Les entitats socials reclamen facilitar la sol·licitud i tramitació de la Renda Garantida perquè els i les joves puguin sortir de l’espiral de vulnerabilitat.

Sara Montesinos
Fotografies: Berta Roig

 

L’Abdel i en Youness viuen a un pis de l’Avinguda Roma de Barcelona. Seuen a la taula del menjador, que té un hule de colors. Amb el cap baix, poc acostumats a la premsa, poc acostumats a parlar en comptes de veure’s als titulars. L’Abdel i en Youness són els dos primers joves de Punt de Referència que han aconseguit tramitar la Renda Garantida. Els primers i per ara únics de més de 150 joves que acompanya l’entitat.

En Youness reconeix que assolir aquest ajut ha estat una passa endavant. Aquest jove de 21 anys i originari de Kasr al-Kabir, al Marroc, va arribar a Catalunya sent menor d’edat i ja fa quatre anys que mira de construir el futur que venia buscant. Estudia segon de perruqueria i fa unes pràctiques a Rafael Pagès mentre acaba el cicle formatiu. Després de rondar pel país entre centre i centre, de Girona a Tarragona, ara conviu a Barcelona amb l’Abdel i dos joves més. Comparteixen pis, però també trajectòria i procés.

L’Abdel va néixer a la zona de Tinghir, també al Marroc i des de l’any 2018 que esquiva les traves polítiques, socials i burocràtiques a l’Estat Espanyol i Catalunya dibuixant un camí d’aprenentatges. Ara, acaba el grau mitjà d’electromecànica mentre el combina amb unes pràctiques.

 

Però com afecta la Renda Garantida al jovent extutelat?

 

Rita Grané, directora de Punt de Referència, assegura que la Renda Garantida és imprescindible perquè el jovent extutelat continuï treballant per la seva autonomia i per sortir de la seva vulnerabilitat, ja que més d’un 50% dels joves que acompanya l’entitat no té cap mena d’ingrés i se sostenen amb els fons propis de Punt de Referència.

Tot i això, les facilitats per aconseguir-la són ben poques. “Hi ha un requeriment de residència continuada i efectiva en els 24 mesos anteriors a la sol·licitud, amb un padró o residència en un municipi de Catalunya”, explica la Rita, “això exclou directament una bona part dels joves que migren sols, principalment els que han arribat durant el darrer any, però també els que no han pogut fer efectiu el padró o els que encara no han pogut aconseguir el NIE”.

Segons la directora de Punt de Referència, els joves majors d’edat que han estat tutelats menys de tres anys tenen un any d’ajut econòmic, és a dir, reben una prestació fins als 19 anys sense poder sol·licitar la Renda Garantida ni l’Ingrés Mínim Vital fins als 23 anys. “Això són quatre anys en els quals els joves no tenen cap ingrés per sostenir-se, recordant, a més, que no tenen permís de treball. Que un jove tingui uns ingressos mínims per mantenir-se és indispensable perquè pugui tirar endavant el seu projecte de vida, sostenir-se i no haver d’estar en situació de sensellarisme”.

La Marina Nadal era educadora d’habitatge el passat novembre, quan va acompanyar en Youness i l’Abdel en el procés de tramitació de la Renda Garantida. “Els joves no sabien ni que existia aquest ajut, des de Punt de Referència, investigant, vam veure que els requisits que semblaven excloents no ho eren per ells, i quan vam veure que els joves la podien sol·licitar ens vam asseure a explicar-los la possibilitat”, explica, “l’escletxa que vam trobar perquè menors de 23 anys poguessin tramitar l’ajut va ser aquest informe, amb el qual, demostrant el risc d’exclusió es podien complir els requisits com a sol·licitant”, explica la Rita Grané, que afegeix que la Renda Garantida continua excloent les persones en situació administrativa irregular. 

Malgrat tot, el procés de sol·licitud no va ser pas senzill i, segons Nadal, la dificultat de la burocràcia fa que sigui molt difícil que els joves se’n puguin sortir sense un acompanyament. “No hauria de ser tan difícil demanar un ajut, les persones no tenen prou informació, de vegades ni tan sols coneixen les prestacions, i si no hi ha un tècnic darrere, és molt difícil. Hi ha informació molt poc clara i tot el procés és molt farragós”, reclama la Marina. La tècnica de Punt de Referència recorda que van trigar més d’un mes en poder arreplegar i tramitar tota la documentació; padró, històric de padró, certificació de no haver tingut ingressos en els passats dos mesos i un informe de Serveis Socials que confirmés el risc d’exclusió dels joves. Finalment, tant la sol·licitud d’en Youness com de l’Abdel van ser resoltes favorablement. 

D’altra banda, joves com en Youness asseguren que assolir la Renda Garantida “és una oportunitat, “ens permet fer altres coses, bàsicament poder seguir estudiant per tenir una millor vida”. Així també ho considera la Rita “és important que puguin tenir uns ingressos i ser autònoms si volen acabar uns estudis mentre estan en recerca activa de feina. Al final es tracta de poder decidir què fas amb la teva vida “. 

Per tot això, des de Punt de Referència demanen a l’administració que engegui els processos de tramitació d’ajuts abans d’esgotar els anteriors, d’aquesta manera, els tràmits es podrien iniciar de forma automàtica sense que les entitats haguessin de destinar tants recursos a l’acompanyament d’aquests, facilitant enormement els processos. A més, Grané remarca la necessitat d’identificar el col·lectiu de joves extutelats com a una de les excepcions per a la sol·licitud.

I al final, el carreró sense sortida que cap ajut pot millorar: la llei d’estrangeria, “sense una regularització administrativa, els itineraris es trenquen”, assegura la Rita. Tots dos joves es troben en procés d’esgotar les seves residències sense permís de treball i es pregunten què passarà amb la Renda Garantida si perden la documentació, la situació d’incertesa i intranquil·litat els afecta malgrat la millora econòmica. “Sense NIE, aquest ajut no és res”, assegura l’Abdel.