Finalitzem una col·laboració europea: el projecte Road to Adulthood

/a

 

Des del febrer del 2022, hem format part del projecte ROAD to the Adulthood- Mentorship Helping Migrant and Refugee Unccompanied Minors Navigate Adulthood amb les entitats ARSIS (Grècia), DCI (Italia) i Mentoring Europe (Països Baixos). Aquest projecte va néixer amb l’objectiu de donar continuïtat a l’anterior Re-Generations on vam poder exportar la nostra metodologia a les entitats de Grècia i Itàlia que van iniciar-se en la mentoria social al seu territori. 

Aquests dos anys hem pogut consolidar el nostre acompanyament i també aprendre d’altres contextos i metodologies. L’intercanvi professional ha estat enriquidor i ens ha permès 

millorar la metodologia existent. A més, també hem organitzat dos seminaris en línia en l’àmbit europeu on hem promocionat la nostra experiència i manera de fer. Espais com aquests ens ajuden a crear xarxa entre diverses entitats i adonar-nos que la valuosa feina que fem pren força en altres realitats.

La culminació del projecte ha estat la publicació de la Guia Metodològica per a programes de mentoria per a joves migrants. Basada en la nostra experiència en l’acompanyament d’implementació de projectes a altres entitats, recull els aprenentatges d’aquests últims quatre anys així com les innovacions adquirides de les altres entitats. La podeu consultar aquí.

Membres de les entitats participants del projecte.

Punt de Referència obsequia amb vi Sumoi els donatius del mes de desembre

/a
Els beneficis es destinaran als projectes de mentoria social que acompanyen el jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació

Durant el mes de desembre, des de Punt de Referència col·laborem amb Can Sumoi de forma solidària. Per cada donatiu obtingut, obsequiem amb Vi Sumoi denominació d’origen Penedès, es pot triar entre el vi negre Sumoi (2017) i el vi blanc Xarel·lo (2017).

 

La nostra directora, Rita Grané assenyala: “Una de les nostres línies de treball és cercar col·laboracions amb altres agents per impulsar l’emancipació del jovent”.

 

Els beneficis d’aquesta iniciativa es destinaran a impulsar l’acompanyament del jovent tutelat i extutelat. A Catalunya, cada any, 900 joves s’emancipen sense una xarxa de suport sòlida, projectes com la mentoria social recolzen la seva autonomia.

Els beneficis d’aquesta iniciativa es destinaran a impulsar l’acompanyament del jovent tutelat i extutelat. A Catalunya, cada any, 900 joves s’emancipen sense una xarxa de suport sòlida, projectes com la mentoria social recolzen la seva autonomia.

Com rebre el teu obsequi?

En les donacions de 20 € es pot escollir una ampolla de Vi de Can Sumoi, en les de 50 € tres ampolles de vi i en les de 100 € sis ampolles de vi, tots els donatius aniran acompanyats d’una bossa de Punt de Referència.

Les ampolles de vi es poden recollir el 19 i el 20 de desembre de 12:00 h a 14:00 h i de 15:30 h a 17:00 h. També, el dia 21 i 22 de desembre de 12:30 h a 14:00 h i de 15:30 h a 17:00 h.

Vols fer un donatiu en el marc de la iniciativa? Omple el següent formulari.

 

La formació continuada és imprescindible per aprendre, créixer i sentir

/a

 

 

En el marc del Dia Internacional del Voluntariat, des de Punt de Referència vam organitzar una jornada formativa amb l’objectiu de crear un espai de relació i intercanvi entre les persones que fan o han fet mentoria.

Aquesta jornada va estar vertebrada per dos tallers paral·lels. El primer va ser una formació en acompanyament emocional al jovent, facilitada per SEER i dinamitzada per Javi Castillo. La segona, una formació sobre antiracisme en forma d’obra de teatre que duia per nom “Jo no soc racista, però”, facilitada per l’organització sense ànim de lucre Xixa Teatre i dinamitzada per Rocío Cuadra.

Com gestionar les emocions quan s’acompanya el jovent 

 

Semicercle i tothom en silenci. Mirades. Algunes delaten somriures i d’altres sostenen incomoditat. “Em costa aguantar els silencis”, diu una de les participants. I aquest és l’inici de 90 minuts de formació en què les participants es van obrir a compartir les seves experiències de mentoria. “Ens hem de mirar i basar-nos en el mètode vivencial perquè acompanyar joves és sentir què ens passa”, assegurava Javi Castillo. 

Castillo va compartir alguns consells i trucs per gestionar les emocions durant l’acompanyament de persones, especialment si són joves. La clau és recordar sempre el triangle de la personalitat. Tres vèrtexs i tres conceptes: FER (comportaments), SENTIR (emocions) i PENSAR (accions). A més, va recordar que socialment atribuïm connotacions positives o negatives a emocions que no sempre es viuen així i que cal donar espai a sentir-les perquè les emocions acabaran condicionant els actes. 

Per acabar aquesta formació es va crear un camí a terra amb targetes de colors i amb diferents emocions escrites per entendre-les i compartir en quins estats de l’acompanyament i mentoria se sent por, tristesa, culpa, vergonya, sorpresa, alegria, amor o felicitat, i com gestionar-les. 

