Punt de Referència al Congrés Europeu de Mentoria

El Congrés bianual que agrupa organitzacions d’arreu del món que treballen al voltant  de la mentoria es va celebrar la primera setmana d’octubre. Inicialment, estava previst celebrar el European Mentoring Summit 2020 el mes de març, i a Barcelona, però les circumstàncies van fer que s’ajornés en el calendari i finalment que es realitzés virtualment.

Punt de Referència ha participat durant 1 any al comité executiu que va convocar la Coordinadora de Mentoria Social per a assessorar  l’organització del congrés.  Al llarg de tot el Summit hem aportat la nostra expertesa fent-nos càrrec de tallers pràctics, debats i xerrades. La delegació de Punt de Referència que va participar en els diferents espais va estar formada per 6 professionals, 3 mentors i mentores i 2 membres de la Junta directiva.

 

La mentoria en totes les seves dimensions

Com sabeu, la mentoria és una metodologia d’intervenció social que permet que una persona, voluntàriament, acompanyi a una altra en situació de vulnerabilitat. S’utilitza arreu per treballar amb diversos col·lectius vulnerables i la metodologia s’adaptaria a diverses variables: el context de cada país, el col·lectiu amb el que es treballa, els objectius que es volen aconseguir…  Aquesta riquesa es va fer palesa en el congrés, que va aconseguir posar en contacte organitzacions que treballen amb la mentoria des d’enfocs diversos i altres que tenien un mètode de treball en comú.

 

Punt de Referència va liderar les sessions:

  • Mentoring Networks and aliances (Laura Terradas)
  • Los derechos humanos como mapa guía transcultural para diseñar y ejecutar programas de mentoría social (Alba Pi amb Defence for Children)
  • Implicaciones y desafíos para las asociaciones de investigación-práctica: el caso de un programa de mentoría con jóvenes no acompañados. La Núria Martínez (tècnica del Projecte Referents) i en Xavi Alarcón (investigador de la Universitat de Girona) van explicar les implicacions de la col·laboració entre entitat i universitat en el marc de la recerca Applying Mentoring.
  • Taula rodona sobre polítiques públiques per la inclusió social. (Rita Grané, Oriol Amorós, Patricia Ruiz i Maite Peña) Gravació disponible

 

Punt de Referència va assistir a la gran majoria de les sessions, i ha tret profit de totes elles. Algunes de les temàtiques que han generat més interès han estat: la mentoria específica entre persones de diversitat cultural, la mentoria per dones que han patit violència masclista, o mentoria formal i mentoria informal. De l’assistència i participació en els diversos tallers se n’han extret, també, recursos específics a tenir en compte en els programes de Punt de Referència: idees per fer front a les assignacions de les parelles de mentoria, per formar a les persones mentores, o per evitar tancaments anticipats de relacions, entre moltes altres.

 

Una de les persones voluntàries que han participat al Congrés, ha compartit la seva opinió de l’esdeveniment:

M’ha obert el ventall de la mentoria i m’ha donat una perspectiva general que no tenia, més enllà de la meva experiència del Projecte Referents. He pogut intervenir des de l’experiència de voluntariat, especialment en els grups de treball i en particular el què hem fet sobre mentoria virtual i presencial, una realitat que hem viscut molt en els darrers mesos.

He constatat el “referent” que és Punt de Referència en el món de la mentoria a la resta d’Espanya i Europa. Content de ser-ne part. També he conegut en directe més persones de l’equip tècnic de Punt.

Hi havia poc voluntariat i crec que seria molt útil l’intercanvi i el diàleg entre tècniques i voluntariat. També he trobat a faltar persones mentoritzades, el seu punt de vista és imprescindible per a millorar.

Amb molts coneixements i debats per païr, vam tancar una setmana intensa dedicada a la mentoria. Una fantàstica oportunitat de compartir amb altres persones i organitzacions l’eina amb la que treballem per acompanyar al jovent, amb la mirada en l’aprenentatge que pot fer-la millorar.

Parla’m en català

ParlamCatala

La llengua mare d’en Moha és l’Amazic, però també entén i parla l’ àrab, l’anglès, el castellà, el català i una mica el francès. No és casualitat que en Moha, com altres joves d’origen estranger, assoleixi aquesta riquesa: està treballant per millorar el seu coneixement de la llengua catalana i actualment el seu nivell de català és molt satisfactori.

Per mi és important aprendre català perquè és el més utilitzat als serveis socials, en la documentació que cal tramitar, a l’institut, als exàmens…   Moha

Per tal de promoure el coneixement del català i la seva cultura, Punt de Referència participem al programa de parelles lingüístiques de Voluntariat per la Llengua, i proposem formar-ne part a les parelles de joves i mentores dels projectes Referents i Atenea interessades. D’aquesta manera, quan l’aprenentatge del català forma part del pla de treball del o de la jove, la parella ho incorpora com a objectiu de les seves trobades. Les converses entre persona mentorada i mentora permeten un aprenentatge ràpid i pràctic d’aquesta, i l’entesa és clau per generar una vinculació. En Moha va conèixer la seva mentora al Projecte Atenea “Sempre parlàvem català, ja que practicar-ho era un dels objectius que ens havíem marcat”.

