L’Abdel i en Nama, dos joves membres de Punt de Referència, formen part de La Balma, un projecte d’habitatge cooperatiu de Sostre Cívic.

Sara Montesinos
Fotografia: Berta Roig

 

Una porta de reixa, un intèrfon. Bústies obertes, de fusta, encara sense nom, i un altre intèrfon. L’ascensor encara té cartrons a les parets, fa olor de nou i d’obra. Al quart pis corre l’aire, a la cantonada del passadís, una taula i dues cadires conviden a seure, prendre la fresca i enlluernar-se amb una alternativa comunitària davant l’especulació immobiliària. Espais comuns i galeries comunitàries, una biblioteca, un safareig col·lectiu, el taller, la sala de cures i més idees que encara avui segueixen prenent forma per adaptar-se a les necessitats i desitjos del veïnat de La Balma.

L’Ali està molt contenta, es mira les parets, el passadís, l’ascensor de color verd i les escales de fusta. L’any 2016 va decidir fer un gir radical al seu consum i va cercar alternatives energètiques, telefòniques i alimentàries fins que va descobrir que també hi havia un cooperativisme d’habitatge on podia participar. Així es va sumar al nucli de Sostre Cívic per crear La Balma, un projecte on la participació de totes i cadascuna de les veïnes és imprescindible.

Més de mil sòcies formen part de Sostre Cívic, una cooperativa que s’organitza per projectes d’habitatge cooperatiu arreu del territori i que el passat 2016 va presentar i guanyar un projecte a l’Ajuntament de Barcelona. Així neix La Balma, al barri del Poblenou de Barcelona, un projecte d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús per 75 anys. Cinc anys després, l’Ali ja ha posat alguna planteta al seu replà, i somriu. “Moltes de nosaltres ens vam conèixer a la Fira d’Economia Solidària de Catalunya del 2016 en una dinàmica que feia Sostre Cívic”, explica, “som un grup que des del primer moment ens hem agradat i hem anat agafant confiança i aprenent”. Ara, unes setmanes després dels primers trasllats, encara queden veïnes per arribar i molta feina a fer: “hem d’acabar d’imaginar els espais comunitaris, saber quins mobles posem, com ho paguem i cap a on anem, moltes coses importants que ens ajudaran a seguir fent grup”.

 

Un pis per a joves

L’Abdel obre la porta i ensenya el seu pis amb un somriure. Maletes per aquí i per allà resultants d’estar encara aterrant. Als seus 22 anys, la Balma és, aproximadament, el vuitè lloc on s’instal·la.

L’Abdel i el gos de l’Ali (la seva veïna), descansen al quart pis de La Balma

 

L’Abdel va marxar de Nador als 16 anys i des que va arribar a Motril ha passat per diversos llocs com Granada, Amposta o Sant Cugat. “Si m’hagués quedat al Marroc, el meu camí hauria estat molt més difícil. Aquí no és més fàcil, però trobes persones que t’ajuden i te’n surts”, explica. L’Abdel ha viscut en centres de menors, pisos tutelats i també en un pis compartit amb altres joves i el suport de famílies voluntàries a Sant Feliu de Llobregat. Ell ho té clar, ”és una oportunitat molt bona per mi”, diu, “aquest no és un pis qualsevol, amb el veïnat ho compartim tot, si necessites ajuda hi són. A mi no m’agrada deixar passar les oportunitats”. Ara, després d’haver estudiat informàtica i programació, treballa en una empresa industrial i aviat renovarà la residència per segona vegada.

Com l’Abdel, en Nama va marxar del seu país d’origen a causa de la situació econòmica i la previsió d’un futur incert. Ara, amb 22 anys, riu recordant que als 16 es va escapar de Kayes, la ciutat on vivia amb la seva família, a l’oest de Malí, sense avisar els seus pares, per arribar a Europa. “Si els hagués dit que volia venir aquí mai no m’haguessin deixat!”, diu. Un any després, havent recorregut Malí, Algèria i Líbia, va anar a Marroc i va aconseguir saltar la tanca de Melilla. Dos mesos més tard va ser traslladat en avió a Barcelona, d’allà a Vilafranca, Teruel, Hospitalet, Montcada i Reixac, Barcelona i Sant Feliu, on coneix l’Abdel, amb qui traben una molt bona amistat des de llavors. Des de 2016, en Nama treballa de cuiner, una professió que ha anat perfilant amb un PFI i un Grau Mitjà.

“Quan Punt de Referència em va trucar per parlar-me de La Balma em vaig alegrar molt”, recorda en Nama, “era una oportunitat que havia d’aprofitar, hi ha molts nois que s’ho mereixien i em van trucar a mi”. En Nama fa èmfasi en la convivència, assegura que viure en un habitatge cooperatiu és diferent i explica que ja han participat de diverses dinàmiques prèvies per conèixer-se. “Aquí és com si fos una família, i això m’agrada, com més persones coneixes més portes obertes tens al futur”.

 

L’any 2019 s’inicien les primeres converses sobre habitatge cooperatiu a Punt de Referència. Poc després, el 2020, apareix la convocatòria del Projecte Lliures, una iniciativa impulsada per Coop57, Òmnium Cultural i ECAS que treballa per revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social oferint suport a projectes arreu del territori. Amb aquest suport, l’entitat aconsegueix les aportacions inicials de capital per assegurar que un dels pisos pogués ser de caràcter social i inclusiu.

