Fem créixer Referents en altres territoris

 

Millorar les oportunitats d’emancipació del jovent tutelat i extutelat i en risc d’exclusió social a través de la relació de mentoria i el suport professional. Aquest és l’objectiu comú del Projecte Referents i el seu “germà petit” el Projecte Ambtu.

L’equip de Punt de Referència hem estat acompanyant durant un any a l’equip de l’Associació Quilòmetre Zero per formar-los en la metodologia que seguim al Projecte Referents i supervisant la seva implementació a Tarragona. D’aquesta manera l’Associació Quilòmetre Zero n’ha fet una versió pròpia, adaptada a les especificitats i context de la  seva ciutat.

Fruit d’aquest procés d’acompanyament ambdues entitats hem impulsat un grup de treball estable sobre las mentoria com a model d’intervenció per acompanyar jovent tutelat i extutelat. Aquest grup de treball s’ha vinculat a la Coordinadora de Mentoria Social, i així s’hi han sumat també els i les tècniques de mentoria dels projectes Enlace de Fundació Adsis, el projecte Caminan2 de la Fundació Ilundain i Sapere Aude de la Fundació Resilis.

A les trobades d’aquest any 2020 hem treballat sobre:

Especificitats dels programes de mentoria:

  • com abordem el rol de les tècniques de mentoria en relació a altres referents del/de la jove?
  • la formació i preparació del jovent mentorats: quin es el pas previ a l’inici de les relacions de mentoria?
  • a la finalització del projecte, com promovem que les relacions continuïn? En fem un seguiment de la relació després de tancar formalment la participació al projecte?

Reptes compartits:

  • dinàmica de grups per identificar i treballar en profunditat, els reptes comuns en tots els projectes.

Tot aquest treball  s’ha pogut dur a terme gràcies al suport rebut de Fundació “La Caixa” en el marc de la convocatòria Interculturalitat i Acció social 2019.

Recollir el que has sembrat: l’Ayoub s’emancipa

 

L’Ayoub pensa en quan va deixar el centre de menors i va entrar a conviure al pis ‘El Trampolí’ de Punt de Referència.
Ja fa tres anys d’aquell moment i encara recorda quines eren les seves prioritats: necessitava entendre l’idioma i poder-se comunicar. També recorda que llavors, la seva educadora el va apuntar a un curs de castellà. En les trobades amb ell li preguntava què li agradava fer i quins interessos tenia, i li va relatar la passió per la mecànica i la seva experiència arreglant bicicletes en un taller de la família al Marroc. Ella el va orientar fins que l’Ayoub es va decidir a cursar el PFI d’ Auxiliar de Reparació i Manteniment de Vehicles Lleugers.

 

L’Ayoub, el David (el seu educador) i jo ens hem assegut al sofà, des d’on puc veure una bicicleta aparcada a l’entrada. És de l’Ayoub, i la fa servir per moure’s per Barcelona, sobretot pels viatges d’anada i tornada a la feina. Treballa a una botiga i taller de bicicletes elèctriques al barri de Gràcia, una feina que va trobar gràcies a que el recomanéssin per la seva dedicació i traça amb la mecànica, del taller on havia fet les pràctiques.

Li ha costat temps i paciència aconseguir un contracte d’un any, finalment va ser el juny de 2019 que amb aquesta oferta de feina va poder regularitzar la seva situació documental. Ara té un contracte indefinit.

 

 

 

L’ Ayoub farà 21 anys el maig de 2021 i aviat deixarà el pis assistit per emancipar-se. Físicament ha crescut molt des de l’última vegada que el vaig veure, ara potser fa més d’un any. El David també l’ha vist créixer, i l’ha vist perdre timidesa i desenvolupar-se millor amb l’entorn. Està molt satisfet de l’itinerari de l’Ayoub, un noi que d’ aquí uns mesos s’emanciparà i recullirà els fruits de l’esforç que ha fet per tirar endavant. S’ha deixat acompanyar, i s’ha pres molt seriosament totes les recomanacions, i això no sempre és fàcil, diu el David.

Per acabar, li demanem a l’Ayoub que miri enrere i pensi en el seu procés personal: ha canviat al llarg d’aquests anys? L’ Ayoub sent que ha guanyat en control sobre la seva vida, en autoconfiança, en seguretat i en adquirir eines per poder continuar sol. Diu que enfronta l’etapa de l’emancipació amb pena per haver de deixar el pis, però sense por ‘perquè el David m’ha dit que puc trobar-lo a Punt de Referència sempre que em calgui’.

