Amb motiu de la celebració de la quarta edició del Fòrum Global de la UNESCO contra el Racisme i la Discriminació, l’Ajuntament de Barcelona ha llançat el programa “Veus contra el Racisme“. Una iniciativa que té per objectiu involucrar la ciutadania en la lluita antiracista a través d’una programació variada que inclou conferències, espectacles d’arts escèniques, clubs de lectura, cinefòrums i exposicions.

En aquest marc, s’ha organitzat l’activitat “Camins Altres i Som Llavor. Curts que expliquen realitats, imaginen futurs diferents i reivindiquen drets“”. El jovent del Som Llavor de Punt de Referència ha participat en aquest acte projectant el curtmetratge “Som el futur de demà” on parlen de les seves vivències, aprenentatges i preocupacions de futur. Després de la projecció, el jovent ha realitzat una taula rodona conduïda per Cris Zhang Yu, membre de la col·lectiva antiracista AICE (Anàlisi, Investigació i Creació en Educació). Durant la conversa, el jovent ha reflexionat sobre el procés de creació del producte audiovisual, la vida d’un jove en un centre de menors i el rol dels equips educatius.

“Hem passat coses dures, i les tenim dins. Volem que amb aquest vídeo la gent sàpiga que passen situacions dures” -Jove, membre del programa Som Llavor.

El jovent de Som Llavor presentant el curtmetratge “Som el futur de demà”.

La jornada ha tingut lloc el divendres 13 de desembre a les 18:00 h centre Cívic Convent de Sant Agustí.

Muhammad y Alba paseando por Barcelona.

El Muhammad i l’Alba són una parella de mentoria que es van conèixer fa gairebé dos anys en el programa de Punt de Referència. L’alba recorda que “el primer dia em van agafar totes les pors i les inseguretats pensant on anirem, què farem, de què parlarem amb una persona tan diferent d’edat i d’origen a mi. I la veritat que va ser conèixer-nos, i des del primer moment, que ja vam començar a parlar”. La mentora afegeix que durant aquests nou mesos de mentoria han anat a concerts, al teatre, al parc, a conèixer Barcelona…

Pel que fa al jove, ell afirma que: “estic bé amb ella, ella m’ho explica tot, tenim bona relació. Jo confio molt en ella i li explico les meves coses. Ara som una família”. A més, el Muhammad assenyala que la seva mentora li ensenya moltes coses i l’ajuda en totes les coses en que ell està interessat. 

• Des de Punt de Referència, reivindiquem que migrar és un dret recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.

• El reglament permetrà la regularització de 300.000 persones l’any en els pròxims tres anys.

Aquest 19 de novembre, el govern d’Espanya ha aprovat un nou reglament d’estrangeria per impulsar la regularització de les persones migrades. Les principals novetats són:

• Es redueix de tres anys a dos anys el temps per accedir al permís de residència.
• Es tindrà en compte per l’autorització de residència i feina als estudiants que per arrelament de formació en set mesos aconsegueixin una feina relacionada amb el títol que han obtingut.
• Es crea l’arrelament de segona oportunitat per a les persones que han tingut una autorització de residència i per diversos motius l’han perdut.
• Tots els visats tindran una duració d’un any. Per exemple, el visat de cerca de feina, que abans era de tres mesos, ara tindrà una vigència d’un any.
• Les persones amb visat d’estudiant podran treballar 30 hores, independentment de la seva formació.

Segons el govern espanyol, el reglament podria regularitzar a 300.000 persones l’any en els pròxims tres anys. Tot i això, entrarà en vigor a partir del 20 de maig de 2025.

Què implica el nou reglament pel jovent tutelat i extutelat en situació irregular administrativa?

A Catalunya, l’any 2024, la DGAIA ha acollit a 2.276 joves que han migrat sols. Tanmateix, el jovent migrat que no ha estat tutelat ha de regularitzar la seva situació administrativa a través de l’arrelament per formació (aprovat el 2023) o bé de l’arrelament social. En el primer cas ens trobem que el jovent ha d’aconseguir una oferta de feina relacionada amb el títol acadèmic que ha obtingut. Un cop presentada la documentació, la tramitació s’està allargant molt, el que complica moltíssim l’emancipació del jovent. És molt difícil que una empresa sostingui una oferta de feina 7 mesos.  Així ho explicava el jove de Punt de Referència, en Rachid, a La Vanguardia: “Gairebé no dormia. Sabia que si deixava els estudis em farien fora del pis, i si deixava la feina, no podria aconseguir els meus papers”. Actualment, de mitjana, es tarden set mesos a resoldre les tramitacions de documentació, això dificulta la incorporació del jovent al mercat laboral.

