquen un tercer integrant i tot sembla anar bé fins que arriba el Soni, el candidat. A partir d’aquest moment, tot són problemes i discursos discriminatoris d’una de les llogateres mentre el públic s’ho mira i comença a fer cares de desaprovació. “D’aquesta gent no et pots refiar”, “s’enduen totes les ajudes”, “s’han d’integrar” i un llarg etcètera de prejudicis i missatges racistes. 

Des de La Xixa, la companyia de teatre que organitzava la sessió, creuen que es pot canviar la manera de pensar de la gent, però que cal anomenar les discriminacions per combatre-les. Per això, després de representar la peça teatral, la Rocío Cuadra, que dinamitzava la sessió, va convidar el públic a obrir el debat i va preguntar què havia molestat i on podien reconèixer les discriminacions. 

Després es va animar les assistents a participar de l’obra per canviar els discursos que no havien agradat. A mesura que s’anaven anomenant malestars i discriminacions, es van anar fent variants de l’obra posant el focus en rebatre els arguments racistes o posant el focus en com se sentia la persona discriminada. Hi van participar diferents assistents i totes van convenir que treballar l’antiracisme i trencar els discursos discriminatoris és cansat, però necessari. 

“Quan he participat de l’obra he vist que m’estava enfocant cap a la persona que estava agredint i té el privilegi, i m’estava oblidant de qui rep les discriminacions, això m’ha ajudat a veure que en el dia a dia això ho puc aplicar. En comptes de discutir amb la persona racista, donar suport a la persona agredida”, assegura Neus Ribas, que participa com a voluntària al projecte Referents des del març de 2023. 

“Totes les formacions i tallers són molt útils, he après moltíssim. La formació i el seguiment que rebem des de Punt de Referència són un tret diferencial, permeten conèixer altres persones i experiències, les formacions ajuden a mantenir comunitat”, conclou Ribas.