“Les condicions per l’Abdel i en Nama són les mateixes que les de la resta de veïnes”, assegura la Rita, directora de Punt de Referència, “l’única diferència és que el capital social inicial s’ha assumit des de Punt de Referència amb l’ajut de diverses subvencions. El que hem fet és facilitar aquest pas gràcies a l’acord dels veïns i veïnes de tenir un pis per la inclusió social”. Així, l’Abdel i en Nama paguen un lloguer de 540€ entre tots dos i tenen la seguretat de poder ser al pis fins que ells mateixos ho decideixin. Amb les seves feines i els seus estalvis, aniran retornant a poc a poc la inversió inicial.

 

El veïnat de La Balma comença a donar vida habitant l’espai, el dia 16 de Juliol.

 

Dins la comunitat de veïnes de La Balma, diverses persones havien participat d’altres experiències d’acollides o suport a persones en trànsit migratori: “érem disset unitats de convivència que des de llavors teníem clar que volíem que hi hagués un pis social, vam agafar-nos a la idea i la vam fer nostra, mai no hem deixat d’apostar per això”. L’Eva Ortigosa, coordinadora del projecte de Sostre Cívic, assegura que l’encara curt recorregut de l’habitatge cooperatiu fa que no es tinguin anys d’experiències, “estem desplegant el model i és la primera vegada que es fa una aposta en la vessant d’inclusió perquè un dels pisos sigui per persones que encara tenen més vulnerat el dret a un habitatge”.

 

Alternatives i possibilitats

El darrer 2020, només un 15’8% del jovent ha pogut emancipar-se de la llar familiar, sent la dada més baixa des de 1999, segons la darrera edició de l’Observatori d’Emancipació Juvenil fet pel Consell de la Joventut d’Espanya. 

L’aposta per l’habitatge cooperatiu, segons Rita Grané, una de les principals raons per apostar per l’habitatge cooperatiu és que aquest format permet els joves formar part d’una comunitat. “Molts dels joves extutelats tenen una xarxa social molt petita a causa del procés migratori i els anys de tutela, cal treballar en una nova xarxa relacional”, assegura la Rita. A més, afegeix “l’habitatge cooperatiu és un model transformador i no especulatiu, una eina interessant que mira de contribuir a transformar la societat”.

Tot i això, Grané reflexiona també sobre la necessitat de fer més inclusiu el model d’habitatge cooperatiu, “sovint no hi ha persones en situació de vulnerabilitat i creiem que amb La Balma obrim les portes a què esdevingui una alternativa més diversa, sortint de l’habitatge social i els edificis protegits, instant les administracions a invertir en un nou model”, continua. 

 

Acompanyament i replicabilitat

Des del Projecte Lliures es valora positivament aquesta iniciativa per dos motius. En primer lloc, asseguren que “demostra que existeixen mecanismes per garantir l’equitat en relació amb drets bàsics com l’accés a l’habitatge, alhora que posa sobre la taula el debat sobre quin model d’accés a l’habitatge volem”. D’altra banda, es posa en relleu com “la comunitat pot donar suport a persones en situacions de vulnerabilitat per, juntes, trencar les relacions de poder que es generen dins aquesta oferint noves oportunitats i nous mecanismes d’emancipació”.

L’Ali explica també que entre tot el veïnat van reflexionar sobre quin paper havien de tenir, “quan va aparèixer Punt de Referència vam entendre que no havíem de tutelar ningú, que senzillament érem veïns i veïnes, de ple dret i amb veu i vot, això ens va obrir un món i creiem que sortirà molt bé”, assegura. L’Abdel i en Nama ja participen de les assemblees i els grups de treball, i malgrat que el trasllat és molt recent, tot el veïnat està molt engrescat.

Tant la Rita com l’Eva plantegen futurs reptes pel que fa al model d’habitatge cooperatiu, “el primer repte és que els joves comencin a pensar i construir des de l’inici, entrenar-los, formar-los i fer-los conèixer aquest model. Segueix tenint sentit que hi hagi una entitat darrere, han de prendre decisions que no han pres mai i cal donar-los suport per entendre les decisions que han d’anar prenent”, comenta la Rita, que assegura que per futures iniciatives intentarien que els joves en formessin part des del principi. 

L’Eva confessa que “l’objectiu de l’habitatge cooperatiu és que esdevingui un model realment accessible per a totes les capes de la població” i assegura que des que van fer públic el cas de La Balma, han rebut moltes trucades d’entitats interessades però “continuem tenint un important repte econòmic de cara a assumir les inversions inicials”. Totes dues, però, destaquen el no assistencialisme de projectes comunitaris i la importància de la comunitat, i tenen molt clar que el model és replicable i que com més compromisos s’assumeixin, més places com aquesta es podran crear. D’altra banda, el retorn paulatí de la inversió inicial per part de l’Abdel i en Nama, permetrà construir models de rèplica també amb altres cooperatives i entitats que vulguin apostar-hi, en aquest sentit, la Rita destaca el compromís dels joves i també així ho viu en Nama: “el nostre objectiu és que n’hi hagi més”.

Tant l’Abdel com en Nama parlen de la comunitat com a part essencial d’aquest futur d’habitatge digne. Tot i això, també entre aquestes parets del primer pis del carrer Espronceda el vincle entre ells creix des que es van conèixer a Sant Feliu de Llobregat. “En Nama és com un germà”, diu l’Abdel assegut a la terrassa del quart. Dies després en Nama reia explicant el vincle que tenen; “l’Abdel és una persona de veritat, no puc dir res més”. Els dos joves han compartit un camí d’obstacles, aprenentatges, suport mutu i compromís que avui pren forma de balma.