“Han donat consells molt útils pel dia a dia, perquè ara entenc millor com es forma la personalitat de cadascú, però també sobre com gestionar la paciència amb joves. Perquè com a voluntària crec que he tingut pressa amb el jove al qual he acompanyat. Gestionar la frustració és complicat i en deu mesos que dura la mentoria he hagut de treballar les expectatives”, comenta Marta Liñán, que va fer de voluntària a Referents de març a octubre del 2023.

 

“El voluntariat m’ha fet viure la realitat a través dels ulls d’una altra persona i ser més conscient de la societat en què vivim i els obstacles que ha d’afrontar el jovent. Però també crec que l’equip tècnic de Punt de Referència fa molt bona feina i que els ajuden a tirar endavant, i a nosaltres com a mentores ens donen molt suport i acompanyament”, Marta Liñán, voluntària de Punt de Referència

 

Per la seva banda, Leticia Lluch va participar a Referents de desembre del 2022 fins a setembre del 2023 i també creu que el taller de gestió emocional pot ser útil tant a la vida personal com en futurs participacions de noves mentories. “La gestió emocional és molt complexa i d’aquesta formació m’enduc reflexions sobre com abordar les emocions negatives i com viure-les, com sentir-les. També m’enduc el repte de com transformar les emocions i fer que el camí emocional sigui profitós mentre ajudo el jove i, a la vegada, a mi mateixa”, afegeix Lluch. 

Racisme: com detectar-lo i combatre’l 

Dues companyes de pis busquen un tercer integrant i tot sembla anar bé fins que arriba el Soni, el candidat. A partir d’aquest moment, tot són problemes i discursos discriminatoris d’una de les llogateres mentre el públic s’ho mira i comença a fer cares de desaprovació. “D’aquesta gent no et pots refiar”, “s’enduen totes les ajudes”, “s’han d’integrar” i un llarg etcètera de prejudicis i missatges racistes. 

Des de La Xixa, la companyia de teatre que organitzava la sessió, creuen que es pot canviar la manera de pensar de la gent, però que cal anomenar les discriminacions per combatre-les. Per això, després de representar la peça teatral, la Rocío Cuadra, que dinamitzava la sessió, va convidar el públic a obrir el debat i va preguntar què havia molestat i on podien reconèixer les discriminacions. 

Després es va animar les assistents a participar de l’obra per canviar els discursos que no havien agradat. A mesura que s’anaven anomenant malestars i discriminacions, es van anar fent variants de l’obra posant el focus en rebatre els arguments racistes o posant el focus en com se sentia la persona discriminada. Hi van participar diferents assistents i totes van convenir que treballar l’antiracisme i trencar els discursos discriminatoris és cansat, però necessari. 

“Quan he participat de l’obra he vist que m’estava enfocant cap a la persona que estava agredint i té el privilegi, i m’estava oblidant de qui rep les discriminacions, això m’ha ajudat a veure que en el dia a dia això ho puc aplicar. En comptes de discutir amb la persona racista, donar suport a la persona agredida”, assegura Neus Ribas, que participa com a voluntària al projecte Referents des del març de 2023. 

“Totes les formacions i tallers són molt útils, he après moltíssim. La formació i el seguiment que rebem des de Punt de Referència són un tret diferencial, permeten conèixer altres persones i experiències, les formacions ajuden a mantenir comunitat”, conclou Ribas. 

Inciem un procés de millora del nostre consum energètic.

/a /Etiquetes: , , ,

 

 

Si vau venir a la trobada anual, recordareu que un dels objectius d’aquest any de Punt de Referència és reduir el consum energètic i reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat pot tenir a escala ambiental. Teníem deures pendents i els estem fent majoritàriament gràcies a la iniciativa de la Teresa Franquesa, voluntària de l’entitat i experta en sostenibilitat mediambiental. 

La primera fase de treball per avançar en el canvi cap a un model de consum més ecològic i respectuós amb la justícia global va consistir en una formació que va impartir la pròpia Teresa a l’equip professional de Punt de Referència. La jornada ens va permetre reflexionar sobre el nostre model de consum (tant individualment com des del lloc de feina) i el seu impacte. D’aquell espai ens vam endur força aprenentatges i vam marcar-nos alguns reptes per conscienciar eels i les joves que atenem sobre les millores que poden incoroporar en els pisos i en la seva vida, i d’altres que podem implementar des de l’oficina de l’entitat.

 

Per la segona fase d’aquest pla de transició hem comptat amb la consultoria ambiental Anthesis Lavola. Els seus experts han col·laborat altruïstament fent una diagnosi ambiental i la definició del full de ruta a seguir seguir per assolir l’objectiu de reduir l’impacte ambiental de la nostra activitat degut al consum energètic.

Una vegada detectats els aspectes de consum que podem millorar, planificarem i anirem implementant aquelles accions que ens permetin avançar  cap a un consum més conscient.

Complementàriament, Anthesis Lavola ja ha fet arribar als nostres joves set kits d’estalvi d’energia, que contenien:

  • 1 rivet sota porta, per millorar l’aïllament tèrmic
  • 5 làmpades LED rosca gran 12 W de baix consum
  • 5 làmpades LED rosca gran 5 W de baix consum
  • 2 airejadors per reduir el consum d’aigua
  • 1 termòstat per controlar la temperatura a l’habitatge
  • 1 regleta anti stand by per reduir el consum elèctric

 

El jovent va fer-ne la instal·lació i ja gaudeixen d’uns pisos més sostenibles. Anthesis Lavola calcula que amb la instal·lació dels kits s’aconseguirà un estalvi anual de 2.681 kWh; 75,6 m3 d’aigua i 0,76 tCO2.

