• C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28  info@puntdereferencia.org
  • C/Sant Antoni Abat 10, 08001 Barcelona
  • 93 329 74 28

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit formatiu

El context del jovent tutelat i extutelat en relació a la formació

Els estudis científics reconeixen l’impacte positiu pel jovent tutelat i extutelat d’assolir nivells acadèmics post obligatoris per tal que es puguin emancipar amb garanties (Montserrat et al., 2012). El jovent tutelat i extutelat parteix d’un punt de partida desigual a l’hora d’afrontar la seva trajectòria formativa: el 52% dels menors sota tutela no acaben l’educació secundària obligatòria (ESO), un percentatge que triplica el que hi ha entre la població jove en general, que és del 15%. I només el 32% dels menors tutelats fan el curs que els correspon quan arriben als quinze anys, mentre que en el cas de la població general el percentatge és del 73,6% (Upsocial – Intress, 2015).

L’actual situació de confinament i incertesa que estem vivint dibuixa un futur en el qual les desigualtats socials i educatives s’accentuaran. Segons Bonal i González (2020) l’impacte del tancament escolar és desigual en una societat desigual, i evidencia que aquestes desigualtats socials i educatives tenen un caràcter acumulatiu. Segons un estudi de Save the Children (2020), el tancament de les escoles, la crisi econòmica o el propi confinament tenen efectes educatius clars, que no fan més que agreujar les diferències existents abans de la crisi.

 

La dificultat de continuar els estudis durant el confinament té conseqüències

La crisi sanitària que estem vivint ha aturat parcialment els estudis de gran part del jovent de Punt de Referència (un 75% està estudiant), i això es tradueix en la reducció d’oportunitats d’aprenentatges per a ells. Els nois i noies ens expliquen la incertesa amb la que estan vivint aquesta aturada: segueixen el curs en línia en condicions poc òptimes per accedir a les formacions i mantenir l’atenció necessària, i es troben amb poc suport per seguir els seus estudis; posant de relleu les desigualtats que provoca la bretxa digital i la bretxa d’activitats.

Segons l’estudi de Save the Children (2020), la vinculació emocional amb l’escola, el professat i la resta d’alumnat és un factor de protecció contra l’abandonament escolar. A més, la reducció del temps lectiu pot implicar una pèrdua de competències i coneixements similars a les que es produeixen durant les vacances d’estiu. La irrupció de les classes durant l’estiu ens porta al que s’anomena “oblit estiuenc”: aquests mesos creen diferències en els resultats de lectoescriptura i de matemàtiques, les criatures d’entorns socioeconòmics avantatjats milloren els resultats i les d’entorns desavantatjats empitjoren. En aquesta bretxa d’activitats s’hi sumaran els efectes de la reducció del temps lectiu a causa de la crisi del COVID 19.

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concreta i afectarà el jovent tutelat i extutelat en:

  • Bretxa digital, tant en accés com en ús: la majoria del jovent està seguint els estudis des de casa en línia, i aquesta dinàmica continuarà els mesos vinents i l’inici del curs que ve com a mínim, i bona part del jovent que acompanyem no té espais adequats per estudiar, poc acompanyament, accés a dispositius electrònics adequats, a internet dèbil i/o poca alfabetització digital.
  • Més dificultat d’accedir al mercat laboral: quasi la meitat del jovent que està estudiant estava pendent de realitzar una estada en pràctiques en una empresa. Davant la impossibilitat de realitzar-les i amb l’opció de la convalidació d’aquestes, el jovent perd l’oportunitat de sumar una experiència al seu currículum i de donar-se a conèixer a una empresa que els podria oferir una oferta laboral.
  • Bretxa d’activitats i desigualtats d’oportunitats d’enriquir les capacitats competencials: la interrupció de classes presencials genera una desconnexió i que el jovent disposi de molt de temps sense la rutina escolar i poques possibilitats de posar en joc competències transversals i menys oportunitats de practicar la llengua vehicular en contextos educatius.
  • Incertesa sobre la continuïtat dels estudis: un 42% del jovent participant de Punt que estudia té la voluntat d’accedir a altres estudis superiors als cursats el curs vinent, però viu amb estrès aquesta transició educativa per la incertesa de no saber com i quan es podrà realitzar.

 

La resiliència del jovent i les seves relacions de confiança els permeten agafar les regnes en moments adversos.

En Yassine ha compartit la càrrega de deures amb la seva educadora que l’ha animat i recordat l’esforç que ha fet aquest curs; l’Amina i la Maria han practicat el català, ja que sense l‘escola, la jove havia perdut oportunitat per fer-ho; l’Omar i la seva educadora han buscat quines opcions d’estudis té pel curs que ve; en Moha ha demanat suport a en Pau per resoldre problemes de matemàtiques; en Manuel comparteix les inquietuds sobre si es tornarà a l’escola presencialment amb la Carmen. Així és com el jovent que acompanyem des de Punt de Referència està posant en marxa tots els seus recursos personals per fer front a aquesta situació, per aprofitar aquest temps, aprendre i aprovar el curs.

Aquests dies Punt de Referència hem dut a terme accions per reduir la bretxa digital del jovent, proveint-los de dispositius electrònics i millores d’accés a la xarxa; així com també accions per reduir la manca d’activitats i l’abandonament escolar i de les trajectòries educatives. Per dur a terme aquesta darrera desigualtat són claus el suport a l’estudi i els vincles afectius amb les seves figures de referència i persones mentores.

 

La interacció que es dona a través d’aquests vincles i els espais que es creen permet:

  • Reforçar l’autoimatge i l’autoconfiança. Com em veuen les altres persones? Què pensa de mi el meu / la meva referent? El que em digui sobre mi configurarà finalment la meva manera de pensar i actuar. Parlem de l’ efecte Pigmalió, aquell que fa que el reconeixement de les altres persones sobre les potencialitats de cada jove tingui conseqüències positives per a la seva autoconfiança i percepció de les pròpies habilitats.
  • Que creguin en el jovent és clau per trencar el cercle de l’autopercepció negativa que puguin tenir. Portat a l’àmbit dels estudis, la presència de les persones que fan un retorn positiu els permet passar de dir “he aprovat per xiripa” a “he aprovat perquè sóc capaç de fer-ho”.
  • Incrementar i alimentar la motivació vers els estudis. Els processos d’aprenentatge parteixen dels reptes cognitius, reptes que poden ser majors o menors en funció punt de partida i desigualtats socials des d’on els afrontem. Sostenir i promoure l’aprenentatge pot ser per al jovent una meta tan aclaparadora que els paralitzi. Per fer el repte més assoblible, sovint, cal una persona amb qui recolzar-se i que t’ajudi a trobar els teus propis mecanismes per mantenir la motivació en els estudis; a replantejar reptes, a fer-te veure que és una carrera de fons que requereix esforços i pauses per respirar, que t’animi quan ho veus tot negre…
  • Ser espai de recolzament de les vivències d’inestabilitat, estrès i ansietat, que puguin estar vivint. L’estat emocional del jovent influeix directament en la seva capacitat de concentració i motivació cap a l’aprenentatge; així com en la capacitat d’incorporar noves competències acadèmiques.
  • Millorar l’autoconeixement i el coneixement de les possibilitats del sistema educatiu en cada moment; a través de les converses i trobades de mentoria i del suport socioeducatiu.
  • Aprofundir en estratègies d’autoregulació i organització: obtenir suport en l’estudi establint estratègies i tècniques d’estudi que permetin l’estructuració i la planificació per l’aprenentatge significatiu dels continguts i competències que comporten cada trajectòria educativa escollida.

Tots aquests factors de suport i enfortiment de les competències emocionals, socials i organitzatives són sovint la part invisible de l’iceberg de les desigualtat educatives, ja que no són visibles i tenen una alta contribució en com serà l’adhesió educativa, la capacitat cognitiva relacionada amb l’aprenentatge de noves competències, i les transicions entre estudis; tots ells elements clau en l’èxit educatiu del jovent (Albaigés et al., 2012).

Per tal que el potencial del jovent i els suports dels vincles que construeixen siguin significatius per la seva emancipació cal que s’estableixin, també, polítiques que garanteixin el dret a l‘educació del jovent tutelat i extutelat, tant d’accés com de possibilitats per fer un procés d’aprenentatge complet reduint la bretxa digital i d’activitats.

 

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Alba Pi, tècnica del projecte Atenea

 

Referències bibliogràfiques:

· ALBAIGÉS BLASI, BERNAT, I FERRER-ESTEBAN, GERARD (2012), “L’èxit educatiu a Catalunya. Indicadors dels sistemes educatius. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011”, Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
· BONAL, XAVIER I GONZÁLEZ, SHELIA (2020), “Quan el desavantatge s’acumula: confinament, aprenentatge i desigualtats”. El Crític. Consultats des de: https://www.elcritic.cat/opinio/quan-el-desavantatge-sacumula-confinament-aprenentatge-i-desigualtats-56615
· MONTSERRAT BOADA, CARME, I CASAS AZNAR (2010), “Educación y jóvenes ex-tutelados: revisión de la literatura científica española”. Educación XXI, 13, p. 117- 138.
· MONTSERRAT BOADA, CARME, CASAS AZNAR, FERRAN, MALO CERRATO, SARA, I BERTRAN CAMATS, IRMA (2012), “Els itineraris educatius dels joves extutelats Catalunya”. Col·lecció Infància i adolescència, 6. Departament de Benestar Social i Família.
· SAVE THE CHILDREN (2020) “Covid 19: Cerrar la brecha: Impacto educativo y propuestas de equidad para la desescalada”. Consultat des de: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-05/COVID19Cerrarlabrecha.pdf
· UPSOCIAL (2015) “El El reto de ampliar las oportunidades de la infancia tutelada”. Consultat des de: https://upsocial.org/es/noticia/el-reto-de-ampliar-las-oportunidades-de-la-infancia-tutelada