Punt de Referència es reuneix amb el conseller de Política Lingüística

La directora de l’entitat, Rita Grané, destaca l’impacte positiu de les relacions de mentoria

 

En la trobada amb el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila Moreno, s’ha fet valdre com les relacions de mentoria faciliten que el jovent migrant que arriba sol a Catalunya aprengui i practiqui el català. També, s’ha constatat que calen més recursos d’alfabetització en català i s’ha acordat impulsar una proposta per millorar la situació.

 

L’estat del català a Catalunya

Durant el mes de febrer s’ha publicat l’Enquesta d’usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya, que apunta que l’ús habitual del català és per primera vegada inferior a un terç de la població al Principat de Catalunya. En els últims vint anys, hi ha hagut un augment del nombre d’estrangers del 184%, d’aquí s’explica la bretxa percentual, la caiguda del percentatge d’ús habitual de la llengua. En aquest context, entitats com Top Manta han reivindicat que “A Catalunya hi ha 2,3 milions de persones que volem aprendre català, però la Generalitat només ofereix 120.000 places anuals”. La falta de places, convocatòries, espais formatius en poblacions petites i la dificultat en els processos d’inscripció dels cursos dificulta l’accés als estudiants. Des de Punt de Referència reivindiquem que:“treballem per oferir oportunitats d’aprenentatge del català a tot el jovent, fins i tot als qui no han estat alfabetitzats en la seva llengua d’origen”.

 

El jovent i les persones mentores agafen confiança!

Fa quatre mesos, 39 parelles van iniciar la relació de mentoria. Les parelles ja han consensuat els objectius de la relació.  Tant jovent com voluntariat tenen l’oportunitat d’aprendre i créixer en aquest vincle bidireccional.

Les relacions de mentoria són úniques, com ho són les persones que les conformen. Per això, els primers contactes a través de passejades i converses quotidianes permeten generar un ambient còmode des d’on construir un vincle sòlid, a través del qual les persones mentores esdevenen figures de referència pel jovent. 

A més, en aquesta etapa és essencial apropar-se al jovent des de la seva realitat, respectant els seus interessos i necessitats. En aquest sentit, les parelles de mentoria ja han elaborat els seus plans de treball, definint objectius tant per al jovent com per a les persones mentores, que també tenen l’oportunitat d’aprendre i créixer en aquesta relació bidireccional.

 

L’Ayoub i en Lluís, una parella de mentoria.

El voluntariat ha compartit les seves primeres impressions, pors i descobriments als espais de seguiment grupal. Un lloc de suport i escolta col·lectiva més enllà del seguiment individual per part de l’equip tècnic. Aquest intercanvi enriqueix l’experiència i reforça la xarxa de suport tant per a les persones mentores com pel jovent. L’equilibri entre portar el lideratge de les trobades i donar espai a les propostes del jovent és fonamental per a l’èxit de la mentoria. A mesura que s’han anat desenvolupant les relacions, també s’han pogut identificar aquelles parelles que, per diferents motius, no han pogut continuar amb el procés. En aquest marc, les parelles de mentoria continuen avançant amb una base més sòlida, preparades per continuar compartint experiències, aprenentatges i camí plegades.

Suma-t’hi a fer mentoria. 

El projecte Som Llavor apareix en els mitjans de comunicació

En el marc de la cinquena edició del projecte Som Llavor, el jovent de Punt de Referència ha inaugurat l’exposició fotogràfica ‘Dins i fora de casa; trossets de la nostra experiència amb l’habitatge’ per reivindicar els obstacles amb els quals es troben a l’hora de buscar un pis. 

El jovent de l’entitat ha volgut compartir algunes idees i pensaments rellevants en el procés de creació de l’exposició. En Madou Cessay manifesta que: “Som joves, però també pensem en el futur. Tenim ganes d’aprendre i d’estudiar”. La seva companya de projecte, Izabella Ventura, afegeix que: “Us podem dir que ens hem trobat amb desigualtats socials a l’hora d’accedir a l’habitatge per motius religiosos o d’origen”. D’altra banda, l’equip de Punt de Referència també ha expressat que: “totes les persones han passat per un procés migratori, han passat per diferents circuits, però la dificultat per accedir a l’habitatge és compartida per totes”, apunta Bàrbara Bort, tècnica de Punt de Referència. 