 

Punt de Referència entra a la Junta de la Taula del Tercer Sector Social

 

La conjuntura actual marcada per la crisis social, sanitària i econòmica provocada per la COVID-19 ens condueix cap a un escenari de molta incertesa i alta complexitat, on les persones en situació més vulnerable poden ser les principals damnificades si no acaben esdevenint una veritable prioritat en la implementació de polítiques públiques per part dels diferents Governs i Administracions. Així doncs, i davant d’aquest context, necessitem un Tercer Sector Social fort i unificat capaç de combatre totes les desigualtats.

 

I per enfortir el sector, FEPA, la Federació que representa el col·lectiu de jovent extutelat,vam presentar la candidatura i hem entrat a formar part de la Junta directiva de la Taula del Tercer Sector Social. A la Junta directiva de la Taula hi assistiran, en representació de de FEPA en Ferran Rodríguez, director de Fundació Eveho i President de FEPA i la Rita Grané, directora de Punt de Referència.

Hem pres la decisió per defensar els drets del jovent extutelat en aquest nou espai, perquè com a entitat i com a sector ens permet fer més incidència als espais de decisió, portar la veu del jovent a les taules de debat, reivindicar els seus drets, i dedicar-nos encara més a millorar les oportunitats de vida d’un col·lectiu en situació vulnerable en la nostra societat.

El context d’emergència social derivat de la COVID-19 ens exigeix també més perseverança i tenacitat per acompanyar al jovent en moments adversos.
Hi serem, amb la mirada posada en obrir més oportunitats per garantir la igualtat d’oportunitats del jovent en el camí cap a la seva emancipació. Entomem doncs, una nova responsabilitat que estem segures que aportarà llum i nous camins per treballar pels nois i noies extutelats.

La importància de garantir espais de presencialitat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

On han quedat els espais relacionals? I els aprenentatges derivats de l’educació no formal? El coronavirus ens ha allunyat de les oportunitats d’establir-nos en xarxa amb persones i recursos del nostre voltant. El jovent, que de base no compta amb una xarxa de suport enfortida i no disposa de massa espais d’oci, ha vist com aquest cercle de recursos i relacions ha quedat reduït a la mínima expressió. Aquesta conseqüència és una amenaça pel seu itinerari, que depèn, en gran part, de les possibilitats que el context els ofereixi.

Volem ser-hi presencialment sempre que les mesures sanitàries dictades ho permetin, per garantir-los qualitat en els vincles amb altres joves, amb les persones voluntàries i amb les educadores. Som conscients de les dificultats que tenen per continuar els estudis (sovint a distància), per mantenir el contacte amb la seva gent que no viu al mateix municipi, comunitat, país o continent, per expressar les seves necessitats i per ser acompanyats.  L’accés a oportunitats ha minvat, però els tempos per emancipar-se no es detenen per ells. Per aquest motiu és important continuar construint juntes, com ho és participar en la construcció d’una relació de mentoria social.

 

Per què continuem proposant trobades presencials en aquest context?

  • Per promoure moments i espais de confidencialitat on puguin expressar-se amb tranquil·litat i comoditat. El moment de trobada amb la seva educadora o referent, és escollit pels propis joves, i adequat a les seves necessitats, mentre que les característiques del lloc on viuen no sempre són les òptimes per expressar-se lliurement: no disposen d’un espai propi, viuen en companyia.
  • Per continuar ampliant les oportunitats d’interrelació, oci i coneixement de nous recursos i espais socials. El tancament de les activitats extraescolars, o la reducció de mobilitat ha implicat una reducció d’accés a l’oci. A Punt de Referència procurem mantenir activitats presencials a la vegada que hem adaptat d’altres a la virtualitat per atendre aquell jovent que no pot gaudir-ho presencialment.

 

  • Per combatre l’aïllament social i enfortir el sentiment de pertinença i suport emocional: elements clau per fer front als reptes que té per davant el jovent.

 

Els àmbits de l’emancipació que queden tocats amb la crisi del coronavirus

  • Educació: Seguir el procés formatiu es fa més complicat sense els recursos tecnològics necessaris i, sobretot, si no es compta amb un suport de figures adultes. A Punt de Referència coincidim amb l’observació de la Fundació Jaume Bofill, que explica que el gran repte d’aquest curs és el de garantir el dret a l’educació més enllà de l’escola com a estratègia per combatre les desigualtats i els efectes que tindrà el confinament en les trajectòries educatives.

