Punt de Referència agraeix el teu suport per aconseguir el repte de la iniciativa #UnGestUnMón

Durant el mes de juny, vam començar la iniciativa #UnGestUnMón per aconseguir 100 noves persones mentores per acompanyar el jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació cap a la vida adulta. En dos mesos, hem assolit el repte: 170 persones han sol·licitat fer una sessió informativa per iniciar-se en els programes de mentoria de Punt de Referència.

Des de Punt de Referència, et volem donar les gràcies perquè juntament amb molts altres actors com: el voluntariat, les persones mentores, el jovent, l’equip de Punt de Referència i els mitjans de comunicació que han parlat sobre la iniciativa, hem aconseguit l’objectiu.


La tècnica de Punt de Referència, Marina Montoya, ha afirmat en un reportatge de La Vanguardia sobre la campanya#UnGestUnMón: “Els joves tutelats i extutelats necessiten construir una xarxa de suport i tenir persones en el seu entorn amb les quals puguin vincular-se”.

 

La mentoria social és clau per acompanyar el jovent tutelat i extutelat.

 

 

GRÀCIES pels teus gestos, són un món!

 

Presentem el curtmetratge “Som el futur de demà” a la trobada anual de Punt de Referència

El passat 27 de juny, en el marc de la trobada anual vam presentar el curtmetratge “Som el futur de demà” dirigit i protagonitzat per sis joves en el marc del projecte Som Llavor. El film tracta temàtiques com l’experiència de viure en un centre de menors, l’acompanyament dels equips educatius, els reptes de l’emancipació i la situació administrativa.

“Des de les primeres sessions, el grup ha volgut reivindicar la responsabilitat del govern per assegurar i garantir els drets del jovent, sense importar la seva situació administrativa o econòmica”, destaca una de les tècniques del projecte Som Llavor, Marina Montoya. Durant quatre mesos, en Madou, l’Abed, en Mousa, en Hagie, l’Iba i l’Ebrima han acudit a trobades setmanals on han rebut l’acompanyament de l’Agència Talaia per poder expressar aquest missatge.  “A l’inici es van treballar dinàmiques de cohesió, ja que els joves no es coneixien entre ells. Les experiències comunes en les seves trajectòries vitals van fer que ràpidament es generés molta pinya i un sentiment de suport mutu. Això ha creat un espai còmode i segur.” Destaca la tècnica de l’Agència Talaia, Clàudia Frontino.

Un dels temes rellevants en el curtmetratge és l’impacte emocional que té la transició a l’edat adulta pel jovent tutelat i extutelat. “És molt difícil, molts dels joves quan surten dels centres no tenen família, no tenen companys, no tenen on dormir… i això els posa tristos”, explica en el curtmetratge un dels protagonistes, en Mousa. La preocupació pel futur i les oportunitats laborals es manifesta en els sis joves al llarg de tot el documental. “Dels joves que surten dels centres de menors hi ha dues categories: els que surten amb papers i formació i ja poden treballar, i altres joves que surten sense papers. Sense papers no pots treballar o acabes amb una feina que no et permet guanyar diners, tenir un pis o una habitació. Al final no et queda altra opció que viure al carrer”, afegeix un dels joves participants, l’Ebrima.

Les persones assistents a la trobada anual han aplaudit el film.

 

Segons la Fundación Por Causa, s’estima que actualment hi ha 500.000 persones en situació irregular administrativa a Espanya. En el curtmetratge, els joves han reivindicat la importància de fer front a aquesta situació i han compartit la seva experiència personal, ja que alguns d’ells han viscut el sensellarisme o les dificultats per trobar feina a causa de la falta de documentació. Així ho destaca un dels joves participants, l’Ebrima: “El govern ha de canviar la situació dels papers. Aquí a Espanya, tenir papers és molt difícil. En els països europeus es parla sobre respectar els drets humans, però això no és veritat. La gent que ve aquí té ganes de treballar, però no ho poden fer sense el permís del govern.”

Després de la presentació del curtmetratge, el jovent va tenir una conversa amb el públic sobre les diferents temàtiques i preocupacions socials que explora el curtmetratge. Entre les persones participants, la directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Sara Cabanes, va destacar: “Ara mateix, la realitat del jovent en situació irregular és un problema. Les comunitats autònomes i el govern s’han de posar d’acord amb els tràmits d’estrangeria per poder canviar les coses.”

El curtmetratge s’emmarca en el projecte Som Llavor, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya i el Casal Jove dels Transformadors.

