Arxius de joves - Punt de Referencia

“El procés de mentoria ha de ser senzill: quedar i deixar-se portar”

juliol 13, 2023/a NOTÍCIES/Etiquetes: informació, joves, mentoria, sessió, voluntariat

Compartim experiències de mentoria amb les mentores de Punt de Referència, Irene Castro i Goretti Coronas, en la trobada presencial informativa

El passat 12 de juliol, vam acollir a una vintena de persones interessades a fer mentoria en una sessió informativa per a resoldre dubtes sobre el voluntariat i conèixer en detall els projectes d’acompanyament de Punt de Referència. Fet aquest primer contacte, les persones interessades a fer mentoria faran una entrevista i formació de 10 h per aprofundir en el perfil del jovent i com relacionar-se.

Alícia García, tècnica de l’entitat, destaca que la mentoria no s’ha de veure des d’una perspectiva paternalista o com una forma de salvació: “La mentoria s’ha de fer reconeixent els joves. Per molt que siguin joves, prenen les seves pròpies decisions, i segurament, ja n’han pres de molt complicades, i això s’ha de valorar”.

En aquesta ocasió, vam comptar amb dues persones mentores per compartir la seva experiència durant el voluntariat. Les mentores van fer èmfasi en el fet que per poder establir una bona relació amb el jovent, és necessari deixar de banda les expectatives i escoltar les seves necessitats. “Fer mentoria ha de ser senzill: quedar, deixar-se portar i veure què necessita el jovent”, remarca Irene Castro, mentora des de fa tres mesos.

Les mentores també van destacar que durant la mentoria és important deixar de banda els prejudicis. “Una de les grans preocupacions és no tenir conversa amb el jovent. Cal entendre que per nosaltres els silencis són incòmodes, però segons d’on vinguis potser no ho són”, resumeix Goretti Coronas Patau, mentora des de fa quatre mesos.

Durant el procés de mentoratge, és crucial entendre que no hi ha dues relacions iguals. Hi ha molts factors que influeixen en l’acompanyament, com ara el nivell lingüístic o el coneixement del territori. Totes les relacions requereixen temps per establir un lligam de confiança, i amb el jovent passa el mateix. Coronas destaca que no s’ha sentit sola durant el procés gràcies al seguiment de Punt de Referència: “Davant dels dubtes i les expectatives, el seguiment individual que fem amb l’equip de Punt de Referència per mi és clau”.

Pròximes sessions informatives

Si estàs interessat a fer mentoria i no has pogut venir a la trobada presencial, et convidem a dues sessions informatives virtuals:

- Dimarts 18 de juliol, a les 18 h
- Dimarts 8 d’agost, a les 18 h

Per inscriure’t a les sessions informatives virtuals, envia un correu electrònic a voluntariat@puntdereferencia.org, indicant el teu nom i la sessió que t’interessa.

Si comences una relació, que sigui sana

juny 28, 2023/a OPINIÓ/Etiquetes: joves, mentoria, opinió, qualitat, relació, voluntariat

Berta Roig, responsable de comunicació de Punt de Referència

Quants temps t’ha costat aprendre que es necessiten anys per a conèixer en profunditat a una persona? Quantes vivències has hagut de compartir abans de confiar plenament en algú? I com has après que, de vegades, amb bones intencions no n’hi ha prou per cuidar els vincles? Jo, als 32 anys començo a entendre que els vincles es generen, s’intensifiquen o es modelen, però si no es cuiden, queden pel record.

Les relacions de mentoria (aquelles que s’estableixen entre una persona amb rol de voluntària i una persona que busca ser acompanyada) no s’escapen de totes aquestes inclemències. No és fàcil començar una relació i encara menys que aquesta sigui positiva, sana i duradora. Per aquest motiu a Punt de Referència fem suport professional durant mesos a totes les parelles de mentoria que generem en els projectes d’acompanyament al jovent tutelat i extutelat.

A Punt de Referència sabem que la clau per una bona relació implica dedicar temps tant a la persona mentora com a la mentorada. Aquest temps ens permet conèixer-nos mitjançant entrevistes individuals on sabem què n’espera tothom qui participa de la relació que iniciaran, validar la seva participació i valorar els aspectes que els fan més afins a ser aparellats amb una persona o una altra. En el cas de les persones que es presenten voluntàries per acompanyar al jovent, dediquem una formació de deu hores en la qual resolem els seus dubtes i expectatives com a futurs mentors i mentores, però també ubiquem els límits que des de l’entitat els marquem. Perquè no tot s’hi val en una relació de mentoria. Un cop iniciada la relació les professionals continuem presents: la mentora ens fa un retorn de cada trobada amb el/la jove, però també ens trobem en tutories a tres bandes (amb la mentora i la persona jove alhora) i finalment dediquem una trobada mensual a totes les mentores del grup perquè comparteixin amb la resta les seves vivències. Per acabar, quan finalitza la participació al projecte cuidem les relacions fent-ne un tancament que a la vegada és un inici: la parella que ja ha fet créixer el seu vincle volarà sense el seguiment intensiu professional al darrere.

“Saber que sempre pots acudir a la professional i que pots preguntar si tens qualsevol dubte, a mi em serveix de molt, et sents recolzada sempre.” Carol, mentora del Mounir

“L’espai mensual amb la resta de voluntaris per a mi és bàsic. És un espai que ens ajuda a totes i tots a compartir alegries i penes, que de vegades hi són”. Toni, mentor d’en Houssain

Aquesta cura del vincle i la coordinació a tres bandes jovent – mentora – equip professional és clau perquè les relacions siguin positives i de qualitat per a tothom i per aconseguir que els referents del jovent signifiquin un suport real per la seva trajectòria i les seves possibilitats d’emancipació.

Així doncs, si et planteges començar una relació de mentoria, assegura’t que sigui sana deixant-te acompanyar per Punt de Referència.

El jovent extutelat: emancipar-se amb 18 anys sense una xarxa de suport sòlida

juny 23, 2023/a NOTÍCIES/Etiquetes: joves, mentoria, voluntariat

“Tenir una mentora m’ha canviat la vida! Ara tinc les idees més clares de què he vull fer i de què no”, afirma l’Ahmed, mentorat del projecte.

El projectes de mentoria ofereixen un acompanyament personalitzat al jovent tutelat i extutelat per tal d’afavorir la seva integració social, promoure la igualtat d’oportunitats i millorar la seva qualitat de vida. La iniciativa la duem a terme a l’àrea metropolitana de Barcelona, el Vallès Occidental i el Maresme.

Cada any, 900 joves deixen de ser tutelats per l’estat i comencen la seva transició a l’edat adulta sense una xarxa de suport sòlida. Des de Punt de Referència promovem programes per respondre a les dificultats que pateix aquest col·lectiu, que es troba en risc d’exclusió social al no disposar d’una xarxa familiar al territori, especialment quan surten del sistema de protecció al moment de complir divuit anys. Per tal de donar solució a aquesta problemàtica, des de l’entitat oferim al jovent la possibilitat de conèixer una persona que li aporti suport emocional, lúdic i lingüístic.

La figura del mentor o mentora és clau, sobretot perquè els ofereix un suport emocional imprescindible i una obertura a noves oportunitats en el territori on viuen. Aquest suport fa que el jovent que forma part del programa millori les seves competències relacionals, com el seu nivell de conversa i la capacitat per expressar els sentiments. A més, l’acompanyament ajuda a generar un sentiment de pertinença, esperança de futur i a guanyar estabilitat emocional, molt important a l’hora d’enfocar els estudis i la recerca de feina.

En relació als estudis, els membres del programa mostren una gran millora gràcies a l’acompanyament, un 65% del jovent valora els programes de mentoria com una empenta per emancipar-se. Per exemple, de l’Issiaga, declara el següent:

“Abans estudiava, però, ara estic treballant. Quan pugui, el meu objectiu és treure’m un Cicle de Grau Superior. La Leticia, la meva mentora, m’anima a continuar treballant i a estudiar”.

També s’hi mostra molt satisfet l’Ahmed, que destaca la figura de la seva mentora:

“La Teresa és una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i de la vida, en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però si que em dona idees per aprovar les assignatures”.

D’altra banda, el projecte també té previst abordar el problema de l’habitatge. Actualment, a Barcelona hi ha prop d’un miler de persones sense sostre, un centenar de les quals són joves d’entre divuit i vint-i-cinc anys. Aquesta problemàtica afecta especialment al jovent extutelat, ja que un 30% dels joves sense sostre provenen del sistema de protecció. Des de Referents treballem per revertir aquesta situació, assessorant els membres del programa en aquest àmbit perquè puguin comptar amb més oportunitats i un millor futur.

Llancem una campanya de captació de persones mentores per acompanyar jovent tutelat i extutelat en la seva emancipació

juny 15, 2023/a NOTÍCIES/Etiquetes: campanya, joves, mentoria, voluntariat

Més de 100 persones referents del món polític i social han rebut una carta simulant que deixen de rebre suport institucional en arribar a la majoria d’edat, per a promoure que impliquin el seu entorn en la mentoria social.

Cada any, a Catalunya, 900 joves fan 18 anys i deixen d’estar tutelats per l’estat. La mentoria social genera una xarxa de suport sòlida a través de relacions de confiança que redueix la situació de risc d’aquest jovent.

Engeguem la campanya “Un gest, un món” per incorporar 100 noves persones mentores abans de l’estiu, persones que se sumin a acompanyar jovent tutelat i extutelats en la seva emancipació quan compleixen els 18 anys. En el marc de la campanya, l’entitat ha fet arribar una carta personal a més de 100 persones referents del món polític i social en què se simula que arriben a la majoria d’edat i s’han d’emancipar sense el suport familiar al seu costat, per tal de fer-les còmplices de la situació que viu aquest jovent i implicar-los en la cerca de noves persones mentores.

“Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una qüestió de drets humans. Un jovent que si una cosa té clara és que ha d’aprofitar totes les oportunitats que se li ofereixin”, afirma Rita Grané, directora de Punt. “La mentoria és essencial per al creixement i l’èxit del jovent que acompanyem. Amb la seva experiència i dedicació, generem xarxes de suport sòlides, nous referents adults i experiències de confiança positives, que els permeten avançar en el seu projecte de vida”

Refrents de l’àmbit polític i social destaquen la importància de canviar la mirada sobre la situació d’aquest jovent: “Hem naturalitzat la criminalització de la migració, i això ens allunya de l’instint més humà d’acompanyar, d’empatitzar, d’ajudar que tenim les persones” recorda Sònia Ros, periodista i portaveu d’Stop Mare Mortum. “Les migracions no són una excepció, no són un error del sistema, són naturals. Són part de l’ésser humà i aniran a més” destaca Blanca Garcés, Dra. en Ciències Polítiques i coordinadora de l’àrea de migracions del CIDOB; així com Xavier Aldekoa, periodista especialitzat en el continent africà recorda que “El que els mou a migrar és l’amor profund per la seva família i per millorar la vida dels seus i les seves condicions de vida”

A Catalunya cada any, uns 900 joves fan 18 anys, deixen de ser tutelats per l’estat i es troben sense una xarxa de suport sòlida. El 2022 Punt de Referència va acompanyar més de 100 joves al Barcelonès, al Maresme i al Vallès Occidental i un 65% del jovent acompanyat va valorar la mentoria com un suport important per emancipar-se. Amb la campanya “Un gest, un món” busquem noves persones compromeses i motivades per formar part d’aquests projectes i contribuir així a l’èxit del jovent tutelat i extutelat.

“No és necessària experiència prèvia, només ganes de compartir i acompanyar els joves en el seu camí cap a l’èxit” destaca Marina Montoya, coordinadora de mentoria. La mentoria social és una metodologia que millora la vida del jovent en risc d’exclusió en facilitar-los una xarxa de suport i confiança que en potencia les seves oportunitats, alhora que trenca estigmes i potencia el creixement de les persones mentores. El programa de mentoria social de Punt de Referència consisteix en 9 mesos de trobades setmanals. D’inici, les persones mentores fan una entrevista personal i reben 10 h de formació per treure el màxim potencial de la col·laboració. A més, durant tot el procés, compten amb el seguiment de l’equip de Punt de Referència per a que la relació sigui enriquidora per a les dues parts.

SUMA’T A LA MENTORIA SOCIAL

www.puntdereferencia.cat/mentoria

El voluntariat, la força de Punt de Referència

novembre 2, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: atenea, extutelat, jovent, joves, mentoria, noies, nois, referents, voluntariat

Les persones voluntàries i el jovent, juntament amb l’equip educatiu, són els tres pilars per fer realitat l’acompanyament a nois i noies tutelats i extutelats. Fer voluntariat és una experiència de creixement, tant personal com col·lectiva, que marca a qui ho posa en pràctica.

A Punt de Referència, fins al 31 d’octubre de 2022, comptem amb 106 persones voluntàries i, en l’actualitat, tenim en formació tres nous grups de voluntariat: dos a Barcelona i un al Maresme. També estem obrint dos grups nous de voluntariat, al Vallès i a Barcelona. I la previsió és obrir un grup més al Maresme a inicis de l’any 2023. És per això, que és un bon moment per recollir el què suposa fer voluntariat i així poder compartir l’experiència, també entre persones que hi puguin estar interessades.

Moltes de les persones voluntàries de Punt de Referència s’han plantejat prèviament el potencial que suposa l’experiència vital d’acompanyar a nois i noies extutelades, mentre, que d’altres ho valoren un cop ho han viscut. Però, com tret de sortida, per a ells i elles formar part de Punt de Referència suposa:

Conèixer i posar en pràctica la mentoria social. Això és molt més que establir una relació entre persones que, de manera voluntària, s’ofereixen per proporcionar suport i promoure l’autonomia a jovent tutelat i extutelat. Ser mentor o mentora vol dir acompanyar a un noi o noia extutelat durant el seu dia a dia, teixir vincles de confiança, viure el seu creixement, ajudar-los a prendre decisions i, el més important, convertir-se en una persona que els fa sentir que un futur diferent, un futur millor, és possible.

Ser acompanyat/da i assessorat/da. Tots els processos de mentoria social es fan des de l’acompanyament i compten amb l’assessorament i suport professional de l’equip educatiu de Punt de Referència.

Què m’emporto d’acompanyar a nois i noies extutelades?

La Roser fa un bon resum de l’essència de la mentoria social: “Per a mi el treball a tres potes (projecte, noi/a i voluntariat) és indispensable per a una adaptació integral del jovent tutelat i extutelat a la societat”

Quan ara s’obren nous grups de mentoria, és el moment, per mostrar les experiències compartides i viscudes:

Mireia: “M’ha permès conèixer altres realitats I altres formes de relació amb aquestes realitats des del respecte i l’escolta”.

Carme: “Acompanyar a aquest jove m’ha aportat coneixement, satisfacció, empatia i flexibilitat”.

Anna: “M’ha ofert l’oportunitat d’acompanyar a un jove extutelat en un petit tros del seu camí, ajudar-lo a tirar endavant el grau que està estudiant. Alhora he pogut explorar la faceta d’oferir suport des de l’empatia. M’ha fet reflexionar i experimentar les dificultats i el valor d’estar allà respectant les decisions i l’espai de l’altra, sense carregar-se amb les seves responsabilitats”.

Jordi: “He pogut establir una relació amb jovent que està molt necessitat de relacions de referència. I he rebut suport per entendre com pot ser aquesta relació i guiatge i sobre com actuar per facilitar una bona relació”.

Els mentors i mentores consideren que l’aprenentatge ha estat mutu i bidireccional, tal com afirma l’Eva: “M’enduc molts aprenentatges de la mentoria. He descobert una altra realitat”, mentre que el Lluís afirma que acompanyar a jovent a continuar amb els estudis postobligatoris li ha permès “un canvi de mirada respecte a la situació dels joves immigrants”. Una opinió que comparteix l’Anna quan afirma que fer mentoria “m’ha permès ser conscient de la realitat que li ha tocat viure a un grup de persones que conviuen a la mateixa ciutat que jo” i, alhora, “sentir-me partícip i orgullosa d’un projecte molt bonic i amb un alt impacte social en una Associació molt ben organitzada i estructura com és Punt de Referència”.

La mentoria social, antídot contra l’abandonament dels estudis

octubre 3, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: atenea, extutelats, formació, joves, referents, voluntariat

La mentoria social és una de les eines més eficaces perquè jovent tutelat i extutelat, que han patit un trencament en la seva trajectòria educativa i de vida, puguin recuperar els estudis postobligatoris. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Beneficis de l’acompanyament educatiu en el jovent tutelat i extutelat” que Punt de Referència hem realitzat amb la col·laboració d’Institut DEP.

El treball conjunt del voluntariat, dels nois i les noies i les tècniques del projecte Atenea suma i ha permès que el 85% del jovent tutelat i extutelat que hi participa i, per tant, ha rebut ajuda en els estudis per part d’una persona voluntària, es plantegi continuar estudiant. O que el 95% afirmin que aquest suport 1 a 1 els ha motivat en els estudis, a banda d’aprendre a treure millors

Acompanyar en l’aprenentatge, escoltar i empatitzar emocionalment amb el jovent són els objectius per perseguir resultats. Ho explica molt bé, un dels joves que assisteixen al programa Atenea: “La meva part social amb les persones ha millorat. Aprenc a parlar. Ho aprenc amb ells i elles [els mentors i mentores].

Com també a tenir confiança. Això no ho tenia abans d’entrar a Atenea, em costava molt tenir confiança amb la gent. Era molt tancat, però no ho deia. No confiava en ningú. Ara sí, soc més obert. Més obert a conèixer gent o a explicar, a aprendre, més obert a tot. També he après com respectar i tractar la gent”.

Una altra de les valoracions d’un dels participants del projecte Atenea és que: “Si he mejorado mucho. Si no vengo a Punt de Referència no voy a sacar un 8. Hago los deberes y practico, y saco buenas notas y eso me hace feliz. Sin chivar, ni copiar, sin engaños… solo yo en la mesa con mi boli y sacando todo lo que tengo en la cabeza. He sacado buena notas”.

En un context, on el fracàs escolar és considerat un problema de primer ordre, especialment a Catalunya i a Espanya (on les taxes se situen per damunt de la mitjana europea i dels països de l’OCDE), l’acompanyament és una de les claus per promoure l’èxit educatiu per al jovent amb menys recursos en el seu entorn familiar. La urgència d’abordar la qüestió globalment com a societat es fa més evident encara entre el jovent tutelat i extutelat, ja que les estadístiques indiquen que l’abandonament dels estudis és el triple que en la població no tutelada. I més, quan les oportunitats socials de les persones, i encara més entre el jovent, depenen cada cop més de la seva qualificació, del seu capital humà i de la seva capacitat d’obtenir i interpretar informació, i d’adquirir i utilitzar el coneixement.

El jovent tutelat i extutelat és jovent abans que res

octubre 3, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: direcció general de joventut, jovent, joves, visita

El director general de Joventut, Àlex Sastre, va conèixer de primera mà la feina que portem a terme a Punt de Referència durant la visita que ens va fer coincidint amb l’Any Europeu de la Joventut 2022. L’equip de Punt vam incidir en la nostra metodologia pròpia de treball i en el fet que construïm una relació de confiança amb el o la jove, donant-li suport en accions quotidianes, oferint-li acompanyament emocional en el seu procés per arribar a la vida adulta i, alhora, potenciant la millora de les seves competències socials, emocionals, formatives i laborals. Perquè, vam insistir, la nostra mirada sempre és que els nois i noies extutelats són jovent abans que res. Són jovent abans que migrats o persones en situació de vulnerabilitat. En l’actualitat, el jovent conforma el 16,1% de la població de Catalunya (dades 2021).

Des de Punt de Referència, col·laborem en la millora del col·lectiu de nois i noies joves formant en mentoria social als tècnics de Joventut de les diferents demarcacions catalanes.

Obrim un nou espai de diàleg amb entitats i joves interessats en mentoria

juny 30, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: centres, derivadors, formació, jornades, joves, menors, mentoria

A Barcelona hi ha molts nois i noies que no coneixen els beneficis que els pot suposar que una persona adulta, de manera voluntària, estigui al seu costat. Joves menors o majors d’edat que tenen l’immens repte d’emancipar-se i no saben que una relació de mentoria els pot aplanar el camí.

Amb l’objectiu d’explicar-los (tant a ells com als seus educadors de centres) el funcionament dels nostres projectes vam organitzar dues jornades que han tingut lloc els dies 29 i 30 de juny.

El dia 29 vam rebre 16 joves, totes noies provinents de dues entitats, que van venir disposades a fer preguntes i esbrinar en què els pot ajudar apuntar-se als projectes de mentoria: Referents o Atenea. La sessió, guiada per la Marina Montoya i la Bet Termes va servir per establir un punt de contacte directe amb elles i poder explicar de tu a tu tot el que podran trobar participant en els nostres projectes. En la sessió vam comptar també amb el testimoni de l’Aicha, una noia que ha estat mentorada al projecte Atenea i que va poder relatar la seva experiència a les assistents.
Va ser un espai d’intercanvi molt agraït, que ha servit per donar a conèixer els beneficis de la mentoria.

El dia 30 la sessió estava dedicada a educadores i educadors de centres de menors, centres amb qui treballem en xarxa per atendre conjuntament al jovent que acompanyem. Van venir 15 educadors provinents d’11 entitats.

La jornada va tenir una durada de dues hores en les quals vam explicar-los en detall com treballem amb la mentoria social per acompanyar el jovent més enllà de fer-ho des dels nostres llocs professionals. També va servir per endinsar-nos en els rols i competències de les persones mentores, com a complement als propòsits de les professionals que fem el seguiment del jovent. Per últim, l’espai va servir per consensuar conjuntament amb les entitats, les formes de coordinació entre professionals, amb l’objectiu d’acompanyar de la millor manera possible els joves que formen part dels dos recursos.

L’equip de Punt de Referència donem molt valor a aquest nou espai, que ens ha permès tenir un contacte directe amb les persones amb qui treballem en xarxa. Esperem repetir-lo més endavant!

Dues joves de Punt porten la seva veu al Congrés del Tercer sector i a la Setmana per la Pau Arcadi Oliveres

juny 29, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: debat, joves, noies, participació

L’ Aicha i la Zineb són dues noies migrades a les quals tenim el plaer d’acompanyar des dels diversos projectes de l’entitat. Aquesta setmana han entomat en el repte de participar activament en dos espais de debat molt interessants que les han fet visibles a elles i als reptes del jovent tutelat i extutelat. Des de Punt de Referència procurem anar ampliant la presència de les noies en espais d’influència com aquests, que donen veu a les seves vivències com a dones, i com a joves extutelades.

L’Aicha va participar en el 7è Congrés del Tercer Sector social de Catalunya, l’espai de trobada anual que agrupa totes les entitats del tercer sector social que, aquesta edició, s’ha celebrat els dies 15 i 16 de juny amb l’objectiu de compartir els recursos desenvolupats durant la pandèmia i donar resposta als desafiaments de la crisi social derivada de la COVID-19.

Un dels espais on vam poder escoltar l’Aicha va ser a l’acte de cloenda: ella, com a representant de la Federació d’Entitats de Pisos Assistits, acompanyada de Letícia Menéndez de l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans i en Rafael Codony, voluntari de la Creu Roja de Catalunya, com a representants d’entitats socials van poder dirigir-se a la directora del Diari Ara, Esther Vera, per fer-li preguntes sobre les polítiques socials als mitjans de comunicació. Aquestes són les tres preguntes que l’Aicha va voler dur a l’acte:

Sovint als mitjans, es parla de les persones en situació de vulnerabilitat en termes que són massa assistencialistes. Com creus que se’ls hi podria donar veu d’una manera més empoderada?
Per què en la majoria dels mitjans de comunicació els temes socials sempre costa tant que estiguin a les portades i per què quan ho fan és, normalment, amb qüestions relacionades amb fets tràgics?
Com podem fer perquè el llenguatge dels mitjans de comunicació respecte a les persones en situació de vulnerabilitat sigui més curós?

Va ser molt interessant poder establir un diàleg directe entre aquestes tres representants d’entitats socials i la màxima responsable d’un mitjà de comunicació com és el Diari Ara.

L’altre espai on vam poder sentir la veu de l’Aicha va ser a la lectura del Manifest que va servir de tancament del Congrés i que recollia les principals reivindicacions de les entitats del tercer sector: que es garanteixi l’accés de les persones vulnerables als drets socials, que es facin canvis en el model socioeconòmic actual que permetin prioritzar l’atenció i el benestar de les persones en el context de pobresa i, finalment, revalorar, modernitzar i blindar els serveis socials.

La Zineb, per la seva banda, va participar a la 1a Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, un esdeveniment nou, obert a la participació que té l’objectiu de repensar conjuntament el futur desitjat per la nostra societat. Seguint amb el llegat d’ Arcadi Oliveres, la setmana preveia espais per compartir pensaments i propostes d’acció i incidència sociopolítica i d’enfortiment del treball en xarxa.

El dimarts 28 de juny va tenir lloc el Conversatori, un espai dedicat al jovent per tal que poguessin proposar accions que trobin rellevants per construir un futur més just. Dins d’aquest espai dinamitzat pel meteoròleg Tomàs Molina, la Zineb va dirigir a Sergi Barrera, cap de l’oficina de Barcelona del Parlament Europeu la següent pregunta: “per què els refugiats ucraïnesos estan acceptats a la Unió Europea i els altres de Palestina, Síria, Àfrica que fa tants anys que tenen guerres no estan acceptats?” Sergi Barrera va explicar que fins que no hi ha hagut aquesta guerra d’Ucraïna, els estats membres de la UE no han activat l’acord establert el 2001, pel qual cada estat assumeix una quota de persones refugiades. “Hi ha hagut falta de voluntat política”.

L’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora

novembre 23, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: emancipació, feina, inserció, joves, oportunitats, societat

Sara Montesinos

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi…

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.

L’estiu porta diversió, oci i aprenentatges per a tothom

juliol 20, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: activitats, barcelona, estiu, joves, lleure, oci

Aquest estiu no hem parat! Joves i voluntariat han gaudit de diverses activitats d’oci, culturals i de descoberta de l’entorn que tot seguit us expliquem. Com ens agrada poder conèixer-nos mentre ens divertim!

ACTIVITATS CULTURALS

Taller de Hip Hop

Hem repetit l’activitat ‘Prendre la paraula a la ciutat‘ després de l’èxit que va tenir l’any passat. El CCCB ha reunit aquesta vegada 6 joves de Punt i 6 joves d’altres entitats que tenen el repte de crear la seva cançó de hip hop. Per aprendre’n han comptat amb grans mestres: els Versembrant, qui els han ensenyat el funcionament de les bases i com escriure lletres respectant la rima i el ritme. El darrer dia del taller cada jove va poder enregistrar la seva cançó.

Anem de concert al Teatre Grec

L’estiu va començar amb una proposta cultural a la qual força joves de Punt es van sumar: El Trio da Kali va portar la música del Sud de Mali a l’emblemàtic Teatre Grec. El concert va comptar amb la participació d’altres artistes afro descendents que van remoure al jovent, ja que algunes melodies eren conegudes als seus països d’origen.
Un vespre bonic per gaudir de bona música en un entorn privilegiat.

CONEIXENÇA DE L’ENTORN

Descobrim el Prat de Llobregat i la platja del Prat

El dia 4 de juliol un grup de joves, acompanyats per les educadores Alícia i Mariona, van caminar pels voltants del Parc natural del delta del Llobregat. Aquell dia van passejar fins arribar a veure sortir els avions de ben a prop. Els joves van estar molt contents de poder trobar-se amb altres nois i noies i conèixer-se mentre descobrien també un espai que fins llavors desconeixien. No va faltar un bany a l’aigua abans que el cel es tapés i haguessin de marxar amb una mica de pressa.

T ranspirinaica Social Solidària

Durant 5 dies de juliol, en Dana, en Herny, en Mohamed i l’Abouali, acompanyats pel David, educador de Punt de Referència van sumar-se a l’equip format per altres joves d’altres entitats i voluntariat del Grup de Muntanya de Pamplona per caminar junts algunes rutes al Pirineu aragonès. Caminar seria una activitat central, però també ho van ser els valors compartits i la participació i implicació dels joves en l’organització i el funcionament de cada etapa.

El grup va trobar la seva base on dormirien cada dia a Pueyo de Jaca. Des d’allà, cada dia sortien a caminar de 8:45 fins les 17h fent rutes circulars. En aquestes sortides els caminants xerraven i a l’hora treballaven cada dia un valor: la igualtat, el compromís, la solidaritat, la naturalesa i la gratitud. Els valors servien perquè el grup els explorés mentre caminaven (ex: el dia de la igualtat havien de trobar 3 persones que amb qui tinguessin coses en comú, el de la gratitud cada persona agraïa a una altra, etc), i cada vespre els posaven en comú. Arribada la nit, cada participant tenia l’oportunitat de valorar les coses que li han agradat del dia i les que milloraria, i de manera comunitària es repartien els rols que tindrien en ruta el dia següent: ser guies del grup a l’hora de caminar i controlar que ningú quedés enrere, recollir brossa que es troba pel camí, ajudar a dinamitzar l’assemblea de cada vespre o prendre la temperatura i repartir el picnic els matins.
Tothom va tornar encantat d’haver viscut aquesta experiència que va obrir l’estiu aportant aire fresc, naturalesa i contacte amb noves persones.

Zoo de Barcelona

El grup nº 6 del projecte Atenea va acabar la seva participació dins Punt de Referència el mes de juny, i tot i haver fet un tancament conjunt, van voler trobar-se per celebrar l’any compartit i per tenir una ocasió més de trobar-se presencialment (després d’aquest any en què van estar molts mesos coneixent-se a través d’una pantalla). Conjuntament van decidir que el lloc on els feia més il·lusió anar era el Zoo de Barcelona i així ho van fer el dia 11 de juliol, aprofitant també l’ajut econòmic d’Apropa Cultura. Tothom va quedar molt content d’aquesta visita i van voler allargar la tarda al Parc de la Ciutadella on van fer alguns jocs per acomiadar-se i desitjar-se un bon estiu.

Sortida de participants del Projecte Acull al Jardí Botànic Maremutra de Blanes

La Farah, en Moha, l’Ismail i l’Ashish i les famílies que els acullen tenien pendent trobar-se en alguna activitat fora de Punt. Van decidir fer una visita al jardí botànic Maremurta, i va ser tot un encert. El grup va fer moltes preguntes a la guia, que va allargar la visita veient l’interès de joves i acollidors. Alguns dels joves es coneixien d’haver coincidit en altres activitats, i aquesta va servir per retrobar-se, va ser un dia molt bonic també en aquest aspecte.

Després de la visita el grup va dinar a un espai de pícnic i posteriorment van fer una dinàmica per tancar el curs. Tothom va ser molt participatiu i es va mostrar content de comptar amb aquest espai. Per acabar d’arrodonir el dia el grup va anar a la platja a petició dels joves, a refrescar-se abans de tornar a casa.

“Nosaltres a més del racisme patim masclisme”

juliol 1, 2021/a ENTREVISTES, NOTÍCIES/Etiquetes: extutelades, gènere, joves, mascilisme, migrades, noies

Sara Montesinos (Agència Talaia)
Fotografia: Berta Roig

La Siham té 18 anys i viu a Barcelona, on lloga una habitació. Actualment combina les pràctiques del curs de monitora de lleure amb finalitzar l’ESO. Vol ser educadora social, ho té claríssim. La Siham va arribar a Catalunya amb 16 anys, després d’un llarg trajecte des de Knifra fins a Tànger i des de Cadis fins a Girona.

El trajecte de l’Aicha va ser diferent, l’any 2019, als 17 anys, arriba a Catalunya amb la seva família i visat de turista. Dies després, els seus pares tornen cap a Ksar Kbir, al Marroc, però ella i el seu germà petit, que llavors tenia 14 anys, volen quedar-se. “Vam tenir una discussió familiar, sobretot amb el meu pare”, explica l’Aicha, “la meva mare m’animava a quedar-me per intentar tenir un futur millor que allà. Jo volia quedar-me i el més difícil, que era creuar la frontera, ja ho havia fet”. Finalment, malgrat el seu pare creia que no era una opció per una noia, van deixar que tots dos es quedessin a Catalunya.

L’Aicha recorda amb por la nit a la comissaria de Mossos d’Esquadra, on van anar en quedar-se sols per iniciar el procés de protecció de la infància i l’adolescència. “Vam passar molta por, ens deien que hauríem de tornar al nostre país, que no ens podríem quedar aquí, que aquí no podríem treballar ni estudiar. Va ser la pitjor sensació de la meva vida, tenia molta por de que em tornessin a Marroc. Em deien que els centres estaven molt malament, que eren mixtes, que hi hauria nois i hi hauria alcohol i drogues”, explica l’Aicha.

Finalment va ser traslladada al centre de Palautordera, moment en què la van separar del seu germà. “Mai no vam perdre el contacte, ell venia al centre de tant en tant, a nosaltres no ens deixaven sortir soles”, explica. A Palautordera va conèixer la Siham i la Mariam. En fer els 18 anys, i entrar en el què anomenen edat d’habitatge, van haver de marxar. Ara lloga una habitació en un pis compartit en el qual també hi viu la Mariam. L’Aicha ha aconseguit l’homologació del batxillerat que va fer a Marroc i ara ha fet la inscripció per cursar el Grau Superior d’Integració Social.

La Mariam va néixer prop de Khenifra, al Marroc, i fa dos anys i mig que va arribar a Catalunya, després d’un trajecte en pastera i autobús, on va conèixer la Siham abans de creuar l’estret en pastera. Totes dues són les germanes petites de les seves famílies i vivien amb els pares quan els van dir que volien marxar de Marroc. “Jo tinc una germana a Itàlia i ella em va animar a marxar de Marroc, vaig parlar amb els meus pares però al principi no volien perquè el camí és molt difícil”, diu la Mariam. A la Siham li va passar el mateix, els seus pares tenien por de que marxés “al final, quan et veuen amb tantes ganes de marxar, ho assumeixen”.
Segons dades de l’informe de la DGAIA de 2021, només el 4’1% d’infants i joves migrants sense referents eren noies.

Com perceben la migració les noies?

L’Aicha creu que moltes famílies veuen les noies com persones vulnerables “en canvi els nois són cavallers que poden creuar fronteres i pujar-se a una pastera perquè són forts, nosaltres som princeses que no podem sortir perquè no tenim força”. La Mariam, a més, considera que moltes de les noies i dones de Marroc assumeixen tasques de cures de familiars, cuiden de mares i pares i això fa que no puguin o no vulguin marxar.
Les joves expliquen que hi ha famílies que consideren que les noies no poden estudiar i treballar, que no estan preparades com els nois, alhora però, asseguren que “hi ha persones masclistes, no països masclistes”, i que tot plegat és qüestió d’educació, que les noves generacions van obrint camí i moltes coses estan canviant.

“Venen menys noies perquè tenen por, també les seves famílies”, diu la Mariam, “si no fos per aquesta por, vindrien més.
La majoria de les noies de Marroc vol venir aquí”.

Els motius per migrar, opina la Mariam, són gairebé per a totes els mateixos, poder construir un futur millor. Totes tres coincideixen amb què estudiar allà no dona fruits si no tens diners. “Tinc molts amics que han estudiat i no tenen feina, per això jo vaig decidir provar sort”, diu la Siham, l’Aicha afegeix que qui té diners és qui treballa, qui ha anat a les millors facultats, escoles i universitats privades, “sabem que això no és el paradís, però econòmicament és millor que Marroc”.

En arribar però, coincideixen també que les expectatives prèvies divergeixen de la realitat, la Siham assegura que “quan estàs allà penses que aquí les coses són més fàcils, però no” també la Mariam ”quan estàs allà creus que en arribar tot serà ràpid, però en realitat has d’esperar molt i tenir molta paciència”.

Totes tres han vist com el seu projecte migratori era diferent del d’altres nois, pel fet de ser noies. S’han sentit més aïllades i menys ateses per part d’educadors i educadores “com que no fèiem problemes, no jugaven ni estaven tant amb nosaltres”, recorden, i asseguren que les travessen més eixos que als nois.

Ser dona, una discriminació afegida

Amb tot, tant l’Aicha, com la Mariam i la Siham, són conscients que el racisme afecta a tots i totes les joves que migren soles “si un noi fa alguna cosa malament sembla que tots siguin igual de dolents”, diu la Mariam. Tot i això, saben també que ser dones les afecta de diverses maneres en origen, trajecte i destinació del seu projecte migratori; “nosaltres tenim més problemes que els nois, sabem que pateixen racisme, i no és fàcil, però nosaltres som noies, a més del racisme patim masclisme”, explica l’Aicha, “jo, com que porto vel també pateixo islamofòbia”.

Racisme, masclisme, islamofòbia i un sistema fronterer que prohibeix que les persones cerquin futurs dignes. “Tothom vol trobar una vida millor, sigui d’on sigui”, diu l’Aicha somrient. I així, amb aquesta premisa, les tres joves s’espolsen de sobre les fòbies i manies per continuar trepitjant fort entre murs invisibles.

Tag Archive for: joves