Espais de pràctica com aquest són molt valorats pel jovent, que sovint no disposa d’altres xarxes i espais on parlar-lo. A més, alguns d’ells perceben que moltes persones es dirigeixen cap a ells en castellà, amb el prejudici que no tenen coneixement de català, fet que els redueix encara més les possibilitats de parlar-lo.

Sempre que algú em parla català o sento converses en català, em sento bé d’haver entès de què es tracta i veure’m amb cor de respondre.    Moha

A Punt de Referència procurem vetllar per l’aprenentatge de la llengua, una competència que els permetrà desenvolupar-se amb més oportunitats pel seu futur.

“Heu estat molt bons veïns”

veïns

Aquest mes d’octubre també ve marcat pel trasllat d’un dels pisos assistits. Els joves que viuen al pis Fem Camí canvien Cornellà per l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. El lloguer d’aquest pis, on han viscut els darrers 3 anys, l’havíem trobat amb moltes dificultats dins el mercat immobiliari. En acabar-se el contracte, la propietat no l’ha volgut renovar el contracte per raons econòmiques.

Aquest pis el vàrem obrir a finals del 2017, quan la Generalitat ens va proposar oferir noves places per jovent extutelat (en el marc de les resolucions d’emergència per oferir habitatge als joves migrants arribats sols). Vam tenir moltes dificultats per aconseguir que algú llogués un pis per joves, alguns d’origen estranger. Vàrem sentir sovint la frase “només volem famílies d’aquí”. L’única opció que vam tenir en aquell moment va ser llogar-lo a un fons d’inversió, una decisió que ha provocat bona part dels maldecaps a l’hora de resoldre incidències del dia a dia.

Tres anys és tard ha arribat l’alegria, perquè l’alternativa ha vingut de la mà de la col·laboració que ja tenim amb la Fundació Mambré, entitat que ha apostat per oferir els seus habitatges a preus assequibles per col·lectius vulnerables. El canvi, doncs, ha estat molt positiu per a tothom.

Seguint amb l’aposta per fomentar l’economia social, hem contractat la neteja i el trasllat de pis a Diomcoop. La cooperativa ofereix serveis buscant generar oportunitats justes i honestes en la contractació de persones immigrants. El jovent del pis va participar en el trasllat, i malgrat que estan contents del canvi, ens expliquen que han passat una bona etapa a Cornellà. Els seus veïns els han dit adéu amb pena, “heu estat molt bons veïns, us trobarem a faltar” els van dir en sortir-los a acomiadar, amb gran sopresa i emoció per als joves.

Ens quedem amb el bon gust de boca de veure que el grup de joves ha pogut arrelar a la comunitat i fer vida de bon veïnatge.

Comprovat científicament! el jovent amb un/a referent millora el seu benestar

Compartim amb vosaltres els primers resultats de la recerca Applying mentoring que duem a terme amb Universitat de Girona, que lidera l’ estudi de l’impacte de la mentoria sobre el benestar d’adolescents i joves d’origen migrant. Concretament, s’ha escollit com a objecte d’estudi els participants del Projecte Referents del 2019 i, ja us avancem que els indicadors d’impacte de Referents sobre el benestar del jovent són molt positius.

Els primers resultats de l’estudi que aviat es publicarà, van ser presentats a principis d’octubre en el marc del European Mentoring Summit per l’investigador de la recerca, en Xavi Alarcon.

L’objectiu de l’estudi és avaluar els efectes que té en la vida del jovent el fet de rebre un acompanyament informal per part de les persones mentores, enfocant-se en l’impacte que té en el seu benestar psicològic i en les seves aspiracions i expectatives educatives. En concret, s’han recollit i analitzat dades de com es perceben els joves a ells mateixos en àmbits com l’autoestima, angoixa, perspectives futures, habilitats…

 

Un any d’estudi amb participants de Punt de Referència

La investigació va iniciar-se el mes de setembre de 2018. Es va formar el grup que participaria a la recerca: 21 joves d’origen estranger que participaven al Referents i 23 joves més que no hi participaven (també d’origen estranger) van realitzar una enquesta al principi i al final del projecte. A més a més, d’aquests mateixos joves que varen fer l’enquesta, 10 de no mentorats, 10 mentorats i 10 persones mentores van sometre’s a una entrevista en profunditat al finalitzar el cicle del projecte Referents.

