Tag Archive for: racisme

El racisme, un problema estructural

 

Fa pocs dies vam poder compartir reflexions sobre el racisme amb Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme, que va visitar les noves instal·lacions. L’equip educatiu de Punt de Referència vam posar èmfasi en què el racisme és un problema estructural que afecta, especialment, al jovent que acompanyem, dificultant-los enormement el camí cap a l’emancipació i restant-los oportunitats. I vam insistir en la defensa de la nostra mirada social: els nois i noies extutelats són jovent abans que res, abans que migrats o persones en situació de vulnerabilitat.

“Hi ha un abús de poder i racisme per part de la policia i els vigilants de seguretat”

Per Sara Montesinos, Agència Talaia

 

En Bilal El Gonna va néixer el 20 de febrer de 2001 a Ksarkbir, Marroc. L’any 2018 va decidir marxar del seu país en la cerca de noves oportunitats de futur. Un temps després, però, va viure un desagradable episodi d’abús de poder a l’estació de Sants de Barcelona que encara té efectes sobre la seva regularització documental. Des de llavors, per aconseguir els papers ha començat un període d’espera interminable. Actualment, viu a La Garriga i fa pràctiques de perruqueria a Mollet del Vallès.


Com ha estat la teva vida des que vas arribar?

Vaig arribar a Màlaga el 2018 i vaig estar en un centre, en una mena d’alberg. Després vaig venir directament a Barcelona. Vaig estar uns dies a fiscalia de menors i llavors em van enviar a Tarragona. De Tarragona vaig passar a Castelldefels, també he estat a Canyamars, Bigues i Riells, Sabadell… Quan tenia 20 anys no sabia què fer, un amic em va parlar de Punt de Referència i hi vaig anar, allà vaig participar al projecte Som Llavor i ara convisc amb una senyora gràcies al Projecte Acull.
Tenia plans d’aconseguir el permís de residència perquè vaig arribar menor d’edat, però entre el centre i el consolat, que no m’ho van posar fàcil, no ho vaig aconseguir. Així doncs, l’alternativa era esperar l’arrelament social que significava estar  tres anys sense papers, però tampoc l’he pogut aconseguir per la denúncia que tinc contra meu i perquè em demanen un contracte de 40 hores durant un any. Durant aquest temps no he pogut fer gaires coses, arreu et demanen la residència per poder estudiar. He estudiat una mica de català, cursos de manteniment i ja està. No he pogut treballar. He viscut a un munt de llocs i he conegut molta gent. 

 

Què va passar aquell dia a l’estació de Sants?

Jo estava a Sants, havia anat a veure uns amics i quan tornava em vaig trobar un noi del mateix centre on jo estava, ell era menor i jo ja tenia 18 anys. Jo duia el meu bitllet però ell havia perdut el seu. Vaig entrar i ell va intentar entrar darrere meu per les màquines. Llavors els vigilants de seguretat el van parar i jo els vaig demanar si podia deixar-lo passar amb la meva targeta després de passar jo. Em van dir que no, que era una targeta personal. El jove no coneixia molt bé l’idioma i es van començar a cridar i discutir amb els vigilants. Van decidir treure’m bitllet i em van dir que havia de sortir de l’estació. Vaig preguntar per què, si jo no havia fet res i llavors vam començar a discutir, jo intentava donar explicacions i dir que tenia el meu bitllet, però llavors em van agafar amb força i se’ns van endur. A l’habitació, que no tenia càmeres, ens van començar a pegar als dos, contra la paret i em van trencar el llavi. Duia la cara plena de sang i després van venir els Mossos, els de fora de l’estació i els de dins, ens van agafar les dades i vam sortir. 

Vaig demanar als mossos per què se m’havien endut i em van dir que anés al metge a demanar un certificat i que podia denunciar la situació. Vaig sortir i estava molt enfadat perquè tenia la cara plena de sang i no entenia per què m’havien pegat i no em donaven la targeta. No em van deixar anar al lavabo per rentar-me la cara plena de sang. Em van acompanyar a agafar el tren, la gent em mirava espantada i s’agafaven les bosses. Dins el tren vaig trobar un lavabo i vaig poder rentar-me la cara. Després vaig anar al centre de Sabadell, on vivia en aquell moment i ho vaig explicar tot als educadors. Ens van dir que ens durien al metge per demanar un certificat però van anar passant els dies i no ens hi van portar,es van oblidar del tema. Era la seva feina i haurien d’haver-me acompanyat, era major d’edat però estava tutelat.

