“Viure amb una família em permet tenir una casa i sentir-me bé, no com quan vivia en pisos de lloguer”

/a /Etiquetes: , , ,

HISTÒRIES D’ACOLLIMENTS

Viure en família és protecció i cura. També, una qüestió de drets. Anem fins a Sant Cugat del Vallès a conèixer el Kike i la Susi que, des de fa 3 mesos, han acollit al Karim (nom fictici), un jove de Punt de Referència nascut al Marroc i que va arribar a Barcelona fa prop de 2 anys. Tots tres formen part del Projecte Acull que permet continuar acompanyant nois i noies de Punt de Referència, d’entre 18 i 21 anys, però amb l’especificitat de fer-ho amb jovent migrat sense referents adults al territori.

“El Karim és molt bon noi –explica la Susi– És rialler i alegre. Realment és molt fàcil conviure amb ell. Ens hem adaptat tots molt bé a la nova situació, ell a la nostra família (que es complementa amb els nostre fill Sergi i la nostra filla Judit, que ja no viu a casa) i nosaltres a la seva rutina”.

– Karim, com és la Susi?, pregunto

– Doncs la Susi és una mica mare, diu rient.

– Quan li dic que buidi el rentaplats. El meu fill tarda tres hores a fer-ho i el Karim és més ràpid, confirma també rient ella.

Són converses del dia a dia que pot tenir qualsevol de família. I els costums i hàbits domèstics propis de la convivència. “La Susi és una mica mare –ens confirma el Karim-. Em pregunta: Has menjat? Com estàs? I això és molt guai. El que puc dir és que són una de les millors persones que  he conegut aquí. I no són bastants…”, se sincera. Mentrestant, fa una llista mental dels avantatges que per a ell suposa no estar sol. “Viure amb ells em permet tenir una casa i sentir-me bé.  Em sento molt millor, no com quan vivia en pisos de lloguer. Literalment, són dues coses molt diferents. Amb ells estic acompanyat i em sento més còmode. Em tracten superbé. I els seus fills, la Judit i el Sergi, també”. 

Ser resilient, una de les claus

Ara bé, segons el Kike, si hi ha alguna cosa que defineix al Karim és que és resilient. “La clau és ser flexible davant  les coses que li van passant. Sinó és difícil avançar en situacions que no només són complicades sinó incertes”.

El Kike fa poc més de dos anys que va conèixer Punt de Referència fent de mentor i això li va obrir els ulls a una nova realitat. Un temps després, ha volgut participar en el projecte Acull. “El fet de conèixer Punt de Referència et fa perdre els dubtes i pors i t’ajuda a prendre la decisió amb més confiança perquè veus que hi ha joves que necessiten ajuda. Per sobre de tot, valoro molt que hi ha un acompanyament. Això dona seguretat. Si hi hagués improvisació i aquest monitoratge no existís crec que no ho hauríem fet”.

La Susi confirma que fer un acolliment “t’omple molt”. “Jo soc la mateixa de sempre –assenteix, però ara veig i convisc amb altres realitats. Tenir el Karim a casa t’enriqueix en molts aspectes i t’aporta conèixer una cultura diferent. L’altre dia vam anar a tastar menjar del seu país. Realment, conviure sempre t’aporta coses”.

Un dia a dia com el de qualsevol jove

El Karim és contundent responent que quan estava al Marroc, mai va imaginar-se que migrar a un altre país seria així: “Pensava que en arribar trobaria una feina ràpidament. No pensava a estudiar. Només en treballar. I ara crec que haig d’estudiar perquè haig de tenir eines”. Des de fa tres mesos, ocupa l’habitació de la Judit, que ja s’ha independitzat. En un moment de trobada, els ha explicat que té un avi de 105 anys. “A la meva família del Marroc els hi parlo d’ells perquè estiguin tranquils. Jo soc el petit de quatre germans i soc una mica el mimat”, riu.

El seu dia a dia és intens. “Cada matí vaig al gimnàs. Després dino a casa.  Jo menjo molt –la Susi m’entén i sempre en diu si en vull més, puntualitza-, després vaig fins a Montcada i Reixach a estudiar el Grau Mitjà d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. I també estudio, passejo, surto amb els amics a Barcelona els caps de setmana…”.

Viure amb una família és un factor més que ajuda al Karim a l’arrelament al territori. “Sant Cugat m’agrada molt”, assenteix. “Al principi em va costar perquè m’agradava més Barcelona, però amb el temps prefereixo viure aquí perquè és més tranquil i hi ha muntanya. Si puc em quedaré a viure-hi. Ja veurem”.

El Kike i la Susi són uns autèntics ambaixadors de la feina de Punt de Referència. “Jo m’implico en temes socials –diu el Kike– per poder retornar la sort que hem tingut. Abans feia coses més locals, però menys potents. Col·laboracions amb un risc baix: tothom pot donar classes, tothom pot ajudar a joves i a adults a fer un currículum… Però tenir al Karim és una implicació molt forta. Molta gent es queixa i diu que s’han de canviar les coses, però ningú fa res”.

Salvar barreres i prejudicis

Una de les maneres de difondre el projecte Acull és qüestionar-se temes. “Jo als amics els hi faig preguntes: T’agrada tot tal com està? Canviares alguna cosa? I l’última i més contundent: i tu, què estàs fent?”.

La Susi i el Kike coincideixen en el fet que encara hi ha molts prejudicis socials. “Ens ha passat que parlem del tema amb gent del nostre entorn i et diuen ‘sembla un nano normal’, una frase realment molt bèstia. I es queden tan amples. Aquestes són les barreres que fa que una persona que té 150 metres quadrats de casa digui que no té espai. El que realment passa és que té unes altres barreres mentals”.  Al final, afirmen els dos: “És un tema de confiança i de convivència. Tant de bo convencem a més gent que faci un acolliment d’un/a jove migrant. Els discursos polítics que van i venen no ens ajuden…  Al final,  han de prevaldre les conviccions de la gent”.

