“Hi ha molt pocs projectes, dintre dels projectes de mentoria internacionals, que apostin per la mentoria social”

El passat mes d’abril es va celebrar el Congrés Europeu de Mentoria a París. L’esdeveniment va ser una trobada per a totes les entitats relacionades amb la mentoria social de més de 24 països i aquest any estava dedicat a cercar fórmules per expandir la mentoria sense perdre el seu estàndard de qualitat.

Dues de les tècniques de Punt de Referència, la tècnica del projecte Acull, Bàrbara Bort, i la cap d’àmbit de mentoria, Marina Montoya, van assistir al congrés i van poder intercanviar opinions i sensacions amb diferents entitats del sector. Avui parlem amb elles per conèixer la seva experiència.

Quina va ser la vostra participació en el Congrés de Mentoria Europeu d’aquest any?

Bàrbara: En aquesta edició vam participar com a ponents en una taula plenària titulada “Encaminant les necessitats dels migrants a través de la mentoria”. Era una taula centrada en les estratègies d’acompanyament per a joves migrants en els projectes de mentoria.

En el nostre cas, vam transmetre la visió i la forma d’acompanyament que tenim des de Punt de Referència cap a les persones joves migrants. El nostre projecte es diferencia de la majoria dels projectes de mentoria pels components emocionals i la creació de vincles, a partir dels quals es reforcen les necessitats i els suports que cada jove requereixi. A través d’aquesta creació de vincles s’aconsegueix enfortir la xarxa de suport i la suma de tot comporta l’ampliació del capital social del jovent.

No és el primer cop que participeu en el Congrés. Des de quan fa que Punt de Referència en forma part?

Marina: Hi hem col·laborat des del 2016, és a dir, des dels seus inicis, i aquest any és la cinquena edició.

Bàrbara: Primerament, no estàvem molt segures de si participar-hi o no, però des de l’organització ens van animar molt i ens van remarcar que la nostra mirada era molt important. Al final, més que el què anàvem a aprendre, era que volien comptar amb la nostra expertesa i trajectòria acompanyant a jovent migrat a través de la mentoria social.

El Congrés és un lloc d’intercanvi entre entitats d’arreu del món. És important estar en contacte amb altres entitats internacionals? Per què?

Bàrbara: Sempre és interessant conèixer les diferents formes d’acompanyament del territori. Molt del jovent a qui donem suport té una trajectòria migratòria sense tenir com a destí definit Espanya o Barcelona. Pot ser que estiguin de pas o pot sortir una oportunitat i que, per nivell idiomàtic va millor anar a un altre país o perquè tinguin la xarxa familiar distribuïda per diferents països d’Europa. Per això crec que és interessant sempre estar en contacte amb altres entitats del territori europeu. Això també ho apliquem dins del territori espanyol, tenim contacte amb alguna entitat que està situada a Ceuta, Melilla o les Canàries, llocs de focus d’entrada de joves.

Marina: En l’àmbit professional, estar connectada amb diferents projectes et permet també conèixer i repensar la tasca que fas i poder agafar idees o replantejar-te com estem fent les coses. Al final, estar en contacte amb altres professionals amb projectes d’aquests territoris et dona possibilitats d’anar pensant i evolucionant i reflexionant.

Hi ha hagut algun projecte o metodologia que us hagi cridat l’atenció?

Marina: Ha sigut interessant poder escoltar alguna xerrada sobre temes que nosaltres, des de Punt de Referència, encara ens estem plantejant com treballar-los. Per exemple, vam estar en un taller que parlava sobre com acompanyar el jovent amb perspectiva LGTBIQA+.

També va ser interessant una xerrada sobre interseccionalitats. Hi ha molts moments de reflexió sobre com treballar la interseccionalitat dins l’equip i amb les persones voluntàries per tal de garantir el millor acompanyament del jovent.

En què es diferencia el projecte de Punt de Referència de la resta d’iniciatives que heu pogut veure durant el congrés?

Marina: Des de Punt de Referència se li dona molta importància a tot el procés de la formació i l’acompanyament a les persones voluntàries. Jo crec que és un tret força diferencial i singular del nostre programa de mentoria. També destacaria la coordinació del treball en xarxa, entendre la relació de mentoria com un triangle que posa sempre al jovent al centre.

Bàrbara: El tipus de mentoria que nosaltres implementem en els nostres projectes és la mentoria social. Al Congrés ens vàrem trobar que hi ha molt pocs projectes, dintre dels projectes de mentoria internacionals, que fan aquest tipus de mentoria. Per tant, crec que aquesta diferència s’ha de posar sobre la taula. La resta de projectes se centren més en mentoria enfocada a la inserció laboral, sense fer especial incidència en les diferents àrees vitals de les persones mentorades.

A més, a Espanya treballem amb una llei d’estrangeria diferent. Per exemple, la llei d’estrangeria d’Alemanya no demana els requisits per poder aconseguir un permís de treball que es demana a la llei d’estrangeria espanyola. Per tant, aquí sí que hi ha una diferència molt important. Abans de parlar d’inserció laboral hem hagut de fer molts passos previs que tenen a veure amb necessitats bàsiques: parlo de llengua, de formació, de coneixement de la cultura i dels codis culturals, de la situació administrativa, l’habitatge… Reforcem totes aquestes àrees des dels projectes de mentoria, mitjançant l’equip tècnic i amb el suport del voluntariat.

A part, nosaltres també donem suport a un perfil molt concret de joves. No acompanyem a persones migrants en general, acompanyem a joves que no tenen les famílies al territori i d’unes edats molt concretes. Crec que hi havia pocs projectes que treballin amb perfils tan concrets.

Per tots aquests motius, nosaltres estem en un punt que amb el jovent anem a fer xarxa, anem a fer vincle, ampliem el seu capital social perquè puguin anar a poc a poc garantint accés a oportunitats, una xarxa de suport i que puguin tenir una salut amb un benestar emocional.