 

Com et vas sentir?

Em vaig sentir molt malament aquell dia. Per mi va ser un atac racista, tingui o no papers no em poden parar perquè sí, a més jo duia bitllet mensual. Em demanaven que no agafés el tren allà i que anés a una altra estació. 

 

Què ha passat des de llavors?

Jo vaig pensar que no passaria res, volia passar del tema però dos anys després, el 2021, em va arribar una carta perquè ells havien posat una denúncia i jo no. Vaig anar a jutjats i em van dir que m’havien denunciat per haver agredit els vigilants, un amb lesions al canell i l’altre a les costelles i que havien hagut d’estar dos mesos de baixa. Jo vaig dir que no havia pegat ningú, a més no hagués ni pogut fer-ho perquè ells eren molts i m’havien immobilitzat els braços rere el cos. També deien que jo havia trencat una cadira. Em van pegar, em van denunciar, han fet les seves baixes i a mi ni tan sols em van deixar rentar-me la cara aquell dia.

 

Com t’ha afectat això a la vida?

Fatal, estic molt preocupat perquè no sé què passarà tot i que jo no he fet res. I les mentides…que diguin que he trencat una cadira i que he pegat dues persones quan no ha estat així. Si que vaig cridar i em vaig enfadar perquè em semblava molt fort el que estava passant. Tenia la cara plena de sang i no sabia ni per què. Va ser un atac racista davant molta gent i fins i tot davant la policia, que no van fer res, ho van veure tot però no s’hi van posar tot i que a la denúncia sí que van dir que jo duia bitllet i que m’havien dut a una habitació. Porto quatre anys sense papers i això implica també que no he pogut viatjar a Marroc a veure la meva família. Durant quatre anys no he pogut fer res, no he pogut fer els cursos que volia. Sempre esperar, esperar, esperar fins no sé quan.

 

I això també t’ha frenat la tramitació de la documentació? 

Em va afectar perquè em van dir que em bloquejava la opció de demanar la residència durant cinc anys i això volia dir cinc anys sense fer res aquí per no tenir papers. Ara tinc una advocada a qui li he explicat tot. Al jutge li vaig tornar a dir que jo no havia fet res de tot això. Ella m’ajudarà i espero que amb el nou reglament d’Estrangeria pugui tenir la residència. Ara tinc els papers en tràmit i no sé si la denúncia afectarà que siguin favorables o no. 

 

Com està la situació ara?

Ara estic esperant, he anat tres vegades a jutjats i sempre s’ha anul·lat el judici. Si jo hagués posat una denúncia amb un certificat mèdic no haguéssim arribat fins aquí, però no tinc res i és com si jo fos el culpable. Estem esperant una nova data de judici, alhora que espero una resolució de la sol·licitud de papers.

 

Com creus que afecta l’abús de poder als joves migrants?

Hi ha un abús de poder i racisme per part de la policia i els vigilants de seguretat. Això als migrants els afecta molt. No és només amb els marroquins, és amb les persones estrangeres. Crec que tot el que em va passar a mi era clarament per racisme. És important explicar aquestes coses que passen perquè no els passin a altres persones. Amb tots els efectes que té això en una persona, quatre anys aquí sense poder fer res.

 

El grup de joves de Som Llavor presenta el seu vídeo per combatre el racisme

 

El 15 de febrer era un dia molt esperat pel jovent de Som Llavor, el projecte de participació i incidència que fa d’altaveu de les opinions del jovent que acompanyem.
Aquell dia van presentar el vídeo en el qual havien estat treballant durant tres mesos. El racisme és el fil conductor de la peça i el tema que ha mobilizat en Bilal, la Zineb, en Youssef, l’Abdelaziz, en Herny i l’Alpha, que han recollit i exposat algunes situacions viscudes en primera persona. Per aquest motiu a l’acte de presentació hi van convidar persones que poguessin aportar-los visió en la temàtica escollida: en Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona, en David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona i expresident de l’institut de Drets Humans, en Moussa Bourekba, investigador sobre racisme i discursos d’odi del CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) i l’Elisenda Colell i en Ferran Moreno, periodistes de societat de El Periódico i TV3 respectivament. El jovent va estar acompanyat per la Marina Montoya, tècnica del projecte i la Clàudia de l’Agència de comunicació Talaia, que van dinamitzar l’espai.

