Tag Archive for: feina

“El projecte ‘Som Llavor’ permet al jovent expressar les seves inquietuds i que es vegin com a persones amb plens drets”

Parlem amb Aixa Dulcey, educadora del projecte ‘Som Llavor’

Per Marta Bach

  • Amb quina paraula definiries el projecte ‘Som Llavor’?

‘Som Llavor’ és empoderament.

  • Per quina necessitat es va crear ‘Som Llavor’, un projecte de participació i incidència?

‘Som Llavor’ es va crear l’any 2021, després de la pandèmia i davant la necessitat d’oferir al jovent un espai on puguin expressar les seves idees i inquietuds i, alhora, es puguin veure com a persones amb plens drets i capacitat d’influir en aquelles coses que els afecten directament.

Tota aquesta reflexió parteix del fet que el jovent que està sota l’empar de l’administració té menys possibilitats de participació en el món de l’oci i del lleure ja que la seva prioritat es sostenir-se a si mateixos i tirar endavant amb la seva emancipació. I amb això, perden l’oportunitat d’explorar els seus propis interessos i inquietuds, cosa que no passa amb els joves de la seva generació. ‘Som Llavor’ també dona resposta a aquesta necessitat tan vital de participar d’un espai pel simple fet de gaudir-lo i també d’experimentar amb les habilitats que es generen: comunicatives, relacionals, d’identificació amb referents culturals o els monitors i educadors que els acompanyen.

  • Un noi o noia que vol formar part de ‘Som Llavor’ com ho ha de fer?

Aquest any, hi participen un total de 13 nois i noies. Des de Punt de Referència fem una crida inicial perquè els joves interessants contactin amb nosaltres, a través del web, de WhatsApp, xarxes socials  o butlletins específics. Els requisits per formar-ne part són: joves d’entre 16 i 23 anys, que tinguin desig de participar en un espai grupal, que vulguin conèixer equipaments culturals i d’oci de la ciutat i que puguin dedicar 2h a la setmana a assistir-hi. A més, han de tenir inquietuds pel món audiovisual.

  • La cultura té un poder transfomador?

La cultura, al final, et permet generar una mirada constructiva i crítica entorn a la realitat social i la teva pròpia realitat. Amb ‘Som Llavor’ proporcionem un espai de conversa i de reflexió que estimula als joves a qüestionar-se coses, proposar-ne de noves i a veure’s a si mateixos com a possibilitadors del canvi. Saber que poden fer coses i transformar la seva realitat per molt dura que aquesta sigui.

A més, la cultura també és generadora de cohesió social. Un exemple d’això ha estat poder compartir un intercanvi amb joves de l’institut La Mallola d’Esplugues de Llobregat i on vam poder parlar sobre temes que afecten als adolescents i també sobre el fet migratori donant resposta a una inquietud vital que tenia l’alumnat de La Mallola. I per últim, no podem obviar, que la cultura també ens permet oferir respostes creatives als reptes actuals.

  • Com s’arriba a escollir el tema del projecte sobre el qual es vol fer incidència? Per què s’ha escollit l’entorn audiovisual davant d’altres possibles disciplines artístiques?

Abans d’escollir el tema del projecte, fem tot un treball de cohesió i coneixement del grup. Fem dinàmiques generadores de pensament crític entorn a diferents temàtiques, com la igualtat de gènere, de drets humans, el concepte d’identitat, l’habitatge, l’oci saludable, etc.

Nosaltres proposem el model audiovisual perquè és molt atractiu pel col·lectiu de joves i ells i elles escullen el tipus de format: vídeo, pòdcast, fotografia… Aquest any, ha estat de nou un vídeo, que s’inspira en entrevistes fetes al carrer i gravació d’àudios sobre la problemàtica de l’habitatge.  

  • ‘Som Llavor’ parteix d’una visió mutidisciplinar de l’art, oi? Quines activitats culturals porteu a terme amb el jovent?

Sí, al 100%. Un dels eixos del projecte és fer activitats culturals de descoberta del territori. Hem visitat l’exposició Ghorba a la Casa Golferichs, hem vist la World Press Foto al CCCB i l’exposició ‘Identitats’ al Pati Llimona. Les reflexions dels joves són interessants. Per exemple el Lahcen va dir que mai havia vist una exposició així i que li va impressionar molt veure el perill que passen els periodistes per fer algunes de les fotografies exposades al World Press Foto. Mentre, que la Leslie va reflexionar que algunes fotos li recordaven molt a Veneçuela i els successos que allà hi passen.

