Històries de mentoria: coneix l’Ahmed i la Teresa
L’Ahmed i la Teresa fa poc més de tres mesos que es coneixen, però ningú ho diria. Són una de les parelles mentores del projecte Atenea, que s’emmarca en el projecte internacional Road to Adulthood. En aquest temps ja han visitat la Pedrera, la Fundació Miró, han anat a biblioteques, museus i centres culturals i han passejat pels barris de l’Eixample i Gràcia. “En tan poc temps que ens coneixem el que ha crescut és la confiança. Al començament era com un allau de preguntes, però ara és com si ens coneguéssim de fa anys”, explica la Teresa.
Ella va voler ser mentora perquè “acompanyar les persones és un tema que em motiva i, sobretot, a joves en el seu creixement cap a la vida adulta. Penso que a les persones nouvingudes, com l’Ahmed, els hi falta un entorn social. Nosaltres hem tingut una família i un acompanyament des de joves de persones que ens hem anat trobant i, en el seu cas, ells i elles estan bastant sols. Quan arriben estan sols del tot i, després, de pis en pis i amb contactes efímers que van perdent. I els hi falta també referents culturals del país, socials, culturals, religiosos, etc. Tots els elements que per a nosaltres són comuns per a ells són uns altres. Acompanyar-lo fa que conegui tot de manera natural, i ens permet gaudir del temps de lleure i passar-ho bé junts”.
Una estona ben compartida amb l’Ahmed, que va arribar aquí des del seu país d’origen, Guinea Conakry, fa dos anys, quan en tenia 17, i ara estudia un cicle mitjà de Climatització i Instal·lacions frigorífiques. Fa un any “no estava centrat” i un amic li va parlar de Punt de Referència. “Em va dir que a ell l’ajudaven amb els estudis i li ensenyaven coses que no sabia”, recorda. I veient com el projecte havia millorat la vida del seu amic, no va dubtar i va demanar un mentor. I així va conèixer la Teresa. “És una persona molt important per a mi. M’ajuda a tenir idees bones, em dona consells amb els estudis i amb la vida en general. No és que m’ajudi a fer els deures, però sí que em dona idees per aprovar les assignatures”, afirma l’Ahmed. Diu que vol explicar el seu cas per si alguna jove que ho necessita s’anima a formar part d’un projecte de mentoria. A ell, assegura, li ha canviat la vida: “Ara tinc les idees més clares de què he de fer i de què no”.
Un triangle ben dibuixat
Si una idea també té clara Punt de Referència és que “la mentoria perquè pugui funcionar ha de ser un triangle entre la persona mentora, el jovent i l’equip educatiu”, explica Laura Terradas, Coordinadora de mentoria a Punt de Referència. “L’equip tècnic, a mesura que passen els mesos, ens anem retirant perquè la relació agafi la seva autonomia, però sempre requereix un acompanyament perquè aquesta relació sigui de creixement i d’enriquiment mutu, una qüestió que, de vegades, no és habitual. I a més, com que parteix d’un marc estructural molt diferent si no posem aquests límits la relació es podria tenyir i no arribaria a ser emancipadora, sinó el contrari”.
El que és indubtable és que Punt de Referència va néixer amb la mentoria. Des de fa 25 anys amb el projecte Referents. “Li diem mentoria des del 2010 –explica Laura Terradas– quan vam veure que altres iniciatives europees li deien així; nosaltres, que som l’entitat pionera a Catalunya en mentoria fins llavors li dèiem acompanyament voluntari o vincle efectiu”. Més endavant juntament amb altres 3 entitats va néixer la Coordinadora de Mentoria Social. “Ara sembla que la mentoria és molt nova, però s’ha construït a poc a poc”, assegura la Laura, mentre reivindica la importància de la xarxa social: “és tan vital com la feina, l’habitatge, la formació… Però com és invisible, no és un títol o diners a final de mes, a vegades no li parem tanta atenció. Però és igual de vital, tant per a promoure oportunitats, com també per promoure l’efecte Pigmalió”. Perquè, detalla “quan algú et mira, et reconeix, s’interessa per tu, et parla… et permet afrontar els reptes del dia a dia i augmentar l’autoconfiança. A Punt diem que comptar amb algú és comptar per a algú”.
L’Ahmed té la Teresa. I ella explica que hi ha sentiments que els uneixen: “el nostre pare va morir quan teníem 16 anys. Són coses profundes i vivències compartides”.
La capacitat transformadora de la mentoria
Té sentit que la mentoria continuï expandint-se? Segons Laura Terrades, “en un món utòpic tant de bo els projectes de mentoria s’esgotessin. Voldria dir que tothom té una xarxa i la solitud no existeix. Això està molt lluny de la realitat. El que és cert és que la mentoria és una metodologia molt potent i té sentit que vagi creixent”. Per la seva banda, la Teresa posa en relleu que “quan col·labores com a voluntària valores molt la gran professionalitat de Punt de Referència. No hi ha improvisació. Et sorprèn positivament, tant en el moment de la selecció, de la formació i el suport de tot l’equip. Tot està pensat i establert”.
I és que Laura Terradas, coordinadora de mentoria, deixa clar que “per a nosaltres cada relació és única. És important. Hi dediquem temps, es cou a foc lent. Hi ha un marc metodològic, però l’aplicació d’aquest marc és única. I això genera la màgia que cada persona tingui la possibilitat de fer el seu recorregut segons el seu punt de partida i sabent on vol arribar”.
El projecte Atenea on participen l’Ahmed i la Teresa té una durada de 9 mesos. “Si després d’aquest temps, ens volem continuar veient serà una decisió nostra”, explica l’Ahmed i assegura que “jo voldria perquè m’agraden les persones bones com la Teresa. Necessito que a la meva vida hi hagi bones persones que no em comprin ni em donin res, només que estiguin al meu costat acompanyant-me. Passar temps junts parlant i aconsellant-me. Necessito persones com ella”.