Per últim, la tercera fase consistirà en fixar els objectius de reducció del consum energètic per aquest curs 2023-2024.  Properament us anirem compartint els resultats de millora del nostre consum. I tu, et sumes al repte?

“El procés de mentoria ha de ser senzill: quedar i deixar-se portar”

/a /Etiquetes: , , , ,

  • Compartim experiències de mentoria amb les mentores de Punt de Referència, Irene Castro i Goretti Coronas, en la trobada presencial informativa

 

El passat 12 de juliol, vam acollir a una vintena de persones interessades a fer mentoria en una sessió informativa per a resoldre dubtes sobre el voluntariat i conèixer en detall els projectes d’acompanyament de Punt de Referència. Fet aquest primer contacte, les persones interessades a fer mentoria faran una entrevista i formació de 10 h per aprofundir en el perfil del jovent i com relacionar-se.

Alícia García, tècnica de l’entitat, destaca que la mentoria no s’ha de veure des d’una perspectiva paternalista o com una forma de salvació: “La mentoria s’ha de fer reconeixent els joves. Per molt que siguin joves, prenen les seves pròpies decisions, i segurament, ja n’han pres de molt complicades, i això s’ha de valorar”.

En aquesta ocasió, vam comptar amb dues persones mentores per compartir la seva experiència durant el voluntariat. Les mentores van fer èmfasi en el fet que per poder establir una bona relació amb el jovent, és necessari deixar de banda les expectatives i escoltar les seves necessitats. “Fer mentoria ha de ser senzill: quedar, deixar-se portar i veure què necessita el jovent”, remarca Irene Castro, mentora des de fa tres mesos.

Les mentores també van destacar que durant la mentoria és important deixar de banda els prejudicis. “Una de les grans preocupacions és no tenir conversa amb el jovent. Cal entendre que per nosaltres els silencis són incòmodes, però segons d’on vinguis potser no ho són”, resumeix Goretti Coronas Patau, mentora des de fa quatre mesos.

Durant el procés de mentoratge, és crucial entendre que no hi ha dues relacions iguals. Hi ha molts factors que influeixen en l’acompanyament, com ara el nivell lingüístic o el coneixement del territori. Totes les relacions requereixen temps per establir un lligam de confiança, i amb el jovent passa el mateix. Coronas destaca que no s’ha sentit sola durant el procés gràcies al seguiment de Punt de Referència: “Davant dels dubtes i les expectatives, el seguiment individual que fem amb l’equip de Punt de Referència per mi és clau”.

Pròximes sessions informatives

Si estàs interessat a fer mentoria i no has pogut venir a la trobada presencial, et convidem a dues sessions informatives virtuals:

    • Dimarts 18 de juliol, a les 18 h
    • Dimarts 8 d’agost, a les 18 h

Per inscriure’t a les sessions informatives virtuals, envia un correu electrònic a voluntariat@puntdereferencia.org, indicant el teu nom i la sessió que t’interessa.

 

Així fem front a la problemàtica de l’accés a l’habitatge

/a /Etiquetes: , , ,

Un dels reptes més importants que afronten els joves en el seu procés d’emancipació és trobar i poder accedir a un habitatge assequible i digne on viure i seguir adquirint les habilitats i competències necessàries per a l’autonomia. Per això, a Punt de Referència apostem per oferir un bon itinerari de projectes que ofereixen habitatge amb diferents nivells de suport educatiu. Per fer-ho possible, anem de la mà d’altres entitats que donen suport als nostres projectes.

El projecte Llars el Pas creix i ara arriba, també, a la ciutat de Mataró.

Després de la consolidació dels pisos a Barcelona del projecte Llars El Pas, ara obrim les portes al primer pis a Mataró i ho fem amb l’objectiu d’oferir una llar estable a joves que han passat pel projecte Referents Maresme. El treball en xarxa ha estat, una altra vegada, imprescindible. La Fundació que ens ha obert aquesta oportunitat és la Fundació Hestia, a qui agraïm la confiança d’engegar el seu programa de pisos d’inclusió, fent sinergia amb Punt de Referència i entregant la clau d’una nova llar a tres joves de l’entitat.

Som entitat pionera a obrir l’habitatge cooperatiu a col·lectius vulnerables.

Sabies que Punt de Referència som la primera entitat social que hem aconseguit que un col·lectiu de població vulnerable tingui lloc en cooperatives d’habitatge? Després de l’èxit de la iniciativa que s’ha anat consolidant gràcies a la participació en el projecte IMEX, ens agradaria que el nostre model es pugui fer extens a més cooperatives que obrin les portes als col·lectius amb menys recursos. Per fer-ho, participem al projecte “On viure totes” finançat per Singulars que ens està permetent fer un treball conjunt amb altres entitats per fer revertir la situació d’accés a l’habitatge entre els joves i altres col·lectius. En Nama i l’Abdel (els dos joves que fa dos anys que són veïns de l’habitatge cooperatiu La Balma al Poblenou) es van implicar en un dels actes de la campanya, participant en un fòrum obert per explicar la seva experiència a les persones assistents.

 

El jovent extutelat: emancipar-se amb 18 anys sense una xarxa de suport sòlida

/a /Etiquetes: , ,

“Tenir una mentora m’ha canviat la vida! Ara tinc les idees més clares de què he vull fer i de què no”, afirma l’Ahmed, mentorat del projecte.