 

  • Laboral: el 69% del jovent que treballava ha vist perjudicada la seva situació laboral. D’aquests, un 44% ha patit un ERTO i un 12% ha perdut la feina. Els qui no tenien feina, veuen aquesta meta encara més lluny. A més, han vist créixer la incertesa per una millora de la seva situació documental; principalment en els processos lligats a ofertes de feina per aconseguir un permís de treball.

 

  • Habitatge: un 28% del jovent que s’ha emancipat viu amb dificultats per pagar el lloguer, i han hagut de demanar ajudes econòmiques, i un 13% no disposa de cap ingrés mentre espera ser atès en algun habitatge social.

 

  • Emocional: Hi ha hagut un creixement de demandes de joves per tenir acompanyament sòcio-emocional, i per tenir acompanyaments a urgències mèdiques psiquiàtriques i psicològiques.

Sentir-se segures, una prioritat en l’acompanyament a noies

 

Les noies. Són menys en número però també necessiten acompanyament. De la mateixa manera que adaptem la intervenció a cada necessitat específica, el gènere també fa diferències entre nois i noies en les necessitats per poder-se emancipar. Entomant aquest repte que ens il·lusiona, Punt de Referència va dissenyar un treball d’acompanyament per atendre-les enfocant les relacions de mentoria des d’una altra mirada.

És tan cert que cada una acumula una història personal única, com el fet de trobar en elles un factor en comú: d’una manera o altra, han patit violències diverses pel fet de ser dones, derivats d’una societat masclista que les situa amb un alt indicador de maternitats adolescents, mancances en la construcció de relacions sexo afectives positives, o una visió del propi gènere sense autonomia.

Per donar resposta a les seves necessitats el primer que els cal trobar és aquell vincle emocional amb persones amb les quals es sentin amb confiança, seguretat i comoditat. En les relacions de mentoria, la majoria de noies prefereixen ser acompanyades per referents dones, doncs la possibilitat d’haver viscut situacions similars fa que la comprensió aparegui fàcilment i així s’inicia una relació de confiança i d’igual a igual, un vincle que es sol cuinar més lentament que en el cas dels nois.

Preferia una dona perquè amb ella m’és més fàcil compartir algunes coses.
Em pot entendre 
millor.

Amb la Georgina he conegut altres maneres de viure com a dona.
Farah

Així es va iniciar la proposta Referents_Dona, que vincula les noies en una relació de mentoria amb altres voluntàries adultes. El projecte compta, també, amb un treball amb l’educadora per aconseguir l’emancipació de cada noia, i procura que elles prenguin consciència del seu procés, coneguin àmbits on formar-se tenint en compte els interessos que se’ls desperten i les seves qualitats traslladables al món laboral i no només al de la cura de la llar i la família.

Referents_Dona rep el suport de l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu comú d’aconseguir que les noies augmentin les seves expectatives de futur, puguin prendre decisions amb autonomia, disposin d’acompanyament emocional, tinguin eines per prevenir violències de gènere i promoguin relacions sexo-efectives positives. Les trobades informals entre referent i mentorada tenen una durada d’un curs i permeten que les noies vagin coneixent altres models de feminitat, de rols socials que poden ser més emancipadors que els coneguts fins al moment.

 

La Kathe va participar al projecte i ens va explicar què en va treure de l’acompanyament de la Marta.

 

 

 

 

 

 

 

Punt de Referència al Congrés Europeu de Mentoria

El Congrés bianual que agrupa organitzacions d’arreu del món que treballen al voltant  de la mentoria es va celebrar la primera setmana d’octubre. Inicialment, estava previst celebrar el European Mentoring Summit 2020 el mes de març, i a Barcelona, però les circumstàncies van fer que s’ajornés en el calendari i finalment que es realitzés virtualment.

Punt de Referència ha participat durant 1 any al comité executiu que va convocar la Coordinadora de Mentoria Social per a assessorar  l’organització del congrés.  Al llarg de tot el Summit hem aportat la nostra expertesa fent-nos càrrec de tallers pràctics, debats i xerrades. La delegació de Punt de Referència que va participar en els diferents espais va estar formada per 6 professionals, 3 mentors i mentores i 2 membres de la Junta directiva.

 

La mentoria en totes les seves dimensions

Com sabeu, la mentoria és una metodologia d’intervenció social que permet que una persona, voluntàriament, acompanyi a una altra en situació de vulnerabilitat. S’utilitza arreu per treballar amb diversos col·lectius vulnerables i la metodologia s’adaptaria a diverses variables: el context de cada país, el col·lectiu amb el que es treballa, els objectius que es volen aconseguir…  Aquesta riquesa es va fer palesa en el congrés, que va aconseguir posar en contacte organitzacions que treballen amb la mentoria des d’enfocs diversos i altres que tenien un mètode de treball en comú.