Des de Punt de Referència, en primer lloc, reivindiquem que les mesures del nou reglament són insuficients i que migrar és un dret recollit per la Declaració Universal dels Drets Humans. En segon lloc, exigim més transparència i agilitat en la tramitació dels expedients de documentació. En tercer lloc, denunciem que encara s’apliquen proves d’edat per acceptar la minoria d’edat del jovent perquè és una pràctica que vulnera els seus drets. En quart lloc, reclamem vies migratòries segures. 

“Cal una acollida que respecti la igualtat de drets. Les persones han d’accedir a l’educació, el mercat laboral, l’habitatge o la sanitat vinguin d’on vinguin; si no, estem vulnerant els seus drets”, destaca la directora de Punt de Referència, Rita Grané. 

• Volem incorporar 500 persones sòcies a Punt de Referència

Els teus donatius desgraven fins a un 95%

Els donatius a entitats sense ànim de lucre tenen una desgravació del 80% en aportacions iguals o inferiors a 250 €.  A més, les entitats membres del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana tenim una desgravació del 15%.

Per exemple: Amb una donació de 20 euros mensuals, pagaràs només 1€.

Consulta totes les desgravacions individuals >

Fes-te soci o sòcia de Punt de Referència >

En el context de debat sobre la migració i els discursos d’odi que circulen contra el jovent que arriba sol a l’estat espanyol, a Punt de Referència hem volgut reivindicar la justícia social i posar els drets humans al centre. Durant l’estiu, s’ha discutit respecte al seu futur en el congrés dels diputats amb la reforma del reglament d’estrangeria.

En aquest escenari, l’aposta de Punt de Referència per acompanyar el jovent tutelat i extutelat a través de la mentoria social i de projectes creats des d’una mirada transparent, pròxima i fugint dels prejudicis ha omplert els mitjans de comunicació.

El telenotícies del 3cat ha emès un reportatge sobre el projecte Som Llavor que realitzem amb col·laboració de l’Agència Talaia. Som Llavor és una iniciativa per apoderar el jovent tutelat i extutelat i potenciar un impacte comunitari a través de la participació social i el llenguatge audiovisual.

El jovent de Punt de Referència en la presentació de la quarta edició de Som Llavor.

En Madou, jove participant de Som Llavor, assenyala que “Ningú dels que venim aquí pensa a robar. Venim a treballar, estudiar i poder viure”.

Paral·lelament, durant el mes de juny vam començar la iniciativa #UnGestUnMón per aconseguir 100 noves persones mentores per acompanyar el jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació cap a la vida adulta a través de la mentoria social.

Betevé i l’Agència Catalana de Notícies s’han fet ressò de la història del jove de Punt de Referència,  Issiaga Sylla, i la seva mentora, Letícia Lluch.  Sylla destaca a l’ACN el suport emocional i l’orientació que li ha brindat la mentora a través del programa de mentoria de Punt de Referència. “M’ha ajudat a sentir-me menys sol i a complir el meu somni d’estudiar enginyeria electrònica”, afirma el jove.

D’altra banda, Llunch explica que el paper de la mentora és: “sobretot escoltar i acompanyar. I si crees que el jove se senti còmode, pots aconseguir que et parli i comparteixi les seves inquietuds i somnis”.

En aquesta línia, el Nació Digital ha compartit el viatge d’en Lama, un jove de divuit anys que va arribar de Gàmbia quan era menor d’edat a Barcelona. Actualment, un home jubilat li fa de mentor, en Txema, gràcies al programa de mentoria de Punt de Referència. Aquesta relació els hi permet explicar-se els problemes, compartir moments, visitar Barcelona i intercanviar coneixements.

El diari Ara ha publicat un reportatge “Històries d’èxit dels menors del cayuco” per visibilitzar les diverses realitats que viu el jovent migrant. En la crònica hi participa la mentora de punt de Referència, Roser Català, per assenyalar que: “Ens falta empatia, posar-nos en la pell d’aquestes criatures”. Amb el mateix mitjà de comunicació ha conversat la directora de Punt de Referència, Rita Granè, sobre la polèmica en el repartiment de jovent migrat que arriba sol:

“Són nanos que surten amb 14 anys de casa amb una consciència de la necessitat de la seva família i amb el somni d’ajudar les mares”.