 

Els resultats més destacats del Projecte Referents

Del grup de joves participants a Referents se’n extreuen aquests resultats, que contrasten amb el grup de control (jovent que no compta amb una persona mentora):

L’estudi confirma que hi ha canvis significatius en el benestar emocional del jovent pel fet d’haver participat a Referents. La metodologia d’anàlisi anomenada “effect size” (mida de l’efecte) que permet dividir en una escala de 0 a 1 la mida de l’efecte de la mentoria en un aspecte en concret, ens diu que, mentre que altres projectes de mentoria només aconsegueixen un efecte al voltant del 0’2 en aquesta escala (un efecte menor), Referents aconsegueix efectes de entre 0’4 i ‘0’6 (efectes mitjans) i també, efectes al voltant de 0’8 (efectes majors).

 

  • L’autoestima és un dels aspectes que millora notablement pel fet de tenir una relació amb un/a mentora: Referents ho fa amb un 0,5. L’autoestima del grup de joves que no va participar al Referents manté un efecte de 0, es a dir, ni millora ni empitjora durant el mateix període de temps.
  • La resiliència és un valor que milloren significativament (incrementa un 0,74 en una escala entre 0 i 1) després d’un curs disposant d’una relació de mentoria. De la mateixa manera que amb la autoestima, la tendència en la resiliència del grup control és estable (ni millora ni empitjora durant el mateix període de temps).
  • La meitat del jovent, a final de curs ha millorat les seves expectatives formatives, sent a principi de curs expectatives baixes (volent accedir a FPI, cursos de formació d’adults o sense saber què volien fer) i sent més exigents amb aquestes a final de curs (ESO, cicle de grau mitjà, cicle de grau superior, grau universitari, màster).
  • L’esperança i la confiança en relació al seu futur també creixen considerablement en el cas del jovent mentorat. Els resultats de les entrevistes expliquen com, poder compartir idees i converses sobre el seu futur amb les referents ha millorat el seu benestar psicològic, així com els ha permès reforçar el seu interès per continuar el seu camí educatiu. Aquesta millora ve reforçada també per l’assessorament tècnic del projecte: el seguiment professional és un complement rellevant per consolidar un camí educatiu més prolongat. En contraposició, s’identifica que el jovent que no compta amb un/a mentor/a, percep la transició cap a l’edat adulta com un espai d’autonomia en el qual ells mateixos són els únics responsables. A més, les xarxes de suport construïdes per ells són dèbils i quan se’ls pregunta pel suport social que reben de persones al seu voltant, les respostes denoten una clara absència d’agents que puguin ajudar-los.

Estem molt contentes d’haver pogut participar en aquesta recerca que ha permès conèixer en detall els resultats d’impacte en el jovent que tenen les relacions positives de mentoria i en concret del Projecte Referents, i posar números i paraules a aquelles millores en les trajectòries del jovent que podem percebre. D’aquesta manera queden científicament validades.

Moltes gràcies a les persones implicades per aportar el vostre temps i, molt especialment per compartir experiència de participació al projecte. Esperem compartir-vos la publicació amb els resultats ben aviat.

Engeguem motors per acompanyar el jovent en un curs atípic

Ens alegra tornar a escriure-us ara que queden enrere els mesos intensos de confinament, un període que ens va fer replantejar de quina manera ateníem al jovent, al voluntariat, com enfocàvem les relacions de mentoria i com ens imaginàvem la convivència als projectes d’habitatge.
En aquesta difícil etapa hem après que, amb la mobilització de voluntariat, sòcies i joves, som capaces de repensar-nos per continuar acompanyant el jovent de la millor manera possible.
Tornem carregades d’il·lusió per encara un curs diferent a la resta. Comencem!

Com seran els projectes de mentoria?

Projecte Atenea

La sisena edició del projecte per a jovent tutelat o ja extutelat que necessita millorar el seu nivell formatiu i a l’hora vincular-se a persones referents, farà les sessions dirigides grupals combinant la presencialitat en petits grups amb les trobades virtuals. Aquestes activitats dirigides es continuaran intercalant cada dues setmanes amb les trobades 1 a 1 que si que es mantindran de manera presencial a l’aire lliure.

El taller d’estudi, que forma part del Projecte Atenea té lloc els dijous a la tarda a Punt de Referència. En aquella franja totes les aules de l’entitat estaran disponibles per les persones que necessiten suport en l’estudi. A diferència dels cursos anteriors, cada jove avisarà amb antelació de les matèries per les que demana suport, i se li assignarà una sola persona voluntària que serà amb ell/a durant aquella tarda. Tindran reservat un espai on podran treballar soles i amb la distància adequada.

 

Projecte Referents

El projecte Referents no pateix canvis en el seu plantejament ja que les parelles de mentoria ja es trobaven en aquest format 1 a 1 i a l’aire lliure.
Tant els grups de Referents que ja estan en marxa (G43 i G44) com el que ara s’ha format per iniciar el curs (G45) han fet la formació de mentores de manera virtual, com passarà amb les sessions de seguiment.