 

Punt de Referència va liderar les sessions:

  • Mentoring Networks and aliances (Laura Terradas)
  • Los derechos humanos como mapa guía transcultural para diseñar y ejecutar programas de mentoría social (Alba Pi amb Defence for Children)
  • Implicaciones y desafíos para las asociaciones de investigación-práctica: el caso de un programa de mentoría con jóvenes no acompañados. La Núria Martínez (tècnica del Projecte Referents) i en Xavi Alarcón (investigador de la Universitat de Girona) van explicar les implicacions de la col·laboració entre entitat i universitat en el marc de la recerca Applying Mentoring.
  • Taula rodona sobre polítiques públiques per la inclusió social. (Rita Grané, Oriol Amorós, Patricia Ruiz i Maite Peña) Gravació disponible

 

Punt de Referència va assistir a la gran majoria de les sessions, i ha tret profit de totes elles. Algunes de les temàtiques que han generat més interès han estat: la mentoria específica entre persones de diversitat cultural, la mentoria per dones que han patit violència masclista, o mentoria formal i mentoria informal. De l’assistència i participació en els diversos tallers se n’han extret, també, recursos específics a tenir en compte en els programes de Punt de Referència: idees per fer front a les assignacions de les parelles de mentoria, per formar a les persones mentores, o per evitar tancaments anticipats de relacions, entre moltes altres.

 

Una de les persones voluntàries que han participat al Congrés, ha compartit la seva opinió de l’esdeveniment:

M’ha obert el ventall de la mentoria i m’ha donat una perspectiva general que no tenia, més enllà de la meva experiència del Projecte Referents. He pogut intervenir des de l’experiència de voluntariat, especialment en els grups de treball i en particular el què hem fet sobre mentoria virtual i presencial, una realitat que hem viscut molt en els darrers mesos.

He constatat el “referent” que és Punt de Referència en el món de la mentoria a la resta d’Espanya i Europa. Content de ser-ne part. També he conegut en directe més persones de l’equip tècnic de Punt.

Hi havia poc voluntariat i crec que seria molt útil l’intercanvi i el diàleg entre tècniques i voluntariat. També he trobat a faltar persones mentoritzades, el seu punt de vista és imprescindible per a millorar.

Amb molts coneixements i debats per païr, vam tancar una setmana intensa dedicada a la mentoria. Una fantàstica oportunitat de compartir amb altres persones i organitzacions l’eina amb la que treballem per acompanyar al jovent, amb la mirada en l’aprenentatge que pot fer-la millorar.

Parla’m en català

ParlamCatala

La llengua mare d’en Moha és l’Amazic, però també entén i parla l’ àrab, l’anglès, el castellà, el català i una mica el francès. No és casualitat que en Moha, com altres joves d’origen estranger, assoleixi aquesta riquesa: està treballant per millorar el seu coneixement de la llengua catalana i actualment el seu nivell de català és molt satisfactori.

Per mi és important aprendre català perquè és el més utilitzat als serveis socials, en la documentació que cal tramitar, a l’institut, als exàmens…   Moha

Per tal de promoure el coneixement del català i la seva cultura, Punt de Referència participem al programa de parelles lingüístiques de Voluntariat per la Llengua, i proposem formar-ne part a les parelles de joves i mentores dels projectes Referents i Atenea interessades. D’aquesta manera, quan l’aprenentatge del català forma part del pla de treball del o de la jove, la parella ho incorpora com a objectiu de les seves trobades. Les converses entre persona mentorada i mentora permeten un aprenentatge ràpid i pràctic d’aquesta, i l’entesa és clau per generar una vinculació. En Moha va conèixer la seva mentora al Projecte Atenea “Sempre parlàvem català, ja que practicar-ho era un dels objectius que ens havíem marcat”.

Espais de pràctica com aquest són molt valorats pel jovent, que sovint no disposa d’altres xarxes i espais on parlar-lo. A més, alguns d’ells perceben que moltes persones es dirigeixen cap a ells en castellà, amb el prejudici que no tenen coneixement de català, fet que els redueix encara més les possibilitats de parlar-lo.

Sempre que algú em parla català o sento converses en català, em sento bé d’haver entès de què es tracta i veure’m amb cor de respondre.    Moha

A Punt de Referència procurem vetllar per l’aprenentatge de la llengua, una competència que els permetrà desenvolupar-se amb més oportunitats pel seu futur.

