És temps de fer voluntariat!

El projecte Referents aviat farà un any que va fer el salt a la comarca del Vallès Occidental. I aquest pas ha fet més fàcil al jovent tutelat de la comarca tenir una mentora o un mentor al seu costat en el moment de la seva emancipació. Les persones voluntàries del Vallès ens expliquen com viuen l’experiència i si les seves expectatives s’han complert des que van decidir destinar un temps de la seva vida a la solidaritat.

JESÚS ACOMPANYA EN HAMZA

“EN AQUESTA RELACIÓ HI GUANYEM ELS DOS”

Jo no volia saber res d’adolescents. Ja en tinc dos a casa, comenta rient el Jesús. Però, la meva dona em va suggerir fer voluntariat acompanyant a jovent extutelat. I ha estat una autèntica sort trobar-me amb ell, amb el Hamza. Ara, acompanyant-lo visc una adolescència molt diferent que la que visc amb els meus fills!!

En aquesta relació hi guanyem els 2. És un win–win. Acompanyar-lo m’ajuda a tenir una mirada diferent. És molt fàcil opinar des del sofà, però la realitat que viuen és molt dura. Ara veig les coses molt diferents. Em sento molt proper a ell, entenc coses que ha viscut i celebro que se n’hagi sortit. Perquè la seva situació és molt diferent que la d’un o una jove d’aquí. Ells i elles estan sols i soles.

Quan va trobar feina em vaig alegrar moltíssim perquè crec que és molt important per a la seva vida. Ara bé, tinc molt clar que li explico coses, l’acompanyo i faig de guia, però qui ha de decidir amb la seva vida sempre és ell. I ho està fent molt bé!

SUSANA ACOMPANYA AL MOHA

“M’HA ENSENYAT A RESPECTAR UNA MIRADA CULTURALMENT DIFERENT”

Jo soc mestra jubilada. I ja se sap, les mestres ho som tota la vida! He estat durant força temps en una associació per a promoure la lectura i l’escriptura en català i un bon dia vaig decidir contactar amb Punt de Referència. 

Des de l’inici vaig pensar que no ho podia fer perquè ja no soc tan jove i hi hauria molta diferència d’edat amb el o la jove que em tocaria. No ho tenia clar i no volia fallar a un jovent que ho ha passat molt malament. Però, al final he vist que les traves me les posava jo mateixa. Ara estic encantada de poder estar i acompanyar el Moha. Tenim una sintonia molt maca!

El Moha és molt complidor, entregat i amb moltes ganes. Al final, com era d’esperar la vena de mestra va sortir i, sovint, en les nostres trobades setmanals l’ajudo a aprendre castellà i català. Ell m’ha ensenyat també a respectar una mirada que culturalment és diferent.

És genial poder fer aquest acompanyament. I ho vaig veure encara més clar, quan el dia que li vaig dir que jo potser era massa gran per acompanyar-lo, la seva resposta va ser fer-me una forta abraçada i dir-me “et necessito com si fossis la meva àvia”. Amb això va estar tot dit i explicat, oi?

JORDI ACOMPANYA AL MANÉ

“ENS AGRADA MOLT CONÈIXER LLOCS NOUS!”

El meu punt de partida és que conèixer una persona sempre és positiu i t’enriqueix. Les dues primeres trobades ens va costar perquè calia crear un vincle, però, després, a poc a poc, arriba la confiança. Un bon dia, quan em va saludar amb una abraçada, per dins, vaig pensar “anem bé!”

Amb el Mané ens agrada conèixer llocs nous de Catalunya, anem a Barcelona i visitem llocs de tota mena, monuments, museus, catedrals, etc. Recomanaria aquesta experiència a tothom, sense cap mena de dubte!

PERE ANTON ACOMPANYA A L’EBRIMA

“QUAN POSES CARA A UN PROBLEMA I HI INTERACTUES FAS UN CLIC AMB LA DURESA DE LA HISTÒRIA QUE VIUEN”

Feia temps que em rondava pel cap fer voluntariat, però per un tema d’horaris no m’acabava de decidir. I llavors vaig veure la crida de voluntariat de Punt de Referència i em vaig animar!

Desconeixia totalment la realitat del jovent extutelat, però ara ho valoro com una experiència molt i molt enriquidora. El punt diferencial és que acostumem a viure els problemes en abstracte, però quan hi poses una cara, una història i hi interactues fas un clic de la duresa de la història que han viscut i viuen.

Amb l’Ebrima fem de tot, des de parlar de temes tan frívols com el futbol, fins a temes tan durs per a ell com va ser la seva arribada aquí. Hem connectat molt bé. I estic content perquè hi posa molta voluntat i té ofici. Això li ha permès trobar feina. L’he ajudat a confeccionar el CV i l’encoratjo a no deixar els estudis. En definitiva, per aquests nois i noies, igual que per a tots els joves, és molt important tenir la seguretat que hi ha algú darrere.

KIKE ACOMPANYA A JALAL

“EL NOSTRE MÓN NO ÉS L’ÚNIC I NO NECESSÀRIAMENT HA DE SER EL MILLOR”

Acompanyar al Jalal, no només m’ha possibilitat veure la mirada d’algú jove de fora que necessita acompanyament, sinó que també m’ha permès debatre a casa i poder explicar que una altra realitat existeix. M’ha permès veure que el nostre món no és l’únic i no necessàriament ha de ser el millor. Sovint els nostres problemes no ho són. I l’autèntica lliçó de vida que m’ha ofert el Jalal és la seva capacitat de veure les coses més fàcils on hi ha dificultat.

Personalment, m’empipa molt la queixa de la gent que no fa res. Quan has de sobreviure, com aquests nois i noies, no tens temps per queixar-te! A Sant Cugat i Matadepera vivim en una bombolla. Escolto i xerro amb el Jalal, conscient que acompanyar no vol dir pretendre arreglar-ho tot, però, sí aportar el meu petit gra de sorra.

I tu, t’has plantejat què fas per als altres? 

FES VOLUNTARIAT https://puntdereferencia.org/voluntariat/