Els dies 14, 15 i 16 de març, part de l’equip de Punt (l’Alba, la Marta Roda i la Núria) han viatjat cap a Berlín per assistir al European Mentoring Summit 2018, amb els objectius d’aprofundir en l’aprenentatge de la mentoria, el mètode que utilitzem per acompanyar el jovent en la majoria de projectes de Punt de Referència, i per a presentar el projecte GR 16-18, que compta amb l’art de la fotografia per treballar amb el jovent.

Al tornar, les tècniques ens han explicat l’experiència. Han estat dos dies intensos en els que han pogut assistir a xerrades amb professionals de la talla de Jean Rhodes, Clara Perón o Maurice Crul, en les que (sempre amb la mentoria com a tema central) han tractat temes com la valoració de la qualitat de les relacions de mentoria, eines per acompanyar millor tant a persones mentores com mentorades, com treballar el potencial dels mentors i mentores naturals del nostre jovent o com enfocar la mentoria quan es treballa amb persones refugiades.

Així com aquestes xerrades van tenir lloc el dijous, el divendres era el dia dels tallers.
Punt de Referència va presentar el nou projecte GR16-18 en aquest format de taller. L’objectiu del taller era aprofundir en la metodologia de la mentoria grupal i en l’ús del llenguatge artístic com a mitjà d’apoderament i d’expressió.

A través de dinàmiques participatives i vivencials, les persones assistents van poder apropar-se a la realitat del jovent a qui s’adreça el projecte i van poder explorar el gran ventall de possibilitats que ofereix la mentoria grupal i la fotografia.

L’European Mentoring Summit ha donat espai per a la reflexió al voltant de la mentoria, i ha permès compartir projectes, inquietuds i coneixements amb altres professionals europeus.

Venint d’haver tancat el 2016 amb xifres negatives, que ens van preocupar força, l’any 2017 ha estat un any marcat per un important creixement econòmic: el pressupost global de l’entitat ha augmentat un 35% 

Ja us podem avançar a grans trets les xifres de l’any 2017, tot i que ens agradarà compartir-les quan tinguem els comptes auditats en detall.

Fons privats

Un 23,59% del pressupost de l’entitat el cobrim amb recursos que ens arriben d’empreses o fundacions privades.

Fons propis

Pel que fa a fons propis, en els quals comptem les quotes de socis, donacions puntuals i prestacions de serveis, ha estat un dels àmbits en els que hem crescut, principalment per l’acord amb la Coordinadora de Mentoria Social, que ha finançat els dos primers grups del projecte pilot mentorHabilitats, estrenat l’any passat juntament amb el projecte GR16-18.

Fons públics

Les subvencions públiques que hem rebut han cobert el 57,51% de les despeses de l’entitat. Una part del creixement és degut al fet que tant l’Ajuntament de Barcelona com la Generalitat de Catalunya ens han atorgat més ajuts, tant directament pels nous projectes, com mitjançant la subvenció de nous contractes laborals. Així hem accedit a noves línies de finançament pels projectes, tot i que ambdós finançadors ens van ocasionar dificultats de tresoreria en endarrerir els pagaments als mesos de novembre – gener 2018. Resten encara alguns serrells per cobrar, corresponents a l’any 2016, que confiem puguem rebre aviat.

 

Aquests recursos els hem aplicat de la següent manera

Aquest 2017 hi ha hagut un augment en les  despeses de gestió (25,01%) per la incorporació durant 6 mesos d’una persona dediaada a la captació de fons, un reforç que ha tingut impacte en els resultats, com s’ha pogut observar a l’apartat referent al ingressos. 

En canvi, la despesa en comunicació i difusió ha estat més baixa del previst, pel fet de no poder aprofitar l’ajut a la contractació rebut ja que la persona seleccionada va deixar l’entitat a finals 2016, i fins al desembre 2017 no vàrem poder incorporar-ne una altra.

La major part de les despeses, quasi el 72%, les destinem de manera directa als projectes d’atenció al jovent en risc d’exclusió social, la nostra missió.

Durant l’any 2017, l’entitat ha atès un total de 171 joves que s’hi han posat en contacte.
D’aquest gruix de joves, la majoria han participat als projectes de Punt, i d’altres tenien necessitats, de manera que han estat derivats a altres entitats, a través del servei de primeres acollides.

Voleu saber algunes dades que les representen a totes elles?

Sobre aquest gràfic s’extreu el fet que ens contacten més nois que noies, un fet que l’entitat està treballant per tal de fer front a les necessitats dels dos gèneres per igual, i poder oferir acompanyament fent especial atenció al fet de treballar per acostar-nos a totes elles.

L’experiència d’acompanyament al jovent ens diu que la trajectòria de les noies és molt diferent a la dels nois, per aquest motiu ens trobem en un moment de plantejar noves fórmules per atendre les seves necessitats.

Pel que fa a l’edat, aquest 2017 s’ha iniciat el projecte GR 16-18, que ha permès treballar amb joves de 16 a 18 anys (encara tutelats). El gran gruix d’edat del jovent que ens contacta és de 17 a 19 anys, doncs la majoria d’edat significa el fi de la tutela del jovent, l’edat que més els preocupa.

Un 60% del jovent que arriba a Punt de Referència són originaris de Marroc, una xifra que es desmarca molt de les arribades de joves d’altres països (Espanya el segueix amb un 12,75%).

 

El gran gruix del jovent (58,4%) està estudiant, seguit d’un 26,20% dels joves que no estudia ni treballa. Per a molts dels joves obtenir el permís de treball és un procés molt lent i sense garanties, de manera que obtenir una feina és un objectiu que els queda lluny. Tot i això, les dades demostren que quasi un 15% del jovent està treballant, i alguns d’ells ho combinen amb la formació acadèmica.

El jovent moltes vegades no té una documentació que els identifiqui (28,37%), fet que els complica notablement la inclusió social plena. Alguns dels joves no tenen un document on reculli la seva edat, una primera barrera per als menors per accedir a un centre.
Però això no és tot, tant menors com majors d’edat han de seguir un llarg procés (es pot allargar fins a 5 anys) per tal d’aconseguir el permís de residència i el permís de treball. Acabar aconseguint el DNI dependrà del temps que portin al país, dels anys que han estat tutelats i de l’èxit en trobar una oferta de feina estable, i del fet que l’administració no els denegui els permisos sol·licitats.
A Punt de Referència els acompanyem en aquest llarg procés per tal que tinguin una trajectòria d’èxit.

El projecte de Pisos assistits procura habitatge i mentoria per al jovent que als 18 anys necessita l’estabilitat d’una llar. 
Fins a dia d’avui, a Punt de Referència ha tingut dos pisos disponibles per als joves: el Trampolí, a Hostafrancs, i el Pas, a Poblenou, amb una capacitat per acollir tres persones cada un d’ells. 
Aquest any hem ampliat el projecte, doncs disposem d’un tercer pis (encara sense nom), a Cornellà, que disposa d’habitacions per a 4 joves més. En total, al projecte de Pisos assistits hi podrem tenir fins a 11 joves.

Reforcem el projecte amb més habitatge i més seguiment tècnic
El fet d’obrir un nou pis a Cornellà i passar de tenir 2 a 3 pisos, significa engegar un nou habitatge que donarà cobertura a quatre joves més, fet que requereix un reforç també de l’equip que els dóna acompanyament professional. Per aquest motiu, el desembre vam donar la benvinguda a la Marta Alfonso, la nova tècnica que, juntament amb la Tere, s’encarrega de fer el seguiment del trajecte d’aquests joves i l’acompanyament en el seus reptes del dia a dia.

A partir dels relats de les visites que la Tere i la Marta, a Punt de Referència tenim el plaer d’anar coneixent les vides d’en Max, l’Imad, en Kilian, en Jahedur, en Riki, l’Abde i en Dominik. Les incorporacions més recents a Pisos són les de l’Abde al pis de Poblenou i en Dominik, que va entrar el 8 de gener i estrena el pis de Cornellà. També ens han confirmat l’entrada (el dia 5 de febrer) d’un nou jove al pis de Cornellà, l’Abdel.