“Heu estat molt bons veïns”

veïns

Aquest mes d’octubre també ve marcat pel trasllat d’un dels pisos assistits. Els joves que viuen al pis Fem Camí canvien Cornellà per l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. El lloguer d’aquest pis, on han viscut els darrers 3 anys, l’havíem trobat amb moltes dificultats dins el mercat immobiliari. En acabar-se el contracte, la propietat no l’ha volgut renovar el contracte per raons econòmiques.

Aquest pis el vàrem obrir a finals del 2017, quan la Generalitat ens va proposar oferir noves places per jovent extutelat (en el marc de les resolucions d’emergència per oferir habitatge als joves migrants arribats sols). Vam tenir moltes dificultats per aconseguir que algú llogués un pis per joves, alguns d’origen estranger. Vàrem sentir sovint la frase “només volem famílies d’aquí”. L’única opció que vam tenir en aquell moment va ser llogar-lo a un fons d’inversió, una decisió que ha provocat bona part dels maldecaps a l’hora de resoldre incidències del dia a dia.

Tres anys és tard ha arribat l’alegria, perquè l’alternativa ha vingut de la mà de la col·laboració que ja tenim amb la Fundació Mambré, entitat que ha apostat per oferir els seus habitatges a preus assequibles per col·lectius vulnerables. El canvi, doncs, ha estat molt positiu per a tothom.

Seguint amb l’aposta per fomentar l’economia social, hem contractat la neteja i el trasllat de pis a Diomcoop. La cooperativa ofereix serveis buscant generar oportunitats justes i honestes en la contractació de persones immigrants. El jovent del pis va participar en el trasllat, i malgrat que estan contents del canvi, ens expliquen que han passat una bona etapa a Cornellà. Els seus veïns els han dit adéu amb pena, “heu estat molt bons veïns, us trobarem a faltar” els van dir en sortir-los a acomiadar, amb gran sopresa i emoció per als joves.

Ens quedem amb el bon gust de boca de veure que el grup de joves ha pogut arrelar a la comunitat i fer vida de bon veïnatge.

Comprovat científicament! el jovent amb un/a referent millora el seu benestar

Compartim amb vosaltres els primers resultats de la recerca Applying mentoring que duem a terme amb Universitat de Girona, que lidera l’ estudi de l’impacte de la mentoria sobre el benestar d’adolescents i joves d’origen migrant. Concretament, s’ha escollit com a objecte d’estudi els participants del Projecte Referents del 2019 i, ja us avancem que els indicadors d’impacte de Referents sobre el benestar del jovent són molt positius.

Els primers resultats de l’estudi que aviat es publicarà, van ser presentats a principis d’octubre en el marc del European Mentoring Summit per l’investigador de la recerca, en Xavi Alarcon.

L’objectiu de l’estudi és avaluar els efectes que té en la vida del jovent el fet de rebre un acompanyament informal per part de les persones mentores, enfocant-se en l’impacte que té en el seu benestar psicològic i en les seves aspiracions i expectatives educatives. En concret, s’han recollit i analitzat dades de com es perceben els joves a ells mateixos en àmbits com l’autoestima, angoixa, perspectives futures, habilitats…

 

Un any d’estudi amb participants de Punt de Referència

La investigació va iniciar-se el mes de setembre de 2018. Es va formar el grup que participaria a la recerca: 21 joves d’origen estranger que participaven al Referents i 23 joves més que no hi participaven (també d’origen estranger) van realitzar una enquesta al principi i al final del projecte. A més a més, d’aquests mateixos joves que varen fer l’enquesta, 10 de no mentorats, 10 mentorats i 10 persones mentores van sometre’s a una entrevista en profunditat al finalitzar el cicle del projecte Referents.

 

Els resultats més destacats del Projecte Referents

Del grup de joves participants a Referents se’n extreuen aquests resultats, que contrasten amb el grup de control (jovent que no compta amb una persona mentora):

L’estudi confirma que hi ha canvis significatius en el benestar emocional del jovent pel fet d’haver participat a Referents. La metodologia d’anàlisi anomenada “effect size” (mida de l’efecte) que permet dividir en una escala de 0 a 1 la mida de l’efecte de la mentoria en un aspecte en concret, ens diu que, mentre que altres projectes de mentoria només aconsegueixen un efecte al voltant del 0’2 en aquesta escala (un efecte menor), Referents aconsegueix efectes de entre 0’4 i ‘0’6 (efectes mitjans) i també, efectes al voltant de 0’8 (efectes majors).

