Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit economia i habitatge

/a

El mercat laboral

Les dificultats d’accés a un habitatge assequible, la precarització del mercat laboral, els obstacles administratius de la mà de la Llei d’estrangeria o l’exclusió social enquistada comporten que, cada dia, siguin més les persones que es veuen abocades a viure al carrer o en infrahabitatges (Sales, 2019).

Dins d’aquest escenari, ara hi sumem un nou convidat: el COVID-19 i totes aquelles crisis socials que arrossegarà al seu pas; tots aquells factors que dificulten, també, el camí del jovent tutelat i extutelat per a la consecució i construcció del seu projecte d’emancipació.

Gràfics amb números vermells, fletxes que il·lustren caigudes i altres indicadors visuals parlen de la paralització i davallada econòmica que estem vivint aquestes setmanes, en un context de partida ja socialment i econòmicament fracturat per una desigualtat que va en augment. A Catalunya, un 12,2% de les persones que treballen són pobres i el 87,1% dels nous contractes són temporals (INSOCAT, 2019). Tenir un treball remunerat, per tant, no és garantia per sortir-se’n, i no parlem de no tenir-ne: les dades de l’atur s’estan engreixant amb força aquestes setmanes. Per últim hi ha aquelles persones amb una situació administrativa irregular que no disposen del permís de treball. Aquestes  tenen encara més dificultats per accedir al mercat laboral, són persones abocades a un cicle que només acaba quan apareixen oportunitats.

 

L’accés a l’habitatge

Un cicle també difícil d’evitar ve provocat per l’inaccessibilitat de l’accés a un habitatge. Per una banda, des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que  ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3% són menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017).

Les dades són alarmants. Ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Després del primer mes de confinament, sabem que el jovent que acompanyem i viu en projectes d’habitatge social ha mantingut els ingressos i la situació d’habitatge gràcies al suport de les entitats. Però, d’altra banda, aquells que ja han iniciat la seva emancipació per compte propi, han vist clarament disminuïts els seus ingressos degut als canvis i la precarització en l’àmbit laboral així com, també, el jovent que està pendent de finalitzar la seva estada en centres o en pisos assistits i que ha d’afrontar l’emancipació per compte propi, veu que la incertesa sobre el futur es fa més gran. En aquests casos, l’estabilitat i viabilitat de la seva trajectòria d’emancipació s’està veient afectada, augmentant la seva vulnerabilitat social. Tots aquests casos representen un terç del jovent que participa a Punt.

 

Les conseqüències per al jovent tutelat i extutelat

  • El trencament de la trajectòria iniciada. Quan el dret a l’habitatge no està garantit, les energies, les estratègies i les accions s’orienten principalment a poder estabilitzar, dins de l’emergència, a la situació d’habitatge del/la jove, ja que sense un espai on descansar i sentir-se segura és difícil afrontar altres reptes de l’emancipació amb garanties. Tot i això, sovint fan un esforç i fa front a processos formatius o d’inserció laboral mentre la situació d’habitatge és incerta.
  • L’augment del risc de situacions de sensellarisme es veu agreujada per la dificultat de l’accés a l’habitatge, els preus del lloguer i, en alguns casos, pel racisme present a la nostra societat, i també per la inestabilitat o disminució d’ingressos econòmics actuals. “El sensellarisme durant la joventut pot suposar el trencament de la transició cap a l’adultesa i de la construcció del projecte vital propi, i és especialment important prevenir-lo i intervenir-hi per evitar-ne la cronificació” (De Inés i altres, 2019:5).
  • L’augment de malestars psicosocials. Diversos estudis (De Inés i altres, 2019) mostren com la desigualtat estructural d’accés a l’habitatge i a ingressos estables facilita el desenvolupament o cronificació de malestars psicosocials i problemes de salut mental; com estats depressius, d’ansietat, consum de substàncies i afectacions al desenvolupament cognitiu. A aquests factors es suma el ritme i exigències del context a afrontar per recuperar l’estabilitat en la trajectòria d’emancipació i la frustració que pot generar la precarietat de les oportunitats plantejades. Sabem que la salut emocional i mental no és només un fenomen individual sinó també sociopolític; formar part de la comunitat i contribuir-hi des esdevé un factor essencial. Tenir una llar no és un luxe, és un dret fonamental. És tenir un refugi on poder descansar, on poder cuidar-se i millorar la salut, on sentir-se segura i part de la comunitat. Com afirma el propi jovent, el manteniment i creació de vincles afectius i socials creats en espais de proximitat i seguretat són un factor de protecció (De Inés i altres, 2019). Un espai  base que permet afrontar reptes.

 

A Punt de Referència acompanyem al jovent buscant el factor de protecció a partir del vincle afectiu; fomentant el reconeixement, el sentiment de pertinença, els llaços que construeixen xarxa de suport o que són font de benestar personal i obertura de noves oportunitats.  Tanmateix, és imprescindible que això estigui acompanyat d’un avenç en les polítiques per fer front a les situacions de sensellarisme, atenent la diversitat de les problemàtiques i les necessitats i apostant per la promoció de l’accés a un lloguer d’habitatge assequible i social. En el cas del jovent migrant, cal que des de l’Administració s’aposti per a la seva regularització administrativa per un sentit humanitari i no com a eina d’instrumentalització segons les necessitats del mercat. Donant aquest pas, moltes persones podrien tenir una feina i un habitatge per a seguir caminant amb garanties cap a l’emancipació.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Marta Roda, tècnica del projecte GR16-18

Referències bibliogràfiques

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Carrer de Consell de Cent, 445.
Escala A. Entresol, 08013. Barcelona
93 329 74 27
info@puntdereferencia.org

Ajuda’ns a acompanyar les vides del jovent sense xarxa de suport.
FES-TE’N SOCI

Avís legal

Política de privacitat

Política de galetes