Veient-los queda clar que la convivència és més que oferir una habitació. “Les cuines donen molt de joc… riuen. Potser el dia que estàs estenent junts la roba tens una conversa realment molt important…”.

Doncs això, rutines domèstiques, converses i riures, com una família qualsevol.

Històries de mentoria: coneix l’Issiaga i la Leticia

/a /Etiquetes: , , ,

L’Issiaga i la Leticia expliquen rient que mai de la vida s’haguessin conegut. Que era del tot impossible que els seus camins es creuessin. Aquesta és la màgia del projecte Referents. Dues persones que mai coincidirien de manera natural acaben establint un vincle de confiança, una relació única, que es cou a foc lent, amb temps i dedicació. Són una de les parelles del projecte Referents.

En només 5 mesos que fa que es coneixen, l’Issiaga ha visitat més museus que qualsevol jove de la seva edat i, probablement, que molts de nosaltres. “Hem anat al Museu de la Música, al Museu Picasso, al del Disseny i a l’Etnològic i de Cultures del Món (MUEC). Ah… i també al Museu Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet. La Leticia és una gran cercadora de museus”, explica rient.  “Ella m’ho proposa i decidim junts”.

També han caminat. Molt. Quilòmetres i quilòmetres per Barcelona i pel Parc fluvial de Santa Coloma de Gramenet. Estones de compartir. “Caminant es coneix molt la gent i aprofitem per parlar”, diu la Leticia. “Al principi jo vaig pensar: ja veurem què tal funciona… Però ara tot és fàcil. Ens hem explicat moltes vivències, de bones i de dolentes. I hem connectat”.

 

L’energia transformadora de la mentoria social

La Leticia comenta que, després de l’esclat de la Guerra d’Ucraïna, va pensar a fer un voluntariat. Tot apuntava que acabaria acompanyant persones refugiades d’aquest país. Però buscant va trobar el web de Punt de Referència i li va semblar una proposta interessant. “Haig de reconèixer –argumenta– que no havia sentit a parlar mai de la mentoria social. Però, com que tinc fills joves, he viscut i he estat acompanyant-los en el pas de l’adolescència a la joventut i t’adones del paper que pots fer”. Va preguntar a persones del sector si Punt de Referència era una entitat seriosa: “I tothom em va donar molt bones referències –explica–. I realment és així perquè sou grans professionals. Feu una gran feina, però, a més de manera molt professional”.

 

La força del somriure

Junts reviuen el primer dia que es van conèixer. “Vaig venir al local de Punt de Referència, perquè la Marina, l’educadora del projecte Referents, em va trucar per conèixer la meva mentora”, recorda l’Issiaga. “Ens van deixar sols a una sala. Per a mi era important la manera en com comunicar-me amb la gent i sempre crec que amb el somriure em va molt bé. La vaig conèixer i vaig pensar que era bona persona i podia seguir amb ella. També és veritat que em venien moltes coses al cap: què faré amb ella?”. Per la seva banda, la Leticia, ho va viure “il·lusionada, però també amb una incertesa de com anirà tot. Jo no sé què puc aportar, vaig pensar. Si sabré què fer… Vaig trucar a la Marina per explicar-li”.

La figura de la Marina Montoya és la tercera peça d’aquest trencaclosques afectiu, el tercer vèrtex del triangle que permet que la mentoria social pugui funcionar. Un triangle dibuixat entre la persona mentora, el jovent i la persona de l’equip educatiu. La Marina fa de frontissa entre inquietuds i necessitats de l’Issiaga i també les de la Leticia. “La relació establerta entre ells dos és la mostra que el vincle, la confiança i el fet de reconèixer a l’altre té un gran poder per transformar realitats. L’afectivitat, el reconeixement i la confiança són eines contundents d’empoderament en el camí cap a l’emancipació de tots els nois i noies”, explica la Marina.

Després de més 150 dies fent costat a l’Issiaga, la Leticia recomanaria al 100% viure l’experiència: “Val molt la pena. És gratificant i, alhora, t’enriqueix com a persona. Aprens a mirar amb altres ulls i a entendre els processos migratoris, apropant-te a altres realitats. I també haig de reconèixer que és molt intens emocionalment. Molt més del que pensava”.

 

Una vida de superació

Segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, a Catalunya hi ha més de 7.700 infants i joves tutelats. El somni que suposa fer els 18 anys i ser major d’edat, per a ells i elles, suposa haver de deixar de comptar amb aquest suport i afrontar l’emancipació de manera sobtada i, moltes vegades, sense poder tenir la família a prop, sobretot, per a joves migrats com l’Issiaga.

Ell tenia una xarxa social dèbil i gens de coneixement de l’entorn quan va arribar aquí fa dos anys, quan en tenia 17, des del seu país d’origen, Guinea Francesa. Les trajectòries i orígens dels joves que migren sols són diverses i complexes. La de l’Issiaga és una història de superació que es desencadena arran de la mort de la seva mare. “Abans estudiava, però ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia m’anima a continuar treballant i a estudiar”, diu sense perdre el seu etern somriure.

“La vida de l’Issiaga ha estat molt complicada si la comparo amb la dels meus fills –reflexiona la Leticia– que tenen comoditats i tot és més fàcil per a ells. Això m’ha fet pensar que, de vegades, no valorem gens el que tenim. La sort és que veig que, davant d’una situació difícil, l’Issiaga sap tirar endavant. És valent, si no ho fos, no estaria aquí. És una persona forta, amb ganes d’aprendre i amb les prioritats clares, perquè ell em pregunta, però té sempre té les prioritats clares”.

