“He après a viure com una família”
Aviat farà un any que la Farah viu a casa el Joaquim, al barri de Gràcia. La seva convivència acabarà d’aquí a dues setmanes, quan la Farah continuarà el seu camí cap a la plena emancipació. Avui ens hem trobat a casa seva perquè ens expliquin com han viscut aquesta experiència.
Asseguts al sofà, els dos recorden com, fa un any, van rebre la proposta de conviure. La Farah vivia en un pis compartit amb altres menors d’edat i, en fer 18 anys i finalitzar la tutela, va tenir dues opcions: o canviar a un altre pis assistit compartit amb altres joves o bé ser acollida a casa d’una família. “La forma de vida que m’imaginava a un pis assistit era molt similar a la que ja portava, amb normes similars, convivència amb companys i companyes… vaig pensar: això ja ho he provat, prefereixo l’opció de viure amb una família d’acollida, a veure què tal va”. Per altra banda, el Joaquim explica que una habitació del seu pis va quedar buida i paral·lelament va saber de la situació en la qual es troben els i les joves quan surten dels centres de tutela de la Generalitat. “Em semblava molt absurda la situació i alhora vaig conèixer la iniciativa de l’Acull i vaig pensar que a mi no em costava res acollir. Sempre m’ha agradat estar acompanyat.”
La Farah i en Joaquim fan l’exercici de recordar les primeres setmanes i els costums que els dos han anat integrant al llarg d’aquests mesos. “Vivint aquí he après a dormir sola, era la primera vegada que dormia sola. També he après a perdre la por als gossos, ja som amics amb el Guli“, la Farah riu i mira el gos del Joaquim.
“La nostra convivència ha estat majoritàriament entre setmana, i possiblement l’estona que més compartim és el sopar” i és que la Farah dedica força hores del dia al segon curs del PFI d’hosteleria i en Joaquim treballa. També comenten que, per tenir cura de les tasques de la llar, van preferir no organitzar-se d’una manera rígida, sinó que han trobat una lògica i ganes d’implicar-se en aquestes tasques: “si un cuina, l’altre frega els plats, o mirem la manera d’entre els dos anar fent el que fa falta” diuen.
D’esquerra a dreta: la Farah, la Bàrbara (tècnica del Projecte Acull) i en Joaquim.
Més enllà dels sopars entre setmana, han compartit algunes experiències que recordaran: des dels dinars de diumenge amb els familiars del Joaquim (i també veïns), passant per escapades fora de la ciutat o també les hores dedicades a la cuina. “La cuina ha estat un tema que ens ha picat, hem cuinat de tot: sopes, llegums, pastes o menjar de Marroc, sobretot per Ramadà” recorda en Joaquim.
Després de totes aquestes experiències, els preguntem què s’emporten després d’haver participat al projecte Acull.
“Ha estat una experiència que, tot i no ser una sorpresa, m’ha sorprès quotidianament. A mesura que descobria la manera de portar les situacions, he anat aprenent moltes coses” diu en Joaquim. I la Farah: “He après a viure com una família”.
La Farah marxarà a viure a Girona, però continuarà els estudis a Barcelona, i diu que així, podrà trobar-se amb en Joaquim alguns dies.
Se’ns ha fet tard i la Farah i el Joaquim han de preparar el sopar d’avui: han decidit cuinar un rissotto.