   

Es van trobar al centre cívic Folch i Torres del Raval. La trobada va començar amb les presentacions de totes les assistents i posteriorment els i les joves els van explicar breument com s’han estat organitzant en les trobades fins arribar a tenir el seu vídeo finalitzat. Després, van donar pas al vídeo i van explicar diverses situacions racistes que viuen en el seu dia a dia. Gràcies a això, tothom va poder apropar-se a la realitat dels nois i noies i al patiment que comparteixen. Ja podeu veure el vídeo clicant aquí!

 

Del vídeo vam passar al debat. El Youssef va preguntar als convidats, què creuen que poden fer des de les seves responsabilitats professionals i com a ciutadans per capgirar aquesta situació que pateixen. Així es va encetar un debat molt interessant en el qual els i les joves van poder explicar més a fons les situacions que han patit (algunes relacionades amb abusos policials), i van poder recollir moltes recomanacions. En destaquem algunes: 

L’Elisenda i en Ferran coincidien en el fet que, com a periodistes, valoren molt positivament i troben molt necessaris espais d’intercanvi com aquest, ja que els ajuden a aprofundir en els punts de vista i realitats, i així tenir-les presents a l’hora d’escriure un article o reportatge. En David afegia que el paper dels mitjans és clau per canviar les percepcions de la gent respecte als i les noies d’altres origens i l’Elisenda hi està d’acord “Els mitjans podem ajudar a que la gent sàpiga que té drets, tot i que l’efecte que podem generar és limitat”.

En David, com a expert en Drets els explicava al grup de joves que han de ser conscients dels seus drets i dels recursos que tenen a l’abast per poder denunciar quan hi ha vulneracions i situacions racistes, un dels recursos és la mateixa Sindicatura de Greuges de Barcelona. En contrapartida, deia, el que hauríem d’aconseguir és canviar les percepcions de la gent respecte els joves com ells. I això es pot aconseguir presentant aquest mateix vídeo a col·lectius que no hi estiguin sensibilitzats.

En Moussa entenia el malestar dels i les noies perquè ha viscut el racisme també cap a ell. Opinava que trencar estigmes tan arrelats costa diverses generacions. Mentre no se’ls deixi de veure com a migrants, proposa reivindicar els drets, tal com ja ho ha començat a fer el grup de joves, i anar a explicar la seva realitat a les noves generacions, no només als mitjans de comunicació.

   

El regidor va explicar que el problema d’estereotips és només una punta visible d’un problema més complex i estructural: que hi hagi joves sense papers. La Llei d’Estrangeria genera desigualtats i fa que les vides dels i les noies migrants siguin més complicades. No tota la ciutadania percep aquesta realitat amb bons ulls. “Des de l’Ajuntament diu, tenim el compromís de fer el que estigui a les nostres mans per rebatre aquesta realitat, però malauradament no tot recau sota el nostre control”. En Marc es va referir també al cos de la Guàrdia Urbana i va detallar que estan treballant per incorporar perfils de policies de diferents origens i per formar-los per una comunicació més respectuosa. També va recomanar que, si mai tornen a viure un abús policial,  enregistrin amb el mòbil per disposar d’un material que serveixi de testimoni.

 

El temps va transcórrer tan ràpidament que s’havia fet l’hora de marxar i el grup de joves i els convidats van aprofitar els darrers moments per acabar de parlar d’aquestes situacions. El grup de Som Llavor va quedar molt content de veure l’interès que van despertar i les propostes que els van donar per continuar combatent el racisme. 

“Volem explicar les nostres històries i que ens escolteu”

 

Els nois i noies sense referents al territori ho tenen clar: no hi ha espais mediàtics on la seva veu sigui present. A Punt de Referència hem volgut donar-los un espai on puguin fer-ho, i hem comptat amb un grup de joves i l’Agència Talaia per fer realitat la seva primera peça audiovisual, que aviat podreu veure un una presentació oberta a tothom. En el projecte Som Llavor el grup de joves ha realitzat una peça audiovisual de 15 minuts, en el qual denuncien experiències racistes viscudes en primera persona i les comparteixen amb l’objectiu de conscienciar la població local.