L’Issiaga escolta atent sense perdre el seu somriure. “He començat a canviar i continuaré fent-t’ho. Vull viure aquí perquè és aquí on estudiaré”. I ho té claríssim: “Sortiré només del país per fer turisme i conèixer llocs nous com el dia que vaig passejar pel Parc de les Aigües amb la Leticia i vaig veure els límits de Barcelona, el mar i el color verd del bosc. Em va encantar!”.

Històries de mentoria: coneix l’Ahmed i la Teresa

/a /Etiquetes: , , ,

L’Ahmed i la Teresa fa poc més de tres mesos que es coneixen, però ningú ho diria. Són una de les parelles mentores del projecte Atenea, que s’emmarca en el projecte internacional Road to Adulthood. En aquest temps ja han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, han anat a biblioteques, museus i centres culturals i han passejat pels barris de l’Eixample i Gràcia. “En tan poc temps que ens coneixem el que ha crescut és la confiança. Al començament era com un allau de preguntes, però ara és com si ens coneguéssim de fa anys”, explica la Teresa.

Ella va voler ser mentora perquè “acompanyar les persones és un tema que em motiva i, sobretot, a joves en el seu creixement cap a la vida adulta. Penso que a les persones nouvingudes, com l’Ahmed, els hi falta un entorn social. Nosaltres hem tingut una família i un acompanyament des de joves de persones que ens hem anat trobant i, en el seu cas, ells i elles estan bastant sols. Quan arriben estan sols del tot i, després, de pis en pis i amb contactes efímers que van perdent. I els hi falta també referents culturals del país, socials, culturals, religiosos, etc. Tots els elements que per a nosaltres són comuns per a ells són uns altres. Acompanyar-lo fa que conegui tot de manera natural, i ens permet gaudir del temps de lleure i passar-ho bé junts”.

Una estona ben compartida amb l’Ahmed, que va arribar aquí des del seu país d’origen, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització i Instal·lacions frigorífiques. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si alguna jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.

Un triangle ben dibuixat

Si una idea també té clara Punt de Referència és que “la mentoria perquè pugui funcionar ha de ser un triangle entre la persona mentora, el jovent i l’equip educatiu”, explica Laura Terradas, Coordinadora de mentoria a Punt de Referència. “L’equip tècnic, a mesura que passen els mesos, ens anem retirant perquè la relació agafi la seva autonomia, però sempre requereix un acompanyament perquè aquesta relació sigui de creixement i d’enriquiment mutu, una qüestió que, de vegades, no és habitual. I a més, com que parteix d’un marc estructural molt diferent si no posem aquests límits la relació es podria tenyir i  no arribaria a ser emancipadora, sinó el contrari”.

El que és indubtable és que Punt de Referència va néixer amb la mentoria. Des de fa 25 anys amb el projecte Referents. “Li diem mentoria des del 2010 –explica Laura Terradas– quan vam veure que altres iniciatives europees li deien així; nosaltres, que som l’entitat pionera a Catalunya en mentoria fins llavors li dèiem acompanyament voluntari o vincle efectiu”. Més endavant juntament amb altres 3 entitats va néixer la Coordinadora de Mentoria Social. “Ara sembla que la mentoria és molt nova, però s’ha construït a poc a poc”, assegura la Laura, mentre reivindica la  importància de la xarxa social: “és tan vital com la feina, l’habitatge, la formació… Però com és invisible, no és un títol o diners a final de mes, a vegades no li parem tanta atenció. Però és igual de vital, tant per a promoure oportunitats, com també per promoure l’efecte Pigmalió”. Perquè, detalla “quan algú et mira, et reconeix, s’interessa per tu, et parla… et permet afrontar els reptes del dia a dia i augmentar l’autoconfiança. A Punt diem que comptar amb algú és comptar per a algú”.

L’Ahmed té la Teresa. I ella explica que hi ha sentiments que els uneixen: “el nostre pare va morir quan teníem 16 anys. Són coses profundes i vivències compartides”.

La capacitat transformadora de la mentoria

Té sentit que la mentoria continuï expandint-se? Segons Laura Terrades, “en un món utòpic tant de bo els projectes de mentoria s’esgotessin. Voldria dir que tothom té una xarxa i la solitud no existeix. Això està molt lluny de la realitat. El que és cert és que la mentoria és una metodologia molt potent i té sentit que vagi creixent”. Per la seva banda, la Teresa posa en relleu que “quan  col·labores com a voluntària valores molt la gran professionalitat de Punt de Referència. No hi ha improvisació. Et sorprèn positivament, tant en el moment de la selecció, de la formació i  el suport de tot l’equip. Tot està pensat i establert”.

I és que Laura Terradas, coordinadora de mentoria, deixa clar que “per a nosaltres cada relació és única. És important. Hi dediquem temps, es cou a foc lent. Hi ha un marc metodològic, però l’aplicació d’aquest marc és única. I això genera la màgia que cada persona tingui la possibilitat de fer el seu recorregut segons el seu punt de partida i sabent on vol arribar”.

El projecte Atenea on participen l’Ahmed i la Teresa té una durada de 9 mesos. “Si després d’aquest temps, ens volem continuar veient serà una decisió nostra”, explica l’Ahmed i assegura que “jo voldria perquè m’agraden les persones bones com la Teresa. Necessito que a la meva vida hi hagi bones persones que no em comprin ni em donin res, només que estiguin al meu costat acompanyant-me. Passar temps junts parlant i aconsellant-me. Necessito persones com ella”.

Punt de Referència rep el Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Educació

/a /Etiquetes: , , , ,

L’Alba i el Rachid, una de les parelles de mentoria de Punt de Referència, i la Mònica, presidenta de Punt de Referència, van ser els encarregats de recollir, fa unes setmanes, el Premi Ciutat de Barcelona 2022 que hem guanyat en la categoria d’Educació pel projecte Referents, i que es va entregar al Saló de Cent del consistori barceloní.

