Tag Archive for: autonomia

“Comptar amb una llar permet al jovent treballar i continuar la seva formació tenint més oportunitats de futur”

Parlem amb David Marmolejo, coordinador del projecte ‘Llars El Pas’ 

  • Explica’ns el punt d’inici i el perquè de la creació del projecte ‘Llars El Pas’?

Des de Punt de Referència vam veure que el jovent que sortia de pisos assistits quan complien els 21 anys tenien moltes dificultats per accedir a una habitació de lloguer, principalment per un tema econòmic i també per actituds racistes. Alhora havíem diagnosticat que una part d’aquests nois i noies no estaven prou preparats per poder afrontar l’emancipació sense un mínim de seguiment per part d’un/a educador/a. Tres anys no són suficients per consolidar un projecte d’emancipació! Per això, vam decidir innovar i crear un itinerari que permetés lligar el procés d’acompanyament educatiu amb una visió de llarg termini.

  • ‘Llars El Pas’ contempla diferents fases en funció de cada situació personal?

Sí. Consta de 4 fases d’acompanyament segons el procés en què es trobi cada noi o noia. En la primera, el jovent se situa en el moment inicial de creació del seu itinerari formatiu i laboral i no té ingressos, però necessita un espai on viure, com tothom, i els hi cal un acompanyament educatiu continuat. Està pensada per al jovent que ha participat del projecte Acull. En la segona fase, el jovent ja té clar el seu itinerari laboral o formatiu. Ha començat la seva inserció laboral i compta amb uns ingressos fixos, encara que siguin baixos i precaris. L’objectiu es que puguin consolidar i finalitzar el seu itinerari laboral o formatiu. Gràcies a aquest projecte, hi ha joves que poden compaginar la seva feina (amb ingressos baixos o a mitja jornada) i continuar la seva formació, una qüestió que els permetrà en el futur poder tenir més oportunitats. Aquest és el sentit final de Llars El Pas: millorar les condicions dels joves perquè puguin continuar els estudis, com qualsevol jove de la seva generació que habitualment tenen una seguretat familiar mentre s’acaben de formar.

La tercera fase va dirigida a jovent que ja han consolidat els seus objectius formatius i laborals. Seria el cas d’un noi o noia que ha aconseguit el grau mitjà o superior i això li ha permès tenir feina amb condicions bones i aconseguir un contracte indefinit. La seguretat laboral i econòmica facilita poder preparar la seva sortida gràcies a una bona gestió dels estalvis, per exemple, i seguir el seu camí d’emancipació de manera autònoma. Entre les opcions que treballem hi ha les habitacions de lloguer en pisos compartits, lloguer social o habitatge cooperatiu. Aquesta darrera ja seria la 4 i última fase del projecte.

  • Disposar d’una llar, sense dubte, és un guany i una tranquil·litat, però Llars El Pas és molt més que això?

I tant, treballem tots els aspectes amb una visió holística, fins i tot els que no són tan prioritaris, però sí importants, per al seu procés maduratiu. Partim del que és necessari i imprescindible: tenir una feina, estudis, una xarxa d’acompanyament, saber tirar endavant una casa… Però, també ens centrem en els àmbits més emocionals com són la comunicació, la convivència entre iguals i amb el veïnatge (el grup micro i el macro), formar part d’un barri, saber on estan els serveis (de salut, esportius…).

  • Tu que comparteixes molts moments amb jovent extutelat, quina és la principal dificultat del seu dia a dia?

La societat exigeix a aquests joves l’emancipació total sense que tinguin unes garanties reals d’èxit. Una emancipació que, els joves de la seva generació, la fan 11 anys més tard (als 29 anys). Quan un/a jove marxa de l’entorn familiar acostuma a tenir una formació i feina, i, sobretot, el suport emocional de la seva xarxa (família, amics, etc.). Cosa que el jovent extutelat no té. I lluitar contra la soledat i alhora tirar endavant, sense tenir aquesta xarxa, és molt complicat i angoixant per a ells i elles.

  • Una via per a aquest jovent també és l’habitatge cooperatiu?

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és una molt bona solució en la lluita contra l’especulació en el mercat d’habitatge. Partint d’aquesta idea, fa tres anys vam buscar l’aliança amb Sostre Cívic, entitat que promou aquest model, en un moment en què s’estava promovent l’edifici de La Balma, que està al barri de Poblenou, a Barcelona. Després de moltes reunions, reflexions conjuntes, objectius i patiments compartits, el setembre de 2021, dos joves de Punt de Referència van entrar a conviure a La Balma. Això va ser un gran guany per a ells, ja que, a part de poder disposar d’un habitatge que és seu, van passar a formar part d’un grup de veïnatge. Això vol dir generar un sentiment de pertinença, de ser útil, de formar xarxa i, al cap i a la fi, ser dos veïns més del Poblenou.

  • Amb quines aliances heu comptat per fomentar la creació de pisos solidaris per al col·lectiu de jovent extutelat?

La cooperativa Sostre Cívic i la Fundació Mambré han estat claus perquè aquest projecte sigui una realitat. I evidentment, la comunitat de veïns i veïnes de La Balma que ha acollit als dos joves com uns veïns més. Una cosa tan senzilla i habitual en altres entorns, per a aquests joves equival a què se sentin com a iguals.

  • ‘Llar El Pas’ ha nascut d’una necessitat social, va ser una prova pilot i ara ja és una realitat transformadora?

Sí. El fet que s’iniciés com una prova pilot, reafirma la validesa i la qualitat de la proposta. I això ens anima a replicar aquest model amb altres joves i cooperatives. Hi ha joves esperant aquesta oportunitat! I nosaltres com a societat hem de donar-los una resposta real i viable. Perquè la nostra proposta és emancipadora de veritat!

  • Com viuen els nois i noies aquesta possibilitat?

Ho reben com una gran oportunitat i el fruit dels seus esforços. El missatge que els enviem és que creiem en ells i que un futur millor és possible. Al cap i a la fi, aquest projecte és una oportunitat perquè els nois i noies tinguin una llar estable on continuar construint el seu futur, on tenir garantit el seu dret a un habitatge digne, però, sobretot de participar d’un espai d’enxarxament, de suport mutu, i d’espai compartit que, pensem, que contribueix a una millor salut emocional.

  • Fan falta més oportunitats d’habitatge cooperatiu per a jovent extutelat?

Evidentment, cal continuar reivindicant més oportunitats i polítiques d’habitatge reals a les necessitats actuals de la societat, i més concretament, per al jovent amb el qual treballem. La lluita ha de ser comuna, amb solucions transformadores i, sobretot, que sigui permanent si volem que les coses canviïn a millor.

 

 

El projecte Llars El Pas és possible gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la Fundació “La Caixa”, el projecte IMEX i 07BCN

Construir un futur des de la quotidianitat

 

Als pisos Trampolí, Fent Camí i Horitzó, que formen el projecte de pisos assistits, hi viuen 12 joves. Estan ubicats als barris de Sants i Esquerra de l’Eixample, de Barcelona, i al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. L’acompanyament d’una educadora i el treball en el quotidià amb el jovent crea un vincle que permet millorar els seus recursos personals i les seves oportunitats de futur. Perquè construir des del vincle és el punt de partida per a una vida més autònoma abans de la seva emancipació.

Us presentem 4 imatges quotidianes dels pisos perquè conegueu com treballem l’acompanyament emocional, la promoció de l’autonomia, l’empoderament i l’enfortiment de les relacions personals i comunitàries del jovent extutelat.

1. ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

 

Disposar d’un pis assistit, no només significa viure en un espai estable i acollidor, sobretot vol dir estar i sentir-se acompanyat. Equival a tenir temps per a l’escolta activa i per compartir. Vol dir disposar d’un espai íntim i confiable que un despatx no ofereix. Una llar facilita establir vincles. I de retruc, l’acompanyament emocional propicia el desenvolupament d’habilitats emocionals i una bona autoestima, aspectes que contribueixen a una bona salut mental del jovent.

 

 

 

 

2. PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA 

Cap persona neix autònoma i menys si ha viscut part de la infància i de l’adolescència sense l’acompanyament en el dia a dia de la família; l’autonomia s’aprèn progressivament i es desenvolupa amb el temps. Als pisos assistits aprendre a cuinar, organitzar-se amb la compra del menjar, gestionar els diners, tenir cura de la llar, planificar i repartir les tasques de neteja, ordenar els espais, aprendre a reciclar… i moltes altres tasques de la vida quotidiana formen part del dia a dia i del camí cap a l’autonomia.

 

3. EMPODERAMENT 

Empoderament

 

Adquirir confiança i seguretat vol dir tenir el caràcter i determinació per resoldre tasques que fem habitualment. Implica superar les dificultats que es poden presentar i acceptar i tolerar les frustracions que se’n poden derivar. Als pisos assistits treballem aquesta competència gràcies al Pla de Treball Individual (PTI) que fem amb cada noi o noia i, sobretot, promovent la responsabilitat per tirar endavant les decisions que prenen, tot i les dificultats que sovint sorgeixen en el camí.

 

 

4. ENFORTIMENT DE LES RELACIONS PERSONALS I COMUNITÀRIES

 

Tenir habilitats socials és essencial per a la vida de les persones. Als pisos assistits es porten a terme dinàmiques grupals i individuals (Assemblees i trobades 1 a 1) que permeten aprendre a conviure amb altres joves, prendre decisions des del consens, acordar les normes de convivència i, en definitiva, afavorir el creixement personal i promoure les relacions dins de l’àmbit comunitari. Alhora impulsem la integració del i les joves en espais educatius, laborals i comunitaris. Sense oblidar fomentar un oci creatiu.