L’ Aicha i la Zineb són dues noies migrades a les quals tenim el plaer d’acompanyar des dels diversos projectes de l’entitat. Aquesta setmana han entomat en el repte de participar activament en dos espais de debat molt interessants que les han fet visibles a elles i als reptes del jovent tutelat i extutelat. Des de Punt de Referència procurem anar ampliant la presència de les noies en espais d’influència com aquests, que donen veu a les seves vivències com a dones, i com a joves extutelades.

L’Aicha va participar en el 7è Congrés del Tercer Sector social de Catalunya, l’espai de trobada anual que agrupa totes les entitats del tercer sector social que, aquesta edició, s’ha celebrat els dies 15 i 16 de juny amb l’objectiu de compartir els recursos desenvolupats durant la pandèmia i donar resposta als desafiaments de la crisi social derivada de la COVID-19.

Un dels espais on vam poder escoltar l’Aicha va ser a l’acte de cloenda: ella, com a representant de la Federació d’Entitats de Pisos Assistits, acompanyada de Letícia Menéndez de l’Agrupació d’Entitats Gitanes dels Països Catalans i en Rafael Codony, voluntari de la Creu Roja de Catalunya, com a representants d’entitats socials van poder dirigir-se a la directora del Diari Ara, Esther Vera, per fer-li preguntes sobre les polítiques socials als mitjans de comunicació. Aquestes són les tres preguntes que l’Aicha va voler dur a l’acte:

• Sovint als mitjans, es parla de les persones en situació de vulnerabilitat en termes que són massa assistencialistes. Com creus que se’ls hi podria donar veu d’una manera més empoderada?
• Per què en la majoria dels mitjans de comunicació els temes socials sempre costa tant que estiguin a les portades i per què quan ho fan és, normalment, amb qüestions relacionades amb fets tràgics?
• Com podem fer perquè el llenguatge dels mitjans de comunicació respecte a les persones en situació de vulnerabilitat sigui més curós?

Va ser molt interessant poder establir un diàleg directe entre aquestes tres representants d’entitats socials i la màxima responsable d’un mitjà de comunicació com és el Diari Ara.

L’altre espai on vam poder sentir la veu de l’Aicha va ser a la lectura del Manifest que va servir de tancament del Congrés i que recollia les principals reivindicacions de les entitats del tercer sector: que es garanteixi l’accés de les persones vulnerables als drets socials, que es facin canvis en el model socioeconòmic actual que permetin prioritzar l’atenció i el benestar de les persones en el context de pobresa i, finalment, revalorar, modernitzar i blindar els serveis socials.

La Zineb, per la seva banda, va participar a la 1a Setmana per la Pau – Arcadi Oliveres, un esdeveniment nou, obert a la participació que té l’objectiu de repensar conjuntament el futur desitjat per la nostra societat. Seguint amb el llegat d’ Arcadi Oliveres, la setmana preveia espais per compartir pensaments i propostes d’acció i incidència sociopolítica i d’enfortiment del treball en xarxa.

El dimarts 28 de juny va tenir lloc el Conversatori, un espai dedicat al jovent per tal que poguessin proposar accions que trobin rellevants per construir un futur més just. Dins d’aquest espai dinamitzat pel meteoròleg Tomàs Molina, la Zineb va dirigir a Sergi Barrera, cap de l’oficina de Barcelona del Parlament Europeu la següent pregunta: “per què els refugiats ucraïnesos estan acceptats a la Unió Europea i els altres de Palestina, Síria, Àfrica que fa tants anys que tenen guerres no estan acceptats?” Sergi Barrera va explicar que fins que no hi ha hagut aquesta guerra d’Ucraïna, els estats membres de la UE no han activat l’acord establert el 2001, pel qual cada estat assumeix una quota de persones refugiades. “Hi ha hagut falta de voluntat política”.