En el context de la inauguració de l’exposició diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò de l’esdeveniment. Betevé ha fet una peça informativa de ‘Dins i fora de casa; trossets de la nostra experiència amb l’habitatge’ amb el testimoni d’un participant del projecte, en Abed que ha explicat que “estic molt content perquè ha sigut una experiència molt bona i he après a fer fotografies”. 

També, Línia xarxa ha fet un article per visibilitzar les desigualtats que viu el jovent a l’hora d’emancipar-se. En aquesta línia, el Diari de l’Educació mostra les dificultats en el camí de l’emancipació pel jovent tutelat i extutelat. Per acabar, el Social.cat ha reflexionat sobre els obstacles del jovent de Punt de Referència en la transició a la vida adulta.

 

 

 

 

El Jovent de Som Llavor participa en un acte per involucrar a la ciutadania a la lluita antiracista

Amb motiu de la celebració de la quarta edició del Fòrum Global de la UNESCO contra el Racisme i la Discriminació, l’Ajuntament de Barcelona ha llançat el programa Veus contra el Racisme“. Una iniciativa que té per objectiu involucrar la ciutadania en la lluita antiracista a través d’una programació variada que inclou conferències, espectacles d’arts escèniques, clubs de lectura, cinefòrums i exposicions.

En aquest marc, s’ha organitzat l’activitat “Camins Altres i Som Llavor. Curts que expliquen realitats, imaginen futurs diferents i reivindiquen drets“”. El jovent del Som Llavor de Punt de Referència ha participat en aquest acte projectant el curtmetratge “Som el futur de demà” on parlen de les seves vivències, aprenentatges i preocupacions de futur. Després de la projecció, el jovent ha realitzat una taula rodona conduïda per Cris Zhang Yu, membre de la col·lectiva antiracista AICE (Anàlisi, Investigació i Creació en Educació). Durant la conversa, el jovent ha reflexionat sobre el procés de creació del producte audiovisual, la vida d’un jove en un centre de menors i el rol dels equips educatius.

 

“Hem passat coses dures, i les tenim dins. Volem que amb aquest vídeo la gent sàpiga que passen situacions dures” -Jove, membre del programa Som Llavor.

 

El jovent de Som Llavor presentant el curtmetratge “Som el futur de demà”.

 

La jornada ha tingut lloc el divendres 13 de desembre a les 18:00 h centre Cívic Convent de Sant Agustí.

Punt de Referència aposta per teixir vincles amb agents de la comunitat

Durant el mes de novembre, ens hem reunit amb diferents càrrecs de l’administració pública i associacions de justícia social per continuar reivindicant els drets del jovent sense una xarxa de suport en l’emancipació a la vida adulta.

Com diu el proverbi “si vols anar ràpid vés sol, si vols arribar lluny vés acompanyat”.  A Punt de Referència teixim vincles amb institucions públiques i privades per aconseguir la igualtat d’oportunitats per a l’emancipació pel jovent que acompanyem. -Rita Grané, directora de l’entitat.

 

En primer lloc, hem teixit vincles amb la secretària d’Infancia, Adolescencia i Joventut, Teresa Llorens, la directora de la DGAIA, Isabel Carrasco i la directora de Joventut, Clara Quirante. En aquest espai hem reivindicat l’impacte de la mentoria social per trencar la soledat no desitjada del jovent i promoure l’èxit educatiu. També, hem destacat la necessitat d’un pla d’emancipació juvenil que garanteixi el dret a l’habitatge pel jovent.

En segon lloc, ens hem  reunit amb el director de migracions, David Moya, i la tècnica de migracions,  Marlen Niubó. En la trobada, hem coincidit en el fet que calen millors polítiques d’acollida i alfabetització en català i castellà. També, hem reclamat un progrés en el model d’arrelament per fer formació pel jovent.