Gràcies al projecte Referents, que es duu a terme a Barcelona i la seva àrea metropolitana des de fa 25 anys, construïm vincles i espais de seguretat emocional, lingüística i social amb jovent tutelat i extutelat amb el compromís i complicitat de la ciutadania. A més, des de fa més d’any i mig també és present a les comarques del Maresme i Vallès Occidental.

Un premi compartit

Moltes i molts de vosaltres formeu o heu format part del projecte Referents. El guardó, per tant, és molt compartit, ja que és “del jovent que acompanyem, pels esforços que fan cada dia per ser part de la nostra comunitat; del voluntariat que els acompanya des del cor i els regala el seu temps i, també, de l’equip professional de l’entitat, que demostren que per sobre de grans professionals són, també, ciutadans i ciutadanes compromeses. A tots i totes, enhorabona!. També agraïm a les persones que han format part del Jurat per nominar-nos i reconèixer la feina feta en aquests anys”.

I és que en aquests vint-i-cinc anys s’han creat més de 1.000 parelles de mentoria social, formant-se cada any més de 100 parelles noves. Aquest premi permetrà que “més joves tinguin l’oportunitat de comptar amb persones que els acompanyin i puguin guanyar un amic o amiga, un tiet o una mare que els fa costat i que els permet viure i descobrir una ciutat que no coneixen i, sobretot, tenint una xarxa de persones al costat en el seu camí cap a l’edat adulta”.

El projecte Referents exhibeix totes les potencialitats de la mentoria social

El més significatiu del projecte Referents, però, és l’efecte positiu que la mentoria social genera en el jovent. Rebre un acompanyament informal per part de persones mentores té un impacte favorable en el seu benestar psicològic i fa incrementar les seves expectatives educatives. De fet, l’estudi encarregat per Punt de Referència a la Universitat de Girona (J. Feu i O. Prieto-Flores 2013) posa de manifest que el 81,3% dels joves veu positivament rebre consells dels seus referents; el 93,8% consideren el seu referent com una persona de plena confiança; el 66,7% afirma que la relació li ofereix poder optar a més oportunitats i el 72,2% manifesta que li ha permès tenir més autoconfiança per tirar endavant amb el seu futur.

En l’actualitat, hi ha més de 7.000 infants i joves sota la tutela de l’administració i, cada any, més de 1.000 nois i noies quan compleixen 18 anys han d’emancipar-se sense el suport d’una xarxa familiar. Les setmanes prèvies a complir la majoria d’edat per a aquests nois i noies no es viu d’igual que la d’un noi o noia que té la seva mare i el seu pare al costat.  El que per alguns és un somni per aquests joves pot arribar a ser un malson. I poder tenir una persona referent al seu costat que els doni suport, els facilita poder treballar per al seu futur, en l’àmbit dels estudis, de recerca de feina i d’habitatge i, alhora, poder gaudir de l’oci i conèixer la cultura del país on viuen.

T’animes a ser referent d’un noi o noia?

Busquem persones voluntàries que vulguin ser referents d’un jove extutelat per a Barcelona, l’àrea metropolitana, el Vallès Occidental i el Maresme.

  • Tens entre 30 i 65 anys?
  • Coneixes el català i castellà i l’entorn on vius?
  • Ets una persona empàtica, assertiva, flexible i vital?

Si tens ganes i compleixes aquests requisits contacta a través de www.puntdereferencia.org o enviant un mail a voluntariat@puntdereferencia.org

 

Road to adulthood: compartir aprenentatges internacionals de mentoria social

/a /Etiquetes: , ,

Punt de Referència som una de les quatre entitats que forma part del projecte d’àmbit internacional RoAD to Adulthood. Mentorship Helping Migrant and Refugee Unaccompanied Minors Navigate Adulthood que té com a objectiu donar suport a jovent no acompanyat (antics UAM) en la seva transició cap a l’edat adulta, tot promovent la seva integració social.

El projecte RoAD, que va iniciar-se el febrer de 2022 i compta amb el finançament de la Unió Europea, es porta a terme a diferents països europeus a través de diferents entitats que implementen la mentoria social inspirada en el model de Punt de Referència: ARSIS a Grècia, Defense for Children Internacional a Itàlia i Mentoring Europe als Països Baixos  (una associació més centrada en oferir formació a professionals en mentoria).

 

Treballar en xarxa i amb una visió europea

Compartir l’experiència professional permet l’intercanvi de models de formació de mentoria per a menors no acompanyats i joves amb una visió global i europea, però tenint molt clara la voluntat d’actuació en clau local per facilitar l’atenció personalitzada a menors migrats i refugiats no acompanyats.

Recentment, Punt de Referència ha liderat a Barcelona la reunió internacional entre tots els participants del Road. Van ser hores de treball intens i compartit, i on també es va comptar amb la visió d’Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya, i de Lorena Gaona, responsable de projectes a Catalunya de la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA).