El grup G42 ha tancat ara la seva etapa al projecte, i per celebrar-ho van gaudir d’una trobada virtual on van poder parlar les seves vivències després d’aquests mesos de trobades amb el jovent i de compartir amb ells una etapa excepcional. Va ser una trobada molt bonica.

 

 

 

Projecte GR 16-18

El projecte de fotografia participativa fa una aturada temporal. Aquesta decisió ha estat empesa pel fet que les activitats grupals de fotografia són l’eix principal del projecte, a partir de les quals es creen els vincles entre jovent i persones mentores. Les mesures de protecció derivades de la pandèmia per la Covid19 no ens permet garantir un procés que sigui enriquidor pel jovent, ja que no ens és possible mantenir les activitats entorn a la fotografia i a la descoberta de l’entorn, entre d’altres. Esperem poder reprendre aquest projecte tan aviat com el context ens ho permeti.

Coincidint amb aquesta decisió s’hi ha sumat la marxa de la Marta, la tècnica del projecte GR16-18, qui ha decidit començar una nova etapa professional. Li volem agrair els tres anys de bona feina, de cura cap al jovent i al voluntariat, i els bons moments compartits amb l’equip, i desitjar-li molta sort en la nova etapa.

Amb aquests canvis de plantejament comencem un curs atípic, marcat també per la flexibilitat de modificar lleument el funcionament dels projectes si el context ho requereix. Us anirem informant!

 

Un collaret i un carnet de biblioteca

En què us fan pensar aquests dos objectes?

L’última de les trobades de seguiment entre persones referents sempre és especial: els tancaments són la culminació que permet mirar enrere i revisar el pas per Punt de Referència i les relacions de mentoria que s’hi han creat. En el transcurs dels mesos anteriors, les persones referents dels projectes Referents, Atenea i GR16-18 ja han comptat amb sessions de seguiment on han compartit entre elles els neguits i alegries que els despertava participar en els projectes. Però aquesta darrera sessió, que també ha servit per acomiadar-se, els ha permès mirar enrere i valorar amb més perspectiva el seu acompanyament i la feina feta des de l’entitat.

Un dels grups que ha tancat la seva participació és el 42è grup del Projecte Referents, el més veterà de l’entitat, que aquesta tardor dóna la benvinguda a la 45a edició del projecte. Per la trobada de tancament grupal, cada persona referent va dur un objecte que resumís el seu pas pel projecte:

  • Un collaret africà: li recorda el país d’origen del jove a qui ha conegut
  • Una bombeta: el projecte ha permès a la referent conèixer una nova experiència
  • Un paper: la situació documental del jovent ha estat un tema important durant el curs
  • Una pedra: li fa pensar en tornar a l’essència del que és important, com ho ha fet el projecte
  • Un carnet de biblioteca: ha permès que la parella consultés  recursos interessants de manera recurrent
  • Unes sabates: a la parella de mentoria els agradava caminar i conèixer nous espais
  • Una pissarra: ha estat un curs marcat pel replantejament del funcionament de les trobades
  • Una entrada a un museu: la guarda com a record d’una trobada especial

 

El jovent, què en destaca?

De les observacions del jovent de tots tres projectes destaquem el fet que el 100% valoren positivament haver participat i recomanarien a altres joves a fer-ho. La relació de confiança creada amb la seva persona mentora i el suport tècnic rebut per les professionals dels projectes són els aspectes que millor puntua el jovent.

Puedes conocer a alguien con quien tener confianza, que no juzgue, con plena confianza y libertad. Recibir apoyo, pero sin obligar a nada.

Durante el confinamiento me he sentido acompañado, que una persona que hace poco que conoces te llame, se preocupe por ti y te pregunte por tu familia, vale más que todo el dinero del mundo.

Para mi ha sido una persona un poco diferente, hablar con un extraño, explicarle tus cosas, ayuda bastante. Le explicas cosas que no le has explicado a nadie, ordenas las cosas y te ayuda a explicar. Conocer sitios. Conocer la experiencia de vida del referente. No solo recibes, también le das a la otra persona.

Què valoren millor les persones referents?

En les sessions de tancament, les persones voluntàries han valorat els projectes des de diverses perspectives, i de les seves aportacions, se’n extreu que el que més valoren ha estat el fet de sentir-se acompanyades per l’entitat, la comoditat de poder sincerar-se amb la professional i amb el grup de voluntariat en les sessions de seguiment, i l’experiència d’haver conegut un/a jove tutelada o extutelada i la creació d’una relació cuidada.