El projectes de mentoria ofereixen un acompanyament personalitzat al jovent tutelat i extutelat per tal d’afavorir la seva integració social, promoure la igualtat d’oportunitats i millorar la seva qualitat de vida. La iniciativa la duem a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès Occidental i el Maresme.

Cada any, 900 joves deixen de ser tutelats per l’estat i comencen la seva transició a l’edat adulta sense una xarxa de suport sòlida. Des de Punt de Referència promovem programes per respondre a les dificultats que pateix aquest col·lectiu, que es troba en risc d’exclusió social al no disposar d’una xarxa familiar al territori, especialment quan surten del sistema de protecció al moment de complir divuit anys. Per tal de donar solució a aquesta problemàtica, des de l’entitat oferim al jovent la possibilitat de conèixer una persona que li aporti suport emocional, lúdic i lingüístic.

La figura del mentor o mentora és clau, sobretot perquè els ofereix un suport emocional imprescindible i una obertura a noves oportunitats en el territori on viuen. Aquest suport fa que el jovent que forma part del programa millori les seves competències relacionals, com el seu nivell de conversa i la capacitat per expressar els sentiments. A més, l’acompanyament ajuda a generar un sentiment de pertinença, esperança de futur i a guanyar estabilitat emocional, molt important a l’hora d’enfocar els estudis i la recerca de feina.

En relació als estudis, els membres del programa mostren una gran millora gràcies a l’acompanyament, un 65% del jovent valora els programes de mentoria com una empenta per emancipar-se. Per exemple, de l’Issiaga, declara el següent:

“Abans estudiava, però, ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia, la meva mentora, m’anima a continuar treballant i a estudiar”.

També s’hi mostra molt satisfet l’Ahmed, que destaca la figura de la seva mentora:

“La Teresa és una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i de la vida, en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però si que em dona idees per aprovar les assignatures”.

D’altra banda, el projecte també té previst abordar el problema de l’habitatge. Actualment, a Barcelona hi ha prop d’un miler de persones sense sostre, un centenar de les quals són joves d’entre divuit i vint-i-cinc anys. Aquesta problemàtica afecta especialment al jovent extutelat, ja que un 30% dels joves sense sostre provenen del sistema de protecció. Des de Referents treballem per revertir aquesta situació, assessorant els membres del programa en aquest àmbit perquè puguin comptar amb més oportunitats i un millor futur.

Llancem una campanya de captació de persones mentores per acompanyar jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació

/a /Etiquetes: , , ,

  • Més de 100 persones referents del món polític i social han rebut una carta simulant que deixen de rebre suport institucional en arribar a la majoria d’edat, per a promoure que impliquin el seu entorn en la mentoria social.
  • Cada any, a Catalunya, 900 joves fan 18 anys i deixen d’estar tutelats per l’estat. La mentoria social genera una xarxa de suport sòlida a través de relacions de confiança que redueix la situació de risc d’aquest jovent.

 

Engeguem la campanya “Un gest, un món” per incorporar 100 noves persones mentores abans de l’estiu, persones que se sumin a acompanyar jovent tutelat i extutelats en la seva emancipació quan compleixen els 18 anys. En el marc de la campanya, l’entitat ha fet arribar una carta personal a més de 100 persones referents del món polític i social en què se simula que arriben a la majoria d’edat i s’han d’emancipar sense el suport familiar al seu costat, per tal de fer-les còmplices de la situació que viu aquest jovent i implicar-los en la cerca de noves persones mentores.

“Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una qüestió de drets humans. Un jovent que si una cosa té clara és que ha d’aprofitar totes les oportunitats que se li ofereixin”, afirma Rita Grané, directora de Punt. “La mentoria és essencial per al creixement i l’èxit del jovent que acompanyem. Amb la seva experiència i dedicació, generem xarxes de suport sòlides, nous referents adults i experiències de confiança positives, que els permeten avançar en el seu projecte de vida”

Refrents de l’àmbit polític i social destaquen la importància de canviar la mirada sobre la situació d’aquest jovent: “Hem naturalitzat la criminalització de la migració, i això ens allunya de l’instint més humà d’acompanyar, d’empatitzar, d’ajudar que tenim les persones” recorda Sònia Ros, periodista i portaveu d’Stop Mare Mortum. “Les migracions no són una excepció, no són un error del sistema, són naturals. Són part de l’ésser humà i aniran a més” destaca Blanca Garcés, Dra. en Ciències Polítiques i coordinadora de l’àrea de migracions del CIDOB; així com Xavier Aldekoa, periodista especialitzat en el continent africà recorda que “El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus i les seves condicions de vida”

A Catalunya cada any, uns 900 joves fan 18 anys, deixen de ser tutelats per l’estat i es troben sense una xarxa de suport sòlida. El 2022 Punt de Referència va acompanyar més de 100 joves al Barcelonès, al Maresme i al Vallès Occidental i un 65% del jovent acompanyat va valorar la mentoria com un suport important per emancipar-se. Amb la campanya “Un gest, un món” busquem noves persones compromeses i motivades per formar part d’aquests projectes i contribuir així a l’èxit del jovent tutelat i extutelat.

