ENTREVISTA: «És fonamental construir una idea de “nosaltres” on tothom se senti part de la societat»

 

 

 

 

“Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”, afirmava l’escriptor Eduardo Galeano. Tanmateix, com podem saber si el voluntariat és efectiu per a les persones que acompanyem? Realment estem canviant el món? Té sentit fer mentoria social?

En àmbits com les cures, els espais comunitaris o el voluntariat, a vegades és difícil recopilar dades per conèixer els resultats d’aquesta feina. Per aquest motiu, els estudis són crucials. Un exemple és el projecte impulsat per la Universitat de Girona i la Coordinadora de Mentoria Social,“Safespaces: Mentoria, Benestar i Salut Mental amb persones migrants i refugiades racialitzades”, que té per objectiu analitzar les relacions de mentoria social de les persones migrants i refugiades racialitzades.

En parlem amb Òscar Prieto-Flores, investigador del projecte SafeSpaces de la Universitat de Girona.

• Segons SOS Racisme, l’any 2023, 332 persones van recórrer a l’entitat per denunciar situacions de racisme. Tot i que, des de fa anys, Catalunya és un estat plural amb persones nouvingudes de tot el món, com veu la societat catalana a les persones migrants? 

La societat catalana en general es presenta com una societat d’acollida amb manifestacions públiques a favor de la inclusió, però també presenta contradiccions. Per un costat, hi ha un discurs obert d’acollida. Per l’altre, existeix la discriminació que pateixen les persones migrants, especialment les racialitzades, en àmbits com el laboral, l’educació, l’habitatge, entre d’altres. A més, l’auge de l’extrema dreta ha introduït narratives més excloents, utilitzant la immigració com a boc expiatori per a problemes socials més amplis.

Desgraciadament, no estem construint una alternativa al sistema capitalista. Per tant, moltes persones de classe treballadora o aquelles que viuen més la vulnerabilitat en primera persona se senten traïdes i senten que hi ha un menyspreu subtil cap a elles. En resum, aquest desconcert s’està utilitzant per part de l’extrema dreta per guanyar vots i fer electoralisme de la immigració.

• Per què la Universitat de Girona va decidir implicar-se en el tema, i concretament va apostar per incloure la mirada del Jovent extutelat?

Hem vist la necessitat de passar de l’enfocament de la interculturalitat a posar sobre la taula el tema del racisme estructural i l’antiracisme, particularment en programes com la mentoria social.

La mentoria social, tradicionalment, s’ha associat al diàleg intercultural: el fet de donar a conèixer dues persones de cultures diferents i a partir d’aquí generar un acompanyament i aprenentatges entre aquestes dues persones. En canvi, la mirada de la desigualtat estructural o del racisme no hi és tan present moltes vegades, i pensàvem que era important incloure-la.

En aquest context, la Universitat de Girona fa poc ha inaugurat la Càtedra d’Acció i Anàlisi Antiracista. 

• En què consisteix l’estudi “Safe Spaces”? Quina metodologia té?

L’estudi “Safe Spaces“, finançat per l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa”, té com a objectiu avaluar el rol de la mentoria en el benestar i la salut mental de les persones migrants i refugiades racialitzades.

Ens proposem posar èmfasi en el concepte racialitzat perquè sabem que la societat d’acollida no tracta igual a les persones migrants blanques, vers altres que provenen de contextos africans.

En primer lloc, la metodologia inclou eines quantitatives, com tests pre i postintervenció. En segon lloc, inclou grups de discussió tant amb mentors com amb mentorats per obtenir una visió qualitativa. Finalment, hi ha un grup assessor format per 6 joves migrats racialitzats que han participat en programes de mentoria per garantir una perspectiva autèntica i antiracista. 

• Quina és la importància d’oferir espais de confiança al jovent?

Molts joves parlen del seu patiment amb els seus iguals. Si creem espais de confiança amb persones que no formen part dels mateixos col·lectius, per una banda, estarem construint una societat més cohesionada i justa. Per l’altra, les persones mentores sortiran de la zona de confort i s’adonaran de les injustícies que hi ha a la societat.

• Creus que el voluntariat ha de canviar la seva mirada cap a les persones migrants?

El més important és que els programes de mentoria vetllin per donar una bona formació i no caure en les lògiques de “salvador blanc”. A vegades, de forma molt subconscient, podem exercir un rol paternalista com a persona mentora.

• Com a persona blanca, com ha estat el procés de saber com abordar aquestes temàtiques amb el jovent? Destacaries algun aprenentatge?

En l’àmbit de la recerca, he après que és molt important el treball col·laboratiu amb persones de diferents contextos culturals i classes socials. Hem de garantir una estructura on les desigualtats culturals i socials siguin les menys esbiaixades possibles.

• Segons l’estudi, quin impacte positiu té la mentoria pels joves? 

En primer lloc, els programes de mentoria que tenen uns objectius més ben definits i concrets, són els que tenen resultats més eficaços. En segon lloc, els programes de mentoria on participen persones amb alta vulnerabilitat són els que tenen major impacte, però també són els que requereixen més acompanyament. Finalment, la mentoria aporta més resiliència, autoestima i una millora de les aspiracions educatives del jovent.

• Quines poden ser les conseqüències d’una mentoria insatisfactòria per les persones migrades, refugiades o racialitzades? 

Una mentoria mal gestionada pot causar dany emocional. En el cas de les persones que ja han patit molta fragilitat i desconfiança en les relacions socials, a causa del racisme estructural, el dany és encara major, ja que pateixen un sentiment de frustració i desconfiança cap als programes d’ajuda.

• Què podem fer com a societat per acollir millor a les persones migrades i cuidar el seu benestar emocional?

Cal pensar de manera sistèmica i fer canvis estructurals a diferents nivells (escoles, universitats, llocs de treball, lleis) per garantir una inclusió real. A més, és fonamental construir una idea de “nosaltres” on tothom se senti part de la societat, mitjançant pràctiques quotidianes com la mentoria.

• La salut mental és un tema a l’agenda del dia, però hi ha prou estudis que abordin els col·lectius més vulnerables?

Encara falten estudis i intervencions específiques que abordi la salut mental de les persones migrants i refugiades, així com una major voluntat política per finançar programes de suport. 

Les entitats del sector social tenen poc finançament. Per una banda, molts programes no tiren endavant per manca de finançament. Per l’altra, l’administració pública no entén que aquests programes formen part del benestar social de tothom i són part de la salut pública. En resum, crec que l’auge de l’extrema dreta està frenant aquest canvi de paradigma.

• Per què és important traslladar la recerca al dia a dia de les entitats com Punt de Referència?

En el cas de SafeSpaces, l’estudi compta amb la col·laboració de la Coordinadora de Mentoria Social i tenim la voluntat de traslladar els resultats a les entitats participants. Moltes de les propostes no depenen del pressupost de les entitats, sinó del compromís en la recerca.