L’experiència d’anar ajudant al jove a obrir-se i explicar els seus sentiments i neguits ha estat molt enriquidora. Copsar com has pogut participar del seu creixement personal ha estat molt gratificant personalment. Per altra banda, també les moltes dificultats que tenen per poder complir els seus somnis, en molts casos genera molta frustració, per no poder aportar més i dependre d’altres persones i institucions que també incideixen en la situació del jove. De totes maneres, hem construït una relació que espero que continuï donant els seus fruits en el futur.

El concepto es maravilloso, realmente funciona este tu a tu, puedes dar seguridad y apoyo a alguien solo con estar conscientemente allí, se aprende mucho, es una experiencia muy enriquecedora… en fin, para mi ha sido el desafío y la alegría del último año.

Participar a Referents és un acte de justicia social, empatia i humiltat.

 

Les opinions i vivències del jovent i de les persones mentores ens fan somriure quan són positives, i també ens permeten repensar els projectes quan cal, per millorar l’acompanyament. Gràcies a les persones participants per implicar-vos en les relacions.

Comença la darrera fase dels nous itineraris d’habitatges d’emancipació

L’habitatge és un dret que la bona part del jovent tutelat no té garantit quan arriba a la majoria d’edat. Els qui poden accedir a recursos com els pisos assistits tenen sort de comptar amb un sostre i un acompanyament sòcio-educatiu que els permet aprendre els hàbits d’emancipació, a la vegada que poden estudiar i buscar una feina.

Des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys, la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que no disposen de les condicions mínimes d’habitatge per poder viure amb dignitat ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3%, menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017). Les dades són alarmants, i ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Per aquesta raó cada vegada és més freqüent que el jovent que ha pogut comptar amb un recurs d’habitatge s’hagi vist avocat després, a viure al carrer, perquè la seva situació econòmica és inestable, o perquè no poden accedir als habitatges en les condicions que marca el mercat ordinari. Per contribuir a pal·liar aquesta situació Punt de Referència ha fet una aposta per construir itineraris d’habitatge de llarga durada, comptant amb el suport econòmic de Fundació La Caixa.  Aquest estiu hem activat la darrera etapa:

 


Hem obert el darrer pis de les Llars El Pas, pensat en aquesta ocasió per a jovent migrat que ha finalitzat la seva etapa en el Projecte Acull i ha realitzat un itinerari positiu. Des del mes d’agost disposem d’una nova llar amb espai per a 3 joves que, després de viure durant 9 mesos amb persones voluntàries que els han obert les portes de casa, conviuen i compten amb la supervisió d’una educadora amb qui continuaran treballant el seu Pla de Treball cap a l’emancipació.

La incorporació d’aquest recurs ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Fundació Mambré, que ofereix habitatge a preus assequibles a entitats com Punt de Referència que treballem amb col·lectius vulnerables. Pels joves sense ingressos, durant els primers mesos hem comptat amb beques econòmiques del Fons cooperatiu per l’emergència social i sanitària i de la Fundació Roviralta.

 

 

Novetat: Llar Cooperativa. És una porta de sortida cap a la plena autonomia. Un projecte pensat de la mà de la Cooperativa Sostre Cívic on els joves que ja tenen recursos propis podran emancipar-se en un entorn d’habitatge no especulatiu, implicant-se en la dinàmica pròpia d’una cooperativa d’habitatge: formant part de les assemblees i de les comissions de treball.

Una forma de convivència que planteja Sostre Cívic i que promou molta implicació comunitària i treball en xarxa entre les persones implicades. Una gran oportunitat de construir una nova xarxa relacional i de veïnatge pel jovent a qui acompanyem.

El primer habitatge estarà finalitzat durant el primer semestre de 2021, i ha estat possible gràcies a l’aposta del Projecte Lliures de pobresa, d’exclusió i de desigualtats, impulsat per Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).

 

 

 

El jovent migrat, desesperançat pel nou reglament d’Estrangeria

Imagina que vas arribar a Barcelona fa 2 anys, sent menor d’edat i sense la teva família. Lluny del teu país d’origen vas començar una nova vida i, per fer-ho, vas necessitar suport. Vas viure un any en un centre de menors on vas conèixer alguns companys i on vas aprendre a entendre i després parlar català i castellà.

Mentrestant, gràcies a la teva persistència i de les teves educadores, per obtenir una cita a Estrangeria, vas aconseguir el permís de residència. Alguns companys del centre de menors no ho van aconseguir i ara són majors d’edat sense possibilitat de tramitar ni el permís de residència ni el permís de treball.

Ara ja ets major d’edat, has deixat el centre i has tingut sort: vius en un recurs d’habitatge on encara podràs estar uns mesos. Et cal treballar per mantenir-te a tu mateix, potser també a la teva família i, enmig d’aquests canvis, te n’adones que d’aquí a una setmana ja et toca renovar el teu NIE. Amb el nou reglament d’Estrangeria, només ho faràs si justifiques que disposes d’ingressos propis (que no provinguin d’ajudes socials ni públiques). Això significa que s’exigeix a joves que no tenen permís de treball uns ingressos de 540 euros al mes per a les primeres renovacions i més de 2.100 euros al mes per a les segones renovacions.