 

  • L’autoestima és un dels aspectes que millora notablement pel fet de tenir una relació amb un/a mentora: Referents ho fa amb un 0,5. L’autoestima del grup de joves que no va participar al Referents manté un efecte de 0, es a dir, ni millora ni empitjora durant el mateix període de temps.
  • La resiliència és un valor que milloren significativament (incrementa un 0,74 en una escala entre 0 i 1) després d’un curs disposant d’una relació de mentoria. De la mateixa manera que amb la autoestima, la tendència en la resiliència del grup control és estable (ni millora ni empitjora durant el mateix període de temps).
  • La meitat del jovent, a final de curs ha millorat les seves expectatives formatives, sent a principi de curs expectatives baixes (volent accedir a FPI, cursos de formació d’adults o sense saber què volien fer) i sent més exigents amb aquestes a final de curs (ESO, cicle de grau mitjà, cicle de grau superior, grau universitari, màster).
  • L’esperança i la confiança en relació al seu futur també creixen considerablement en el cas del jovent mentorat. Els resultats de les entrevistes expliquen com, poder compartir idees i converses sobre el seu futur amb les referents ha millorat el seu benestar psicològic, així com els ha permès reforçar el seu interès per continuar el seu camí educatiu. Aquesta millora ve reforçada també per l’assessorament tècnic del projecte: el seguiment professional és un complement rellevant per consolidar un camí educatiu més prolongat. En contraposició, s’identifica que el jovent que no compta amb un/a mentor/a, percep la transició cap a l’edat adulta com un espai d’autonomia en el qual ells mateixos són els únics responsables. A més, les xarxes de suport construïdes per ells són dèbils i quan se’ls pregunta pel suport social que reben de persones al seu voltant, les respostes denoten una clara absència d’agents que puguin ajudar-los.

Estem molt contentes d’haver pogut participar en aquesta recerca que ha permès conèixer en detall els resultats d’impacte en el jovent que tenen les relacions positives de mentoria i en concret del Projecte Referents, i posar números i paraules a aquelles millores en les trajectòries del jovent que podem percebre. D’aquesta manera queden científicament validades.

Moltes gràcies a les persones implicades per aportar el vostre temps i, molt especialment per compartir experiència de participació al projecte. Esperem compartir-vos la publicació amb els resultats ben aviat.

Engeguem motors per acompanyar el jovent en un curs atípic

Ens alegra tornar a escriure-us ara que queden enrere els mesos intensos de confinament, un període que ens va fer replantejar de quina manera ateníem al jovent, al voluntariat, com enfocàvem les relacions de mentoria i com ens imaginàvem la convivència als projectes d’habitatge.
En aquesta difícil etapa hem après que, amb la mobilització de voluntariat, sòcies i joves, som capaces de repensar-nos per continuar acompanyant el jovent de la millor manera possible.
Tornem carregades d’il·lusió per encara un curs diferent a la resta. Comencem!

Com seran els projectes de mentoria?

Projecte Atenea

La sisena edició del projecte per a jovent tutelat o ja extutelat que necessita millorar el seu nivell formatiu i a l’hora vincular-se a persones referents, farà les sessions dirigides grupals combinant la presencialitat en petits grups amb les trobades virtuals. Aquestes activitats dirigides es continuaran intercalant cada dues setmanes amb les trobades 1 a 1 que si que es mantindran de manera presencial a l’aire lliure.

El taller d’estudi, que forma part del Projecte Atenea té lloc els dijous a la tarda a Punt de Referència. En aquella franja totes les aules de l’entitat estaran disponibles per les persones que necessiten suport en l’estudi. A diferència dels cursos anteriors, cada jove avisarà amb antelació de les matèries per les que demana suport, i se li assignarà una sola persona voluntària que serà amb ell/a durant aquella tarda. Tindran reservat un espai on podran treballar soles i amb la distància adequada.

 

Projecte Referents

El projecte Referents no pateix canvis en el seu plantejament ja que les parelles de mentoria ja es trobaven en aquest format 1 a 1 i a l’aire lliure.
Tant els grups de Referents que ja estan en marxa (G43 i G44) com el que ara s’ha format per iniciar el curs (G45) han fet la formació de mentores de manera virtual, com passarà amb les sessions de seguiment.

El grup G42 ha tancat ara la seva etapa al projecte, i per celebrar-ho van gaudir d’una trobada virtual on van poder parlar les seves vivències després d’aquests mesos de trobades amb el jovent i de compartir amb ells una etapa excepcional. Va ser una trobada molt bonica.