En tercer lloc, hem tingut l’oportunitat de conèixer els juristes Albert Parés i Alexandra Rial de l’associació Noves Vies, que ens han resolt dubtes respecte a les diverses situacions administratives del jovent. 

La directora de Punt de Referència intervenint en el sopar solidari.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per acabar, la directora de Punt de Referència, Rita Grané ha intervingut en el sopar solidari impulsat per Òmnium Cultural pel Projecte Lliures, per combatre les desigualtats socials. En la seva intervenció va explicar com rebre l’ajut del Lliures el 2020 amb Sostre Cívic, va ser l’oportunitat per posar en marxa el projecte de Llars cooperatives pel jovent.

39 noves parelles inicien relació de mentoria!

A Punt de Referència apostem per la mentoria social com a eina d’acompanyament contra les desigualtats socials. En aquesta línia, el voluntariat ha assistit al llarg de 5 setmanes a les formacions per apropar-se a la realitat del jovent i conèixer les possibilitats de l’acompanyament com a persones mentores. En aquestes sessions de formació, les persones participants han valorat molt positivament el contingut pràctic i vivencial per entendre millor el seu nou rol i el marc del projecte de mentoria. 
D’altra banda, l’equip tècnic de mentoria s’ha reunit diverses vegades per configurar les parelles, tenint en compte els interessos i les necessitats del voluntariat i jovent, i també la disponibilitat per les trobades.  Ara comencem a presentar a cada jove qui serà el seu mentor o mentoraA aquesta fase l’anomenem assignacions. Comença l’aventura de la mentoria!
Muhammad y Alba paseando por Barcelona.

Muhammad y Alba paseando por Barcelona.

El Muhammad i l’Alba són una parella de mentoria que es van conèixer fa gairebé dos anys en el programa de Punt de Referència. L’alba recorda que “el primer dia em van agafar totes les pors i les inseguretats pensant on anirem, què farem, de què parlarem amb una persona tan diferent d’edat i d’origen a mi. I la veritat que va ser conèixer-nos, i des del primer moment, que ja vam començar a parlar”. La mentora afegeix que durant aquests nou mesos de mentoria han anat a concerts, al teatre, al parc, a conèixer Barcelona…

Pel que fa al jove, ell afirma que: “estic bé amb ella, ella m’ho explica tot, tenim bona relació. Jo confio molt en ella i li explico les meves coses. Ara som una família”. A més, el Muhammad assenyala que la seva mentora li ensenya moltes coses i l’ajuda en totes les coses en que ell està interessat. 

 

Punt de Referència obsequia amb vi Can Sumoi els donatius del mes de desembre

Els beneficis es destinaran als projectes de prevenció del sensellarisme juvenil i acolliment familiar per acompanyar el jovent tutelat i extutelat en l’emancipació

 

Durant el mes de desembre, Can Sumoi col·labora amb Punt de Referència de forma solidària. Per cada donatiu obtingut, obsequiem amb vi Can Sumoi denominació d’origen Penedès, es pot triar entre el vi rosat  (2017) i el vi negre (2017). 

 

“Una de les nostres línies de treball és cercar col·laboracions amb les empreses per impulsar oportunitats pel jovent”– Rita Grané, directora de Punt de Referència.

 

Aquest desembre impulsa les iniciatives de Punt de Referència per acompanyar el jovent en projectes de prevenció del sensellarisme juvenil i acolliment familiar celebrant les festes amb vi Sumoi. A més, els teus donatius tenen un retorn de fins al 95% per aportacions fins a 250 euros.

Com rebre el teu obsequi?
En els donatius de 50 € s’obsequia el donant amb dues ampolles de vi rosat i una ampolla vi negre. En els donatius de 100 € s’obsequia el donant amb sis ampolles de vi rosat o cinc ampolles de vi rosat i 1 ampolla vi negre.