 

A mitjans de 2021 es van agrupar per primera vegada en Youssef, l’Alpha, l’Abdelaziz, la Zineb, en Henry i en Bilal. Aquell dia es van conèixer a Punt de Referència i van veure que tots tenen moltes coses a dir i denunciar. Així és com van començar a pensar conjuntament el tema que volien tractar, el missatge, un format i l’estil que tindria el vídeo resultant. Durant quatre mesos les trobades setmanals han comptat amb la dinamització de la seva educadora, la Marina, i l’Agència Talaia, que els ha acompanyat en el repte de passar a la pantalla les seves idees. “Col·lectivament hem creat i reflexionat el contingut i també hem treballat la teoria i la pràctica de l’àmbit audiovisual” diu la Clàudia, d’Agència Talaia.

 

El tema escollit ha estat el racisme i les situacions d’abusos que els joves han hagut d’afrontar en diversos moments de les seves vides. Per explicar-ho, el grup ha estat el protagonista i els joves expliquen en primera persona les seves experiències. Una part del vídeo ha estat gravada a plató i una altra al carrer, on el jovent ha interactuat amb persones de fora del projecte. Aquesta combinació ha permès que cada jove tingués un paper clau dins l’equip de rodatge. Precisament, un dels aspectes més interessants del projecte ha estat que cadascú triés de el rol li venia més de gust fer: controlar la càmera, ser tècnic de so, fer de periodista, de presentadora, guionista…hi havia feina per a tothom! Finalment la Zineb ha fet de presentadora i conductora del programa mentre en Bilal, l’Abdelaziz i l’Alpha han recollit les històries d’altres companys, en Youssef ha fet de reporter i en Henry ha aprofundit en els seus coneixements tècnics audiovisuals.

 

 

Després de tres mesos de feina, la peça audiovisual ja està acabada. El grup va dedicar l’última sessió del projecte a veure el seu propi vídeo i a compartir amb la resta una valoració del temps que han dedicat al projecte. A tots ells els ha agradat haver sortit al carrer a preguntar a persones i haver tingut l’oportunitat de recollir les seves opinions sobre temes que els preocupen o afecten. També han valorat el fet de poder interpel·lar els espectadors i a la societat en general “volem explicar les nostres històries i que ens escolteu” diuen. La Zineb assegura que es tracta d’un projecte molt important perquè “la gent ha de saber què està passant i així assolir la igualtat”, però s’emporta, per sobre de tot, l’equip que han fet amb els companys “El que més m’ha agradat de Som Llavor són les persones”.

 

Aviat us presentarem la peça audiovisual de Som Llavor, estigueu atentes!

Si fos blanca no em passaria

El cap de setmana passat anàvem caminant per la Vila Olímpica un amic i jo. Un home ens va parar i ens va dir “Per aquí no passen marroquins”. Ens vam quedar parats i, sense haver fet res, al cap d’uns minuts l’home havia acabat pegant al meu amic i a mi em va agafar la cartera i em va trencar la T-Jove.

Aquest és el relat d’un jove de Punt a la seva educadora. Malauradament l’equip de Punt tenim sovint converses explicant situacions com aquesta. Per aquest motiu al Berenar a Punt del 23 d’octubre es va plantejar el debat “Si fos blanca no em passaria” en una taula compartida amb els Mossos d’Esquadra (Àrea de Seguretat Ciutadana i Unitat Regional de Proximitat de Barcelona), SOS Racisme, l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona, i persones sòcies i treballadores de Punt.

                                                         
D’esquerra a dreta: Jaume Comellas, Jordi Torres i Jordi Canelles, socis i voluntaris de Punt; Juanjo Ortega, President de Punt; Paula Rossi, SOS Racisme; Cristina Ruano, educadora de Punt; Daniel Raquena, Mosso d’Esquadra Unitat Regional Proximitat Barcelona; Aida Guillén, Directora de Serveis de Drets de Ciutadania de l’Ajuntament de Barcelona; Joan Miquel Martínez, Àrea Tècnica de Proximitat i de Seguretat Ciutadana dels Mossos d’Esquadra; Rita Grané, directora de Punt de Referència.

 

QUÈ FAN ELS I LES JOVES QUAN  VIUEN AQUESTES SITUACIONS?

