Als carrers de ciutats i pobles ja pengen llums de Nadal. N’hi ha que fins i tot ja han sortit per la muntanya a la cerca d’un tió i les botigues i els centres comercials ja han estat envaïts per un color vermellós que il·lusiona i aclapara a parts iguals. Els calendaris familiars s’han activat i desenes de milers de persones fan plans per als darrers dies de desembre i els primers de gener. Tot i això, desenes de milers de persones de casa nostra tenen altres dates assenyalades per celebrar, per trobar-se, per fer i rebre regals. Entre elles hi trobem l’Eid, una festivitat que se celebra dues vegades l’any en diferents dates segons caigui el Ramadà, separades entre elles per dos mesos i deu dies.

La primera data de l’Eid és una tradició musulmana que se celebra quan acaba el Ramadà i que consisteix a trobar-se amb la família durant tres dies festius i es fan diverses activitats a pobles i viles amb la canalla. La segona data, passats dos mesos i deu dies, consisteix en grans àpats amb la família en els quals es menja carn, el que nosaltres coneixem com la festa del xai. Socialment, totes dues dates suposen un important retrobament familiar, fet que implica molts retorns al país d’origen de persones que han migrat. Les noves tecnologies, però, han facilitat que en cas de no poder viatjar, per la situació burocràtica, econòmica o de pandèmia, es puguin donar llargues videotrucades per celebrar aquestes dates des de la distància.

 

Per tot això, aquest mes de desembre hem volgut parlar de tornar a casa, sigui per l’Eid o per Nadal, tornar a casa és sempre un moment important, tendre i difícil alhora. Aquest any, però, ha estat el primer que molts dels joves que van migrar sols pels volts de 2018, han pogut reunir les condicions necessàries per visitar la família després de tants anys. Com han estat aquests viatges?

 

En Said va néixer a Larache, al Marroc, és el petit de quatre germans i va arribar a l’Estat Espanyol l’any 2018 quan tenia 16 anys. Un mes després, havent passat per un centre de menors a Arcos de la Frontera, es trasllada a Catalunya i entra a viure a un centre de Martorell. L’any 2019 va acabar els seus estudis de neteja i ara, amb 20 anys, viu en un pis de Santa Coloma.

 

 

Tres anys després d’haver arribat a Catalunya, el passat mes de juny, va poder visitar la seva família al país d’origen. “Ha anat molt bé”, diu en Said, “però la tornada aquí altra vegada és molt difícil, m’hi hauria quedat més dies, però només tenia un mes de vacances”. En Said explica que hi va anar de sorpresa, i que quan la seva mare el va veure, no entenia res i va arrencar a plorar. Han estat tres anys sense veure la família, però han seguit en contacte de forma constant, en Said explica que tots ells van estar molt contents quan va aconseguir els papers. “Els explico que la vida aquí no és fàcil, jo no hi he pogut anar abans perquè tenia els papers caducats, després no tenia diners i ara em toca esperar tenir vacances”.

 

 

“Jo sempre els hi vaig dir que volia marxar de Marroc”, diu la Zineb, “a mi m’agrada explicar-ho tot a la meva família, però si no els hagués semblat bé ho hauria fet igual”. La Zineb acaba de fer els 18 anys i viu amb una senyora al Guinardó, estudia per ser cambrera i també fa classes de català i batucada. L’any 2019 va marxar a Melilla des de Nador, la ciutat on vivia, i va entrar a un centre de menors. Després d’aconseguir la residència va volar cap a Madrid i d’allà a Barcelona.

La Zineb prepara el seu viatge a Marroc, on volarà el dia 16 de desembre. Hi viatjarà amb l’Anna, “aquest viatge és un regal de l’Anna, una amiga i una germana que tinc des que ens vam conèixer a Melilla”, explica. Viatjaran fins a Fez, on la seva mare vindrà a veure-la i d’allà aniran cap a Nador a veure el seu pare, les seves quatre germanes i el seu germà, tots més grans que ella, també vol visitar els nebots. “Estic una mica nerviosa, però tinc moltes ganes de veure la meva mare”, diu la Zineb, que no havia pogut visitar la família fins ara perquè no tenia papers i era menor d’edat.

 

L’Adama va arribar a Tarifa després d’un llarg trajecte des de Sokono, Senegal, d’on va sortir a principis de 2017. Dotze mesos després, durant els quals no va poder tenir contacte amb els seus pares, va fer una trucada que va sorprendre tota la família. En arribar a Catalunya va viure en un centre al Paral·lel de Barcelona fins que va obtenir una plaça en un pis per a joves a Santa Coloma. En acabar els seus estudis d’electricitat i fontaneria va trobar feina fent manteniment en una residència de gent gran a Horta.

 El passat mes d’agost va poder viatjar a Sokono, el seu poble d’origen, al sud de Dakar i al nord de Casamance. Al poble hi viuen els seus pares amb els seus tres germans petits. “El viatge ha passat molt de pressa, però ha estat molt divertit i m’ha fet molt feliç”. Tot i que la seva família li pregunta per Europa, l’Adama té clar que no vol que els seus germans passin pel que ell ha hagut de passar. Malgrat tot, ell és el germà gran i assegura que això és una gran responsabilitat “he d’ajudar”, diu.

 

foto: l’Adama al llac Barakudas, aquest estiu.

 

 

Tots tres coincideixen en la intenció de visitar la família un cop l’any, en Said i l’Adama voldrien fer-ho coincidir amb l’Eid tot i que saben que no és fàcil. “Cal mirar els bitllets molt abans perquè siguin barats”, diu l’Adama,  “quan no tens feina no tens diners per anar-hi i quan trobes feina no tens els dies, és difícil trobar el moment”, afegeix en Said.

 

La pandèmia, factor de distanciament de les famílies

Tant a l’Adama, com en Said i la Zineb, la pandèmia ha fet que triguessin encara més temps en poder retrobar-se amb les seves famílies. Generalment, la crisi sanitària ha alentit els processos de regularització i també ha suposat dificultats en la cerca de feina, necessària per poder costejar el viatge en qüestió. En el cas de la Zineb, però, la Covid-19 va suposar el tancament de fronteres entre l’Estat Espanyol i Marroc per via terrestre, que va provocar el tancament de Beni Enzar, el pas entre Nador i Melilla. Malgrat la dificultat d’entrar a l’Estat Espanyol, els ciutadans i ciutadanes residents a Nador poden accedir a la ciutat de Melilla durant el dia, sense permís de pernoctar. És per això que, de tant en tant, la Zineb rebia visites de la seva mare mentre ella era a Melilla, el tancament, però, les va separar des del març de 2020.

L’Adama preveia visitar la família l’any 2019, però just va aconseguir una feina i va haver de posposar-ho. Mesos després, la pandèmia va aturar qualsevol possibilitat de viatjar al Senegal. A finals de juliol de 2021, justament per l’Eid, va tornar-ho a intentar, però dies abans va contagiar-se de la Covid-19 i va haver de deixar el viatge fins a acabar la quarentena.