 

 

 

Projecte GR 16-18

El projecte de fotografia participativa fa una aturada temporal. Aquesta decisió ha estat empesa pel fet que les activitats grupals de fotografia són l’eix principal del projecte, a partir de les quals es creen els vincles entre jovent i persones mentores. Les mesures de protecció derivades de la pandèmia per la Covid19 no ens permet garantir un procés que sigui enriquidor pel jovent, ja que no ens és possible mantenir les activitats entorn a la fotografia i a la descoberta de l’entorn, entre d’altres. Esperem poder reprendre aquest projecte tan aviat com el context ens ho permeti.

Coincidint amb aquesta decisió s’hi ha sumat la marxa de la Marta, la tècnica del projecte GR16-18, qui ha decidit començar una nova etapa professional. Li volem agrair els tres anys de bona feina, de cura cap al jovent i al voluntariat, i els bons moments compartits amb l’equip, i desitjar-li molta sort en la nova etapa.

Amb aquests canvis de plantejament comencem un curs atípic, marcat també per la flexibilitat de modificar lleument el funcionament dels projectes si el context ho requereix. Us anirem informant!

 

Un collaret i un carnet de biblioteca

En què us fan pensar aquests dos objectes?

L’última de les trobades de seguiment entre persones referents sempre és especial: els tancaments són la culminació que permet mirar enrere i revisar el pas per Punt de Referència i les relacions de mentoria que s’hi han creat. En el transcurs dels mesos anteriors, les persones referents dels projectes Referents, Atenea i GR16-18 ja han comptat amb sessions de seguiment on han compartit entre elles els neguits i alegries que els despertava participar en els projectes. Però aquesta darrera sessió, que també ha servit per acomiadar-se, els ha permès mirar enrere i valorar amb més perspectiva el seu acompanyament i la feina feta des de l’entitat.

Un dels grups que ha tancat la seva participació és el 42è grup del Projecte Referents, el més veterà de l’entitat, que aquesta tardor dóna la benvinguda a la 45a edició del projecte. Per la trobada de tancament grupal, cada persona referent va dur un objecte que resumís el seu pas pel projecte:

  • Un collaret africà: li recorda el país d’origen del jove a qui ha conegut
  • Una bombeta: el projecte ha permès a la referent conèixer una nova experiència
  • Un paper: la situació documental del jovent ha estat un tema important durant el curs
  • Una pedra: li fa pensar en tornar a l’essència del que és important, com ho ha fet el projecte
  • Un carnet de biblioteca: ha permès que la parella consultés  recursos interessants de manera recurrent
  • Unes sabates: a la parella de mentoria els agradava caminar i conèixer nous espais
  • Una pissarra: ha estat un curs marcat pel replantejament del funcionament de les trobades
  • Una entrada a un museu: la guarda com a record d’una trobada especial

 

El jovent, què en destaca?

De les observacions del jovent de tots tres projectes destaquem el fet que el 100% valoren positivament haver participat i recomanarien a altres joves a fer-ho. La relació de confiança creada amb la seva persona mentora i el suport tècnic rebut per les professionals dels projectes són els aspectes que millor puntua el jovent.

Puedes conocer a alguien con quien tener confianza, que no juzgue, con plena confianza y libertad. Recibir apoyo, pero sin obligar a nada.

Durante el confinamiento me he sentido acompañado, que una persona que hace poco que conoces te llame, se preocupe por ti y te pregunte por tu familia, vale más que todo el dinero del mundo.

Para mi ha sido una persona un poco diferente, hablar con un extraño, explicarle tus cosas, ayuda bastante. Le explicas cosas que no le has explicado a nadie, ordenas las cosas y te ayuda a explicar. Conocer sitios. Conocer la experiencia de vida del referente. No solo recibes, también le das a la otra persona.

Què valoren millor les persones referents?

En les sessions de tancament, les persones voluntàries han valorat els projectes des de diverses perspectives, i de les seves aportacions, se’n extreu que el que més valoren ha estat el fet de sentir-se acompanyades per l’entitat, la comoditat de poder sincerar-se amb la professional i amb el grup de voluntariat en les sessions de seguiment, i l’experiència d’haver conegut un/a jove tutelada o extutelada i la creació d’una relació cuidada.

