Educadores, psicòlogues, terapeutes i psiquiatres posen el focus en les causes conjunturals que afecten la salut mental del jovent migrat.

Sara Montesinos

El proper dia 10 d’octubre es commemora el Dia Mundial de la Salut Mental. Aquest any, malgrat la importància que el benestar emocional té a nivell global i transversal en la societat, han saltat les alarmes pel que fa al jovent. Si bé l’Organització Mundial de la Salut (OMS) anunciava que entre un 10 i un 20% dels adolescents experimenten trastorns mentals, la majoria d’ells es manifesten abans dels 14 anys i la pandèmia ha agreujat de forma exponencial aquesta situació. El passat mes de maig, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona assegurava haver observat un augment del 47% de pacients atesos a urgències per motius de salut mental, en comparació amb el mateix període del 2020.

Segons un estudi de la Vall d’Hebron, una quarta part dels joves que van a urgències per motius psiquiàtrics s’han autolesionat i segons el Codi de Risc del Suïcidi, el sistema de detecció de la Generalitat de Catalunya, els intents de suïcidi en adolescents han augmentat un 27% des de la pandèmia, arribant fins a més de 600 casos en joves de fins a 18 anys. Avui dia, els suïcidis són la primera causa de mort no natural entre joves de 16 a 35 anys, per sobre dels accidents de trànsit, una alarma social per a la qual ni les administracions ni les entitats no estan preparades per manca de recursos.

Entre moltes altres coses, la pandèmia i les expectatives de futur han agreujat aquesta situació entre el jovent, però què passa amb el jovent que ha migrat sol? L’estigma, el trauma i el tractament en salut mental i benestar emocional són els motius pels quals en aquest reportatge parlem amb professionals i no joves testimonis. Més enllà de les vivències, parlem d’un sistema que provoca patiment a les persones fins al desenvolupament de simptomatologia o transtorns. Educadores, psicoterapeutes, psicòlogues i psiquiatres parlen de les conseqüències directes del model d’acollida.

 

La Marina Nadal, la Mariona Sementé, la Bet Termes i l’Alicia Garcia són tècniques de Punt de Referència. Dues d’elles venen de formació en psicologia i acompanyen diversos dels joves que tenen vincle amb l’entitat. “Ansietat, depressió i estrés postraumàtic són les principals situacions que afrontem les treballadores en centres de menors”, diu la Bet compartint l’experiència de la seva antiga feina. Afegeix, però, que la manca de personal psicològic als mateixos centres, i al sistema en general, fa que hi hagi una molt baixa capacitat de diagnosi definitiva i per tant no hi ha una bona detecció per prevenció. 

 

 

“Més enllà de casos concrets, hi ha un malestar general”, diu la Mariona, “hi ha un malestar emocional perquè les condicions estructurals son les que son, amb necessitats bàsiques no cobertes i és impossible estar bé en aquestes situacions, a nivell de benestar emocional és molt complicat que aquests joves se sentin segurs i tranquils”. La Marina, que coincideix amb les seves companyes afegeix la dificultat de parlar sobre benestar emocional amb els joves, “és difícil que demanin ajuda per una cosa de la qual no en són conscients, no hi ha consciència de segons quins malestars o necessitats, això és el que s’enquista posteriorment”.

La Mariona explica que hi ha diversos factors estressants constants que se sumen al trajecte migratori que ja carreguen els joves, entre ells hi ha no entendre l’idioma, no tenir documentació o la pressió que tant les educadores com el sistema exerceixen sobre ells i elles. L’Alicia emfatitza en la necessitat urgent de resoldre els processos de regularització degut a l’impacte emocional que suposa en els joves i assegura que s’han trobat joves amb quadres depressius, desmotivacions i diverses dificultats, que amb la renovació de NIE han fet un canvi i una millora a nivell motivacional i d’estabilitat emocional. 

 

L’Àngels Guiolà és psicoterapèuta infantojuvenil de l’equip d’Exil, una ONG que treballa en l’atenció terapèutica medico-psico-social amb persones amb diversos tipus de trauma, entre ells, el projecte migratori. “Nosaltres no treballem amb diagnosis en salut mental, creiem que cal fer una valoració comprensiva del dolor de la persona que arriba, és important conèixer l’històric del jove”, assegura l’Àngels. Afegeix que hi ha diversos aspectes que cal tenir en compte, entre altres, el paradigma del trauma i l’impacte d’aquest en la persona, així com el vincle i aferrament amb les figures primàries en la infància.

“Ens trobem amb quadres depressius, quadres ansiosos i intents d’autolítics, això ens dóna respostes i sovint davant un quadre traumàtic ens cal farmacologia. Estem parlant de persones que han viscut l’horror, que han patit molt. Cal poder calmar aquest cervell”, explica l’Àngels. Hi ha símptomes rellevants com els descuits, el no recordar coses que han passat o les absències i altres respostes dissociatives com els brots psicòtics, que sorgeixen quan les persones han estat exposades situacions molt extremades que fan que el sistema nerviós es fragmenti. Tot i això, l’Àngels es reafirma en què les diagnosis amb canalla són injustes, “cal veure el global i comprendre què està passant per desenvolupar aquests símptomes o transtorns”, diu.

 

La Yolanda Osorio, psiquiatra i coordinadora d’ESMESS (Equip Salut Mental Sense Sostre) i del programa SATMI (atenció en salut mental per població migrada), assegura que per molts joves és molt difícil parlar de salut mental o de malaltia mental degut a l’estigma. 

L’experta en salut mental i processos migratoris obre també la porta a la reflexió sobre els codis que es fan servir en la nostra societat “és difícil fer diagnosis com a tal, els codis que utilitzem en psiquiatria són codis anglosaxons i per tant occidentals que no estan adaptats culturalment”,  i continua, “hi ha maneres d’expressar el malestar que no coincideixen amb altres persones, àrab, per exemple, no existeix el concepte de depressió”. Segons la Yolanda, és molt important aquesta entesa cultural i assegura que s’han fet intents de fer adaptacions dels codis, però alhora es demostra l’hegemonia del món occidental fins i tot per observar la complexitat de tractaments i cultures que no casen. “Cal entendre com podem ser respectuosos i com poder abordar el malestar en diferents situacions”, remarca.

També la Yolanda coincideix amb el mateix llistat de situacions amb què es troba; trastorns d’adaptació, d’estrès posttraumàtic, reaccions i brots psicòtics que poden desenvolupar esquizofrènies. “Hi ha quadres ansiosos i depressius que fan que els joves estiguin tristos, sense ganes o també a la defensiva, però amb els trastorns d’adaptació, posem l’etiqueta en ells mateios quan l’hauríem de posar fora”.

“Més que de patologia, ens agrada parlar de patiment, i aquest té a veure amb les situacions amb les quals els joves es troben”, explica la Yolanda, que recull moments de la història premigratòria, on hi trobem famílies molt riques a nivell afectiu però també d’altres molt desestructurades. Després, hi ha tot el propi projecte migratori que pot contenir situacions molt traumàtiques. Quan arriben aquí, després de tot, es troben en un centre, on no poden treballar, sense expectatives i sense futur. La patologia l’estem generant nosaltres”.

 

Una acollida real com a eina de prevenció

 

Les tècniques i expertes consultades coincideixen en què la situació social i burocràtica dels joves és, en gran part, la causant d’aquests efectes en la seva salut mental. És per això que proposen millores al sistema, entre d’altres, com la reducció de la precarització i rotació de professionals als centres d’acollida, com diu l’Alicia, fet que garantiria un més i millor treball terapèutic amb els joves, i afegeix que cal una perspectiva antirracista per l’abordatge professional dels casos. 

L’Àngels assegura que cal apostar per una formació en trauma de les professionals dels voltants dels joves per poder acompanyar aquests menors des del paradigma de la resiliència, a més de la necessitat d’una xarxa pública que pugui atendre els joves amb les seves especificitats.

Tant les tècniques com la Yolanda i l’Àngels coincideixen també en la necessitat urgent de facilitar la regularització de papers, asseguren que la incertesa genera molta impotència i frustració. “La documentació és la base, tot pot ser possible a partir d’aquí”, assegura la Marina, “és una trampa mortal”, afegeix l’Àngels.

La Yolanda va més enllà i assegura que sovint es posa el focus en la necessitat de més professionals però que en realitat s’ha de lluitar per canvis legislatius en relació a la llei d’estrangeria, l’accés a l’habitatge i sobretot la urgència de facilitar el permís de treball. “Diem que som un país d’acollida però no tenim eines d’accés a la formació ni a la feina, sostenim situacions molt precàries on no hi ha un plantejament més enllà. Quants d’aquests joves arriben a la universitat? Som nosaltres qui els encasillem amb els nostres prejudicis i no hi posem expectatives, els sostenim sense invertir en que siguin persones que puguin formar-se i integrar-se”, denuncia la Yolanda, “o posem el focus aquí o tot és molt complicat”.