Punt de Referència denuncia que l’onada de calor torna a evidenciar el fracàs de les polítiques d’emancipació dels joves extutelats

L’entitat alerta que cada vegada més joves que han sortit del sistema de protecció viuen al carrer o en situacions d’infrahabitatge

 

Reclama que cap jove sigui obligat a afrontar episodis de calor extrema sense una alternativa residencial

 

La nova onada de calor que afecta Catalunya torna a posar en evidència una realitat que sovint queda invisibilitzada: centenars de joves afronten temperatures extremes sense un habitatge digne. Davant d’aquesta situació, Punt de Referència denuncia que cada vegada són més els joves extutelats que, en acabar el seu recorregut pel sistema de protecció, es troben sense una alternativa residencial estable i acaben vivint al carrer, en allotjaments temporals o en situacions d’infrahabitatge.

Per a l’entitat, aquesta situació no és conseqüència d’una emergència puntual, sinó del fracàs de les polítiques públiques d’emancipació i garantia del dret a l’habitatge per als joves més vulnerables. Quan un jove surt del sistema de protecció sense la preparació i els suports necessaris, l’exclusió residencial deixa de ser un risc per convertir-se en un fet.

Les altes temperatures agreugen encara més una situació ja insostenible. Dormir al carrer, en assentaments, en habitacions massificades o en espais sense condicions d’habitabilitat posa en risc la salut física i emocional dels joves i vulnera drets fonamentals. Per això, Punt de Referència reclama que les administracions garanteixin que cap jove que surt del sistema de protecció quedi sense una alternativa residencial, especialment durant episodis de calor extrema, i que es despleguin mesures estructurals que assegurin itineraris d’emancipació reals.

La manca d’habitatge és només una part del problema. Les dificultats d’accés al mercat laboral, la precarietat econòmica, la burocràcia administrativa, la manca de xarxa familiar i, en molts casos, la situació administrativa irregular, provoquen que molts joves quedin atrapats en una espiral d’exclusió que es podria evitar amb polítiques públiques valentes i coordinades.

Aquesta realitat també ha estat documentada recentment per una investigació de la Facultat Pere Tarrés – Blanquerna (URL), elaborada a partir de les trajectòries de joves en situació de sensellarisme atesos a l’Hospital de Campanya de Santa Anna. La recerca conclou que el sensellarisme juvenil és conseqüència d’una acumulació de vulnerabilitats, entre les quals destaquen les dificultats d’accés a l’habitatge, la irregularitat administrativa, la precarietat laboral i les traves burocràtiques, i reclama ampliar els recursos residencials i facilitar els processos de regularització administrativa.

L’investigador Paco López assenyala que els joves d’entre 18 i 24 anys representen aproximadament una quarta part de les persones ateses a l’Hospital de Campanya de Santa Anna, una proporció molt superior a la registrada en els recursos públics generalistes. Segons l’investigador, molts d’aquests joves acumulen vulnerabilitats molt abans d’arribar a Catalunya i les dificultats d’accés als drets acaben cronificant les seves situacions d’exclusió.

Des de Punt de Referència recorden que els joves extutelats són un dels col·lectius amb més risc de patir exclusió residencial, però continuen sent pràcticament invisibles en el debat públic sobre el sensellarisme. L’entitat reclama que les administracions deixin d’abordar aquesta realitat des de la resposta d’emergència i impulsin polítiques preventives que garanteixin l’accés a un habitatge digne, l’acompanyament socioeducatiu i els recursos necessaris perquè cap jove hagi de construir el seu projecte de vida des del carrer.