Les ampolles de vi es poden recollir entre el dia 11 i 19 de desembre de 9:00 h a 18:00 h a les oficines de Punt de Referència ( C/ del Consell de Cent, 445).


Fes aquí el donatiu. 

Col·laboració solidària entre Punt de Referència i Can Sumoi.

El govern aprova la reforma del reglament de la llei d’estrangeria

  • Des de Punt de Referència, reivindiquem que migrar és un dret recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.
  • El reglament permetrà la regularització de 300.000 persones l’any en els pròxims tres anys.

Aquest 19 de novembre, el govern d’Espanya ha aprovat un nou reglament d’estrangeria per impulsar la regularització de les persones migrades. Les principals novetats són:

  • Es redueix de tres anys a dos anys el temps per accedir al permís de residència.
  • Es tindrà en compte per l’autorització de residència i feina als estudiants que per arrelament de formació en set mesos aconsegueixin una feina relacionada amb el títol que han obtingut.
  • Es crea l’arrelament de segona oportunitat per a les persones que han tingut una autorització de residència i per diversos motius l’han perdut.
  • Tots els visats tindran una duració d’un any. Per exemple, el visat de cerca de feina, que abans era de tres mesos, ara tindrà una vigència d’un any.
  • Les persones amb visat d’estudiant podran treballar 30 hores, independentment de la seva formació.

Segons el govern espanyol, el reglament podria regularitzar a 300.000 persones l’any en els pròxims tres anys. Tot i això, entrarà en vigor a partir del 20 de maig de 2025.

Què implica el nou reglament pel jovent tutelat i extutelat en situació irregular administrativa?

A Catalunya, l’any 2024, la DGAIA ha acollit a 2.276 joves que han migrat sols. Tanmateix, el jovent migrat que no ha estat tutelat ha de regularitzar la seva situació administrativa a través de l’arrelament per formació (aprovat el 2023) o bé de l’arrelament social. En el primer cas ens trobem que el jovent ha d’aconseguir una oferta de feina relacionada amb el títol acadèmic que ha obtingut. Un cop presentada la documentació, la tramitació s’està allargant molt, el que complica moltíssim l’emancipació del jovent. És molt difícil que una empresa sostingui una oferta de feina 7 mesos.  Així ho explicava el jove de Punt de Referència, en Rachid, a La Vanguardia“Gairebé no dormia. Sabia que si deixava els estudis em farien fora del pis, i si deixava la feina, no podria aconseguir els meus papers”. Actualment, de mitjana, es tarden set mesos a resoldre les tramitacions de documentació, això dificulta la incorporació del jovent al mercat laboral.

Des de Punt de Referència, en primer lloc, reivindiquem que les mesures del nou reglament són insuficients i que migrar és un dret recollit per la Declaració Universal dels Drets Humans. En segon lloc, exigim més transparència i agilitat en la tramitació dels expedients de documentació. En tercer lloc, denunciem que encara s’apliquen proves d’edat per acceptar la minoria d’edat del jovent perquè és una pràctica que vulnera els seus drets. En quart lloc, reclamem vies migratòries segures. 

“Cal una acollida que respecti la igualtat de drets. Les persones han d’accedir a l’educació, el mercat laboral, l’habitatge o la sanitat vinguin d’on vinguin; si no, estem vulnerant els seus drets”, destaca la directora de Punt de Referència, Rita Grané. 

Punt de Referència continua reivindicant els drets del jovent a les administracions públiques

Durant el mes d’octubre, ens hem reunit amb diferents departaments i càrrecs de l’administració pública per reivindicar i reclamar mesures per continuar acompanyat el jovent sense xarxa de suport en la transició a la vida adulta.  

Hem començat teixint vincles amb el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Jaume Romero. En la trobada,  hem compartit el model de voluntariat de mentoria social i acolliment de Punt de Referència. En acabar la reunió, el director es va comprometre a conèixer el projecte Som Llavor, on el jovent parla de vivències pròpies i reivindica els seus drets a través del treball en grup i la creació audiovisual.