  • Participes cada setmana a ‘Som Llavor’, quins progressos veus en els nois i noies al llarg que passen els dies?

Bàsicament hi ha una millora a nivell de competències importantíssimes i claus per a l’emancipació com són l’autoconeixement, la consciència emocional i també la millora en les habilitats relacionades amb la participació: és a dir saber comunicar-se, prendre la iniciativa i fer créixer les capacitats de vinculació i també la sensibilitat artística.

  • L’any passat es va crear un vídeo reivindicatiu on el jovent explica actituds racistes que han viscut? Aquest any quin el fil argumental?

Aquest any incidim amb un tema molt proper als joves de Punt de Referència i que afecta directament al tot el seu col·lectiu com és l’accés a l’habitatge, poder disposar d’oportunitats reals i emancipadores d’ocupació i també com n’és d’important tenir una bona xarxa de suport per a la vida i el benestar propi. 

  • En què ha consistit l’acte de presentació i el tema de l’audiovisual d’aquest any?

La presentació va tenir lloc el passat 1 de juny a les 18h al Casal Transformadors. Va ser un acte emotiu i, alhora, reivindicatiu perquè el tema del dret a l’habitatge i a l’ocupació és quelcom que cal posar reivindicar amb fermesa i vehemència perquè és un dret del qual s’ha desposseït a una franja important de la societat. A més, vam tenir l’oportunitat d’escoltar de primera mà l’experiència i veure el treball que han fet els nois i noies amb la creació del vídeo “Som joves, som llavor” i en una sala amb un centenar de persones que ens van acompanyar i van participar activament del col·loqui posterior. Va ser com complir un somni.

  • Què t’ha aportat professionalment i personalment aquesta feina?

Molts aprenentatges. És la primera vegada que dinamitzo un grup que està aprenent l’idioma, això m’ha fet ser més creativa amb les dinàmiques proposades. També ha suposat per a mi un canvi de mirada. Saps que els joves són molt potents però quan els escoltes argumentar, donar els seus punts de vista, conèixer les seves pròpies vivències, fer propostes, quan van guanyant confiança i diuen la seva, i qüestionen i són crítics, això t’enriqueix. Estic molt contenta de formar part del projecte. 

  • Si t’haguessis de quedar amb un record?

Com que aquest grup m’ha donat tant, és difícil limitar-me a un record, així que en compartiré dos: el primer, és quan estàvem fent el treball de cohesió de grup. Utilitzem una metodologia que es diu “la prevenció” es tracta d’una escaleta , que un dels seus últims esglaons és la cooperació, així que realitzem una dinàmica anomenada “les cadires cooperatives”. El típic joc de les cadires ,on poses música i la gent va ballant i quan la música s’atura han de seure en una cadira. En aquesta dinàmica es canvia la lògica del joc, en lloc de descartar persones, es descarten cadires i ells han de cooperar perquè ningú no es quedi sense lloc on seure. Jo portava una cançó preparada per a la dinàmica, mogudeta però una cançó qualsevol… Molts no ballaven, llavors Mohammed va aturar  la dinàmica, treu el mòbil i em demana de posar una de les seves cançons i van començar a ballar, es respirava alegria i aplaudiments… Em va emocionar i també em va fer pensar en la importància de la interculturalitat i del reconeixement.

El segon record és ja durant el procés de creació del vídeo. El dia que s’estaven entrevistant entre ells, la seguretat que hi havia al grup, la complicitat, les rialles i el fet que, al final, demanessin de fer una foto grupal on estiguéssim tots és un bonic record.

L’economia social i solidària aposta per oferir oportunitats laborals a jovent extutelat

 

En Houssaine i l’Abdelaziz són dos joves que tenen en comú un fet: fa més de tres anys que viuen a Catalunya i es troben en situació administrativa irregular. Han estat formant-se i buscant una feina que els permetés establir-se aquí, la bona notícia és que aviat ho podran fer, us ho expliquem!

 

La Cooperativa A Granel i l‘Economat Social (Queviure) contractaran, durant un any com a mínim, als dos joves que us hem presentat. Les dues es van voler coordinar amb Punt de Referència per aportar el seu granet de sorra a la problemàtica de la qual ja eren coneixedores: la dificultat de molts nois i noies per regularitzar la seva situació administrativa i, per tant, per continuar el seu camí cap a la plena emancipació. A més de permetre’ls regularitza-se, l’entorn de treball de les dues cooperatives suposa, per l’Abdelaziz i en Houssaine, formar part d’un entorn de treball amable i inclusiu.

 

Les cooperatives i entitats van presentar-se a la convocatòria de subvenció ACOL, del programa de Treball i Formació de la Generalitat de Catalunya, que té la finalitat de regularitzar persones que fa més de 3 anys que viuen al territori, a través d’un contracte laboral d’un any, que també contempla hores de formació. La proposta presentada passava per la contractació d’un/a jove de Punt de Referència que es trobi amb aquestes dificultats burocràtiques. Paral·lelament, vam iniciar la recerca de joves que encaixessin amb el perfil de treball que es demanava i es van realitzar les entrevistes pertinents.

També la Fundació Maresme, entitat del tercer sector, ha tingut l’oportunitat de generar oferta laboral per un jove de Punt de Referència, acollint-se a la mateixa convocatòria. Avui, celebrem que a totes tres empreses se’ls ha resolt la convocatòria favorablement i que, ben aviat, els tres joves començaran a treballar i a formar-se a aquestes empreses vinculades a l’economia social.

L’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora

 

Sara Montesinos

 

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

 

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi… 

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.

Angustia pandémica, burocrática y laboral entre la juventud migrada

Técnicas de Punt de Referència coinciden en que una de las principales afectaciones de la crisis provocada por la pandemia en la juventud migrada es la imposibilidad de renovación de los permisos de residencia.

Sara Montesinos
Fotografías: Berta Roig

 

A principios del mes de marzo de 2021, poco antes del primer aniversario de la pandemia que se inicia con el confinamiento domiciliario, TV3 publicaba un reportaje sobre los efectos de la covid en la salud mental y emocional de los chicos y chicas. Después de un año en el que sólo habían ocupado titulares culpabilizándoles, los medios de comunicación han dado voz a las situaciones, consecuencia de todo lo que han sufrido. Según un estudio de la Confederación Estatal de Asociaciones de Estudiantes, el 72% de los estudiantes está más preocupado por su salud mental que por cualquier otra cosa. Además, el Centro de Estudios Sociológicos ha publicado recientemente un estudio sobre la salud mental de los españoles durante la pandemia, del cual se destaca que un 30% de jóvenes entre los 18 y los 24 años han tenido trastornos de ansiedad, el doble que la media de la población. Con esto, el Estado Español encabeza el ranking europeo de paro juvenil, con un 40’7% de la juventud parada. 

 

Y cómo ha afectado esta situación de pandemia a la juventud que migra sola? Coral Escobar, educadora social y tèécnica del proyecto de vivienda Pisos Asistidos, mantiene un contacto diario con los jóvenes del piso que acompaña. En este sentido, siendo una de las referentes principales, las relaciones estrechas que establece con ellos la permiten acompañarlos emocionalmente a lo largo del tiempo. “De la misma manera que a nosotros nos ha afectado esta situación a nivel emocional, a ellos también”, explica. “Yo les observo des de fuera y he valorado situaciones de más desánimo, de más sufrimiento, a veces no sé hasta qué punto se dan cuenta” La educadora no cree que sean casos aislados,  asegura que ha incrementado el aislamiento de muchos jóvenes así como la sensación ó de solitud, más que en épocas previas a la pandemia, “lo noto en conversaciones, comentarios, no tienen un ritmo relacional como el de antes, y no es algo que expresen directamente”.  Además, Coral comparte también reflexiones sobre los efectos del sistema de acogida de la administración, que ha hecho que muchos jóvenes hayan pasado por centros diversos en puntos geográficos diferentes. “han quedaado aislados en casa o en el barrio debido a las restricciones y a menudo tienen una red muy repartida en el territorio. 

 

Brahim siempre había soñado con vivir en Barcelona, desde que llegó en la Línea de la Concepción, Algeciras, ha pasado por diferentes ciudades como Sevilla y València, hasta allegar finalmente a la ciudad condal, donde procura arraigar des de 2017. Como a miles de jóvenes, esta situación de pandemia le ha afectado en el ámbito emocional, “ahora es complicado salir y también hacer deporte, eso hace que pase muchas horas en casa, le doy muchas vueltas a todo y me agobio, a veces necesito desconectar y no puedo con esta situación, explica en Brahim

Más allá de las relaciones sociales y la cura de los vínculos, Brahim se ha visto gravemente afectado per la crisis económica que ya comienza a dejarse notar. En su segundo año  de Grado Medio en mecánica había encontrado un trabajo con el que estaba contento y se sentía valorado, hasta había podido convalidar las prácticas con el trabajo, pero cuando llegó el final del contrato no se lo pudieron renovar. Unos meses más tarde, el verano del 2020, lo volvieron a llamar de la misma empresa, donde se reincorporó hasta principios de 2021, momento en el que se vuelve a quedar sin trabajo.  Mientrastanto, Brahim continúa encarando el Trabajo de Final de Grado y mirando de sacarse el carné de conducir con los ahorros que ha obtenido a lo largo de estos años. “He aprobado el examen teórico con solo un error”, dice sonriendo. Aún y así , las trabas burocráticas no se han aligerado ni con una pandemia mundial, y el próximo 23 de abril tiene que renovar su residencia con permiso de trabajo. La ley, pero, no lo permite sin un contrato laboral vigente, así que Brahim puede perder los papeles y tener que volver a empezar de zero si no lo consigue antes de Sant Jordi.

 

Alba Pi, técnica del Proyecto Atenea, es una de las referentes de Brahim. “Es un joven con una trayectoria muy buena, hace mucho que está vinculado a la entidad y siempre ha estado muy comprometido”, explica. “Él es muy modesto, pero saca muy buenas notas y los profesores lo tienen muy en cuenta de cara a las prácticas, compaginaba trabajo con estudios”. Alba comenta frustrada cómo la trayectoria de emancipación de Brahim, que iba muy bien, se ha visto rota por la situación de pandemia y la ley de extranjería, “Brahim ya trabajaba de lo que había estudiado mientras continuaba formándose, pero ahora sin un contrato se puede quedar sin documentación. Muchos jóvenes que se han quedado sin trabajo perderán los papeles, la situación es dramática”, afirma Alba.

Alícia Garcia, técnica de mentoría de Punt de Referència y acompañante de una veintena de jóvenes, explica también que una de las principales afectaciones son las relaciones sociales, “no sólo ha sido difícil que puedan salir y encotrarse con su red de amistades, sinó que para los jóvenes que no disponen de esta red ha sido imposible encontrar espacios de ocio donde crearla”. Otra de las graves consecuencias ha sido el acceso a una formación, ya que como dice la técnica de mentoría, “muchas son online y los jóvenes no disponen de recursos en casa para poder seguirlos. 

 

También Abdelkarim ha visto como su trayectoria formativa quedaba parada por la Covid19. Después  de cursos de mantenimiento, lampistería, cocina y soldadura, las prácticas del último curso quedaron suspendidas por el confinamiento. 

“Viví el confinamiento en un piso con cuatro jóvenes más, en aquellos meses aprendí a tocar el tambor”, explica antes de confesar que también se angustió mucho “algunos días estaba tan enfadado que pensaba en volver a Marruecos, pero después me doy cuenta que allí también tendría que empezar de cero, aquí he aprendido muchas cosas y no quiero volver. Ahora que vuelvo a hacer deporte ya no tengo ese pensamiento”.

La parada de las prácticas supuso también quedarse con menos posibilidades de conseguir un contrato de trabajo. Abdelkarim no tiene aún el permiso de trabajo y la reinterpretación de la ley de extranjería en materia de renovaciones imposibilita que pueda mantener su residencia. 

Tanto Coral como Alicia y Alba coinciden que lo que más preocupa a los jóvenes es el tema de la documentación que, a banda de la crisis de la pandemia, se junta con las denegaciones provocadas por el cambio en la ley de extranjería referente a las renovaciones de permisos de residencia. “Más allá de las regularizaciones de jóvenes migrantes solos, la situación ha hecho que muchas personas pierdan la residencia desde que empezó la crisis, haciendo mil pasos atrás i teniendo que volver a plantearse empezar otra vez”. comenta Coral.

“Hay también angustia entre jóvenes por el hecho de no recibir información directamente, nosotras estamos constantemente recibiendo noticias sobre la situación y ellos tienen muchas preguntas”, continúa Coral, según la técnica, muchos jóvenes se preguntan qué pasará o si habrá vacunas para todos. “Esta incertidumbre se suma al miedo por sus familias,  que viven en países donde la gestión de la pandemia es diferente, con más dificultades y preocupaciones que se agravan con la distancia”, dice Coral. Las tres técnicas afirman observar angustia en los jóvenes tanto por la pandemia en si misma, como por la situación de regularización y su futuro laboral.

El jovent migrat, desesperançat pel nou reglament d’Estrangeria

Imagina que vas arribar a Barcelona fa 2 anys, sent menor d’edat i sense la teva família. Lluny del teu país d’origen vas començar una nova vida i, per fer-ho, vas necessitar suport. Vas viure un any en un centre de menors on vas conèixer alguns companys i on vas aprendre a entendre i després parlar català i castellà.

Mentrestant, gràcies a la teva persistència i de les teves educadores, per obtenir una cita a Estrangeria, vas aconseguir el permís de residència. Alguns companys del centre de menors no ho van aconseguir i ara són majors d’edat sense possibilitat de tramitar ni el permís de residència ni el permís de treball.

Ara ja ets major d’edat, has deixat el centre i has tingut sort: vius en un recurs d’habitatge on encara podràs estar uns mesos. Et cal treballar per mantenir-te a tu mateix, potser també a la teva família i, enmig d’aquests canvis, te n’adones que d’aquí a una setmana ja et toca renovar el teu NIE. Amb el nou reglament d’Estrangeria, només ho faràs si justifiques que disposes d’ingressos propis (que no provinguin d’ajudes socials ni públiques). Això significa que s’exigeix a joves que no tenen permís de treball uns ingressos de 540 euros al mes per a les primeres renovacions i més de 2.100 euros al mes per a les segones renovacions.

 

Aquesta és la història de molts dels joves a qui acompanyem, a qui se’ls ha denegat la renovació del NIE (després de 10 mesos esperant el veredicte) per no disposar d’aquests mitjans econòmics. En Moha (Projecte Referents) opina que no és un requisit lògic, el considera inhumà:

“M’han arribat a dir que demani els diners a la meva família, jo no hagués vingut a Barcelona si la meva família disposés d’aquests diners”.

“Estic esperant que ens diguin, almenys, per quins motius han pres aquesta decisió. Tampoc no entenc per què han invertit recursos en nosaltres, i ara que ens hem après l’idioma, ens hem format i integrat en el funcionament, ens deixen perdre. Una de dos: o ens ho expliquen amb un raonament lògic o que ens diguin que abandonem tota esperança.

Des de Punt de Referència estem treballant en xarxa per canviar aquest reglament, tan injust com demolidor pel jovent a qui atenem.

Una feina que ho és tot

 

Arribats a aquest punt el teu repte ara és trobar una feina que vingui acompanyada d’un contracte laboral a jornada completa i d’un any, és el requisit que es demana a les persones migrades perquè puguin obtenir el permís de treball. Tens habilitats parlant idiomes, tens coneixements d’informàtica i ganes de treballar en aquest àmbit, però veus molt lluny la possibilitat que et contractin sense experiència laboral prèvia i sense tenir una xarxa de persones del territori que t’hi puguin apropar.

Coneixes alguna oportunitat laboral? El talent jove està esperant la seva oportunitat. Al mateix temps, treballar és l’ única manera de continuar el seu procés d’emancipació. No dubtis en contactar-nos, com ha fet l’empresa d’inserció de persones en gestió de residus, Andròmines. L’empresa ha ofert 4 vacants de formació i contractació per a jovent tutelat i extutelat, subvencionades per la Generalitat. Jovent de Punt de Referència ha presentat la seva candidatura, i dues d’elles estan finalitzant el procés de selecció i aviat s’incorporaran a la nova feina.

“La nostra experiència de més de 27 anys treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió ens demostra que en el cas del col·lectiu de joves tutelats, quan es dóna un treball en xarxa real amb les seves persones de referència, quan tenen una adequada atenció i procés d’inserció, els resultats són molt positius i acostumen a ser tot un èxit. Qui pot pensar en un millor resultat del treball en xarxa que fer possible que aquests joves puguin tenir una oportunitat real a la societat d’avui dia?“
Núria Sau, directora d’Andròmines

 

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: l’àmbit laboral

Emancipar-se pel jovent tutelat i extutelat té una data concreta, passi el que passi i també enmig d’aquesta crisi. La crisi sanitària que estem vivint representa un stop en la dinàmica de vida que coneixíem fins ara, però no representa un stop pel camí a l’emancipació dels nois i noies. El temps continua corrent i les oportunitats han minvat, ja que la crisi sanitària ha vingut acompanyada d’una crisi social, que augmentarà les desigualtats que ja eren presents en la nostra societat.

Segons el El Crític 700.000 persones a Catalunya han perdut la feina de manera temporal; això representa aproximadament un 20% de la població ocupada abans de la crisi. En el cas del jovent tutelat i extutelat que participa de Punt de Referència l’afectació ha estat pel  69% del jovent que estava treballant abans de la crisi. D’aquests, a un 44% se’ls ha aplicat ERTO, un 33% desconeix la seva nova situació laboral i un 12% ha perdut la feina.

Després d’un mes i mig de confinament, recollim a través del jovent que participa a Punt que ha un 50% dels que treballava a temps complert ha vist afectada la seva situació i un 75% dels qui ho fèien a temps parcial. Aquesta dada ens mostra com l’afectació encara és major pel jovent en situacions laborals més precàries de partida.

Si poguéssim tenir les dades del tot el col·lectiu de jovent tutelat i extutelat probablement la tendència seria semblant. Les dades mostren que l’afectació social i econòmica de la crisi que estem vivint no és igual per a tothom. Aquesta crisi sanitària està posant de relleu encara més les desigualtats socials existents d’abans.

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concretarà en l’àmbit laboral pel jovent tutelat i extutelat en:

  • incertesa sobre què succeirà amb les tramitacions de sol·licitud de permís de treball a través d’una oferta de feina;
  • una aturada en les seves trajectòries professionals, sobretot per aquell jovent que estava en fase de transició d’estudis a l’àmbit laboral i ha vist afectada la possibilitat de pràctiques formatives;
  • més dificultats d’accés a la feina;
  • més dificultats d’aconseguir una oportunitat per accedir al permís de treball per aquell jovent que té una trajectòria migratòria;
  • i més precarització de les possibles feines futures.

Per acompanyar al jovent en aquests reptes, necessitem continuar construint contextos que fomentin la seva pròpia resiliència i els obrin oportunitats reals per a l’emancipació. Des del dia a dia de l’acompanyament tècnic, des de les persones referents voluntàries, des del treball en xarxa i incidència política a través de les federacions, des de les col·laboracions amb el teixit empresarial, i, sobretot, des de l’escolta cap als i les joves i les necessitats que els vagin sorgint.

Durant aquests setmanes, hem recollit a través seu la importància del suport emocional que reben des de l’acompanyament tècnic i des de les persones referents voluntàries, per fer front a la incertesa laboral que tenen per davant. Tenint en espai afectiu de suport on s’escolten i acullen les seves angoixes i preguntes; que representen espais d’oci i distensió que els carreguen les energies per continuar; espais de reconeixement de tot l’esforç que fan per continuar i de construcció conjunta d’estratègies concretes per obrir noves oportunitats.

També, hem recollit la necessitat d’orientació per l’assessorament sobre aspectes laborals i legals referents als processos administratius en curs; així com la necessitat d’aconseguir oportunitats de feina, on puguin demostrar tot el potencial que tenen i aconseguir els ingressos que els permetin construir la seva emancipació amb garanties. Tens alguna oportunitat pel jovent de Punt?

Perquè la joventut tutelada i extutelada sempre té l’exigència d’emancipar-se sigui el context que sigui, i necessiten, com tots i totes, vincles i xarxa de suport per fer-ho. Necessiten, ara més que mai, oportunitats per aconseguir la seva emancipació amb garanties.

Un nou acord per millorar la inserció laboral de jovent amb discapacitat

La Fundación Grupo Sifu impulsa diversos programes per tal que les persones amb discapacitat física o intel·lectual reconeguda puguin accedir a orientació laboral, a formacions, a ofertes de feina i, en definitiva, a la plena integració.

Hem parlat en diversos articles de les dificultats que el jovent extutelat pateix per accedir al mon laboral, però no hem fet especial menció d’aquells que sumen un factor que ho dificulta encara més: el fet de tenir algún tipus de discapacitat.

Per a fer front al problema, Punt de Referència i la Fundación Grupo Sifu hem signat un acord de col·laboració.  Aquest acord  obre nous camins d’actuació que afavoriran i incrementaran la integració de jovent amb una discapacitat reconeguda (mínima del 30%). Així el jovent tindrà accés a la borsa de treball i al programa d’inserció laboral de la Fundació Sifu.

Estem convençudes que aquest conveni és el primer pas per a una col·laboració que segur que donarà nous fruits. Ambdues organitzacions som inquietes i innovadores, pel que ja estem parlant de noves propostes dirigides a afavorir la inserció laboral del jovent tutelat i extutelat.

 

Oferir feina al jovent, tots hi guanyem

Trobar una feina és un objectiu compartit per tots els joves a qui acompanyem. Per a ells i elles poder treballar els permet obtenir un salari, però també l’oportunitat d’establir-se amb més garanties d’èxit a una ciutat, a una xarxa de persones i a una estabilitat emocional.
Des de Punt de Referència procurem que els i les joves rebin formacions que els obrin les portes a futures oportunitats, però el camí fins al moment de materialitzar l’oferta és lent i de vegades difícil.

Estudis de cuina, de cambrer/a, de manteniment d’edificis, auxiliar administratiu/va, cursos de neteja, o mecànic són algunes de les professions a les quals els nois i noies es volen dedicar. A dia d’avui Ilyas, Boubakar, Ira, Ibrar i molts més joves tenen el currículum a punt, esperant que els sorgeixin les oportunitats laborals que es mereixen.

“Vaig decidir posar-me en contacte amb Punt i em van fer arribar uns quants currículums”
En Ferran es fa càrrec de Casa Amparo, el seu negoci de venda de plats cuinats al carrer Lepant. Ens explica que en un moment donat necessitaven contractar personal a la cuina i, com que la seva parella havia estat mentora al projecte Referents, havia conegut les ganes de treballar de molts joves. Així és com va decidir posar-se en contacte amb Punt. Després de rebre els currículums que s’ajustaven al tipus de feina, va fer unes entrevistes de selecció i finalment va contractar dos joves, que ja porten 4 mesos treballant amb ell: en Mamoudou i en Mory.

 

 
                                                                                  Mamoudou treballa a la cuina de Casa Amparo

 

Sóc ajudant de cuina i també netejo plats. Estic encantat amb els companys de feina.
Hem parlat amb en Mamoudou, un dels joves contractat per en Ferran, i que ha participat fa poc al projecte Referents. Ens ha explicat que prèviament havia tingut una experiència laboral com a treballador a un supermercat i que les seves ganes de treballar han fet que arribi a aconseguir aquesta feina. Ens diu que ara està aprenent molt a Casa Amparo, i que aprecia el bon ambient amb els companys de feina.
El Ferran i la resta del grup també estan molt satisfets de comptar amb en Mamoudou i en Mory a l’equip, i valora positivament haver-los donat aquesta oportunitat, sent conscient també del fet que els dos han hagut d’afrontar les dificultats que comporta arribar del seu país i procurar establir-se aquí.

Ens comenta:”en el nostre cas no teníem cap compromís per contractar unes persones o unes altres, de fet al principi alguns dels meus socis estaven a l’expectativa de com resultaria aquest procés. Però n’estem tots molt satisfets. Els dos joves que hem contractat tenen molts potencials: són responsables, educats, atents, tenen interès en fer bé la feina… Recomanaria a tothom qui pogués, que comptin amb joves que tenen moltes ganes i necessitat de treballar”.

Equip de treballadors i treballadores de Casa Amparo

La visita d’avui ens ha demostrat que tothom hi guanya: en Ferran ha sumat a l’equip dos joves responsables i amb ganes de continuar aprenent, i en Mory i en Mamoudou s’enduen una experiència laboral, estabilitat, autonomia i uns bons companys amb qui compartir el dia a dia.