“No és necessària experiència prèvia, només ganes de compartir i acompanyar els joves en el seu camí cap a l’èxit” destaca Marina Montoya, coordinadora de mentoria. La mentoria social és una metodologia que millora la vida del jovent en risc d’exclusió en facilitar-los una xarxa de suport i confiança que en potencia les seves oportunitats, alhora que trenca estigmes i potencia el creixement de les persones mentores. El programa de mentoria social de Punt de Referència consisteix en 9 mesos de trobades setmanals. D’inici, les persones mentores fan una entrevista personal i reben 10 h de formació per treure el màxim potencial de la col·laboració. A més, durant tot el procés, compten amb el seguiment de l’equip de Punt de Referència per a que la relació sigui enriquidora per a les dues parts.

 

SUMA’T A LA MENTORIA SOCIAL

www.puntdereferencia.cat/mentoria

 

“Viure amb una família em permet tenir una casa i sentir-me bé, no com quan vivia en pisos de lloguer”

/a /Etiquetes: , , ,

HISTÒRIES D’ACOLLIMENTS

Viure en família és protecció i cura. També, una qüestió de drets. Anem fins a Sant Cugat del Vallès a conèixer el Kike i la Susi que, des de fa 3 mesos, han acollit al Karim (nom fictici), un jove de Punt de Referència nascut al Marroc i que va arribar a Barcelona fa prop de 2 anys. Tots tres formen part del Projecte Acull que permet continuar acompanyant nois i noies de Punt de Referència, d’entre 18 i 21 anys, però amb l’especificitat de fer-ho amb jovent migrat sense referents adults al territori.

“El Karim és molt bon noi –explica la Susi– És rialler i alegre. Realment és molt fàcil conviure amb ell. Ens hem adaptat tots molt bé a la nova situació, ell a la nostra família (que es complementa amb els nostre fill Sergi i la nostra filla Judit, que ja no viu a casa) i nosaltres a la seva rutina”.

– Karim, com és la Susi?, pregunto

– Doncs la Susi és una mica mare, diu rient.

– Quan li dic que buidi el rentaplats. El meu fill tarda tres hores a fer-ho i el Karim és més ràpid, confirma també rient ella.

Són converses del dia a dia que pot tenir qualsevol de família. I els costums i hàbits domèstics propis de la convivència. “La Susi és una mica mare –ens confirma el Karim-. Em pregunta: Has menjat? Com estàs? I això és molt guai. El que puc dir és que són una de les millors persones que  he conegut aquí. I no són bastants…”, se sincera. Mentrestant, fa una llista mental dels avantatges que per a ell suposa no estar sol. “Viure amb ells em permet tenir una casa i sentir-me bé.  Em sento molt millor, no com quan vivia en pisos de lloguer. Literalment, són dues coses molt diferents. Amb ells estic acompanyat i em sento més còmode. Em tracten superbé. I els seus fills, la Judit i el Sergi, també”. 

Ser resilient, una de les claus

Ara bé, segons el Kike, si hi ha alguna cosa que defineix al Karim és que és resilient. “La clau és ser flexible davant  les coses que li van passant. Sinó és difícil avançar en situacions que no només són complicades sinó incertes”.

El Kike fa poc més de dos anys que va conèixer Punt de Referència fent de mentor i això li va obrir els ulls a una nova realitat. Un temps després, ha volgut participar en el projecte Acull. “El fet de conèixer Punt de Referència et fa perdre els dubtes i pors i t’ajuda a prendre la decisió amb més confiança perquè veus que hi ha joves que necessiten ajuda. Per sobre de tot, valoro molt que hi ha un acompanyament. Això dona seguretat. Si hi hagués improvisació i aquest monitoratge no existís crec que no ho hauríem fet”.

La Susi confirma que fer un acolliment “t’omple molt”. “Jo soc la mateixa de sempre –assenteix, però ara veig i convisc amb altres realitats. Tenir el Karim a casa t’enriqueix en molts aspectes i t’aporta conèixer una cultura diferent. L’altre dia vam anar a tastar menjar del seu país. Realment, conviure sempre t’aporta coses”.

Un dia a dia com el de qualsevol jove

El Karim és contundent responent que quan estava al Marroc, mai va imaginar-se que migrar a un altre país seria així: “Pensava que en arribar trobaria una feina ràpidament. No pensava a estudiar. Només en treballar. I ara crec que haig d’estudiar perquè haig de tenir eines”. Des de fa tres mesos, ocupa l’habitació de la Judit, que ja s’ha independitzat. En un moment de trobada, els ha explicat que té un avi de 105 anys. “A la meva família del Marroc els hi parlo d’ells perquè estiguin tranquils. Jo soc el petit de quatre germans i soc una mica el mimat”, riu.

El seu dia a dia és intens. “Cada matí vaig al gimnàs. Després dino a casa.  Jo menjo molt –la Susi m’entén i sempre en diu si en vull més, puntualitza-, després vaig fins a Montcada i Reixach a estudiar el Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. I també estudio, passejo, surto amb els amics a Barcelona els caps de setmana…”.

Viure amb una família és un factor més que ajuda al Karim a l’arrelament al territori. “Sant Cugat m’agrada molt”, assenteix. “Al principi em va costar perquè m’agradava més Barcelona, però amb el temps prefereixo viure aquí perquè és més tranquil i hi ha muntanya. Si puc em quedaré a viure-hi. Ja veurem”.