Llancem una campanya de captació de persones mentores per acompanyar jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació 2024

  • Aquest any a Catalunya, 1.300 joves fan 18 anys i deixen d’estar tutelats per la Generalitat de Catalunya.
  • La mentoria social genera una xarxa de suport sòlida a través de relacions de confiança que redueix la situació de risc d’aquest jovent.

Engeguem la campanya “Un gest un món” per incorporar 100 noves persones mentores abans d’acabar l’estiu, persones que se sumin a acompanyar jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació quan compleixen els 18 anys.

Segons l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, l’edat d’emancipació a l’Estat Espanyol ja ha traspassat el llindar dels 30 anys (30,3 per ser exactes), la xifra més alta en les últimes dues dècades. En aquest context, el jovent tutelat i extutelat ha d’emancipar-se entre set i nou anys abans de la mitjana d’edat d’emancipació al país.

Destaquem la importància del capital social i els vincles de confiança per una transició a l’edat adulta amb èxit. “No volem que cap jove que surt del sistema de protecció s’hagi d’emancipar en soledat. Més enllà de parlar d’inserció laboral o habitatge, cal vetllar per la xarxa de suport del jovent, oferint-los nous referents adults i experiències de confiança positives. La mentoria social és essencial per al creixement i l’èxit del jovent que acompanyem” afirma Rita Grané, directora de Punt de Referència.

Tanmateix, gran part del jovent tutelat i extutelat es troba en una situació de doble vulnerabilitat, ja que el 60% del jovent que va atendre l’Àrea de Suport Tutelat durant el 2023 eren persones migrades. Referents de l’àmbit polític i social destaquen la importància de canviar la mirada sobre la situació d’aquest jovent: “Hem naturalitzat la criminalització de la migració i això ens allunya de l’instint més humà d’acompanyar, d’empatitzar, d’ajudar que tenim les persones,” recorda Sònia Ros, periodista i portaveu d’Stop Mare Mortum. “Les migracions no són una excepció, no són un error del sistema, són naturals. Són part de l’ésser humà i aniran a més,” destaca Blanca Garcés, Dra. en Ciències Polítiques i coordinadora de l’àrea de migracions del CIDOB; així com Xavier Aldekoa, periodista especialitzat en el continent africà, recorda que “El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus i les seves condicions de vida.”

El 2023, vam acompanyar a 295 joves al Barcelonès i al Maresme, i un 65% del jovent acompanyat va valorar la mentoria com un suport important per emancipar-se. Amb la campanya “Un gest un món”, busquem noves persones compromeses i motivades per formar part d’aquests projectes i contribuir així a l’èxit del jovent tutelat i extutelat.

“No és necessària experiència prèvia, només ganes de compartir i acompanyar els joves en el seu camí cap a l’èxit,” destaca Marina Montoya, coordinadora de mentoria de Punt de Referència. La mentoria social és una metodologia que millora la vida del jovent en risc d’exclusió en facilitar-los una xarxa de suport i confiança que potencia les oportunitats alhora que trenca estigmes i el creixement de les persones mentores. 

“M’ha fet sortir de la meva zona de confort, estar en contacte amb realitats que existeixen a la meva ciutat i que són alienes a la meva bombolla social” afegeix una de les persones mentores de Punt de Referència. El nostre programa de mentoria social consisteix en 9 mesos de trobades setmanals. D’inici, les persones mentores fan una entrevista personal i reben 10 h de formació per treure el màxim potencial de la col·laboració. A més, durant tot el procés, compten amb el seguiment de l’equip de Punt de Referència perquè la relació sigui enriquidora per a les dues parts.

SUMA’T A LA MENTORIA SOCIAL

www.puntdereferencia.cat/mentoria

Més informació: voluntariat@puntdereferencia.org

Finalitzem una col·laboració europea: el projecte Road to Adulthood

 

Des del febrer del 2022, hem format part del projecte ROAD to the Adulthood- Mentorship Helping Migrant and Refugee Unccompanied Minors Navigate Adulthood amb les entitats ARSIS (Grècia), DCI (Italia) i Mentoring Europe (Països Baixos)Aquest projecte va néixer amb l’objectiu de donar continuïtat a l’anterior Re-Generations on vam poder exportar la nostra metodologia a les entitats de Grècia i Itàlia que van iniciar-se en la mentoria social al seu territori. 

Aquests dos anys hem pogut consolidar el nostre acompanyament i també aprendre d’altres contextos i metodologies. L’intercanvi professional ha estat enriquidor i ens ha permès 

millorar la metodologia existent. A més, també hem organitzat dos seminaris en línia en l’àmbit europeu on hem promocionat la nostra experiència i manera de fer. Espais com aquests ens ajuden a crear xarxa entre diverses entitats i adonar-nos que la valuosa feina que fem pren força en altres realitats.