L’experiència d’anar ajudant al jove a obrir-se i explicar els seus sentiments i neguits ha estat molt enriquidora. Copsar com has pogut participar del seu creixement personal ha estat molt gratificant personalment. Per altra banda, també les moltes dificultats que tenen per poder complir els seus somnis, en molts casos genera molta frustració, per no poder aportar més i dependre d’altres persones i institucions que també incideixen en la situació del jove. De totes maneres, hem construït una relació que espero que continuï donant els seus fruits en el futur.

El concepto es maravilloso, realmente funciona este tu a tu, puedes dar seguridad y apoyo a alguien solo con estar conscientemente allí, se aprende mucho, es una experiencia muy enriquecedora… en fin, para mi ha sido el desafío y la alegría del último año.

Participar a Referents és un acte de justicia social, empatia i humiltat.

 

Les opinions i vivències del jovent i de les persones mentores ens fan somriure quan són positives, i també ens permeten repensar els projectes quan cal, per millorar l’acompanyament. Gràcies a les persones participants per implicar-vos en les relacions.

Comença la darrera fase dels nous itineraris d’habitatges d’emancipació

L’habitatge és un dret que la bona part del jovent tutelat no té garantit quan arriba a la majoria d’edat. Els qui poden accedir a recursos com els pisos assistits tenen sort de comptar amb un sostre i un acompanyament sòcio-educatiu que els permet aprendre els hàbits d’emancipació, a la vegada que poden estudiar i buscar una feina.

Des de l’any 2013, el preu del lloguer a Barcelona ha pujat un 36,4% i ha arribat a assolir l’any 2018 un màxim històric de 929,6 euros mensuals de mitjana (Diàlegs d’Habitatge, 2019). Per altra banda, en els últims anys, la situació del sensellarisme a la ciutat de Barcelona ha canviat, les dades ens mostren que l’edat de les persones que no disposen de les condicions mínimes d’habitatge per poder viure amb dignitat ha disminuït: al voltant d’un 17,9% de la població sense llar és població jove (18-30 anys) i un 18,3%, menors d’edat (de Inés, Guijarro, Tello i Sales, 2017). Les dades són alarmants, i ens indiquen que els recursos i oportunitats per a la transició cap a l’emancipació són clarament insuficients. Consolidar l’habitatge ha estat i és un gran repte pel jovent extutelat. Ara, amb la crisi econòmica, el camí fa més pujada i la carrera de fons cap a la seva emancipació es complica.

Per aquesta raó cada vegada és més freqüent que el jovent que ha pogut comptar amb un recurs d’habitatge s’hagi vist avocat després, a viure al carrer, perquè la seva situació econòmica és inestable, o perquè no poden accedir als habitatges en les condicions que marca el mercat ordinari. Per contribuir a pal·liar aquesta situació Punt de Referència ha fet una aposta per construir itineraris d’habitatge de llarga durada, comptant amb el suport econòmic de Fundació La Caixa.  Aquest estiu hem activat la darrera etapa:

 


Hem obert el darrer pis de les Llars El Pas, pensat en aquesta ocasió per a jovent migrat que ha finalitzat la seva etapa en el Projecte Acull i ha realitzat un itinerari positiu. Des del mes d’agost disposem d’una nova llar amb espai per a 3 joves que, després de viure durant 9 mesos amb persones voluntàries que els han obert les portes de casa, conviuen i compten amb la supervisió d’una educadora amb qui continuaran treballant el seu Pla de Treball cap a l’emancipació.

La incorporació d’aquest recurs ha estat possible gràcies a la col·laboració amb la Fundació Mambré, que ofereix habitatge a preus assequibles a entitats com Punt de Referència que treballem amb col·lectius vulnerables. Pels joves sense ingressos, durant els primers mesos hem comptat amb beques econòmiques del Fons cooperatiu per l’emergència social i sanitària i de la Fundació Roviralta.

 

 

Novetat: Llar Cooperativa. És una porta de sortida cap a la plena autonomia. Un projecte pensat de la mà de la Cooperativa Sostre Cívic on els joves que ja tenen recursos propis podran emancipar-se en un entorn d’habitatge no especulatiu, implicant-se en la dinàmica pròpia d’una cooperativa d’habitatge: formant part de les assemblees i de les comissions de treball.

Una forma de convivència que planteja Sostre Cívic i que promou molta implicació comunitària i treball en xarxa entre les persones implicades. Una gran oportunitat de construir una nova xarxa relacional i de veïnatge pel jovent a qui acompanyem.

El primer habitatge estarà finalitzat durant el primer semestre de 2021, i ha estat possible gràcies a l’aposta del Projecte Lliures de pobresa, d’exclusió i de desigualtats, impulsat per Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social).