Arran de la trobada a Barcelona, hem aprofitat per reflexionar amb representants de les tres entitats sobre què suposa la mentoria i els beneficis que aporta compartir experiències conjuntes:

 

ARSIS. GRÈCIA

“La mentoria ajuda el jove que migra a descobrir les seves capacitats, a obtenir una visió més àmplia del nou lloc on viu”

 

  • “Des d’ARIS, creiem que la mentoria, permet al jovent connectar amb la ciutadania local -un mentor o mentora- , cosa que els ajuda a entendre millor el sistema del país on viuen, a comprendre les seves obligacions com a ciutadans i, per descomptat, els seus drets.”
  • “L’acompanyament i el vincle amb un mentor o mentora facilita la connexió del jovent amb el lloc i observem que el bé més important que es genera, a través d’aquesta relació de mentoria, és el sentiment de pertinença. Percebem la mentoria social com un mitjà per donar suport als menors no acompanyats i al jovent refugiat en el seu camí cap a l’edat adulta, busquem ser una eina complementària de suport als marcs institucionals i mitjans de protecció dels joves i infants existents.”
  • “La nostra idea és que com millor s’utilitzin tots els mitjans disponibles per a la protecció de la infància i la joventut, com ara pisos/cases d’acollida, apartaments semiautònoms, institucions educatives, més gran serà el suport que s’ofereix als joves. Per això, és fonamental una bona cooperació entre les parts implicades que treballen la protecció i cura dels infants i el jovent.”
  • “Admirem els nois i noies que participen en els nostres programes. Una de les coses que posem més en valor és l’energia i la bona voluntat que ofereixen a les nostres reunions i a les trobades amb els seus mentors. Malgrat les adversitats a les quals s’han enfrontat en el passat i que, malauradament, per la manca de suport de l’Estat, continuen vivint, tenen l’anhel de creure i de conèixer el món! Els i les admirem i respectem immensament”.
 

 

DEFENSE FOR CHILDREN INTERNACIONAL. ITÀLIA

“Treballar amb altres organitzacions de la UE ens permet pensar en diferents solucions, sensibilitzar la comunitat i compartir experiències i maneres d’afrontar els reptes”

  • “La mentoria ajuda el jovent que emigra a fer-se autònom en el nou context i a tenir una persona per a ell. Les relacions significatives amb un mentor o una mentora fan de guia per al jove cap a la integració en la comunitat local d’acollida i amb la seva xarxa, i alhora faciliten que assoleixi l’autonomia en diferents àmbits de la vida com l’habitatge, la feina i els estudis”
  • “Treballar amb joves migrants ens ajuda a entendre més a fons les dificultats que s’enfronten a escala social i en la seva vida diària, sobretot pel que fa a l’accés als serveis i, per tant, a drets com la salut, la documentació, l’habitatge, etc.”
 

 

MENTORING EUROPE. PAÏSOS BAIXOS

“Treballar amb altres organitzacions europees ens ofereix noves eines, energia i perspectiva!”

  • “La mentoria ajuda el jove que emigra a agafar perspectiva, veure que hi ha un lloc en aquest món per a ells en i a sentir-se valorats.”
  • “Pensem que cada jove té necessitats diferents i necessita un enfocament personalitzat. Aprenem molt del jovent migrant, ens obren nous punts de vista i enriqueixen la nostra ment amb els seus antecedents.“
  • “Treballar amb altres organitzacions europees ens ofereix noves eines, energia i perspectiva!”
 

 

 

Jornada debat “Volem acollir?”

/a

 

Ens fa molta il·lusió informar-vos que estem enllestint la jornada de debat ‘Volem acollir?‘ que tindrà lloc el proper 9 de febrer (de 18.30h a 20.30h) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). La trobada ens convidarà a reflexionar sobre què significa acollir. Volem fer-ho des d’una mirada crítica cap a la nostra societat: Som una societat d’acollida? Què podem millorar quan acollim persones? Quines són les realitats invisibles que cal abordar?

La jornada, presentada pel periodista Carles Prats, a s’iniciarà amb una conversa entre la investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB, Blanca Garcés, i Aicha El Hayty i Alpha Oumar Diallo, jovent de Punt de Referència. L’autèntic significat de la paraula “acollir” serà el fil conductor d’aquest acte amb el qual posem punt final a les celebracions dels 25 anys de l’entitat i que ha tingut el seu colofó en rebre recentment el Premi Ciutat de Barcelona, en la categoria d’Educació.

La segona part del debat, es focalitzarà en una taula on es compartirà l’experiència vital i en primera persona de persones que han estat acollides: des de l’escriptora i refugiada afganesa, Nadia Ghulan, fins al portaveu del Sindicat Manter, Abdoulaye Seck. Mentre que, la youtuber i presentadora del SomSX3, Maria Bouabdellah Shaimi [testimoni virtual] donarà el seu punt de vista sobre la definició “persona migrada de 2a generació”, acompanyada dels periodistes Montse Santolino  que parlarà de l’acolliment des de la mirada de l’àmbit local i Xavier Aldekoa, que parlarà com es viu l’acolliment des del continent africà.

La tercera part del debat és una nova taula que sota el títol ‘El dret de ser acollit. L’obligació d’acollir’ hi participaran els activistes pels drets humans Francesc Mateu i Victòria Molins; la portaveu d’STOP Mare Mortum, Sònia Ros; l’escriptora i directora del col·lectiu “Caminando Fronteras”; Helena Maleno [testimoni virtual], i el fundador de l’associació NASCO, Ousman Umar. Finalment, coneixerem les realitats viscudes per Cris Ruano, que ha acollit a la seva llar un jove de Punt de Referència, i per Josep Riera [testimoni virtual] que acull a casa seva des de fa anys i de manera natural a persones migrades.

Durant la trobada, Sopac Mc i Anna Gnagui del Centre de Música i Escena Xamfrà, posaran música al sentiment de perdre un amic durant el viatge per arribar a un país d’acollida.

Aquí podeu veure el Programa:

No t’ho perdis. Reserva la teva plaça ja!

Treballem per crear i implementar la figura del Referent d’emancipació

/a /Etiquetes: , ,

Aquest any, ens hem sumat a un projecte d’investigació i acció social impulsat per la Federació d’Entitats amb Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i que s’emmarca dins del projecte ‘IMEX: Itineraris d’emancipació d’Èxit’.

A través del treball col·laboratiu, s’està validant la creació i implementació de la figura del Referent d’emancipació, un nou model d’acompanyament per millorar i facilitar l’emancipació dels joves un cop surten del sistema, en la línia del projecte ‘Trajecte’ que portem a terme a Punt de Referència des de fa anys.