Els dies posteriors, la directora de Punt de Referència, Rita Grané, conjuntament amb altres entitats de la Taula del Tercer sector, s’ha reunit amb la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor. Les entitats hem aprofitat la conversa per reclamar estratègies per combatre els discursos d’odi i el racisme. També, hem reivindicat la garantia i el compliment del dret del padró, i recursos per continuar acompanyat el jovent en la defensa dels seus drets.

Les entitats del Tercer Sector reunides amb la consellera d’Igualtat i Feminisme

 

També, de la mà de la Junta Directiva de les entitats del Tercer Sector de Catalunya, ens hem reunit per primera vegada amb el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper. En aquesta trobada, hem volgut destacar el paper clau del tercer sector en l’àmbit de la inserció laboral per a la transformació social i econòmica de Catalunya. 

A més, durant l’octubre hem tingut una visita del consorci de Barcelona als pisos per fer un seguiment tècnic del pla de treball als pisos. 

Finalment, la tècnica de Punt de Referència, Bàrbara Bort, ha participat en la trobada del projecte europeu SUN a la seu de la Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat. El SUN és una iniciativa que se centra en l’ús de la Carta dels Drets Fonamentals de la UE com a instrument legal per protegir els drets dels menors refugiats i migrants no acompanyats.

En el marc d’aquestes trobades institucionals, la directora de Punt de Referència, Rita Grané, ha destacat que:

És estratègic que els consellers d’Empresa i Treball i d’Igualtat i Feminismes prioritzin en la seva acció de govern les polítiques socials. Hi ha drets que actualment estan essent vulnerats, especialment pel que fa al jovent: dret a l’habitatge, dret a una feina digna, dret a l’educació, dret al padró… i cal posar recursos i impulsar polítiques que els garanteixin. Alhora, cal una acció enèrgica per combatre els discursos d’odi i el racisme.

Engeguem una campanya de captació de persones sòcies

 

  • Volem incorporar 500 persones sòcies a Punt de Referència

A Catalunya, cada any, 1.000 joves fan divuit anys i perden suport institucional. Com a societat, no només no estem donant resposta a aquesta realitat sinó que el creixent discurs xenòfob i racista complica la socialització d’aquest jovent. Cal que la societat civil organitzada, a través d’entitats com Punt de Referència vetllem per continuar garantint els drets del jovent sense xarxa de suport.Per aquest motiu, engeguem una campanya de captació de persones sòcies. Necessitem 500 persones sòcies que facin aportacions econòmiques regulars i es puguin sumar a les comissions de treball com a compromís per garantir l’estabilitat, autonomia i viabilitat del projecte a llarg termini. Necessitem incrementar la base social, et necessitem a tu.

“Ser sòcia i acompanyar aquesta entitat ha estat un camí de creixement mutu, que m’ha permès participar activament en la societat que desitjo. Em nego a creure que no podem canviar les coses; només cal voler-ho, a vegades un petit gest pot canviar el món”. Destaca la presidenta i sòcia de Punt de Referència, Mònica Argús.

Els teus donatius desgraven fins a un 95%

Els donatius a entitats sense ànim de lucre tenen una desgravació del 80% en aportacions iguals o inferiors a 250 €.  A més, les entitats membres del Cens d’entitats de foment de la llengua catalana tenim una desgravació del 15%.

Per exemple: Amb una donació de 20 euros mensuals, pagaràs només 1€.

Consulta totes les desgravacions individuals >

Fes-te soci o sòcia de Punt de Referència >

El projecte Trajecte acompanya a 32 joves durant el primer trimestre de 2024

El projecte Trajecte té l’objectiu d’acompanyar a joves sense referents familiars que han participat en altres projectes de Punt de Referència i que encara presenten necessitats de suport jurídic, formatiu, sanitari o de lleure durant la seva transició a l’edat adulta.

En aquest context, durant el primer trimestre de 2024, hem acompanyat a 32 joves d’entre 18 i 26 anys, hem realitzat 187 accions dirigides al jovent i hem efectuat 25 derivacions a altres entitats per potenciar el treball en xarxa. “Hem consolidat un model d’acompanyament que promou l’autonomia dels joves gràcies a la coneixença de serveis i recursos disponibles,” destaca Neus Plens, responsable de l’àmbit d’habitatge de Punt de Referència.

