Tag Archive for: entrevista

“Participar al projecte Atenea m’està ajudant a millorar amb l’idioma i a conèixer moltes persones noves”

Per Clàudia Frontino (Agència Talaia)

 

En Salif és de Mali, té 20 anys i en fa quatre que viu a Catalunya. La Núria és voluntària a Punt de Referència i, junts, formen parella de mentoria dins del projecte Atenea. Es van conèixer a la tardor de 2021 i des de llavors es troben setmanalment de forma individual i quinzenalment en activitats grupals amb la resta de parelles que participen a Atenea. 

Les activitats grupals diferencien Atenea d’altres projectes de mentoria, i gràcies a elles aporta una oportunitat per treballar competències transversals que complementen l’objectiu formatiu del jovent que hi participa. Les sessions col·lectives s’articulen a partir d’activitats que també promouen sentiment de pertinença al grup.

El jovent que participa a Atenea, tot i les peculiaritats individuals o les apostes de futur diferents que puguin tenir, es troba en moments vitals semblants i, el fet que tots han optat per fer estudis postobligatoris els uneix més enllà del fet migratori. No tot el jovent d’Atenea ha migrat: el fet comú és que volen seguir formant-se. 

 

 

Parlem amb el Salif i la Núria de vincles, de com de rellevant és tenir una persona referent amb qui parlar i de la importància de les trobades grupals per aprendre i compartir.

Per què participeu a Punt de Referència?

Salif: Em vaig interessar per Punt de Referència perquè tinc dos amics que havien passat per alguns dels projectes i me n’havien parlat molt bé. També perquè volia participar d’activitats amb més gent i trobar ajuda amb la feina, els estudis i l’habitatge. 

Núria: Jo fa anys treballava a la DGAIA i, tot i que ja m’hi he desvinculat des de fa temps, volia tornar a estar en contacte amb jovent migrat, però des d’una nova vessant. A més, últimament hi ha hagut campanyes molt fortes en contra els joves que migren sols i vaig pensar que era el moment de participar a Punt de Referència. 

 

Com és la vostra relació de mentoria?

S: Des del principi vam veure que podíem aprendre molt l’un de l’altre. A mi m’està anant molt bé per aprendre castellà! L’any passat jo tenia una parella lingüística i ara practico castellà amb la Núria. Em costa una mica conjugar els verbs en passat i el català no el parlo gaire bé encara però he millorat. A Mali no vaig anar a l’escola i aquí estic avançant ràpid amb l’idioma. 

N: Si, tot i que jo encara no sé res en el teu idioma! (riu). Des del principi ens expliquem moltes coses de les nostres vides i això ha generat molta confiança. Al principi em preocupava no caure-li bé al Salif o que no conectéssim. Per sort no ha sigut així! Som persones molt diferents i és molt maco compartir les nostres vides i experiències. M’agrada perquè veig el món des de la perspectiva d’algú més jove. 

 

Les activitats grupals estan pensades per ser un espai de suport perquè es treballa l’autoconeixement, el fet d’expressar-se en públic, accedir al mercat laboral, etc. Us ha servit a vosaltres descobrir i parlar tot això de forma grupal i posar en comú dubtes amb les altres parelles de projecte?

N: Si, molt. A vegades no tinc clar si el que li explico al Salif li interesserà o serà útil per a altres persones i va bé saber com ho veuen la resta. És veritat que en Salif sempre participa de les activitats però a vegades hi ha joves que no, i llavors la seva parella de mentoria es preocupa i aquests espais van bé per compartir preocupacions.

S: M’agrada conèixer gent nova, aprendre coses diferents i participar de tot el que es fa i visitar llocs amb la gent del projecte Atenea. Com el dia aquell que vam anar a la Sagrada Família i la vam poder visitar gràcies a un altre mentor que ens va aconseguir entrades i vam entrar junts els quatre.

 

Salif, has notat alguna evolució en competències des que participes al projecte Atenea?

S: Si, em noto millor ara que quan vaig entrar a Punt de Referència. Parlo millor el castellà i puc explicar-me més fàcilment i escriure. A més parlo molt amb tothom, m’agrada parlar amb la gent i he conegut moltes persones i això m’està donant l’oportunitat de fer moltes coses noves. 

També m’està anant molt bé participar a Atenea i xerrar amb la Núria i altres participants per entendre els costums de la gent i com funcionen les coses importants aquí a Espanya. Ara sé què és una nòmina i en què m’he de fixar, com funcionen les hipoteques, com és compartir pis a Barcelona, etc. Tot això no ho sabia abans i és important! 

 

Quins plans de futur tens, Salif?

S: Ara estic acabant el Programa de Formació i Inserció (PFI) d’Auxiliar d’indústries càrnies i prèviament ja havia fet el de soldadura a l’Institut Escola del Treball. Aquest curs voldria haver fet el grau mitjà en soldadura però fins que no tens els papers no et pots matricular en un grau mitjà. Ara que tinc papers i estic fent pràctiques a Mercabarna espero poder treballar allà i tenir l’oportunitat d’estudiar mentrestant el grau mitjà de soldadura el curs vinent. També tinc pendent visitar el Camp Nou i visitar els rius Besòs i Llobregat. Aviam si hi anem aviat, Núria!

 

————————-

Hem volgut fer un estudi extern amb DEP Institut, per mesurar els efectes que té pel jovent haver participat al projecte, en els àmbits de la definició i consolidació del projecte professional, en el capital social i finalment efectes en les seves competències transversals. Aquests són els principals resultats:

De les dades recollides a l’estudi se’n destaca sobretot, pel que fa al seu projecte professional, la millora en tots els nois i noies, les ganes de continuar estudiant i el fet de ser més capaços d’estudiar, fer treballs i ser persistents amb els estudis. També, una major consciència i coneixement de les possibilitats d’estudis a fer i sortides laborals.

Pel que fa al capital social, Atenea ha ajudat el jovent sobretot en els aspectes de: tenir un lloc on saben que poden demanar suport, sentir-se part d’un grup i el coneixement de l’entorn i dels seus recursos.

Els resultats que parlen dels efectes en aspectes transversals expliquen que el jovent ha obtingut un major auto-coneixement i té més facilitat per comunicar-se, en gran mesura gràcies a l’aprenentatge de la llengua durant el curs.

“Quan em van parlar de tenir un referent a Mataró vaig pensar que seria molt positiu”

 

Potser ja has llegit altres notícies o publicacions a les nostres xarxes socials que expliquen que el mes de setembre vam portar el projecte Referents a Mataró, gràcies a l’interès de l’Associació Veïnal de Rocafonda en acompanyar els i les joves de la seva ciutat. Aquest grup de mentoria ja funciona plenament, i actualment les parelles de jove-referent ja s’estan trobant a la capital maresmenca. Hem parlat amb una d’elles: en Ricard i en Pathe.

 

En Pathe té 17 anys i va arribar a Catalunya fa aproximadament un any. Tan sols fa 3 mesos que s’ha instal·lat a Mataró, on viu compartint un pis assistit amb tres joves més. Abans, havia viscut a un centre per a menors a Manresa. “El meu poble al Senegal estava davant la platja, per això m’agrada molt viure a Mataró, a prop del mar.”, diu. El Ricard, en canvi, fa molts anys que viu a Mataró tot i que és d’Arenys de mar. Participa activament en diverses activitats d’associacions de la ciutat amb les que manté un gran vincle. En Pathe i en Ricard s’estan coneixent, fa just un mes que es van trobant setmanalment.

 

En aquestes trobades, en Pathe li ha explicat al Ricard com és el seu dia a dia: està estudiant pastisseria a Sant Vicens dels Horts i cada dia es desperta a les 5 h del matí per agafar el tren i anar a la formació. A les tardes, li agrada córrer per la platja de Mataró i quan pot, queda amb els seus amics de Manresa per jugar a futbol a prop de l’Hospitalet. Com que porta poc temps a la ciutat, encara no ha pogut conèixer gent de Mataró. “Quan em van parlar de tenir un referent aquí vaig pensar que seria positiu. M’agradaria conèixer molta gent d’aquí.”

 

En Ricard estava sensibilitzat amb els reptes del jovent extutelat quan, un tuit d’una persona de Mataró que explicava el projecte el va fer decidir i començar una relació de mentoria.

 

“Apuntar-me va ser la manera de deixar de veure la realitat del jovent des de darrere una tanca i plantejar-me aportar alguna cosa. Tothom necessita aquest acompanyament. Quan veus que aquests nois s’han desplaçat milers de quilòmetres de casa seva i venen a un país totalment nou… Així va ser com vaig decidir tirar endavant. Després d’un procés de selecció i formació, aquí estem, amb el Pathe.

Junts han compartit 3 tardes. El primer dia que es van conèixer el van dedicar a passejar i a presentar-se i donar-se a conèixer un a l’altre: van parlar de les famílies, del seu dia a dia, del que tenen en comú i dels seus interessos… Al Pathe, a més d’agradar-li els esports, li encanten els vaixells. Al Senegal va adquirir el diploma de mecànica de vaixells i treballava arreglant la mecànica dels motors. Per això el segon dia que es van trobar, van decidir anar al Port de Mataró a veure els vaixells i els tipus de motor de cada un. “en sap eh!” diu en Ricard.
El tercer dia, en Ricard va portar el Pathe al turó Onofre Arnau. Van pujar-hi a la tarda, i van poder veure la ciutat de Mataró des de dalt, en el moment de la posta de sol. Pel Pathe, en Ricard ja és el seu referent de la ciutat, i diu “Estic content. El Ricard és molt bo”.

 

Ara que ja es coneixen una mica més, la parella continuarà la seva relació incorporant-hi també els  objectius que es plantegen aconseguir junts. “Aviat ens toca fer el Pla de Treball amb la Bet, l’educadora del projecte, on posarem sobre la taula tot el que volem aconseguir aquest curs. Practicar l’idioma  probablement serà un dels objectius, però també d’altres com l’orientació formativa.” diu en Ricard. 

Al llarg dels deu mesos de relació als que s’han compromès, tots dos aniran mantenint trobades amb la Bet per tal de supervisar la seva relació i tot el que van assolint junts. A més, en Ricard participa una vegada al mes a les sessions de seguiment, on es troba amb la resta de referents de la ciutat que també han començat a conèixer-se amb un/a jove. 

En el procés de formació vaig guanyar la seguretat que necessitava, i ara aquests seguiments també m’ajuden molt. Sé que en qualsevol moment puc consultar i intercanviar informació amb el grup, ens donem suport. Això és un reforç que tenim al darrere com a Referents i penso que és molt important.

 

Avui, la parella protagonista d’aquest relat té la seva quarta trobada, i descobriran la història de Mataró, passejaran per la muralla i en Ricard portarà en Pathe a la seu de l’Agrupació excursionista de la qual forma part. La cinquena cita sembla que pot acabar amb un partit de pàdel, que guanyi el millor!