Què hem fet durant aquests mesos i consolidarem durant el 2023? 

Gràcies al treball de diferents entitats d’àmbit català i estatal, hem pogut:

  • Aportar el nostre punt de vista i expertesa en la construcció de la figura de Referent d’emancipació.
  • Participar del procés d’investigació i avaluació.

Un cop validat aquest model d’acompanyament (preveiem que hi participin un mínim de 10 joves de Punt de Referència durant el 2023) es reclamarà a les institucions que aquesta figura s’incorpori a dins dels projectes d’acompanyament educatiu del jovent tutelat i extutelat ja que és un element clau per garantir el seu benestar i emancipació amb les màximes garanties.

Acompanyem a aprendre, també el català

/a /Etiquetes: , , ,

A Punt de Referència sabem que per al jovent a qui acompanyem dominar el català equival a tenir més competències relacionals, més oportunitats laborals, més possibilitats de millora de la feina i més opcions per finalitzar els estudis. També sabem que el futur del català es juga en els infants, el jovent i els nous parlants.

És per això que, dins dels plans de treball individual amb les parelles de mentoria, la millora en la competència lingüística del català és un objectiu marcat i a assolir.

Aprendre català, en el dia a dia

I com ho treballem? Doncs a través del dia a dia i de la quotidianitat. Perquè visitar en companyia una exposició, anar a veure una obra de teatre, sortides grupals o, senzillament, passejar i conversar en català es converteixen en la millor eina didàctica del món…

 

Premis ‘Lluís Martí’ i ‘Marta Mata’, dos nous reconeixements per a Punt de Referència

/a /Etiquetes: , , , ,

 

 

PREMI ‘LLUÍS MARTÍ’ AL VALOR SOCIAL

Acabem l’any amb dos guardons que posen en valor la feina de transformació social i de vinculació educativa que portem a terme. Coincidint amb el Dia internacional del Voluntariat 2022, hem guanyat el Premi Lluís Martí al Valor Social 2022, que promou Voluntaris.cat i que arriba a la seva 8ena edició. En un acte celebrat a Lleida, el passat 30 de novembre, vam poder recollir el premi de  la mà d’Arç Cooperativa, qui ha fet la dotació econòmica de 1.500 €. Aquest import ens ajudarà a seguir sumant voluntariat d’acompanyament a l’emancipació del jovent tutelat i extutelat.

Volem fer arribar aquest reconeixement a tot el voluntariat que ha participat, al llarg d’aquests 25 anys, a Punt de Referència. El premi és vostre! Sumar la vostra mirada fa que cada jove tingui millors oportunitats de futur, teixides amb la vostra confiança i complicitat.

 

PREMI ‘MARTA MATA’ DE L’ASSOCIACIÓ ROSA SENSAT

D’altra banda, l’associació Rosa Sensat ens ha atorgat el XLII Premi Marta Mata en la modalitat col·lectiva. Aquest guardó es va crear l’any 2002 per reconèixer el treball que, des de diversos àmbits professionals i socials, contribueix a fer visibles els valors positius de l’educació. L’acte d’entrega va tenir lloc l’1 de desembre i on es va destacar “el treball excel·lent que fem per afavorir la plena emancipació de jovent extutelat en el moment en què surten dels centre de protecció als 18 anys i agraeix la tasca de vetllar per la igualtat d’oportunitats”.

Juanjo Ortega, president de Punt de Referència (1997-2022) i actual membre de la Junta directiva, en recollir el guardó, va destacar que “Punt de Referència existeix per una preocupació compartida de fer un món més just” i va recordar que “tothom té capacitat de transformar el nostre entorn, els nostres barris i els nostres veïns i veïnes, sense oblidar que alguns són jovent extutelat i que la ciutadania té el deure moral de formar part de la solució des del voluntariat per aconseguir una societat inclusiva i educadora”. Amb el bagatge de ser un dels primers Referents de Punt de Referència, Juanjo no va perdre l’oportunitat de convidar tothom a apropar-se a conèixer el que fem: mentoria i acolliment. Perquè, tal com va argumentar, “necessitem gent compromesa que es llanci a la piscina i faci bon veïnatge”.

 

És temps de fer voluntariat!

/a /Etiquetes: ,

 

El projecte Referents aviat farà un any que va fer el salt a la comarca del Vallès Occidental. I aquest pas ha fet més fàcil al jovent tutelat de la comarca tenir una mentora o un mentor al seu costat en el moment de la seva emancipació. Les persones voluntàries del Vallès ens expliquen com viuen l’experiència i si les seves expectatives s’han complert des que van decidir destinar un temps de la seva vida a la solidaritat.

 

JESÚS ACOMPANYA EN HAMZA

“EN AQUESTA RELACIÓ HI GUANYEM ELS DOS”

Jo no volia saber res d’adolescents. Ja en tinc dos a casa, comenta rient el Jesús. Però, la meva dona em va suggerir fer voluntariat acompanyant a jovent extutelat. I ha estat una autèntica sort trobar-me amb ell, amb el Hamza. Ara, acompanyant-lo visc una adolescència molt diferent que la que visc amb els meus fills!!

En aquesta relació hi guanyem els 2. És un win–win. Acompanyar-lo m’ajuda a tenir una mirada diferent. És molt fàcil opinar des del sofà, però la realitat que viuen és molt dura. Ara veig les coses molt diferents. Em sento molt proper a ell, entenc coses que ha viscut i celebro que se n’hagi sortit. Perquè la seva situació és molt diferent que la d’un o una jove d’aquí. Ells i elles estan sols i soles.