 

Aquesta és la història de molts dels joves a qui acompanyem, a qui se’ls ha denegat la renovació del NIE (després de 10 mesos esperant el veredicte) per no disposar d’aquests mitjans econòmics. En Moha (Projecte Referents) opina que no és un requisit lògic, el considera inhumà:

“M’han arribat a dir que demani els diners a la meva família, jo no hagués vingut a Barcelona si la meva família disposés d’aquests diners”.

“Estic esperant que ens diguin, almenys, per quins motius han pres aquesta decisió. Tampoc no entenc per què han invertit recursos en nosaltres, i ara que ens hem après l’idioma, ens hem format i integrat en el funcionament, ens deixen perdre. Una de dos: o ens ho expliquen amb un raonament lògic o que ens diguin que abandonem tota esperança.

Des de Punt de Referència estem treballant en xarxa per canviar aquest reglament, tan injust com demolidor pel jovent a qui atenem.

Una feina que ho és tot

 

Arribats a aquest punt el teu repte ara és trobar una feina que vingui acompanyada d’un contracte laboral a jornada completa i d’un any, és el requisit que es demana a les persones migrades perquè puguin obtenir el permís de treball. Tens habilitats parlant idiomes, tens coneixements d’informàtica i ganes de treballar en aquest àmbit, però veus molt lluny la possibilitat que et contractin sense experiència laboral prèvia i sense tenir una xarxa de persones del territori que t’hi puguin apropar.

Coneixes alguna oportunitat laboral? El talent jove està esperant la seva oportunitat. Al mateix temps, treballar és l’ única manera de continuar el seu procés d’emancipació. No dubtis en contactar-nos, com ha fet l’empresa d’inserció de persones en gestió de residus, Andròmines. L’empresa ha ofert 4 vacants de formació i contractació per a jovent tutelat i extutelat, subvencionades per la Generalitat. Jovent de Punt de Referència ha presentat la seva candidatura, i dues d’elles estan finalitzant el procés de selecció i aviat s’incorporaran a la nova feina.

“La nostra experiència de més de 27 anys treballant per la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió ens demostra que en el cas del col·lectiu de joves tutelats, quan es dóna un treball en xarxa real amb les seves persones de referència, quan tenen una adequada atenció i procés d’inserció, els resultats són molt positius i acostumen a ser tot un èxit. Qui pot pensar en un millor resultat del treball en xarxa que fer possible que aquests joves puguin tenir una oportunitat real a la societat d’avui dia?“
Núria Sau, directora d’Andròmines

 

Aportem propostes de millora a la Proposició de Llei sobre prevenció del maltractament infantil

Avui, dia 31 de juliol, hem comparegut al Parlament de Catalunya. Punt de Referència ha estat citada per grups parlamentaris com entitat que pot aportar propostes de millora i incorporar-les a la Proposició de llei de mesures per a la prevenció i el tractament del maltractament infantil (tram. 202-00037/12).

La compareixença s’ha realitzat virtualment, i la Rita Grané, directora de l’entitat ha aprofitat l’espai per destacar la importància de desplegar la Llei ja existent de protecció a la infància amb els reglaments necessaris per garantir els drets dels menors, evitant el maltractament infantil a tots nivells (negligències, maltractament institucional, emocional, psicològic o físic…) i reforçant el sistema de protecció de menors. També ha posat sobre la taula la idea de dotar el sistema dels recursos econòmics necessaris, i sobretot, apostar per la coordinació i la formació de professionals que treballen amb els serveis assistencials relacionats amb maltractament i protecció de menors, com són educació, serveis socials, salut,  justícia i interior: una major i millor coordinació entre professionals pot eliminar més discriminacions que pateix el jovent vulnerable, que ja ha estat víctima de maltractaments.

Per últim s’ha destacat la importància de garantir el projecte de vida d’aquests nois i noies menors d’edat, lluitar pels seus drets i també oferir-los espais d’escolta per educar les emocions. En aquest sentit, les figures de les persones mentores o la dels ‘tutors de drets’ que hem conegut recentment gràcies al Projecte Re-Generations són una aposta que reforça específicament aquesta branca emocional, tant necessària pel desenvolupament dels nois i noies.

El jovent gaudeix d’un estiu de creació artística: dansa, música, audiovisuals…

El juliol ha arribat carregat d’activitats pel jovent de Punt de Referència, propostes que han suposat una alenada d’aire fresc després de mesos de confinament i de participar en poques activitats presencials. Conscients de la necessitat d’activitats d’oci i  d’haver-nos quedat sense els campaments a Guadalajara, hem promogut la participació dels nois i noies en 3 activitats del cicle EH!, un laboratori de creació organitzat pel CCCB, que preveu diversos tallers durant tot l’estiu.