La culminació del projecte ha estat la publicació de la Guia Metodològica per a programes de mentoria per a joves migrants. Basada en la nostra experiència en l’acompanyament d’implementació de projectes a altres entitats, recull els aprenentatges d’aquests últims quatre anys així com les innovacions adquirides de les altres entitats. La podeu consultar aquí.

Membres de les entitats participants del projecte.

Punt de Referència obsequia amb vi Sumoi els donatius del mes de desembre

Els beneficis es destinaran als projectes de mentoria social que acompanyen el jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació

Durant el mes de desembre, des de Punt de Referència col·laborem amb Can Sumoi de forma solidària. Per cada donatiu obtingut, obsequiem amb Vi Sumoi denominació d’origen Penedès, es pot triar entre el vi negre Sumoi (2017) i el vi blanc Xarel·lo (2017).

 

La nostra directora, Rita Grané assenyala: “Una de les nostres línies de treball és cercar col·laboracions amb altres agents per impulsar l’emancipació del jovent”.

 

Els beneficis d’aquesta iniciativa es destinaran a impulsar l’acompanyament del jovent tutelat i extutelat. A Catalunya, cada any, 900 joves s’emancipen sense una xarxa de suport sòlida, projectes com la mentoria social recolzen la seva autonomia.

Els beneficis d’aquesta iniciativa es destinaran a impulsar l’acompanyament del jovent tutelat i extutelat. A Catalunya, cada any, 900 joves s’emancipen sense una xarxa de suport sòlida, projectes com la mentoria social recolzen la seva autonomia.

Com rebre el teu obsequi?

En les donacions de 20 € es pot escollir una ampolla de Vi de Can Sumoi, en les de 50 € tres ampolles de vi i en les de 100 € sis ampolles de vi, tots els donatius aniran acompanyats d’una bossa de Punt de Referència.

Les ampolles de vi es poden recollir el 19 i el 20 de desembre de 12:00 h a 14:00 h i de 15:30 h a 17:00 h. També, el dia 21 i 22 de desembre de 12:30 h a 14:00 h i de 15:30 h a 17:00 h.

Vols fer un donatiu en el marc de la iniciativa? Omple el següent formulari.

 

La formació continuada és imprescindible per aprendre, créixer i sentir

 

 

En el marc del Dia Internacional del Voluntariat, des de Punt de Referència vam organitzar una jornada formativa amb l’objectiu de crear un espai de relació i intercanvi entre les persones que fan o han fet mentoria.

Aquesta jornada va estar vertebrada per dos tallers paral·lels. El primer va ser una formació en acompanyament emocional al jovent, facilitada per SEER i dinamitzada per Javi Castillo. La segona, una formació sobre antiracisme en forma d’obra de teatre que duia per nom “Jo no soc racista, però”, facilitada per l’organització sense ànim de lucre Xixa Teatre i dinamitzada per Rocío Cuadra.

Com gestionar les emocions quan s’acompanya el jovent 

 

Semicercle i tothom en silenci. Mirades. Algunes delaten somriures i d’altres sostenen incomoditat. “Em costa aguantar els silencis”, diu una de les participants. I aquest és l’inici de 90 minuts de formació en què les participants es van obrir a compartir les seves experiències de mentoria. “Ens hem de mirar i basar-nos en el mètode vivencial perquè acompanyar joves és sentir què ens passa”, assegurava Javi Castillo. 

Castillo va compartir alguns consells i trucs per gestionar les emocions durant l’acompanyament de persones, especialment si són joves. La clau és recordar sempre el triangle de la personalitat. Tres vèrtexs i tres conceptes: FER (comportaments), SENTIR (emocions) i PENSAR (accions). A més, va recordar que socialment atribuïm connotacions positives o negatives a emocions que no sempre es viuen així i que cal donar espai a sentir-les perquè les emocions acabaran condicionant els actes. 

Per acabar aquesta formació es va crear un camí a terra amb targetes de colors i amb diferents emocions escrites per entendre-les i compartir en quins estats de l’acompanyament i mentoria se sent por, tristesa, culpa, vergonya, sorpresa, alegria, amor o felicitat, i com gestionar-les. 

“Han donat consells molt útils pel dia a dia, perquè ara entenc millor com es forma la personalitat de cadascú, però també sobre com gestionar la paciència amb joves. Perquè com a voluntària crec que he tingut pressa amb el jove al qual he acompanyat. Gestionar la frustració és complicat i en deu mesos que dura la mentoria he hagut de treballar les expectatives”, comenta Marta Liñán, que va fer de voluntària a Referents de març a octubre del 2023.

