Joves i grans fan pinya per Sant Jordi

Que cap persona gran es quedi sense llibre ni rosa. Aquest era l’objectiu de l’entitat Amics de la Gent Gran pel dia de Sant Jordi, i que va mobilitzar i sumar els i les joves del projecte MentorHabilitats.

En aquestes alçades del curs les relacions en el grup i de les parelles de mentoria del projecte MentorHabilitats es troben consolidades, i van decidir realitzar juntes un servei solidari per a la gent gran, que a la vegada els permeti posar en valor les competències apreses durant el curs. Per aquest motiu, els joves havien dedicat les darreres sessions d’activitats grupals del projecte a informar-se i treballar en com podien implicar-se en acompanyar altres persones per un dia tan especial com el de Sant Jordi.

Acompanyats per l’Alba, coordinadora del projecte, van decidir posar-se en contacte amb els Amics de la Gent Gran. La Fundació els va dedicar una sessió a explicar-los quines són les persones grans a qui acompanyen i la situació de soledat amb la qual viuen. La decisió del grup de MentorHabilitats va ser implicar a altres joves i mentors de Punt per donar-li la volta a aquesta situació durant el dia de Sant Jordi, una iniciativa de col·laboració que Amics de la Gent Gran va acollir molt positivament des de l’inici). A partir d’aquí les següents trobades del grup van comptar amb la participació activa dels joves que van estar preparant la xerrada informativa que animaria a participar a altres persones de Punt, i finalment assignar les parelles amb cada persona gran.

 

      

      

      

En el transcurs del 23 d’abril tan joves com mentores van posar en pràctica tot el que havien estat preparant. Es trobaven a la parada dels Amics de la Gent Gran i allà recollien una rosa i un llibre que volguessin regalar a la persona gran. Després anaven juntes cap a casa d’aquesta persona per entregar-li la rosa i el llibre i compartir una estona amb ell/a.

      

 

Cada una de les 14 parelles que va participar va trobar-se fent una visita a casa d’una persona gran. Totes elles van quedar molt satisfetes de l’experiència viscuda, com la mentora Marina, que hi ha posat paraules:

La trobada amb l’Anna Maria va ser molt bonica. La dona estava absolutament agraïda i ens va donar les gràcies mil vegades, no només a nosaltres, sinó a tota l’organització. També ens va demanar que li dedicàrem el llibre i l’Hicham i jo ho vam signar. Per cert, encert total el llibre il·lustrat sobre Barcelona. Vam llegir-ho amb ella i estava encantada: reconeixia els llocs i li agradava recordar-los. Va ser molt colpidor perquè que li recordava al seu marit, que era dibuixant, i en un moment es va posar a plorar. Ja et pots imaginar que vaig haver d’aguantar-me les ganes de plorar també, però va ser només una estoneta i vam poder llegir amb ella el llibre sencer. L’Hisham també va percebre lo agraïda que estava la dona i la il·lusió que li va fer el llibre. Gràcies a aquesta iniciativa, tres persones de generacions ben diferents vam compartir un bonic passeig literari pels racons de Barcelona.

Tinc una bona notícia

Ya tengo lo que quería: un trabajo y una casa para descansar y mantenerme de pie. Espero algún día de fiesta subir a pasar un día en Barcelona“. Fa dues setmanes un jove  escrivia aquestes paraules a la Núria, l’educadora que el va acompanyar en el seu pas pel projecte Referents ara fa dos anys.

Les bones notícies com aquesta no tenen preu. Quan els i les joves ens venen a explicar els seus èxits, a Punt estem de celebració. Poder acompanyar-los des del voluntariat o des d’un rol professional ens permet posar-nos en la seva pell i ens  ensenya que (tenint en compte també la motxilla d’experiències viscudes per a cada un/ d’ells/es) tan les petites com les grans alegries sumen en  la construcció del futur dels i les joves. Amb una edat que ronda els 18 anys el seu estat d’ànim depèn massa sovint de les oportunitats que se’ls donen per aconseguir iniciar-se a la vida adulta amb garanties de poder establir-se a una ciutat, trobar un lloc de treball, un habitatge i una estabilitat emocional.
En aquest article volem compartir tot el que hi ha darrere d’aquestes bones notícies.

Molt més que aconseguir el passaport

Fa dues setmanes rebíem una visita d’ un jove emocionat i eufòric perquè després de 6 anys d’esforç ha aconseguit obtenir el passaport. Per a ell el procés ha significat molt més que tenir l’opció de viatjar, ha comportat retrobar la seva família de qui no tenia notícies des que van viure en el context d’un desastre natural.

Objectiu: el contracte laboral d’un any

Per al jovent d’origen migrant poder aconseguir els permisos de residència i de treball passen per haver de signar una oferta de treball d’un any de durada. Un repte difícil d’aconseguir i que compartim amb els nostres joves. Aquesta setmana estem contentes, un jove que viu a un dels pisos assistits ha aconseguit una oferta a través de la xarxa de persones que ha anat consolidant al seu voltant. Tot un èxit que li permetrà establir-se almenys durant un any!

Aprovar un examen

Una noia del projecte Acull cada vegada que aprova un examen escriu un missatge a la seva educadora de referència. El seu somni és ser odontòloga, tenir una professió reconeguda i ingressos suficients per enviar a la seva família, que viu una complicada situació pel context de guerra del seu país. L’èxit en els estudis és una de les alegries compartides per a molts joves, ja que és una branca clau per la construcció del seu futur formatiu i laboral.