Quan va trobar feina em vaig alegrar moltíssim perquè crec que és molt important per a la seva vida. Ara bé, tinc molt clar que li explico coses, l’acompanyo i faig de guia, però qui ha de decidir amb la seva vida sempre és ell. I ho està fent molt bé!

 

SUSANA ACOMPANYA AL MOHA

“M’HA ENSENYAT A RESPECTAR UNA MIRADA CULTURALMENT DIFERENT”

Jo soc mestra jubilada. I ja se sap, les mestres ho som tota la vida! He estat durant força temps en una associació per a promoure la lectura i l’escriptura en català i un bon dia vaig decidir contactar amb Punt de Referència. 

Des de l’inici vaig pensar que no ho podia fer perquè ja no soc tan jove i hi hauria molta diferència d’edat amb el o la jove que em tocaria. No ho tenia clar i no volia fallar a un jovent que ho ha passat molt malament. Però, al final he vist que les traves me les posava jo mateixa. Ara estic encantada de poder estar i acompanyar el Moha. Tenim una sintonia molt maca!

El Moha és molt complidor, entregat i amb moltes ganes. Al final, com era d’esperar la vena de mestra va sortir i, sovint, en les nostres trobades setmanals l’ajudo a aprendre castellà i català. Ell m’ha ensenyat també a respectar una mirada que culturalment és diferent.

És genial poder fer aquest acompanyament. I ho vaig veure encara més clar, quan el dia que li vaig dir que jo potser era massa gran per acompanyar-lo, la seva resposta va ser fer-me una forta abraçada i dir-me “et necessito com si fossis la meva àvia”. Amb això va estar tot dit i explicat, oi?

 

JORDI ACOMPANYA AL MANÉ

“ENS AGRADA MOLT CONÈIXER LLOCS NOUS!”

El meu punt de partida és que conèixer una persona sempre és positiu i t’enriqueix. Les dues primeres trobades ens va costar perquè calia crear un vincle, però, després, a poc a poc, arriba la confiança. Un bon dia, quan em va saludar amb una abraçada, per dins, vaig pensar “anem bé!”

Amb el Mané ens agrada conèixer llocs nous de Catalunya, anem a Barcelona i visitem llocs de tota mena, monuments, museus, catedrals, etc. Recomanaria aquesta experiència a tothom, sense cap mena de dubte!

 

PERE ANTON ACOMPANYA A L’EBRIMA

“QUAN POSES CARA A UN PROBLEMA I HI INTERACTUES FAS UN CLIC AMB LA DURESA DE LA HISTÒRIA QUE VIUEN”

Feia temps que em rondava pel cap fer voluntariat, però per un tema d’horaris no m’acabava de decidir. I llavors vaig veure la crida de voluntariat de Punt de Referència i em vaig animar!

Desconeixia totalment la realitat del jovent extutelat, però ara ho valoro com una experiència molt i molt enriquidora. El punt diferencial és que acostumem a viure els problemes en abstracte, però quan hi poses una cara, una història i hi interactues fas un clic de la duresa de la història que han viscut i viuen.

Amb l’Ebrima fem de tot, des de parlar de temes tan frívols com el futbol, fins a temes tan durs per a ell com va ser la seva arribada aquí. Hem connectat molt bé. I estic content perquè hi posa molta voluntat i té ofici. Això li ha permès trobar feina. L’he ajudat a confeccionar el CV i l’encoratjo a no deixar els estudis. En definitiva, per aquests nois i noies, igual que per a tots els joves, és molt important tenir la seguretat que hi ha algú darrere.

 

KIKE ACOMPANYA A JALAL

“EL NOSTRE MÓN NO ÉS L’ÚNIC I NO NECESSÀRIAMENT HA DE SER EL MILLOR”

Acompanyar al Jalal, no només m’ha possibilitat veure la mirada d’algú jove de fora que necessita acompanyament, sinó que també m’ha permès debatre a casa i poder explicar que una altra realitat existeix. M’ha permès veure que el nostre món no és l’únic i no necessàriament ha de ser el millor. Sovint els nostres problemes no ho són. I l’autèntica lliçó de vida que m’ha ofert el Jalal és la seva capacitat de veure les coses més fàcils on hi ha dificultat.

Personalment, m’empipa molt la queixa de la gent que no fa res. Quan has de sobreviure, com aquests nois i noies, no tens temps per queixar-te! A Sant Cugat i Matadepera vivim en una bombolla. Escolto i xerro amb el Jalal, conscient que acompanyar no vol dir pretendre arreglar-ho tot, però, sí aportar el meu petit gra de sorra.

 

 

I tu, t’has plantejat què fas per als altres? 

FES VOLUNTARIAT https://puntdereferencia.org/voluntariat/

 

Construir un futur des de la quotidianitat

/a /Etiquetes: , , , , , ,

 

Als pisos Trampolí, Fent Camí i Horitzó, que formen el projecte de pisos assistits, hi viuen 12 joves. Estan ubicats als barris de Sants i Esquerra de l’Eixample, de Barcelona, i al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. L’acompanyament d’una educadora i el treball en el quotidià amb el jovent crea un vincle que permet millorar els seus recursos personals i les seves oportunitats de futur. Perquè construir des del vincle és el punt de partida per a una vida més autònoma abans de la seva emancipació.

Us presentem 4 imatges quotidianes dels pisos perquè conegueu com treballem l’acompanyament emocional, la promoció de l’autonomia, l’empoderament i l’enfortiment de les relacions personals i comunitàries del jovent extutelat.

1. ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

 

Disposar d’un pis assistit, no només significa viure en un espai estable i acollidor, sobretot vol dir estar i sentir-se acompanyat. Equival a tenir temps per a l’escolta activa i per compartir. Vol dir disposar d’un espai íntim i confiable que un despatx no ofereix. Una llar facilita establir vincles. I de retruc, l’acompanyament emocional propicia el desenvolupament d’habilitats emocionals i una bona autoestima, aspectes que contribueixen a una bona salut mental del jovent.