El Kike i la Susi són uns autèntics ambaixadors de la feina de Punt de Referència. “Jo m’implico en temes socials –diu el Kike– per poder retornar la sort que hem tingut. Abans feia coses més locals, però menys potents. Col·laboracions amb un risc baix: tothom pot donar classes, tothom pot ajudar a joves i a adults a fer un currículum… Però tenir al Karim és una implicació molt forta. Molta gent es queixa i diu que s’han de canviar les coses, però ningú fa res”.

Salvar barreres i prejudicis

Una de les maneres de difondre el projecte Acull és qüestionar-se temes. “Jo als amics els hi faig preguntes: T’agrada tot tal com està? Canviares alguna cosa? I l’última i més contundent: i tu, què estàs fent?”.

La Susi i el Kike coincideixen en el fet que encara hi ha molts prejudicis socials. “Ens ha passat que parlem del tema amb gent del nostre entorn i et diuen ‘sembla un nano normal’, una frase realment molt bèstia. I es queden tan amples. Aquestes són les barreres que fa que una persona que té 150 metres quadrats de casa digui que no té espai. El que realment passa és que té unes altres barreres mentals”.  Al final, afirmen els dos: “És un tema de confiança i de convivència. Tant de bo convencem a més gent que faci un acolliment d’un/a jove migrant. Els discursos polítics que van i venen no ens ajuden…  Al final,  han de prevaldre les conviccions de la gent”.

Veient-los queda clar que la convivència és més que oferir una habitació. “Les cuines donen molt de joc… riuen. Potser el dia que estàs estenent junts la roba tens una conversa realment molt important…”.

Doncs això, rutines domèstiques, converses i riures, com una família qualsevol.

Històries de mentoria: coneix l’Issiaga i la Leticia

/a /Etiquetes: , , ,

L’Issiaga i la Leticia expliquen rient que mai de la vida s’haguessin conegut. Que era del tot impossible que els seus camins es creuessin. Aquesta és la màgia del projecte Referents. Dues persones que mai coincidirien de manera natural acaben establint un vincle de confiança, una relació única, que es cou a foc lent, amb temps i dedicació. Són una de les parelles del projecte Referents.

En només 5 mesos que fa que es coneixen, l’Issiaga ha visitat més museus que qualsevol jove de la seva edat i, probablement, que molts de nosaltres. “Hem anat al Museu de la Música, al Museu Picasso, al del Disseny i a l’Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Ah… i també al Museu Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet. La Leticia és una gran cercadora de museus”, explica rient.  “Ella m’ho proposa i decidim junts”.

També han caminat. Molt. Quilòmetres i quilòmetres per Barcelona i pel Parc fluvial de Santa Coloma de Gramenet. Estones de compartir. “Caminant es coneix molt la gent i aprofitem per parlar”, diu la Leticia. “Al principi jo vaig pensar: ja veurem què tal funciona… Però ara tot és fàcil. Ens hem explicat moltes vivències, de bones i de dolentes. I hem connectat”.

 

L’energia transformadora de la mentoria social

La Leticia comenta que, després de l’esclat de la Guerra d’Ucraïna, va pensar a fer un voluntariat. Tot apuntava que acabaria acompanyant persones refugiades d’aquest país. Però buscant va trobar el web de Punt de Referència i li va semblar una proposta interessant. “Haig de reconèixer –argumenta– que no havia sentit a parlar mai de la mentoria social. Però, com que tinc fills joves, he viscut i he estat acompanyant-los en el pas de l’adolescència a la joventut i t’adones del paper que pots fer”. Va preguntar a persones del sector si Punt de Referència era una entitat seriosa: “I tothom em va donar molt bones referències –explica–. I realment és així perquè sou grans professionals. Feu una gran feina, però, a més de manera molt professional”.

 

La força del somriure

Junts reviuen el primer dia que es van conèixer. “Vaig venir al local de Punt de Referència, perquè la Marina, l’educadora del projecte Referents, em va trucar per conèixer la meva mentora”, recorda l’Issiaga. “Ens van deixar sols a una sala. Per a mi era important la manera en com comunicar-me amb la gent i sempre crec que amb el somriure em va molt bé. La vaig conèixer i vaig pensar que era bona persona i podia seguir amb ella. També és veritat que em venien moltes coses al cap: què faré amb ella?”. Per la seva banda, la Leticia, ho va viure “il·lusionada, però també amb una incertesa de com anirà tot. Jo no sé què puc aportar, vaig pensar. Si sabré què fer… Vaig trucar a la Marina per explicar-li”.

La figura de la Marina Montoya és la tercera peça d’aquest trencaclosques afectiu, el tercer vèrtex del triangle que permet que la mentoria social pugui funcionar. Un triangle dibuixat entre la persona mentora, el jovent i la persona de l’equip educatiu. La Marina fa de frontissa entre inquietuds i necessitats de l’Issiaga i també les de la Leticia. “La relació establerta entre ells dos és la mostra que el vincle, la confiança i el fet de reconèixer a l’altre té un gran poder per transformar realitats. L’afectivitat, el reconeixement i la confiança són eines contundents d’empoderament en el camí cap a l’emancipació de tots els nois i noies”, explica la Marina.

Després de més 150 dies fent costat a l’Issiaga, la Leticia recomanaria al 100% viure l’experiència: “Val molt la pena. És gratificant i, alhora, t’enriqueix com a persona. Aprens a mirar amb altres ulls i a entendre els processos migratoris, apropant-te a altres realitats. I també haig de reconèixer que és molt intens emocionalment. Molt més del que pensava”.