 

 

 

En Max, l’Imad i en Jahedur són els joves que porten més temps al projecte, amb un itinerari de més de dos anys als pisos de Punt. En ells s’han observat evolucions importants i positives: tant a nivell d’autonomia, de maduresa i de responsabilitat, com en el treball de les emocions i la capacitat de presa de decisions i de concreció del seu projecte vital.

Jove, tenim una llar per a  tu
L’Àrea de Suport al jove tutelat i extutelat (ASJTET, unitat de la DGAIA) és l’organisme que s’encarrega de les derivacions dels joves que participen al nostre projecte de pisos assistits. Ben aviat es preveu que podrem atendre al màxim de joves que ens permeten els habitatges, en els que, per ara, tenim 2 places lliures.

El 2017 ens ha deixat meravelles com aquesta: un innovador projecte en el qual la fotografia funciona com a eina de treball per a la mentoria amb joves tutelats.

 

El GR 16-18 suposa innovació en tots els sentits

Un nou projecte per a un nou públic. Punt de Referència va detectar la necessitat que el jovent tutelat pugui treballar la seva emancipació amb més anticipació, i es va plantejar el repte de ser el seu punt de Referència  per quan puguin necessitar-lo.

Fotografia + mentoria grupal: la innovació també arriba en el format del projecte. Doncs és el primer projecte de Punt que treballa la mentoria grupal amb  joves mitjançant una eina artística com és la fotografia, sumada al seguiment dels mentors/es i la tècnica del projecte. Vam optar per aquests dos ingredients: grup i imatge perquè són dels mitjans d’expressió i motivació més habituals dels joves de 16 a 18 anys. 

 

Les metes del Gran Recorregut

Considerem que l’edat dels joves que participen al projecte és ideal per tal que als 18 anys comptin amb més recursos per sentir-se preparats per l’emancipació.

L’autoconeixement, l’expressió de les emocions, la creativitat i el pensament crític són valors que el jovent haurà indagat al projecte GR 16-18 i que els seran útils per a la seva emancipació. La fotografia és un art que permet treballar aquestes capacitats que enforteixen la seguretat d’un mateix.

 

 

Activitat de fotografia 

 

Vist amb perspectiva, després d’uns mesos d’haver iniciat el projecte, ens resulta interessant continuar treballant amb la fórmula de seguiment personal en petit grup (2 joves amb 1 mentor), així com seguir alternant les activitats proposades per la tècnica del projecte amb les càpsules formatives sobre fotografia aportades per Photographic Social Vision. Les següents dades ens han corroborat que el mètode del GR 16-18 els dóna suport:

• El 100% dels joves estrangers manifesten que el projecte els ha servit per millorar la seva capacitat de comunicar-se en alguna de les llengües autòctones.
• El 60% del jovent diu que li ha servit per conèixer recursos dirigits a jovent.
• El 100% dels participants afirmen que participar en el projecte els fa sentir bé.
• El 100% dels educadors afirmen que el jovent ha millorat la seva capacitat de comunicació, les seves habilitats relacionals i la seguretat en un mateix.

 

I per si això era poc, la fotografia també ha agrupat el jovent al món de les xarxes socials, no us perdeu el seu instagram on van pujant les fotografies que fan!

 

Més enllà de les innovacions en les activitats del projecte, també ha suposat una millora el fet de desplaçar les trobades a una nova ubicació: l’Espai de fotografia Francesc Català Roca i el fet de mantenir les col·laboracions de Fujifilm (que ens cedeix càmeres per a poder practicar) i Photographic Social Vision, a qui agraïm un any més el seu suport.

 

Vist l’èxit dels primers mesos ens agradaria pensar que el projecte pugui tenir un llarg recorregut per endavant. Això si, cada edició del GR 16-18 té una data de final, i aquesta no serà menys: el mes de juny li direm adéu amb l’exposició de fotografies que haurà organitzat el mateix grup.