Participar en aquestes activitats ha estat possible gràcies al conveni firmat amb el CCCB i Òmnium, que ha becat les places del jovent de Punt de Referència, una oportunitat que han gaudit molt!


Creant des dels Afrobeatz

Com valores, el taller d’una setmana de danses africanes? Li hem fet aquesta pregunta a en Camara, jove que participa al projecte Referents i que no va dubtar en apuntar-se al taller de danses africanes, i ens ha respost amb entusiasme:

“El primer dia ens van explicar la història d’algunes danses provinents de l’Àfrica, i com aquestes es van anar extenent pel territori i arrelant a la cultura dels països africans. També vam conèixer, observant vídeos de coreografies, estils diversos de música i dansa com l’ Azonto, el Kuduro o el Coupé Decalé, i hem estat mirant videoclips de músics, en alguns d’ells hem pogut copiar la manera de ballar, ho podeu comprovar en aquest vídeo!

Si hi ha una altra oportunitat m’hi vull tornar a apuntar, s’ha fet molt curta la setmana, vull tornar una altra vegada! Va ser molt xulo, la veritat”.

 

 

‘Prendre la paraula en temps de pandèmia’

Del 13 al 17 de juliol, set joves de Punt de Referència van posar lletra i ritme als seus pensaments fins aconseguir tenir la seva pròpia cançó de rap. No va ser fàcil iniciar-se amb una tècnica on les rimes acurades i els ritmes han de quadrar a la perfecció, però ho van aconseguir amb el suport dels rapers professionals Alba i Pau Llonch, del projecte Versembrant.

El rap va fer aflorar lletres amb molta càrrega de sentiment, algunes recorrien la trajectòria viscuda pel jovent, algunes parlaven a la família del seu país d’origen i d’altres projectaven pensaments de futur. Com és propi del Rap, també hi va haver versos dedicats a la denúncia d’injustícies i opressions.
El darrer dia del taller cada jove va poder enregistrar la seva peça, us agrada la que ha creat l’Echahid?

EH! Taller de rap i hip hop amb Versembrant © CCCB, 2020. Foto: Miquel Taverna.

 

‘Oh my Goig’

5 joves més han participat al taller ‘Oh my Goig’ durant la darrera setmana de juliol. Els primers dos dies, el taller els ha endinsat en el món del gènere i totes les seves possibilitats i el jovent poc a poc s’ha anat interessant per entendre els rols construïts socialment quan parlem d’un home o d’una dona, i per conèixer altres possibilitats que poden donar identitat a una persona. A partir del tercer dia, entraven en la fase de creació audiovisual: va caldre decidir quin tipus de peça audiovisual construirien (finalment un videoclip i un reportatge) i quin missatge relacionat amb els rols de gènere volien transmetre. El quart dia ja va arribar el rodatge i muntatge de la peça, i divendres la presentació del resultat. Ha estat una setmana de treball intens, i també de compartir un espai diferent i ple d’aprenentatges.

La mentoria amb jovent s’inicia a Grècia i Itàlia en el marc de Re-Generations

Fa uns mesos explicàvem el rol de Punt de Referència al projecte Re-Generations: les entitats Defence for Children Italy i ARSIS (Grècia), interessades en començar a treballar amb la mentoria per acompanyar l’emancipació de jovent refugiat en la seva majoria d’edat, van comptar amb Punt de Referència per formar-ne les professionals, adaptar la metodologia del Projecte Referents a les seves necessitats i fer un seguiment del procés d’implementació.

A principis de l’any 2020, després de formar-se amb Punt de Referència, ARSIS i Defence for Children finalitzaven el procés de formació dels qui serien els mentors dels grups pilots, i van tenir la mala sort que va arribar el virus COVID en el moment d’assignar cada persona voluntària amb el/la jove amb qui iniciarien la relació de mentoria, o en alguns casos, poc després de les primeres trobades. Les dues han hagut de fer algunes assignacions i seguiments de les trobades de manera virtual.

El mes de març preveia, també, participar conjuntament a l’European Mentoring Summit (aplaçat fins la tardor), i una trobada a Barcelona de les tres entitats, per tal de donar continuïtat al procés formatiu de Punt de Referència. Finalment la jornada formativa es va realitzar virtualment i es va organitzar en tres sessions:

Sessió 1: Acompanyament des del vincle afectiu: S’ha destacat la potencialitat de l’acompanyament quan ve des d’un vincle afectiu. ARSIS i Defence for Children van posar sobre la taula casos i dilemes que els han sorgit una vegada iniciades les relacions de mentoria, per exemple: com treballar per aconseguir un equilibri entre els objectius educatius a aconseguir amb el noi o noia i la cura del vincle en la relació.

Sessió 2: Aprofundiment en la fase de seguiment de les relacions de mentoria: Ara que ja s’han iniciat les relacions de mentoria, toca fer-ne un seguiment: quines són les eines que permeten fer-ho? Quin rol d’acompanyament té la persona voluntària i la tècnica professional i com es poden complementar?

Sessió 3: Fase de tancament de les relacions de mentoria: Tota relació de mentoria acaba amb un tancament, encara que la relació pugui tenir continuïtat fora dels projectes. De vegades cal fer tancaments anticipats, en quin moment s’ha de plantejar un tancament i com ha de ser perquè sigui positiu?

Mentre els projectes de mentoria de les entitats italiana i grega es van consolidant, Punt de Referència continuarà guiant-les en el procés. D’altra banda, elles estan sumant a Punt de Referència coneixement en matèria de Drets Humans, una mirada que pot aportar molt valor a la mentoria social.

Com t’emanciparàs? Els participants al campus de periodisme de l’Ara s’apropen al jovent migrat

El 14 de juliol, en Moha, l’Echahid, l’Alba (educadora del projecte Atenea) i la Berta (tècnica de comunicació), van arribar a Fundesplai, on es realitzava el Campus de Periodisme que organitza el Diari ARA. La tercera edició d’ aquest campus va centrar la temàtica en el periodisme social, és per això que durant un matí, els futurs periodistes van poder conèixer de primera mà la veu d’un col·lectiu darrerament molt present a les seccions de societat dels diaris: el jovent tutelat i extutelat.

El grup de 10 noies i nois d’entre 13 i 15 anys tenien l’objectiu de fer el seu reportatge interactiu, entrevistant en Moha, l’Echahid i l’Alba i explicar als lectors la realitat del jovent i de l’acompanyament que ofereix Punt Referència. Altres grups de participants al campus, farien el mateix amb altres entitats del tercer sector com Proactiva Open Arms, SOS Racisme, Dar Chabab i altres.

 

Apropant-nos a la realitat del jovent tutelat: 

Abans d’abordar les entrevistes, el grup va tenir temps de participar en unes dinàmiques que Punt de Referència els havia preparat per resoldre dubtes sobre el context que envolta els menors i majors que han viscut tutelats.

La primera dinàmica demanava a cada persona que es situés sobre la resposta correcta a les següents preguntes:

  • Quina creus que és l’edat mitjana d’emancipació a Catalunya?   19 anys, 22 anys, 25 anys o 29 anys
  • Una persona està tutelada perquè ha comès un delicte? Si, No , No ho sé.
  • L’ Estat s’ha de fer càrrec de les persones menors que no tenen familiars al territori?  Si, No, No ho sé.
  • Quantes joves tutelades penses que hi ha a Catalunya?  700,  3.800,  6.800,  11.000
  • Quin d’aquests àmbits penses que és més important per emancipar-se amb èxit?   feina, xarxa social, estudis, habitatge, salut emocional o situació documental?

La darrera pregunta va portar discrepàncies, i és que tots aquests àmbits formen part de la roda d’emancipació i són desitjables per l’èxit dels itineraris del jovent. La dinàmica va servir per explicar com Punt de Referència treballa per donar resposta a les necessitats dels nois i noies en els diversos àmbits, sobretot en l’acompanyament emocional, la xarxa de suport i el reforç a l’estudi. Aquesta activitat va resoldre molts dubtes sobre el context que envolta nois com en Moha i l’Echahid, que van explicar-los en quin moment es troben i quins reptes afronten.

La segona dinàmica va consistir en pensar quines qualitats defineixen les persones que per nosaltres han estat referents: allò que tots posaven en valor eren les virtuts que es busquen en les persones voluntàries, referents que busquem per ser mentors dels nois i noies de l’entitat. Mitjançant aquesta reflexió, van descobrir la importància de la xarxa social al voltant de les persones, i l’objectiu de Punt de Referència de generar una xarxa de suport al voltant del jovent, que sigui una porta a noves oportunitats.

Abans d’encarar les entrevistes van tenir temps de reflexionar conjuntament sobre periodisme i ètica. Què millor que poder fer aquesta reflexió amb noies i nois que potser esdevindran professionals del periodisme? L’espai va portar-los a parlar del poder del discurs que generen els mitjans de comunicació sobre l’opinió pública, i de la importància de la tria de paraules i enfoc dels mitjans quan parlen de col·lectius vulnerables que s’han anat carregant d’estigmes a base de titulars. Per últim es va compartir breument el codi ètic de Punt de Referència i el funcionament que desenvolupa quan té per davant una entrevista d’un mitjà de comunicació amb un testimoni (jove) de l’entitat.

Finalment va arribar el moment de les entrevistes. En dos grups els joves van anar fent les preguntes que havien preparat per en Moha i l’Echahid, i van realitzar fotografies per completar el reportatge amb imatges. N’heu vist el resultat?

Foto: Campus diari ARA