 

Una vida de superació

Segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, a Catalunya hi ha més de 7.700 infants i joves tutelats. El somni que suposa fer els 18 anys i ser major d’edat, per a ells i elles, suposa haver de deixar de comptar amb aquest suport i afrontar l’emancipació de manera sobtada i, moltes vegades, sense poder tenir la família a prop, sobretot, per a joves migrats com l’Issiaga.

Ell tenia una xarxa social dèbil i gens de coneixement de l’entorn quan va arribar aquí fa dos anys, quan en tenia 17, des del seu país d’origen, Guinea Francesa. Les trajectòries i orígens dels joves que migren sols són diverses i complexes. La de l’Issiaga és una història de superació que es desencadena arran de la mort de la seva mare. “Abans estudiava, però ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia m’anima a continuar treballant i a estudiar”, diu sense perdre el seu etern somriure.

“La vida de l’Issiaga ha estat molt complicada si la comparo amb la dels meus fills –reflexiona la Leticia– que tenen comoditats i tot és més fàcil per a ells. Això m’ha fet pensar que, de vegades, no valorem gens el que tenim. La sort és que veig que, davant d’una situació difícil, l’Issiaga sap tirar endavant. És valent, si no ho fos, no estaria aquí. És una persona forta, amb ganes d’aprendre i amb les prioritats clares, perquè ell em pregunta, però té sempre té les prioritats clares”.

L’Issiaga escolta atent sense perdre el seu somriure. “He començat a canviar i continuaré fent-t’ho. Vull viure aquí perquè és aquí on estudiaré”. I ho té claríssim: “Sortiré només del país per fer turisme i conèixer llocs nous com el dia que vaig passejar pel Parc de les Aigües amb la Leticia i vaig veure els límits de Barcelona, el mar i el color verd del bosc. Em va encantar!”.

Històries de mentoria: coneix l’Ahmed i la Teresa

/a /Etiquetes: , , ,

L’Ahmed i la Teresa fa poc més de tres mesos que es coneixen, però ningú ho diria. Són una de les parelles mentores del projecte Atenea, que s’emmarca en el projecte internacional Road to Adulthood. En aquest temps ja han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, han anat a biblioteques, museus i centres culturals i han passejat pels barris de l’Eixample i Gràcia. “En tan poc temps que ens coneixem el que ha crescut és la confiança. Al començament era com un allau de preguntes, però ara és com si ens coneguéssim de fa anys”, explica la Teresa.

Ella va voler ser mentora perquè “acompanyar les persones és un tema que em motiva i, sobretot, a joves en el seu creixement cap a la vida adulta. Penso que a les persones nouvingudes, com l’Ahmed, els hi falta un entorn social. Nosaltres hem tingut una família i un acompanyament des de joves de persones que ens hem anat trobant i, en el seu cas, ells i elles estan bastant sols. Quan arriben estan sols del tot i, després, de pis en pis i amb contactes efímers que van perdent. I els hi falta també referents culturals del país, socials, culturals, religiosos, etc. Tots els elements que per a nosaltres són comuns per a ells són uns altres. Acompanyar-lo fa que conegui tot de manera natural, i ens permet gaudir del temps de lleure i passar-ho bé junts”.

Una estona ben compartida amb l’Ahmed, que va arribar aquí des del seu país d’origen, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització i Instal·lacions frigorífiques. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si alguna jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.

Un triangle ben dibuixat

Si una idea també té clara Punt de Referència és que “la mentoria perquè pugui funcionar ha de ser un triangle entre la persona mentora, el jovent i l’equip educatiu”, explica Laura Terradas, Coordinadora de mentoria a Punt de Referència. “L’equip tècnic, a mesura que passen els mesos, ens anem retirant perquè la relació agafi la seva autonomia, però sempre requereix un acompanyament perquè aquesta relació sigui de creixement i d’enriquiment mutu, una qüestió que, de vegades, no és habitual. I a més, com que parteix d’un marc estructural molt diferent si no posem aquests límits la relació es podria tenyir i  no arribaria a ser emancipadora, sinó el contrari”.

El que és indubtable és que Punt de Referència va néixer amb la mentoria. Des de fa 25 anys amb el projecte Referents. “Li diem mentoria des del 2010 –explica Laura Terradas– quan vam veure que altres iniciatives europees li deien així; nosaltres, que som l’entitat pionera a Catalunya en mentoria fins llavors li dèiem acompanyament voluntari o vincle efectiu”. Més endavant juntament amb altres 3 entitats va néixer la Coordinadora de Mentoria Social. “Ara sembla que la mentoria és molt nova, però s’ha construït a poc a poc”, assegura la Laura, mentre reivindica la  importància de la xarxa social: “és tan vital com la feina, l’habitatge, la formació… Però com és invisible, no és un títol o diners a final de mes, a vegades no li parem tanta atenció. Però és igual de vital, tant per a promoure oportunitats, com també per promoure l’efecte Pigmalió”. Perquè, detalla “quan algú et mira, et reconeix, s’interessa per tu, et parla… et permet afrontar els reptes del dia a dia i augmentar l’autoconfiança. A Punt diem que comptar amb algú és comptar per a algú”.

L’Ahmed té la Teresa. I ella explica que hi ha sentiments que els uneixen: “el nostre pare va morir quan teníem 16 anys. Són coses profundes i vivències compartides”.