 

“El voluntariat m’ha fet viure la realitat a través dels ulls d’una altra persona i ser més conscient de la societat en què vivim i els obstacles que ha d’afrontar el jovent. Però també crec que l’equip tècnic de Punt de Referència fa molt bona feina i que els ajuden a tirar endavant, i a nosaltres com a mentores ens donen molt suport i acompanyament”, Marta Liñán, voluntària de Punt de Referència

 

Per la seva banda, Leticia Lluch va participar a Referents de desembre del 2022 fins a setembre del 2023 i també creu que el taller de gestió emocional pot ser útil tant a la vida personal com en futurs participacions de noves mentories. “La gestió emocional és molt complexa i d’aquesta formació m’enduc reflexions sobre com abordar les emocions negatives i com viure-les, com sentir-les. També m’enduc el repte de com transformar les emocions i fer que el camí emocional sigui profitós mentre ajudo el jove i, a la vegada, a mi mateixa”, afegeix Lluch. 

Racisme: com detectar-lo i combatre’l 

Dues companyes de pis busquen un tercer integrant i tot sembla anar bé fins que arriba el Soni, el candidat. A partir d’aquest moment, tot són problemes i discursos discriminatoris d’una de les llogateres mentre el públic s’ho mira i comença a fer cares de desaprovació. “D’aquesta gent no et pots refiar”, “s’enduen totes les ajudes”, “s’han d’integrar” i un llarg etcètera de prejudicis i missatges racistes. 

Des de La Xixa, la companyia de teatre que organitzava la sessió, creuen que es pot canviar la manera de pensar de la gent, però que cal anomenar les discriminacions per combatre-les. Per això, després de representar la peça teatral, la Rocío Cuadra, que dinamitzava la sessió, va convidar el públic a obrir el debat i va preguntar què havia molestat i on podien reconèixer les discriminacions. 

Després es va animar les assistents a participar de l’obra per canviar els discursos que no havien agradat. A mesura que s’anaven anomenant malestars i discriminacions, es van anar fent variants de l’obra posant el focus en rebatre els arguments racistes o posant el focus en com se sentia la persona discriminada. Hi van participar diferents assistents i totes van convenir que treballar l’antiracisme i trencar els discursos discriminatoris és cansat, però necessari

“Quan he participat de l’obra he vist que m’estava enfocant cap a la persona que estava agredint i té el privilegi, i m’estava oblidant de qui rep les discriminacions, això m’ha ajudat a veure que en el dia a dia això ho puc aplicar. En comptes de discutir amb la persona racista, donar suport a la persona agredida”, assegura Neus Ribas, que participa com a voluntària al projecte Referents des del març de 2023. 

“Totes les formacions i tallers són molt útils, he après moltíssim. La formació i el seguiment que rebem des de Punt de Referència són un tret diferencial, permeten conèixer altres persones i experiències, les formacions ajuden a mantenir comunitat”, conclou Ribas. 

Inciem un procés de millora del nostre consum energètic.

 

 

Si vau venir a la trobada anual, recordareu que un dels objectius d’aquest any de Punt de Referència és reduir el consum energètic i reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat pot tenir a escala ambiental. Teníem deures pendents i els estem fent majoritàriament gràcies a la iniciativa de la Teresa Franquesa, voluntària de l’entitat i experta en sostenibilitat mediambiental. 

La primera fase de treball per avançar en el canvi cap a un model de consum més ecològic i respectuós amb la justícia global va consistir en una formació que va impartir la pròpia Teresa a l’equip professional de Punt de Referència. La jornada ens va permetre reflexionar sobre el nostre model de consum (tant individualment com des del lloc de feina) i el seu impacte. D’aquell espai ens vam endur força aprenentatges i vam marcar-nos alguns reptes per conscienciar eels i les joves que atenem sobre les millores que poden incoroporar en els pisos i en la seva vida, i d’altres que podem implementar des de l’oficina de l’entitat.

 

Per la segona fase d’aquest pla de transició hem comptat amb la consultoria ambiental Anthesis Lavola. Els seus experts han col·laborat altruïstament fent una diagnosi ambiental i la definició del full de ruta a seguir seguir per assolir l’objectiu de reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat degut al consum energètic.

Una vegada detectats els aspectes de consum que podem millorar, planificarem i anirem implementant aquelles accions que ens permetin avançar  cap a un consum més conscient.

Complementàriament, Anthesis Lavola ja ha fet arribar als nostres joves set kits d’estalvi d’energia, que contenien:

  • 1 rivet sota porta, per millorar l’aïllament tèrmic
  • 5 làmpades LED rosca gran 12 W de baix consum
  • 5 làmpades LED rosca gran 5 W de baix consum
  • 2 airejadors per reduir el consum d’aigua
  • 1 termòstat per controlar la temperatura a l’habitatge
  • 1 regleta anti stand by per reduir el consum elèctric

 

El jovent va fer-ne la instal·lació i ja gaudeixen d’uns pisos més sostenibles. Anthesis Lavola calcula que amb la instal·lació dels kits s’aconseguirà un estalvi anual de 2.681 kWh; 75,6 m3 d’aigua i 0,76 tCO2.

Per últim, la tercera fase consistirà en fixar els objectius de reducció del consum energètic per aquest curs 2023-2024.  Properament us anirem compartint els resultats de millora del nostre consum. I tu, et sumes al repte?

“El procés de mentoria ha de ser senzill: quedar i deixar-se portar”

  • Compartim experiències de mentoria amb les mentores de Punt de Referència, Irene Castro i Goretti Coronas, en la trobada presencial informativa

 

El passat 12 de juliol, vam acollir a una vintena de persones interessades a fer mentoria en una sessió informativa per a resoldre dubtes sobre el voluntariat i conèixer en detall els projectes d’acompanyament de Punt de Referència. Fet aquest primer contacte, les persones interessades a fer mentoria faran una entrevista i formació de 10 h per aprofundir en el perfil del jovent i com relacionar-se.

Alícia García, tècnica de l’entitat, destaca que la mentoria no s’ha de veure des d’una perspectiva paternalista o com una forma de salvació: “La mentoria s’ha de fer reconeixent els joves. Per molt que siguin joves, prenen les seves pròpies decisions, i segurament, ja n’han pres de molt complicades, i això s’ha de valorar”.

En aquesta ocasió, vam comptar amb dues persones mentores per compartir la seva experiència durant el voluntariat. Les mentores van fer èmfasi en el fet que per poder establir una bona relació amb el jovent, és necessari deixar de banda les expectatives i escoltar les seves necessitats. “Fer mentoria ha de ser senzill: quedar, deixar-se portar i veure què necessita el jovent”, remarca Irene Castro, mentora des de fa tres mesos.

Les mentores també van destacar que durant la mentoria és important deixar de banda els prejudicis. “Una de les grans preocupacions és no tenir conversa amb el jovent. Cal entendre que per nosaltres els silencis són incòmodes, però segons d’on vinguis potser no ho són”, resumeix Goretti Coronas Patau, mentora des de fa quatre mesos.

Durant el procés de mentoratge, és crucial entendre que no hi ha dues relacions iguals. Hi ha molts factors que influeixen en l’acompanyament, com ara el nivell lingüístic o el coneixement del territori. Totes les relacions requereixen temps per establir un lligam de confiança, i amb el jovent passa el mateix. Coronas destaca que no s’ha sentit sola durant el procés gràcies al seguiment de Punt de Referència: “Davant dels dubtes i les expectatives, el seguiment individual que fem amb l’equip de Punt de Referència per mi és clau”.

Pròximes sessions informatives

Si estàs interessat a fer mentoria i no has pogut venir a la trobada presencial, et convidem a dues sessions informatives virtuals:

    • Dimarts 18 de juliol, a les 18 h
    • Dimarts 8 d’agost, a les 18 h

Per inscriure’t a les sessions informatives virtuals, envia un correu electrònic a voluntariat@puntdereferencia.org, indicant el teu nom i la sessió que t’interessa.

 

Així fem front a la problemàtica de l’accés a l’habitatge

Un dels reptes més importants que afronten els joves en el seu procés d’emancipació és trobar i poder accedir a un habitatge assequible i digne on viure i seguir adquirint les habilitats i competències necessàries per a l’autonomia. Per això, a Punt de Referència apostem per oferir un bon itinerari de projectes que ofereixen habitatge amb diferents nivells de suport educatiu. Per fer-ho possible, anem de la mà d’altres entitats que donen suport als nostres projectes.

El projecte Llars el Pas creix i ara arriba, també, a la ciutat de Mataró.

Després de la consolidació dels pisos a Barcelona del projecte Llars El Pas, ara obrim les portes al primer pis a Mataró i ho fem amb l’objectiu d’oferir una llar estable a joves que han passat pel projecte Referents Maresme. El treball en xarxa ha estat, una altra vegada, imprescindible. La Fundació que ens ha obert aquesta oportunitat és la Fundació Hestia, a qui agraïm la confiança d’engegar el seu programa de pisos d’inclusió, fent sinergia amb Punt de Referència i entregant la clau d’una nova llar a tres joves de l’entitat.

Som entitat pionera a obrir l’habitatge cooperatiu a col·lectius vulnerables.

Sabies que Punt de Referència som la primera entitat social que hem aconseguit que un col·lectiu de població vulnerable tingui lloc en cooperatives d’habitatge? Després de l’èxit de la iniciativa que s’ha anat consolidant gràcies a la participació en el projecte IMEX, ens agradaria que el nostre model es pugui fer extens a més cooperatives que obrin les portes als col·lectius amb menys recursos. Per fer-ho, participem al projecte “On viure totes” finançat per Singulars que ens està permetent fer un treball conjunt amb altres entitats per fer revertir la situació d’accés a l’habitatge entre els joves i altres col·lectius. En Nama i l’Abdel (els dos joves que fa dos anys que són veïns de l’habitatge cooperatiu La Balma al Poblenou) es van implicar en un dels actes de la campanya, participant en un fòrum obert per explicar la seva experiència a les persones assistents.

 

El jovent extutelat: emancipar-se amb 18 anys sense una xarxa de suport sòlida

“Tenir una mentora m’ha canviat la vida! Ara tinc les idees més clares de què he vull fer i de què no”, afirma l’Ahmed, mentorat del projecte.

El projectes de mentoria ofereixen un acompanyament personalitzat al jovent tutelat i extutelat per tal d’afavorir la seva integració social, promoure la igualtat d’oportunitats i millorar la seva qualitat de vida. La iniciativa la duem a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès Occidental i el Maresme.

Cada any, 900 joves deixen de ser tutelats per l’estat i comencen la seva transició a l’edat adulta sense una xarxa de suport sòlida. Des de Punt de Referència promovem programes per respondre a les dificultats que pateix aquest col·lectiu, que es troba en risc d’exclusió social al no disposar d’una xarxa familiar al territori, especialment quan surten del sistema de protecció al moment de complir divuit anys. Per tal de donar solució a aquesta problemàtica, des de l’entitat oferim al jovent la possibilitat de conèixer una persona que li aporti suport emocional, lúdic i lingüístic.

La figura del mentor o mentora és clau, sobretot perquè els ofereix un suport emocional imprescindible i una obertura a noves oportunitats en el territori on viuen. Aquest suport fa que el jovent que forma part del programa millori les seves competències relacionals, com el seu nivell de conversa i la capacitat per expressar els sentiments. A més, l’acompanyament ajuda a generar un sentiment de pertinença, esperança de futur i a guanyar estabilitat emocional, molt important a l’hora d’enfocar els estudis i la recerca de feina.

En relació als estudis, els membres del programa mostren una gran millora gràcies a l’acompanyament, un 65% del jovent valora els programes de mentoria com una empenta per emancipar-se. Per exemple, de l’Issiaga, declara el següent:

“Abans estudiava, però, ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia, la meva mentora, m’anima a continuar treballant i a estudiar”.

També s’hi mostra molt satisfet l’Ahmed, que destaca la figura de la seva mentora:

“La Teresa és una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i de la vida, en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però si que em dona idees per aprovar les assignatures”.

D’altra banda, el projecte també té previst abordar el problema de l’habitatge. Actualment, a Barcelona hi ha prop d’un miler de persones sense sostre, un centenar de les quals són joves d’entre divuit i vint-i-cinc anys. Aquesta problemàtica afecta especialment al jovent extutelat, ja que un 30% dels joves sense sostre provenen del sistema de protecció. Des de Referents treballem per revertir aquesta situació, assessorant els membres del programa en aquest àmbit perquè puguin comptar amb més oportunitats i un millor futur.

Llancem una campanya de captació de persones mentores per acompanyar jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació

  • Més de 100 persones referents del món polític i social han rebut una carta simulant que deixen de rebre suport institucional en arribar a la majoria d’edat, per a promoure que impliquin el seu entorn en la mentoria social.
  • Cada any, a Catalunya, 900 joves fan 18 anys i deixen d’estar tutelats per l’estat. La mentoria social genera una xarxa de suport sòlida a través de relacions de confiança que redueix la situació de risc d’aquest jovent.

 

Engeguem la campanya “Un gest, un món” per incorporar 100 noves persones mentores abans de l’estiu, persones que se sumin a acompanyar jovent tutelat i extutelats en la seva emancipació quan compleixen els 18 anys. En el marc de la campanya, l’entitat ha fet arribar una carta personal a més de 100 persones referents del món polític i social en què se simula que arriben a la majoria d’edat i s’han d’emancipar sense el suport familiar al seu costat, per tal de fer-les còmplices de la situació que viu aquest jovent i implicar-los en la cerca de noves persones mentores.

“Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una qüestió de drets humans. Un jovent que si una cosa té clara és que ha d’aprofitar totes les oportunitats que se li ofereixin”, afirma Rita Grané, directora de Punt. “La mentoria és essencial per al creixement i l’èxit del jovent que acompanyem. Amb la seva experiència i dedicació, generem xarxes de suport sòlides, nous referents adults i experiències de confiança positives, que els permeten avançar en el seu projecte de vida”

Refrents de l’àmbit polític i social destaquen la importància de canviar la mirada sobre la situació d’aquest jovent: “Hem naturalitzat la criminalització de la migració, i això ens allunya de l’instint més humà d’acompanyar, d’empatitzar, d’ajudar que tenim les persones” recorda Sònia Ros, periodista i portaveu d’Stop Mare Mortum. “Les migracions no són una excepció, no són un error del sistema, són naturals. Són part de l’ésser humà i aniran a més” destaca Blanca Garcés, Dra. en Ciències Polítiques i coordinadora de l’àrea de migracions del CIDOB; així com Xavier Aldekoa, periodista especialitzat en el continent africà recorda que “El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus i les seves condicions de vida”

A Catalunya cada any, uns 900 joves fan 18 anys, deixen de ser tutelats per l’estat i es troben sense una xarxa de suport sòlida. El 2022 Punt de Referència va acompanyar més de 100 joves al Barcelonès, al Maresme i al Vallès Occidental i un 65% del jovent acompanyat va valorar la mentoria com un suport important per emancipar-se. Amb la campanya “Un gest, un mónbusquem noves persones compromeses i motivades per formar part d’aquests projectes i contribuir així a l’èxit del jovent tutelat i extutelat.

“No és necessària experiència prèvia, només ganes de compartir i acompanyar els joves en el seu camí cap a l’èxit” destaca Marina Montoya, coordinadora de mentoria. La mentoria social és una metodologia que millora la vida del jovent en risc d’exclusió en facilitar-los una xarxa de suport i confiança que en potencia les seves oportunitats, alhora que trenca estigmes i potencia el creixement de les persones mentores. El programa de mentoria social de Punt de Referència consisteix en 9 mesos de trobades setmanals. D’inici, les persones mentores fan una entrevista personal i reben 10 h de formació per treure el màxim potencial de la col·laboració. A més, durant tot el procés, compten amb el seguiment de l’equip de Punt de Referència per a que la relació sigui enriquidora per a les dues parts.

 

SUMA’T A LA MENTORIA SOCIAL

www.puntdereferencia.cat/mentoria

 

“Viure amb una família em permet tenir una casa i sentir-me bé, no com quan vivia en pisos de lloguer”

HISTÒRIES D’ACOLLIMENTS

Viure en família és protecció i cura. També, una qüestió de drets. Anem fins a Sant Cugat del Vallès a conèixer el Kike i la Susi que, des de fa 3 mesos, han acollit al Karim (nom fictici), un jove de Punt de Referència nascut al Marroc i que va arribar a Barcelona fa prop de 2 anys. Tots tres formen part del Projecte Acull que permet continuar acompanyant nois i noies de Punt de Referència, d’entre 18 i 21 anys, però amb l’especificitat de fer-ho amb jovent migrat sense referents adults al territori.

El Karim és molt bon noi –explica la Susi– És rialler i alegre. Realment és molt fàcil conviure amb ell. Ens hem adaptat tots molt bé a la nova situació, ell a la nostra família (que es complementa amb els nostre fill Sergi i la nostra filla Judit, que ja no viu a casa) i nosaltres a la seva rutina”.

– Karim, com és la Susi?, pregunto

– Doncs la Susi és una mica mare, diu rient.

– Quan li dic que buidi el rentaplats. El meu fill tarda tres hores a fer-ho i el Karim és més ràpid, confirma també rient ella.