Les educadores de l’entitat expliquen que moltes vegades el jovent agredit intenta no recórrer als Mossos perquè no senten confiança amb els cossos de seguretat. Des de Punt de Referència els acompanyem a denunciar aquestes situacions, però es fa de forma aïllada, intentant donar resposta a delictes d’odi diversificats malgrat s’han observat patrons que es repeteixen en espais com el transport públic o zones d’oci nocturnes. Aquest punt de partida obre el debat:

Jordi C (soci i voluntari de Punt) lamenta les situacions en les quals es troben els joves i troba greu que els agredits no confiïn en els Mossos, i que per aquest motiu els nois no denunciïn. “Si pensen que l’autoritat no els farà cas, tenim un problema”. A aquesta fet la taula hi vincula més traves: els llargs processos de denúncia que sovint no acaben resolent-se de forma efectiva. Una crítica que Joan Miquel (Mossos) reconeix i recomana per una major efectivitat que el jovent denunciï aportant testimonis al seu relat.

 

ALTERNATIVES A LA DENÚNCIA

L’experiència de SOS Racisme pel que fa a les denúncies a Mossos tampoc es valora del tot positivament. La Paula explica que a les víctimes de situacions racistes se les posa en dubte, un fet que tira enrere als joves a l’hora de fer el primer contacte amb l’oficina. L’Aida explica que la mirada no punitiva és la més transformadora, i en aquest sentit proposa evitar la via penal. Des de l’Oficina per la No discriminació ofereixen altres recursos per ajudar als i les joves, treballats des de la Taula d’Entitats.

SOS Racisme va llançar la seva campanya ‘Pareu de parar-me‘ pensada perquè el jovent pugui denunciar les identificacions policials racials que els fan al carrer. També han obert un número de mòbil al qual els joves poden escriure via whatsapp cada vegada que visquin situacions com la descrita.

 

 

 

 

SOCIETAT CÒMPLICE

Què més podem fer entre els agents que són al berenar i en societat per a ser més còmplices dels i les joves i corresponsables per evitar situacions racistes?

Joan Miquel recomana a Punt de Referència acostar-se a l’oficina de Ciutat Vella i tenir-la de referència per solucionar conflictes habituals. També explica que Mossos ha engegat una formació pilot a alumnes de l’ESO per ensenyar a identificar i combatre delictes d’odi. L’Aida apunta que hi ha molta feina feta al voltant de l’odi, on efectivament els cossos policials poden intervenir, però l’odi és l’últim estadi d’una piràmide formada en la seva base per estereotips, en un segon grau per prejudicis, i en un pas previ a l’odi, per la discriminació. En aquests 3 estadis diu que es podria fer molta més feina de prevenció.

 

REIVINDICACIÓ DELS DRETS

Les conseqüències emocionals que el racisme guarda per aquests joves són fortes, i aquests acaben per canviar la manera d’actuar dels joves per tal que no se’ls vinculi amb actes que els inculpin. La Cristina ens explica com alguns li diuen que procuren allunyar-se de les altres persones a les escales mecàniques del metro o eviten llocs de la ciutat per no ser acusats, malgrat no hagin fet res mal fet.

Davant d’això sorgeix la idea d’iniciar un procés de presa de consciència com a col·lectiu. Que el jovent pugui disposar d’un espai de reflexió sobre els seus drets i d’anàlisi de situacions. Posar nom a allò que els passa els pot ajudar a sentir-se legítims a l’hora de denunciar, i com a segon pas seria ideal que poguessin transformar aquesta reflexió en un missatge per la societat. La Paula explica que a SOS Racisme s’hi apropen joves que ja han fet aquest treball i són conscients de ser víctimes pel fet de formar part d’un col·lectiu del qual reclamen la restitució dels seus drets.

A banda d’aquest treball amb joves, Mossos recorda que els joves poden demanar el número de placa als Mossos que els aturen pels carrers per tal de dur un recompte d’aturades i evitar abusos d’agent que els aturin massa sense motius aparents.

Punt de Referència ha anotat totes les propostes de les persones i entitats assistents al berenar, per treballar-les amb l’equip tècnic i evitar o combatre al màxim les actuacions racistes.

 

Així es tanca el quart Berenar a Punt, un debat fructífer que esperem que ens porti a nous escenaris.
Vols venir al proper berenar? Reserva la tarda de l’ 11 de desembre, parlarem de les dificultats del jovent per accedir a l’habitatge.