La capacitat transformadora de la mentoria

Té sentit que la mentoria continuï expandint-se? Segons Laura Terrades, “en un món utòpic tant de bo els projectes de mentoria s’esgotessin. Voldria dir que tothom té una xarxa i la solitud no existeix. Això està molt lluny de la realitat. El que és cert és que la mentoria és una metodologia molt potent i té sentit que vagi creixent”. Per la seva banda, la Teresa posa en relleu que “quan  col·labores com a voluntària valores molt la gran professionalitat de Punt de Referència. No hi ha improvisació. Et sorprèn positivament, tant en el moment de la selecció, de la formació i  el suport de tot l’equip. Tot està pensat i establert”.

I és que Laura Terradas, coordinadora de mentoria, deixa clar que “per a nosaltres cada relació és única. És important. Hi dediquem temps, es cou a foc lent. Hi ha un marc metodològic, però l’aplicació d’aquest marc és única. I això genera la màgia que cada persona tingui la possibilitat de fer el seu recorregut segons el seu punt de partida i sabent on vol arribar”.

El projecte Atenea on participen l’Ahmed i la Teresa té una durada de 9 mesos. “Si després d’aquest temps, ens volem continuar veient serà una decisió nostra”, explica l’Ahmed i assegura que “jo voldria perquè m’agraden les persones bones com la Teresa. Necessito que a la meva vida hi hagi bones persones que no em comprin ni em donin res, només que estiguin al meu costat acompanyant-me. Passar temps junts parlant i aconsellant-me. Necessito persones com ella”.

Punt de Referència rep el Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Educació

/a /Etiquetes: , , , ,

L’Alba i el Rachid, una de les parelles de mentoria de Punt de Referència, i la Mònica, presidenta de Punt de Referència, van ser els encarregats de recollir, fa unes setmanes, el Premi Ciutat de Barcelona 2022 que hem guanyat en la categoria d’Educació pel projecte Referents, i que es va entregar al Saló de Cent del consistori barceloní.

Gràcies al projecte Referents, que es duu a terme a Barcelona i la seva àrea metropolitana des de fa 25 anys, construïm vincles i espais de seguretat emocional, lingüística i social amb jovent tutelat i extutelat amb el compromís i complicitat de la ciutadania. A més, des de fa més d’any i mig també és present a les comarques del Maresme i Vallès Occidental.

Un premi compartit

Moltes i molts de vosaltres formeu o heu format part del projecte Referents. El guardó, per tant, és molt compartit, ja que és “del jovent que acompanyem, pels esforços que fan cada dia per ser part de la nostra comunitat; del voluntariat que els acompanya des del cor i els regala el seu temps i, també, de l’equip professional de l’entitat, que demostren que per sobre de grans professionals són, també, ciutadans i ciutadanes compromeses. A tots i totes, enhorabona!. També agraïm a les persones que han format part del Jurat per nominar-nos i reconèixer la feina feta en aquests anys”.

I és que en aquests vint-i-cinc anys s’han creat més de 1.000 parelles de mentoria social, formant-se cada any més de 100 parelles noves. Aquest premi permetrà que “més joves tinguin l’oportunitat de comptar amb persones que els acompanyin i puguin guanyar un amic o amiga, un tiet o una mare que els fa costat i que els permet viure i descobrir una ciutat que no coneixen i, sobretot, tenint una xarxa de persones al costat en el seu camí cap a l’edat adulta”.

El projecte Referents exhibeix totes les potencialitats de la mentoria social

El més significatiu del projecte Referents, però, és l’efecte positiu que la mentoria social genera en el jovent. Rebre un acompanyament informal per part de persones mentores té un impacte favorable en el seu benestar psicològic i fa incrementar les seves expectatives educatives. De fet, l’estudi encarregat per Punt de Referència a la Universitat de Girona (J. Feu i O. Prieto-Flores 2013) posa de manifest que el 81,3% dels joves veu positivament rebre consells dels seus referents; el 93,8% consideren el seu referent com una persona de plena confiança; el 66,7% afirma que la relació li ofereix poder optar a més oportunitats i el 72,2% manifesta que li ha permès tenir més autoconfiança per tirar endavant amb el seu futur.

En l’actualitat, hi ha més de 7.000 infants i joves sota la tutela de l’administració i, cada any, més de 1.000 nois i noies quan compleixen 18 anys han d’emancipar-se sense el suport d’una xarxa familiar. Les setmanes prèvies a complir la majoria d’edat per a aquests nois i noies no es viu d’igual que la d’un noi o noia que té la seva mare i el seu pare al costat.  El que per alguns és un somni per aquests joves pot arribar a ser un malson. I poder tenir una persona referent al seu costat que els doni suport, els facilita poder treballar per al seu futur, en l’àmbit dels estudis, de recerca de feina i d’habitatge i, alhora, poder gaudir de l’oci i conèixer la cultura del país on viuen.

T’animes a ser referent d’un noi o noia?

Busquem persones voluntàries que vulguin ser referents d’un jove extutelat per a Barcelona, l’àrea metropolitana, el Vallès Occidental i el Maresme.

  • Tens entre 30 i 65 anys?
  • Coneixes el català i castellà i l’entorn on vius?
  • Ets una persona empàtica, assertiva, flexible i vital?

Si tens ganes i compleixes aquests requisits contacta a través de www.puntdereferencia.org o enviant un mail a voluntariat@puntdereferencia.org

 

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes