Tag Archive for: migrants

“Fem un acompanyament a les famílies i persones acollidores amb molta presència educativa i amb una alta implicació”

Parlem amb Bàrbara Bort, Coordinadora del projecte Acull 

Per Marta Bach

 

  • Amb quina paraula definiries el projecte Acull?

L’Acull és caliu

 

  • Per al jovent extutelat complir 18 anys pot arribar a ser un autèntic malson. Som conscients, com a societat, que no tothom té les mateixes oportunitats?

 El jovent que participa en el projecte Acull té uns reptes diferents d’una persona que en complir els 18 anys té una situació de seguretat gràcies al suport de la seva família. En el seu cas, no tenen referents familiars al territori que els hi puguin donar suport en l’etapa de l’emancipació, tot i que, en la majoria dels casos, mantenen uns vincles molt estrets amb la seva família. Els reptes que els cal afrontar no només tenen a veure en ser joves i no tenir la família a prop, sinó també en la seva condició de migrants i amb tot el que això comporta: aprenentatge d’una nova llengua, una nova cultura, teixir nous vincles d’amistat, necessitat de xarxa de suport… I també en l’àmbit documental, formatiu, jurídic, administratiu, laboral…

 

  • Explica’ns quina és la teva trajectòria dins de l’Acull?

Fa 4 anys que soc la responsable del projecte. Vaig entrar a Punt de Referència en el projecte GR 16-18 de mentoria grupal i, al cap de poc, em van proposar assumir un nou grup de Referents i, més tard, vaig entomar el projecte Acull. Em va fer molta il·lusió perquè és un programa que té molt sentit i hi ha molta mancança d’iniciatives com aquesta i, alhora, moltes joves i persones voluntàries en el territori es poden enriquir d’experiències com aquesta. A més, m’atreia poder continuar amb una feina que aglutinés el treball amb jovent i voluntariat.

 

  • Què el fa diferent d’altres iniciatives similars?

Per un costat, el fet que Punt de Referència sigui una associació i no depengui d’un encàrrec d’una administració ni de cap empresa privada. I per l’altra, que no existeix un projecte igual, potser similar, però no amb les mateixes dimensions. Fem un acompanyament amb molta presència educativa, amb una alta implicació, entre la tècnica del projecte i la família o persona acollidora on el/la jove és el focus de la relació. Es genera una vinculació triangular entre la família, el/la jove i la tècnica que fa acompanyament i seguiment d’ambdues relacions.

 

  • Quants joves han passat per llars acollidores?

El projecte Acull es va crear l’any 2022, cinc anys després de la constitució de l’associació Punt de Referència. La intenció original, i que es manté intacta, és fer una discriminació positiva cap al col·lectiu de joves migrades que, havent complert els 18 anys, han d’emancipar-se sense tenir la família a prop. En aquests vint-i-un anys han passat pel projecte una seixantena de joves i esperem poder continuar donant aquesta oportunitat a moltes persones més.

   

  • Ara bé, l’Acull està en crisi, què està passant?

En els darrers mesos i, sobretot arran de la pandèmia, hem notat una davallada de les famílies o persones interessades a acollir 9 mesos a un/a jove a la seva llar. Pensem que ho podem atribuir a un cansament després de tota la situació viscuda, a la incertesa del context actual, amb l’inici de la guerra a Ucraïna, i a la posterior crisi econòmica. Ens resistim a creure que al darrere hi ha una crisi de valors. Estem convençudes que si moltes persones coneguessin a fons el desenvolupament del projecte, probablement, superarien els obstacles que impedeixen que ens arribin tantes famílies com voldríem per donar resposta al jovent que si està esperant. Ara tenim 5 nois i noies que els agradaria ser acollits per una família per establir nous vincles i tenir suport emocional a través del caliu que una família pot aportar.  

 

  • S’ha de ser molt especial per voler acollir a la teva llar a un jove durant 9 mesos?

No, segur que no. És cert que el més important és tenir motivació per incloure una persona d’un altre origen i  amb una distància generacional a la teva dinàmica familiar i de convivència. I sobretot, cal tenir disponibilitat emocional per establir nous vincles.  Com va resumir, recentment, una família acollidora cal tenir “espai a casa i al cor”. A la pràctica, només es necessita una habitació lliure, viure a l’àrea metropolitana de Barcelona i disposar de temps per compartir, almenys, un àpat al dia amb la persona acollida.

 

  • Has acompanyat a molts nois i noies que han passat per l’Acull, què diries que s’emporten d’aquesta experiència en la seva història de vida?

Per descomptat el que valoren més són els vincles establerts! Durant aquests anys, hem fet una estimació que indica que, aproximadament, el 70% dels vincles creats es mantenen durant el temps, fins a dia d’avui. També valoren molt que, a través de la immersió  lingüística, poden millorar la seva competència idiomàtica que es tradueix en més oportunitats d’accés al mercat laboral, a formacions i de contacte amb la comunitat. I decididament posen molt en valor el suport emocional i funcional amb què compten, tant de la família com de Punt de Referència!

 

  • Bàrbara, si haguessis de convèncer a una persona o família perquè formés part del projecte què els hi diries?

Parlaria de les persones que hi han participat i del fet que ho valoren com una experiència molt enriquidora, que tot ha estat molt més senzill del que esperaven i que poder comptar amb el suport de Punt de Referència els hi ha donat la tranquil·litat i seguretat de saber que no estaven soles.

 

  • Tria un moment, un record…

La veritat és que tinc molt bons records dels acolliments que he anat acompanyant al llarg d’aquests quatre anys i em costa escollir-ne un de sol. De tots n’he après alguna cosa i m’han ajudat com a persona. El més significatiu ha estat veure créixer els vincles, amb la diversitat de formes que agafen i indiferentment del temps que perdurin. Tots ells són significatius i m’han fet recordar novament que les persones quan caminem juntes som més fortes.

14 idees que conviden a reflexionar sobre el significar d’acollir

En una societat plena d’emergències, organitzar un acte sobre què vol dir acollir té un cert punt de rebel·lia. Però ja sabeu que a Punt de Referència ens agrada interpel·lar la societat i interpel·lar-nos a nosaltres mateixes.

No des de la falsa il·lusió que tot va bé, però, sí pensant que som capaces de repensar i imaginar una nova mirada i, sobretot, diagnosticar allò que cal reclamar per acollir encara més i millor al jovent que acompanyem.

 

T’ho has preguntat mai?

I tu, què en penses sobre l’acolliment? Realment ho tens clar? Creus que hi ha una manera millor d’acollir les persones que arriben a casa nostra fugint de la pobresa, les guerres, la misèria i la manca d’oportunitats? Penses que com a societat ho estem fent bé? Esquives el tema segons la persona amb qui ho parles? Què et passa pel cap quan s’asseu un/a migrant al costat teu al transport públic? Acolliries a un/a jove migrant a casa teva durant nou mesos?

Partint d’aquestes preguntes, i sabent que podrien sorgir-ne moltes més, compartim amb vosaltres 14 reflexions escoltades el passat 9 de febrer a l’acte ‘Volem acollir?’, que, com sabeu, vam organitzar al CCCB com a cloenda de la celebració dels 25 anys de Punt de Referència.

1.

“ L’acollida no és ajudar, és donar-nos la mà per caminar conjuntament, que vol dir, individualment, aprendre uns dels altres i, socialment, té a veure en aquest canviar conjuntament sense deixar ningú enrere”.  Blanca Garcés (Dra. en Ciències Polítiques)

2.

“El sistema ens condemna per ser d’un altre lloc. Per venir del sud estem condemnats a no poder treballar durant 3 anys. Les persones no poden ser condemnades. Tenim dret de moure’ns”. Abdoulaye Seck (Portaveu del Sindicat manter)

3.

“No importa si després d’arribar d’Afganistan vull portar vel, gorra o deixar el cabell a la vista. La meva mare catalana simplement em va acompanyar sense jutjar ni coaccionar. Em va deixar escollir. El meu creixement personal ha sorgit de mi, però tenia una família al costat que m’ajudava en la meva decisió. M’han acompanyat fins a ser una catalana com Déu mana”. Nadia Ghulam (Escriptora i refugiada afganesa)

4.

“Hi ha altres mecanismes d’acollida que es poden anomenar com a “informals”. Les escoles i instituts, els centres d’atenció primària, les esglésies i, sobretot, les botigues regentades per persones migrades, les quals es converteixen sovint en espais d’aixopluc per a aquelles persones que acaben d’arribar a Catalunya. Hi ha moltes veïnes que en entorns molt complicats estan acollint”. Montse Santolino (Periodista)

5.

“Els espais comunitaris, com els esplais o les entitats socials i esportives, entitats que organitzen festes majors són molt importants per construir un futur plegats com a societat i és des d’aquests espais on es pot començar a trencar amb l’estigmatització”. Maria Bouabdellah Shaimi (YouTuber i presentadora del SomSX3)

6.

“Hem naturalitzat la criminalització, que es fa prèviament a l’arribada, i l’hem assumit perquè hem assumit la narrativa de guerra que fa que la població normalitzi les morts a les fronteres i la persecució d’aquelles persones que intenten defensar els seus drets humans”. Sònia Ros (Portaveu d’STOP Mare Mortum)

7.

“En las fronteras de Europa se ha instalado la necropolítica que son políticas de muerte que atacan a las personas en movimiento porque el sufrimiento y la muerte de estas víctimas generan beneficios para las empresas de la guerra y las del control migratorio.” Helena Maleno (Directora del col·lectiu Caminando Fronteras

8.

“Per a mi acollir amb el cor és el més important” . Victòria Molins (Activista pels Drets Humans)

9.

“Ni al desert del Sàhara em vaig sentir tan sol com a la ciutat de Barcelona. Ningú et mira la cara. Jo era un problema per als ciutadans i encara més gran per al sistema.” Ousman Umar (Escriptor i fundador de NASCO)

10.

“Les societats europees haurien d’acceptar que són part del problema i haurien de combatre la desigualtat social en lloc de la pobresa, per buscar la justícia en lloc de la generositat”. Francesc Mateu (Activista pels Drets Humans)

11.

Sovint preguntem sobre la ferida, però darrere d’aquests migrants hi ha històries d’amor i de vincles amb les famílies. I aquest és el factor humà que ens falta explicar des dels mitjans de comunicació. El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus”. Xavier Aldekoa (Periodista)

12.

“No em semblava ni moral ni ètic tenir una casa tan gran només per a mi sol. No es necessita tant d’espai per viure”. Josep Riera (Testimoni que acull persones migrades a casa)

13.

“Nosaltres som família acollidora de joves extutelats. Vam acollir perquè teníem espai al cor i a casa”. Cris Ruano (Família acollidora d’un jove migrant)

14.

El 1997, una noia extutelada va aparèixer als mitjans de comunicació admetent que se sentia sola. Amb les necessitats bàsiques cobertes, l’origen del seu malestar i de bona part dels seus problemes, era la solitud. Així que fa 25 anys, responent a la crida d’aquesta jove, naixia l’associació Punt de Referència. Des d’aleshores, centenars de voluntaris i voluntàries han acollit i acompanyat centenars de joves extutelats, oferint-los el més bàsic: la seva companyia”. Mònica Arús (Presidenta de Punt de Referència)

 

La resposta no està aquí

Sense perdre de vista que cal denunciar situacions davant les institucions pertinents i, alhora,  cal mantenir i enfortir l’acompanyament a través del vincle entre persones -l’autèntic ADN de Punt de Referència-, en la cloenda del debat es va assegurar que la resposta no vindrà d’Europa, sinó “del nord global, vindrà del sud, de les comunitats migrants que lluiten pels seus drets” (Helena Maleno). Una reflexió compartida per Ousman Umar que va emfatitzar que “la solució verídica està allà. És qüestió de democratitzar les oportunitats”.

L’autèntic quid de la qüestió, però,  el va exposar Blanca Garcés quan va reclamar que el primer que s’hauria de fer és reconèixer que “les migracions no són una excepció” i que és feina dels Estats europeus “donar drets des del primer dia”. Mentre això no arriba, va quedar clar que, “som molts els i les que creiem que una societat d’acollida és una societat millor”, com va afirmar Mònica Arús, presidenta de  Punt de Referència. Les més de 300 persones que vau acompanyar-nos al CCCB en sou la prova més fiable.

Us deixem el videoresum de l’acte, tant si no vau poder venir o voleu reviure-ho!

Emprenem una nova col·laboració internacional: el Road to Adulthood

 

Heu seguit el projecte internacional Re-Generations? Així doncs, sabreu que les entitats italiana (Defence for Children Italy) i grega (ARSIS) ja han realitzat diversos grups de mentoria i han tancat més d’un cicle dels seus programes per a jovent migrat, que van implementar gràcies a la formació dels seus equips i el seguiment de projecte que n’hem fet des de Punt de Referència. Aquesta etapa conjunta s’acaba, ja que la tasca de posada en marxa ha estat completada i avaluada amb èxit, per aquest motiu dels dies 10 al 13 de maig a Grècia tindrà lloc el tancament oficial del projecte. Hi participarem les tres entitats i per representar Punt de Referència comptem amb joves i voluntariat que s’ha volgut involucrar en el projecte.

Tret de sortida del projecte Road to Adulthood

La bona sintonia entre les entitats participants a Re-Generations i el treball que hem aconseguit dur a terme conjuntament ha fet que vulguem continuar la col·laboració per tal d’ innovar per millorar els nostres models de mentoria a partir dels aprenentatges que anem assolint. La col·laboració internacional ens permet adquirir més visió sobre la intervenció amb jovent migrat i, per aquest motiu, iniciem un nou viatge conjunt que durarà fins al gener de 2024: el projecte Road to Adulthood. En aquesta nova etapa s’incorpora també l’entitat Mentoring Europe.

 

Participant a Road to Adulthood, Punt de Referència ja no només tindrem el rol de formadors sinó que entomem els reptes d’elaborar una nova guia metodològica del nostre projecte Atenea: mentoria per l’èxit educatiu, i el de conèixer en profunditat les oportunitats educatives amb relació a les persones joves migrades a Catalunya. 

Angustia pandémica, burocrática y laboral entre la juventud migrada

Técnicas de Punt de Referència coinciden en que una de las principales afectaciones de la crisis provocada por la pandemia en la juventud migrada es la imposibilidad de renovación de los permisos de residencia.

Sara Montesinos
Fotografías: Berta Roig

 

A principios del mes de marzo de 2021, poco antes del primer aniversario de la pandemia que se inicia con el confinamiento domiciliario, TV3 publicaba un reportaje sobre los efectos de la covid en la salud mental y emocional de los chicos y chicas. Después de un año en el que sólo habían ocupado titulares culpabilizándoles, los medios de comunicación han dado voz a las situaciones, consecuencia de todo lo que han sufrido. Según un estudio de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes, el 72% de los estudiantes está más preocupado por su salud mental que por cualquier otra cosa. Además, el Centro de Estudios Sociológicos ha publicado recientemente un estudio sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia, del cual se destaca que un 30% de jóvenes entre los 18 y los 24 años han tenido trastornos de ansiedad, el doble que la media de la población. Con esto, el Estado Español encabeza el ranking europeo de paro juvenil, con un 40’7% de la juventud parada. 

 

Y cómo ha afectado esta situación de pandemia a la juventud que migra sola? Coral Escobar, educadora social y tèécnica del proyecto de vivienda Pisos Asistidos, mantiene un contacto diario con los jóvenes del piso que acompaña. En este sentido, siendo una de las referentes principales, las relaciones estrechas que establece con ellos la permiten acompañarlos emocionalmente a lo largo del tiempo. “De la misma manera que a nosotros nos ha afectado esta situación a nivel emocional, a ellos también”, explica. “Yo les observo des de fuera y he valorado situaciones de más desánimo, de más sufrimiento, a veces no sé hasta qué punto se dan cuenta” La educadora no cree que sean casos aislados,  asegura que ha incrementado el aislamiento de muchos jóvenes así como la sensación ó de solitud, más que en épocas previas a la pandemia, “lo noto en conversaciones, comentarios, no tienen un ritmo relacional como el de antes, y no es algo que expresen directamente”.  Además, Coral comparte también reflexiones sobre los efectos del sistema de acogida de la administración, que ha hecho que muchos jóvenes hayan pasado por centros diversos en puntos geográficos diferentes. “han quedaado aislados en casa o en el barrio debido a las restricciones y a menudo tienen una red muy repartida en el territorio. 

 

Brahim siempre había soñado con vivir en Barcelona, desde que llegó en la Línea de la Concepción, Algeciras, ha pasado por diferentes ciudades como Sevilla y València, hasta allegar finalmente a la ciudad condal, donde procura arraigar des de 2017. Como a miles de jóvenes, esta situación de pandemia le ha afectado en el ámbito emocional, “ahora es complicado salir y también hacer deporte, eso hace que pase muchas horas en casa, le doy muchas vueltas a todo y me agobio, a veces necesito desconectar y no puedo con esta situación, explica en Brahim

Más allá de las relaciones sociales y la cura de los vínculos, Brahim se ha visto gravemente afectado per la crisis económica que ya comienza a dejarse notar. En su segundo año  de Grado Medio en mecánica había encontrado un trabajo con el que estaba contento y se sentía valorado, hasta había podido convalidar las prácticas con el trabajo, pero cuando llegó el final del contrato no se lo pudieron renovar. Unos meses más tarde, el verano del 2020, lo volvieron a llamar de la misma empresa, donde se reincorporó hasta principios de 2021, momento en el que se vuelve a quedar sin trabajo.  Mientrastanto, Brahim continúa encarando el Trabajo de Final de Grado y mirando de sacarse el carné de conducir con los ahorros que ha obtenido a lo largo de estos años. “He aprobado el examen teórico con solo un error”, dice sonriendo. Aún y así , las trabas burocráticas no se han aligerado ni con una pandemia mundial, y el próximo 23 de abril tiene que renovar su residencia con permiso de trabajo. La ley, pero, no lo permite sin un contrato laboral vigente, así que Brahim puede perder los papeles y tener que volver a empezar de zero si no lo consigue antes de Sant Jordi.

 

Alba Pi, técnica del Proyecto Atenea, es una de las referentes de Brahim. “Es un joven con una trayectoria muy buena, hace mucho que está vinculado a la entidad y siempre ha estado muy comprometido”, explica. “Él es muy modesto, pero saca muy buenas notas y los profesores lo tienen muy en cuenta de cara a las prácticas, compaginaba trabajo con estudios”. Alba comenta frustrada cómo la trayectoria de emancipación de Brahim, que iba muy bien, se ha visto rota por la situación de pandemia y la ley de extranjería, “Brahim ya trabajaba de lo que había estudiado mientras continuaba formándose, pero ahora sin un contrato se puede quedar sin documentación. Muchos jóvenes que se han quedado sin trabajo perderán los papeles, la situación es dramática”, afirma Alba.

Alícia Garcia, técnica de mentoría de Punt de Referència y acompañante de una veintena de jóvenes, explica también que una de las principales afectaciones son las relaciones sociales, “no sólo ha sido difícil que puedan salir y encotrarse con su red de amistades, sinó que para los jóvenes que no disponen de esta red ha sido imposible encontrar espacios de ocio donde crearla”. Otra de las graves consecuencias ha sido el acceso a una formación, ya que como dice la técnica de mentoría, “muchas son online y los jóvenes no disponen de recursos en casa para poder seguirlos. 

 

También Abdelkarim ha visto como su trayectoria formativa quedaba parada por la Covid19. Después  de cursos de mantenimiento, lampistería, cocina y soldadura, las prácticas del último curso quedaron suspendidas por el confinamiento. 

“Viví el confinamiento en un piso con cuatro jóvenes más, en aquellos meses aprendí a tocar el tambor”, explica antes de confesar que también se angustió mucho “algunos días estaba tan enfadado que pensaba en volver a Marruecos, pero después me doy cuenta que allí también tendría que empezar de cero, aquí he aprendido muchas cosas y no quiero volver. Ahora que vuelvo a hacer deporte ya no tengo ese pensamiento”.

La parada de las prácticas supuso también quedarse con menos posibilidades de conseguir un contrato de trabajo. Abdelkarim no tiene aún el permiso de trabajo y la reinterpretación de la ley de extranjería en materia de renovaciones imposibilita que pueda mantener su residencia. 

Tanto Coral como Alicia y Alba coinciden que lo que más preocupa a los jóvenes es el tema de la documentación que, a banda de la crisis de la pandemia, se junta con las denegaciones provocadas por el cambio en la ley de extranjería referente a las renovaciones de permisos de residencia. “Más allá de las regularizaciones de jóvenes migrantes solos, la situación ha hecho que muchas personas pierdan la residencia desde que empezó la crisis, haciendo mil pasos atrás i teniendo que volver a plantearse empezar otra vez”. comenta Coral.

“Hay también angustia entre jóvenes por el hecho de no recibir información directamente, nosotras estamos constantemente recibiendo noticias sobre la situación y ellos tienen muchas preguntas”, continúa Coral, según la técnica, muchos jóvenes se preguntan qué pasará o si habrá vacunas para todos. “Esta incertidumbre se suma al miedo por sus familias,  que viven en países donde la gestión de la pandemia es diferente, con más dificultades y preocupaciones que se agravan con la distancia”, dice Coral. Las tres técnicas afirman observar angustia en los jóvenes tanto por la pandemia en si misma, como por la situación de regularización y su futuro laboral.

Com t’emanciparàs? Els participants al campus de periodisme de l’Ara s’apropen al jovent migrat

El 14 de juliol, en Moha, l’Echahid, l’Alba (educadora del projecte Atenea) i la Berta (tècnica de comunicació), van arribar a Fundesplai, on es realitzava el Campus de Periodisme que organitza el Diari ARA. La tercera edició d’ aquest campus va centrar la temàtica en el periodisme social, és per això que durant un matí, els futurs periodistes van poder conèixer de primera mà la veu d’un col·lectiu darrerament molt present a les seccions de societat dels diaris: el jovent tutelat i extutelat.

El grup de 10 noies i nois d’entre 13 i 15 anys tenien l’objectiu de fer el seu reportatge interactiu, entrevistant en Moha, l’Echahid i l’Alba i explicar als lectors la realitat del jovent i de l’acompanyament que ofereix Punt Referència. Altres grups de participants al campus, farien el mateix amb altres entitats del tercer sector com Proactiva Open Arms, SOS Racisme, Dar Chabab i altres.

 

Apropant-nos a la realitat del jovent tutelat: 

Abans d’abordar les entrevistes, el grup va tenir temps de participar en unes dinàmiques que Punt de Referència els havia preparat per resoldre dubtes sobre el context que envolta els menors i majors que han viscut tutelats.

La primera dinàmica demanava a cada persona que es situés sobre la resposta correcta a les següents preguntes:

  • Quina creus que és l’edat mitjana d’emancipació a Catalunya?   19 anys, 22 anys, 25 anys o 29 anys
  • Una persona està tutelada perquè ha comès un delicte? Si, No , No ho sé.
  • L’ Estat s’ha de fer càrrec de les persones menors que no tenen familiars al territori?  Si, No, No ho sé.
  • Quantes joves tutelades penses que hi ha a Catalunya?  700,  3.800,  6.800,  11.000
  • Quin d’aquests àmbits penses que és més important per emancipar-se amb èxit?   feina, xarxa social, estudis, habitatge, salut emocional o situació documental?

La darrera pregunta va portar discrepàncies, i és que tots aquests àmbits formen part de la roda d’emancipació i són desitjables per l’èxit dels itineraris del jovent. La dinàmica va servir per explicar com Punt de Referència treballa per donar resposta a les necessitats dels nois i noies en els diversos àmbits, sobretot en l’acompanyament emocional, la xarxa de suport i el reforç a l’estudi. Aquesta activitat va resoldre molts dubtes sobre el context que envolta nois com en Moha i l’Echahid, que van explicar-los en quin moment es troben i quins reptes afronten.

La segona dinàmica va consistir en pensar quines qualitats defineixen les persones que per nosaltres han estat referents: allò que tots posaven en valor eren les virtuts que es busquen en les persones voluntàries, referents que busquem per ser mentors dels nois i noies de l’entitat. Mitjançant aquesta reflexió, van descobrir la importància de la xarxa social al voltant de les persones, i l’objectiu de Punt de Referència de generar una xarxa de suport al voltant del jovent, que sigui una porta a noves oportunitats.

Abans d’encarar les entrevistes van tenir temps de reflexionar conjuntament sobre periodisme i ètica. Què millor que poder fer aquesta reflexió amb noies i nois que potser esdevindran professionals del periodisme? L’espai va portar-los a parlar del poder del discurs que generen els mitjans de comunicació sobre l’opinió pública, i de la importància de la tria de paraules i enfoc dels mitjans quan parlen de col·lectius vulnerables que s’han anat carregant d’estigmes a base de titulars. Per últim es va compartir breument el codi ètic de Punt de Referència i el funcionament que desenvolupa quan té per davant una entrevista d’un mitjà de comunicació amb un testimoni (jove) de l’entitat.

Finalment va arribar el moment de les entrevistes. En dos grups els joves van anar fent les preguntes que havien preparat per en Moha i l’Echahid, i van realitzar fotografies per completar el reportatge amb imatges. N’heu vist el resultat?

Foto: Campus diari ARA

Bones pràctiques en l’acollida de joves: diverses poblacions reclamen assessorament

El darrer any hem registrat un increment notable de trucades a Punt de Referència provinents de persones i comunitats que estan acollint pel seu compte a jovent que ha sortit dels centres de menors que no disposen de recurs d’habitatge. La situació està preocupant a Ajuntaments, veïnes i veïns fins al punt que, moguts per un sentiment de solidaritat i també de coresponsabilitat ciutadana, obren les portes de casa seva per evitar deixar-los dormint al carrer. Un cop ho han fet, els apareixen els primers dubtes i la necessitat de trobar un acompanyament i orientació des de l’experiència.

Per a resoldre aquests dubtes i per conèixer el funcionament del Projecte Acull, diverses persones acollidores han contactat Punt de Referència, que el passat 15 de febrer va reunir-los en una jornada per aprendre i intercanviar bones pràctiques en l’acollida.

 

Quines demandes i dubtes plantegen les persones acollidores?

El model d’acolliment del Projecte Acull garanteix un bon itinerari del jovent perquè disposa d’un marc de projecte treballat i adequat a les necessitats del jovent i posa en valor el fet de combinar el rol de les persones acollidores amb un seguiment professional de l’itinerari d’emancipació del jovent. Les persones acollidores assistents a la jornada no compten amb un marc de referència ni amb el rol de la persona professional, clau per a donar resposta a totes aquelles necessitats administatives, de formació i de treball planificat amb el jovent. Per aquest motiu, els neguits que van plantejar van ser:

  • el desconeixement del sistema administratiu i la necessitat de tenir assessorament jurídic: com podem ajudar al jovent amb la seva situació documental?
  • Com plantejar un acolliment des de la urgència? és necessari establir uns terminis màxims d’estada? com acompanyar als nois i noies a l’inici i final de la convivència?
  • quins haurien de ser els límits en el marc d’una acollida?
  • val la pena que aquests joves es vinculin més al territori i puguin implicar-se en activitats que els posin en valor dins la societat. Com ho fem? quines són recomanables?

 

“Pensàvem que estàvem sols, que érem els únics que acollíem!”
Entre les persones assistents n’hi havia que estan acollint algun jove individualment i d’altres ho fan amb xarxes de veïns que s’han articulat informalment per donar resposta conjuntament. D’aquesta manera, la trobada no només va servir per a veure un model d’acollida vàlid i aprendre de l’experiència del Projecte Acull sinó també per a conèixer-se entre persones acollidores, veure quines iniciatives s’estan movent per acollir al territori i tenir-se en compte per coordinar-se i intercanviar properes experiències entre elles.

 

Endinsa’t en el Projecte Acull a partir de la història d’acollida de’n Moushin

Els reptes per l’acollida de jovent migrant sol, al Berenar a Punt

Ha arribat el dia del tercer Berenar a Punt. Aquesta vegada parlarem sobre adolescents migrants no acompanyats amb Ester Cabanes, directora de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Daniel Ibarz (director de la Fundació Bayt al-Thaqafa i mentor al projecte Referents), Sònia Pau (periodista i activista social), Eduard Pallejà (director de la Fundació Agbar), Pilar Trenchs (sòcia de l’entitat), Carmen Netzel i Isidre Carbonell (membres de la Junta Directiva), Rita Grané i Laura Terradas, directora i coordinadora de projectes de Punt de Referència, respectivament.

Què us passa pel cap quan penseu en el jovent migrat no acompanyat? El debat s’ha iniciat amb una ronda de presentacions en la qual cada persona ha contestat aquesta pregunta. A l’Eduard li ve al cap el cúmul de sentiments que han de tenir aquestes persones pel fet d’haver de marxar d’un lloc per arribar en un altre de desconegut i haver-ho de fer sols. La resta de persones hi estan d’acord: parlem d’un col·lectiu que pateix la soledat i que, a sobre, se sent estigmatitzat en el país d’arribada. La Sònia, coneixedora del pes dels mitjans de comunicació en la construcció d’estigmes, remarca la importància de l’ús del llenguatge i explica que les entitats estan tenint un pes en el canvi dels termes i el discurs públic. Sumada a la soledat i a l’estigma, en Daniel observa una desconfiança d’aquests joves cap al sistema, malgrat entre ells i elles percep molta fraternitat.

Aquestes són les característiques que observem de manera més fàcil entre el col·lectiu, però entrant en profunditat trobem uns joves de realitat molt més complexa i diversa. L’Isidre apunta que dins del col·lectiu d’adolescents que han migrat sols hi ha persones amb situacions molt diverses i personalitats molt diferents, però quan arriben aquí topen amb la burocràcia que els posa tots sobre un mateix pla i  els homogeinitza. La Laura explica que el col·lectiu d’adolescents migrants no acompanyat són joves per sobre de tot, però el context és molt més exigent per a elles i ells que per a la majoria de joves. L’Isidre hi està d’acord i pensa que el fet de posar-los a tots sota una sola etiqueta ens fa tenir una percepció errònia d’aquestes persones. Diu que ens és fàcil imaginar-nos un perfil de jove que no pot comptar amb la família en el seu país d’origen i amb unes característiques molt concretes, però la realitat és que trobem molts joves que provenen d’un entorn familiar sa, que han rebut l’estima i el suport familiar al seu país d’origen, i opina que sovint la realitat és que a alguns els fem malbé quan arriben aquí. L’Ester hi està d’acord. Però, què és el que es pot millorar un cop arriben per evitar aquesta situació?

  

                 D’esquerra a dreta: Ester Cabanes, Sònia Pau i Isidre Carbonell.                                   Daniel Ibarz, Pilar Trenchs, Eduard Pallejà i Rita Grané.

 

Proposem solucions als punts dèbils de l’acollida. 

L’Eduard i la Pilar expressen la seva preocupació pel futur. Com podrem atendre les arribades que es preveuen d’una forma planificada? Com podem afrontar aquest repte de ciutat i de país sense haver de recórrer als recursos d’emergència?

l’Isidre es mostra pessimista perquè creu que ens trobem en un conflicte de tempos. Per a poder acompanyar un/a persona jove com a mínim es necessitarien 3 anys, mentre que l’emergència de l’administració ho fa incompatible. El volum d’arribades previstes continua sent molt elevat i l’administració sotmet a les entitats a sostenir-les.

 

Què es demana a la DGAIA, a les entitats i a la ciutadania?

La Laura comparteix una reflexió que li va semblar interessant d’un projecte europeu en el qual Punt de Referència participa: comenta que altres països estan repensant la mirada de l’atenció al jovent de manera que se’ls atengui assegurant que se’ls respecten els seus drets, una mirada que implicaria donar-los accés a molts més serveis. En aquest sentit la Rita reclamaria que més enllà de l’habitatge d’emergència, es comencin a coordinar l’educació i la sanitat, dos dels serveis més importants haurien d’estar preparats per a atendre al jovent. La Laura explica que el jovent que arriba amb 18 anys i no ha cursat l’ESO s’han trobat sense els punts necessaris per accedir als cursos de post-obligatori, per tant no tenen accés a la formació normalitzada. En aquest reclam d’una major coordinació dels serveis públics l’Ester explica com en els darrers anys la DGAIA s’ha trobat per primera vegada amb directius/es d’altres conselleries, un fet que mostra l’interès creixent per coordinar-se entre totes les àrees. Tot i això, diu, queda feina per fer.

Quins canvis més podrien ajudar en una millor acollida? En Daniel (amb l’aprovació de la resta de la taula) proposaria un debat per replantejar la llei d’estrangeria, una llei que posa molts pals a les rodes al jovent migrat. Les entitats també demanarien més recursos que els permetin treballar d’una manera responsable amb la trajectòria d’emancipació del jovent, també passats els 18 anys d’edat. L’Eduard afegeix al debat que s’hauria de millorar la implicació dels municipis. Per la seva experiència prèvia com a alcalde de Rubí explica com als Ajuntaments els costa tirar endavant els plans d’acollida de joves (i com a exemple, lamenta el recent rebuig contra l’obertura del centre de menors al seu poble). Per tancar el debat, la Carmen recorda també la importància de prendre responsabilitat com a ciutadans i ciutadanes per acompanyar aquests joves.

 

Així tancàvem una tarda on hem pogut compartir un debat molt interessant, escoltar noves veus i entendre diverses opinions referent al jovent al qui atenem. Després d’aquestes 3 primeres edicions valorem molt positivament els debats que ha permès el Berenar a Punt. L’espai tornarà el mes de setembre amb noves temàtiques i persones convidades. Us mantindrem informats/des!