 

 

 

 

2. PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA 

Cap persona neix autònoma i menys si ha viscut part de la infància i de l’adolescència sense l’acompanyament en el dia a dia de la família; l’autonomia s’aprèn progressivament i es desenvolupa amb el temps. Als pisos assistits aprendre a cuinar, organitzar-se amb la compra del menjar, gestionar els diners, tenir cura de la llar, planificar i repartir les tasques de neteja, ordenar els espais, aprendre a reciclar… i moltes altres tasques de la vida quotidiana formen part del dia a dia i del camí cap a l’autonomia.

 

3. EMPODERAMENT 

Empoderament

 

Adquirir confiança i seguretat vol dir tenir el caràcter i determinació per resoldre tasques que fem habitualment. Implica superar les dificultats que es poden presentar i acceptar i tolerar les frustracions que se’n poden derivar. Als pisos assistits treballem aquesta competència gràcies al Pla de Treball Individual (PTI) que fem amb cada noi o noia i, sobretot, promovent la responsabilitat per tirar endavant les decisions que prenen, tot i les dificultats que sovint sorgeixen en el camí.

 

 

4. ENFORTIMENT DE LES RELACIONS PERSONALS I COMUNITÀRIES

 

Tenir habilitats socials és essencial per a la vida de les persones. Als pisos assistits es porten a terme dinàmiques grupals i individuals (Assemblees i trobades 1 a 1) que permeten aprendre a conviure amb altres joves, prendre decisions des del consens, acordar les normes de convivència i, en definitiva, afavorir el creixement personal i promoure les relacions dins de l’àmbit comunitari. Alhora impulsem la integració del i les joves en espais educatius, laborals i comunitaris. Sense oblidar fomentar un oci creatiu.

El voluntariat, la força de Punt de Referència

/a /Etiquetes: , , , , , , , ,

 

Les persones voluntàries i el jovent, juntament amb l’equip educatiu, són els tres pilars per fer realitat l’acompanyament a nois i noies tutelats i extutelats. Fer voluntariat és una experiència de creixement, tant personal com col·lectiva, que marca a qui ho posa en pràctica.

A Punt de Referència, fins al 31 d’octubre de 2022, comptem amb 106 persones voluntàries i, en l’actualitat, tenim en formació tres nous grups de voluntariat: dos a Barcelona i un al Maresme. També estem obrint dos grups nous de voluntariat, al Vallès i a Barcelona. I la previsió és obrir un grup més al Maresme a inicis de l’any 2023. És per això, que és un bon moment per recollir el què suposa fer voluntariat i així poder compartir l’experiència, també entre persones que hi puguin estar interessades.

Moltes de les persones voluntàries de Punt de Referència s’han plantejat prèviament el potencial que suposa l’experiència vital d’acompanyar a nois i noies extutelades, mentre, que d’altres ho valoren un cop ho han viscut. Però, com tret de sortida, per a ells i elles formar part de Punt de Referència suposa:

  1. Conèixer i posar en pràctica la mentoria social. Això és molt més que establir una relació entre persones que, de manera voluntària, s’ofereixen per proporcionar suport i promoure l’autonomia a jovent tutelat i extutelat. Ser mentor o mentora vol dir acompanyar a un noi o noia extutelat durant el seu dia a dia, teixir vincles de confiança, viure el seu creixement, ajudar-los a prendre decisions i, el més important, convertir-se en una persona que els fa sentir que un futur diferent, un futur millor, és possible.
  1. Ser acompanyat/da i assessorat/da. Tots els processos de mentoria social es fan des de l’acompanyament i compten amb l’assessorament i suport professional de l’equip educatiu de Punt de Referència.

Què m’emporto d’acompanyar a nois i noies extutelades?

La Roser fa un bon resum de l’essència de la mentoria social: “Per a mi el treball a tres potes (projecte, noi/a i voluntariat) és indispensable per a una adaptació integral del jovent tutelat i extutelat a la societat”

Quan ara s’obren nous grups de mentoria, és el moment, per mostrar les experiències compartides i viscudes:

Mireia: “M’ha permès conèixer altres realitats I altres formes de relació amb aquestes realitats des del respecte i l’escolta”.

Carme: “Acompanyar a aquest jove m’ha aportat coneixement, satisfacció, empatia i flexibilitat”.

Anna: “M’ha ofert l’oportunitat d’acompanyar a un jove extutelat en un petit tros del seu camí, ajudar-lo a tirar endavant el grau que està estudiant. Alhora he pogut explorar la faceta d’oferir suport des de l’empatia. M’ha fet reflexionar i experimentar les dificultats i el valor d’estar allà respectant les decisions i l’espai de l’altra, sense carregar-se amb les seves responsabilitats”.

Jordi: “He pogut establir una relació amb jovent que està molt necessitat de relacions de referència. I he rebut suport per entendre com pot ser aquesta relació i guiatge i sobre com actuar per facilitar una bona relació”.

Els mentors i mentores consideren que l’aprenentatge ha estat mutu i bidireccional, tal com afirma l’Eva: “M’enduc molts aprenentatges de la mentoria. He descobert una altra realitat”, mentre que el Lluís afirma que acompanyar a jovent a continuar amb els estudis postobligatoris  li ha permès “un canvi de mirada respecte a la situació dels joves immigrants”. Una opinió que comparteix l’Anna quan afirma que fer mentoria “m’ha permès ser conscient de la realitat que li ha tocat viure a un grup de persones que conviuen a la mateixa ciutat que jo” i, alhora, “sentir-me partícip i orgullosa d’un projecte molt bonic i amb un alt impacte social en una Associació molt ben organitzada i estructura com és Punt de Referència”.

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes