Descobrim el relat col·lectiu darrere de l’exposició del GR16-18
Aviat tindrem l’oportunitat de veure, mitjançant una exposició fotogràfica, una part del que ha estat el projecte GR16-18. El primer projecte de mentoria que compta amb jovent de 16 a 18 anys que està acollit en recursos residencials del sistema de protecció de menors i els seus respectius mentors/es han convertit la inauguració de la seva exposició fotogràfica en una cita imprescindible per apropar-nos una mica més a la seva situació, els seus pensaments i la seva mirada.
Voleu conèixer-los? El dia 11 de juny ens trobem a la inaguració!
Després de 9 mesos de durada del projecte és el moment de valorar com el grup de joves ha pogut evolucionar de forma col·lectiva i individual. La pròpia exposició fotogràfica permetrà entendre el procés que totes les persones del grup han viscut durant aquest temps i hi podrem llegir també les reflexions que comparteixen sobre el seu futur. El dia 11 podrem doncs veure una selecció de les fotografies, escollides pels nois i noies i reflexions plasmades en textos també creats per a elles i ells. Tot això, al voltant d’un títol que ens parla molt del grup: Mirades de Futur.
La Marta, la persona que coordina el projecte ens explica que un dels sentiments més compartits entre els nois i noies són la barreja de la il·lusió per encarar els 18 anys i l’angoixa i incertesa que els genera el mateix moment. Aquest punt d’inflexió ha marcat de forma important la temàtica escollida pel grup. En el procés de construcció de l’exposició han parlat de la rapidesa del pas del temps i de la necessitat d’haver de prendre decisions rellevants que marcaran el seu camí. Tot i això, no deixen de somiar amb allò que els agradaria i això els fa moure’s, imaginar-se i tirar endavant.
Mirades de futur recull les pors, expectatives i somnis que comparteixen com a col·lectiu. Per a donar un missatge representatiu del seu context i dirigit d’una forma clara, han trobat una història que serveix de fil conductor. Les persones que vegin l’exposició veuran una evolució en l’itinerari de fotografies exposat, que explica la importància que per a ells i elles té la xarxa de suport, les amistats, la família, i persones referents per a poder tirar endavant.
Revelem una petita part d’un dels textos que trobarem a l’exposició: “Si no trobem un sentit que ens faci moure sentirem que ens arrestrem cap al no-res. Hauríem doncs, de pensar on volem arribar, perquè hauria de ser aquell lloc, i sobretot, amb qui volem anar agafats de les mans en aquest trajecte. ”
La força del grup i la incidència del procés de creació col·lectiva en la persona
Un dels potencials del projecte GR16-18 és que els joves prenen consciència del seu procés personal però també viuen a través del grup. Des del mes d’octubre fins ara el grup ha realitzat activitats fotogràfiques, han expressat emocions i finalment han creat un vincle entre mentors i no mentors que ha permès construir un relat conjunt. Aquesta complicitat ha convertit el grup en un bon equip.
Si a aquest vincle hi sumem les aportacions de les activitats fotogràfiques i les diverses fases de treball col·lectiu del projecte, els resultats són molt positius també en aspectes com la millora de les habilitats comunicatives, la seguretat d’expressar-se i el coneixement de l’entorn.
Esperem haver-vos animat a conèixer amb més profunditat un projecte que combina la riquesa de comptar amb la diversitat de persones i el treball col·lectiu: el GR 16-18.