Els àmbits on el jovent requereix més suport inclouen l’assessorament jurídic i administratiu així com la formació. A continuació, presentem un gràfic que detalla les accions realitzades, desglossades per àmbits.

El projecte compta amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes i forma part de la iniciativa de la Federació de Pisos Assistits “Proyecto IMEX”.

Punt de Referència apareix en els principals mitjans de comunicació

En el context de debat sobre la migració i els discursos d’odi que circulen contra el jovent que arriba sol a l’estat espanyol, a Punt de Referència hem volgut reivindicar la justícia social i posar els drets humans al centre. Durant l’estiu, s’ha discutit respecte al seu futur en el congrés dels diputats amb la reforma del reglament d’estrangeria.

En aquest escenari, l’aposta de Punt de Referència per acompanyar el jovent tutelat i extutelat a través de la mentoria social i de projectes creats des d’una mirada transparent, pròxima i fugint dels prejudicis ha omplert els mitjans de comunicació.

El telenotícies del 3cat ha emès un reportatge sobre el projecte Som Llavor que realitzem amb col·laboració de l’Agència Talaia. Som Llavor és una iniciativa per apoderar el jovent tutelat i extutelat i potenciar un impacte comunitari a través de la participació social i el llenguatge audiovisual.

 

El jovent de Punt de Referència en la presentació de la quarta edició de Som Llavor.


En Madou, jove participant de Som Llavor, assenyala que “Ningú dels que venim aquí pensa a robar. Venim a treballar, estudiar i poder viure”.

Paral·lelament, durant el mes de juny vam començar la iniciativa #UnGestUnMón per aconseguir 100 noves persones mentores per acompanyar el jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació cap a la vida adulta a través de la mentoria social.

Betevé i l’Agència Catalana de Notícies s’han fet ressò de la història del jove de Punt de Referència,  Issiaga Sylla, i la seva mentora, Letícia Lluch.  Sylla destaca a l’ACN el suport emocional i l’orientació que li ha brindat la mentora a través del programa de mentoria de Punt de Referència. “M’ha ajudat a sentir-me menys sol i a complir el meu somni d’estudiar enginyeria electrònica”, afirma el jove.

D’altra banda, Llunch explica que el paper de la mentora és: “sobretot escoltar i acompanyar. I si crees que el jove se senti còmode, pots aconseguir que et parli i comparteixi les seves inquietuds i somnis”.

En aquesta línia, el Nació Digital ha compartit el viatge d’en Lama, un jove de divuit anys que va arribar de Gàmbia quan era menor d’edat a Barcelona. Actualment, un home jubilat li fa de mentor, en Txema, gràcies al programa de mentoria de Punt de Referència. Aquesta relació els hi permet explicar-se els problemes, compartir moments, visitar Barcelona i intercanviar coneixements.


El diari Ara ha publicat un reportatge “Històries d’èxit dels menors del cayuco” per visibilitzar les diverses realitats que viu el jovent migrant. En la crònica hi participa la mentora de punt de Referència, Roser Català, per assenyalar que: “Ens falta empatia, posar-nos en la pell d’aquestes criatures”. Amb el mateix mitjà de comunicació ha conversat la directora de Punt de Referència, Rita Granè, sobre la polèmica en el repartiment de jovent migrat que arriba sol:

Són nanos que surten amb 14 anys de casa amb una consciència de la necessitat de la seva família i amb el somni d’ajudar les mares”.

 

Finalment, Vilaweb ha escrit una notícia sobre la Campanya#UnGestUnMón i també ha parlat amb la tècnica de Punt, Marina Montoya, qui ha explicat en què consisteix la mentoria de l’entitat: “En la mentoria es crea una relació de confiança, un vincle de suport, de tu a tu, en què es pot compartir el dia a dia. Algú que creu en tu”.