Per Sara Montesinos, Agència Talaia

 

En Bilal El Gonna va néixer el 20 de febrer de 2001 a Ksarkbir, Marroc. L’any 2018 va decidir marxar del seu país en la cerca de noves oportunitats de futur. Un temps després, però, va viure un desagradable episodi d’abús de poder a l’estació de Sants de Barcelona que encara té efectes sobre la seva regularització documental. Des de llavors, per aconseguir els papers ha començat un període d’espera interminable. Actualment, viu a La Garriga i fa pràctiques de perruqueria a Mollet del Vallès.

Com ha estat la teva vida des que vas arribar?

Vaig arribar a Màlaga el 2018 i vaig estar en un centre, en una mena d’alberg. Després vaig venir directament a Barcelona. Vaig estar uns dies a fiscalia de menors i llavors em van enviar a Tarragona. De Tarragona vaig passar a Castelldefels, també he estat a Canyamars, Bigues i Riells, Sabadell… Quan tenia 20 anys no sabia què fer, un amic em va parlar de Punt de Referència i hi vaig anar, allà vaig participar al projecte Som Llavor i ara convisc amb una senyora gràcies al Projecte Acull.
Tenia plans d’aconseguir el permís de residència perquè vaig arribar menor d’edat, però entre el centre i el consolat, que no m’ho van posar fàcil, no ho vaig aconseguir. Així doncs, l’alternativa era esperar l’arrelament social que significava estar  tres anys sense papers, però tampoc l’he pogut aconseguir per la denúncia que tinc contra meu i perquè em demanen un contracte de 40 hores durant un any. Durant aquest temps no he pogut fer gaires coses, arreu et demanen la residència per poder estudiar. He estudiat una mica de català, cursos de manteniment i ja està. No he pogut treballar. He viscut a un munt de llocs i he conegut molta gent. 

 

Què va passar aquell dia a l’estació de Sants?

Jo estava a Sants, havia anat a veure uns amics i quan tornava em vaig trobar un noi del mateix centre on jo estava, ell era menor i jo ja tenia 18 anys. Jo duia el meu bitllet però ell havia perdut el seu. Vaig entrar i ell va intentar entrar darrere meu per les màquines. Llavors els vigilants de seguretat el van parar i jo els vaig demanar si podia deixar-lo passar amb la meva targeta després de passar jo. Em van dir que no, que era una targeta personal. El jove no coneixia molt bé l’idioma i es van començar a cridar i discutir amb els vigilants. Van decidir treure’m bitllet i em van dir que havia de sortir de l’estació. Vaig preguntar per què, si jo no havia fet res i llavors vam començar a discutir, jo intentava donar explicacions i dir que tenia el meu bitllet, però llavors em van agafar amb força i se’ns van endur. A l’habitació, que no tenia càmeres, ens van començar a pegar als dos, contra la paret i em van trencar el llavi. Duia la cara plena de sang i després van venir els Mossos, els de fora de l’estació i els de dins, ens van agafar les dades i vam sortir. 

Vaig demanar als mossos per què se m’havien endut i em van dir que anés al metge a demanar un certificat i que podia denunciar la situació. Vaig sortir i estava molt enfadat perquè tenia la cara plena de sang i no entenia per què m’havien pegat i no em donaven la targeta. No em van deixar anar al lavabo per rentar-me la cara plena de sang. Em van acompanyar a agafar el tren, la gent em mirava espantada i s’agafaven les bosses. Dins el tren vaig trobar un lavabo i vaig poder rentar-me la cara. Després vaig anar al centre de Sabadell, on vivia en aquell moment i ho vaig explicar tot als educadors. Ens van dir que ens durien al metge per demanar un certificat però van anar passant els dies i no ens hi van portar,es van oblidar del tema. Era la seva feina i haurien d’haver-me acompanyat, era major d’edat però estava tutelat.

 

Com et vas sentir?

Em vaig sentir molt malament aquell dia. Per mi va ser un atac racista, tingui o no papers no em poden parar perquè sí, a més jo duia bitllet mensual. Em demanaven que no agafés el tren allà i que anés a una altra estació. 

 

Què ha passat des de llavors?

Jo vaig pensar que no passaria res, volia passar del tema però dos anys després, el 2021, em va arribar una carta perquè ells havien posat una denúncia i jo no. Vaig anar a jutjats i em van dir que m’havien denunciat per haver agredit els vigilants, un amb lesions al canell i l’altre a les costelles i que havien hagut d’estar dos mesos de baixa. Jo vaig dir que no havia pegat ningú, a més no hagués ni pogut fer-ho perquè ells eren molts i m’havien immobilitzat els braços rere el cos. També deien que jo havia trencat una cadira. Em van pegar, em van denunciar, han fet les seves baixes i a mi ni tan sols em van deixar rentar-me la cara aquell dia.

 

Com t’ha afectat això a la vida?

Fatal, estic molt preocupat perquè no sé què passarà tot i que jo no he fet res. I les mentides…que diguin que he trencat una cadira i que he pegat dues persones quan no ha estat així. Si que vaig cridar i em vaig enfadar perquè em semblava molt fort el que estava passant. Tenia la cara plena de sang i no sabia ni per què. Va ser un atac racista davant molta gent i fins i tot davant la policia, que no van fer res, ho van veure tot però no s’hi van posar tot i que a la denúncia sí que van dir que jo duia bitllet i que m’havien dut a una habitació. Porto quatre anys sense papers i això implica també que no he pogut viatjar a Marroc a veure la meva família. Durant quatre anys no he pogut fer res, no he pogut fer els cursos que volia. Sempre esperar, esperar, esperar fins no sé quan.

 

I això també t’ha frenat la tramitació de la documentació? 

Em va afectar perquè em van dir que em bloquejava la opció de demanar la residència durant cinc anys i això volia dir cinc anys sense fer res aquí per no tenir papers. Ara tinc una advocada a qui li he explicat tot. Al jutge li vaig tornar a dir que jo no havia fet res de tot això. Ella m’ajudarà i espero que amb el nou reglament d’Estrangeria pugui tenir la residència. Ara tinc els papers en tràmit i no sé si la denúncia afectarà que siguin favorables o no. 

 

Com està la situació ara?

Ara estic esperant, he anat tres vegades a jutjats i sempre s’ha anul·lat el judici. Si jo hagués posat una denúncia amb un certificat mèdic no haguéssim arribat fins aquí, però no tinc res i és com si jo fos el culpable. Estem esperant una nova data de judici, alhora que espero una resolució de la sol·licitud de papers.

 

Com creus que afecta l’abús de poder als joves migrants?

Hi ha un abús de poder i racisme per part de la policia i els vigilants de seguretat. Això als migrants els afecta molt. No és només amb els marroquins, és amb les persones estrangeres. Crec que tot el que em va passar a mi era clarament per racisme. És important explicar aquestes coses que passen perquè no els passin a altres persones. Amb tots els efectes que té això en una persona, quatre anys aquí sense poder fer res.