Finalment, Vilaweb ha escrit una notícia sobre la Campanya#UnGestUnMón i també ha parlat amb la tècnica de Punt, Marina Montoya, qui ha explicat en què consisteix la mentoria de l’entitat: “En la mentoria es crea una relació de confiança, un vincle de suport, de tu a tu, en què es pot compartir el dia a dia. Algú que creu en tu”.

El passat 27 de juny, en el marc de la trobada anual vam presentar el curtmetratge “Som el futur de demà” dirigit i protagonitzat per sis joves en el marc del projecte Som Llavor. El film tracta temàtiques com l’experiència de viure en un centre de menors, l’acompanyament dels equips educatius, els reptes de l’emancipació i la situació administrativa.

“Des de les primeres sessions, el grup ha volgut reivindicar la responsabilitat del govern per assegurar i garantir els drets del jovent, sense importar la seva situació administrativa o econòmica”, destaca una de les tècniques del projecte Som Llavor, Marina Montoya. Durant quatre mesos, en Madou, l’Abed, en Mousa, en Hagie, l’Iba i l’Ebrima han acudit a trobades setmanals on han rebut l’acompanyament de l’Agència Talaia per poder expressar aquest missatge.  “A l’inici es van treballar dinàmiques de cohesió, ja que els joves no es coneixien entre ells. Les experiències comunes en les seves trajectòries vitals van fer que ràpidament es generés molta pinya i un sentiment de suport mutu. Això ha creat un espai còmode i segur.” Destaca la tècnica de l’Agència Talaia, Clàudia Frontino.

Un dels temes rellevants en el curtmetratge és l’impacte emocional que té la transició a l’edat adulta pel jovent tutelat i extutelat. “És molt difícil, molts dels joves quan surten dels centres no tenen família, no tenen companys, no tenen on dormir… i això els posa tristos”, explica en el curtmetratge un dels protagonistes, en Mousa. La preocupació pel futur i les oportunitats laborals es manifesta en els sis joves al llarg de tot el documental. “Dels joves que surten dels centres de menors hi ha dues categories: els que surten amb papers i formació i ja poden treballar, i altres joves que surten sense papers. Sense papers no pots treballar o acabes amb una feina que no et permet guanyar diners, tenir un pis o una habitació. Al final no et queda altra opció que viure al carrer”, afegeix un dels joves participants, l’Ebrima.

✨Què pensa la comunitat de Punt de Referència sobre el curtmetratge “Som el futur de demà”?

Sis joves de Punt de Referència i @AgenciaTalaia han fet un curtmetratge sobre la vida en els centres de menors i l’emancipació.

Mira el curtmetratge
👉https://t.co/SOfzn8OAGo pic.twitter.com/2LYhOvF9YH

— Punt de Referència (@PuntReferencia) July 2, 2024

Les persones assistents a la trobada anual han aplaudit el film.

Segons la Fundación Por Causa, s’estima que actualment hi ha 500.000 persones en situació irregular administrativa a Espanya. En el curtmetratge, els joves han reivindicat la importància de fer front a aquesta situació i han compartit la seva experiència personal, ja que alguns d’ells han viscut el sensellarisme o les dificultats per trobar feina a causa de la falta de documentació. Així ho destaca un dels joves participants, l’Ebrima: “El govern ha de canviar la situació dels papers. Aquí a Espanya, tenir papers és molt difícil. En els països europeus es parla sobre respectar els drets humans, però això no és veritat. La gent que ve aquí té ganes de treballar, però no ho poden fer sense el permís del govern.”

Després de la presentació del curtmetratge, el jovent va tenir una conversa amb el públic sobre les diferents temàtiques i preocupacions socials que explora el curtmetratge. Entre les persones participants, la directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Sara Cabanes, va destacar: “Ara mateix, la realitat del jovent en situació irregular és un problema. Les comunitats autònomes i el govern s’han de posar d’acord amb els tràmits d’estrangeria per poder canviar les coses.”

El curtmetratge s’emmarca en el projecte Som Llavor, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i el Casal Jove dels Transformadors.