Són converses del dia a dia que pot tenir qualsevol de família. I els costums i hàbits domèstics propis de la convivència. “La Susi és una mica mare –ens confirma el Karim-. Em pregunta: Has menjat? Com estàs? I això és molt guai. El que puc dir és que són una de les millors persones que  he conegut aquí. I no són bastants…”, se sincera. Mentrestant, fa una llista mental dels avantatges que per a ell suposa no estar sol. “Viure amb ells em permet tenir una casa i sentir-me bé.  Em sento molt millor, no com quan vivia en pisos de lloguer. Literalment, són dues coses molt diferents. Amb ells estic acompanyat i em sento més còmode. Em tracten superbé. I els seus fills, la Judit i el Sergi, també”. 

Ser resilient, una de les claus

Ara bé, segons el Kike, si hi ha alguna cosa que defineix al Karim és que és resilient. “La clau és ser flexible davant  les coses que li van passant. Sinó és difícil avançar en situacions que no només són complicades sinó incertes”.

El Kike fa poc més de dos anys que va conèixer Punt de Referència fent de mentor i això li va obrir els ulls a una nova realitat. Un temps després, ha volgut participar en el projecte Acull. “El fet de conèixer Punt de Referència et fa perdre els dubtes i pors i t’ajuda a prendre la decisió amb més confiança perquè veus que hi ha joves que necessiten ajuda. Per sobre de tot, valoro molt que hi ha un acompanyament. Això dona seguretat. Si hi hagués improvisació i aquest monitoratge no existís crec que no ho hauríem fet”.

La Susi confirma que fer un acolliment “t’omple molt”. “Jo soc la mateixa de sempre –assenteix, però ara veig i convisc amb altres realitats. Tenir el Karim a casa t’enriqueix en molts aspectes i t’aporta conèixer una cultura diferent. L’altre dia vam anar a tastar menjar del seu país. Realment, conviure sempre t’aporta coses”.

Un dia a dia com el de qualsevol jove

El Karim és contundent responent que quan estava al Marroc, mai va imaginar-se que migrar a un altre país seria així: “Pensava que en arribar trobaria una feina ràpidament. No pensava a estudiar. Només en treballar. I ara crec que haig d’estudiar perquè haig de tenir eines”. Des de fa tres mesos, ocupa l’habitació de la Judit, que ja s’ha independitzat. En un moment de trobada, els ha explicat que té un avi de 105 anys. “A la meva família del Marroc els hi parlo d’ells perquè estiguin tranquils. Jo soc el petit de quatre germans i soc una mica el mimat”, riu.

El seu dia a dia és intens. “Cada matí vaig al gimnàs. Després dino a casa.  Jo menjo molt –la Susi m’entén i sempre en diu si en vull més, puntualitza-, després vaig fins a Montcada i Reixach a estudiar el Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. I també estudio, passejo, surto amb els amics a Barcelona els caps de setmana…”.

Viure amb una família és un factor més que ajuda al Karim a l’arrelament al territori. “Sant Cugat m’agrada molt”, assenteix. “Al principi em va costar perquè m’agradava més Barcelona, però amb el temps prefereixo viure aquí perquè és més tranquil i hi ha muntanya. Si puc em quedaré a viure-hi. Ja veurem”.

El Kike i la Susi són uns autèntics ambaixadors de la feina de Punt de Referència. “Jo m’implico en temes socials –diu el Kike– per poder retornar la sort que hem tingut. Abans feia coses més locals, però menys potents. Col·laboracions amb un risc baix: tothom pot donar classes, tothom pot ajudar a joves i a adults a fer un currículum… Però tenir al Karim és una implicació molt forta. Molta gent es queixa i diu que s’han de canviar les coses, però ningú fa res”.

Salvar barreres i prejudicis

Una de les maneres de difondre el projecte Acull és qüestionar-se temes. “Jo als amics els hi faig preguntes: T’agrada tot tal com està? Canviares alguna cosa? I l’última i més contundent: i tu, què estàs fent?”.

La Susi i el Kike coincideixen en el fet que encara hi ha molts prejudicis socials. “Ens ha passat que parlem del tema amb gent del nostre entorn i et diuen ‘sembla un nano normal’, una frase realment molt bèstia. I es queden tan amples. Aquestes són les barreres que fa que una persona que té 150 metres quadrats de casa digui que no té espai. El que realment passa és que té unes altres barreres mentals”.  Al final, afirmen els dos: És un tema de confiança i de convivència. Tant de bo convencem a més gent que faci un acolliment d’un/a jove migrant. Els discursos polítics que van i venen no ens ajuden…  Al final,  han de prevaldre les conviccions de la gent”.

Veient-los queda clar que la convivència és més que oferir una habitació. “Les cuines donen molt de joc… riuen. Potser el dia que estàs estenent junts la roba tens una conversa realment molt important…”.

Doncs això, rutines domèstiques, converses i riures, com una família qualsevol.