La importància de garantir espais de presencialitat
On han quedat els espais relacionals? I els aprenentatges derivats de l’educació no formal? El coronavirus ens ha allunyat de les oportunitats d’establir-nos en xarxa amb persones i recursos del nostre voltant. El jovent, que de base no compta amb una xarxa de suport enfortida i no disposa de massa espais d’oci, ha vist com aquest cercle de recursos i relacions ha quedat reduït a la mínima expressió. Aquesta conseqüència és una amenaça pel seu itinerari, que depèn, en gran part, de les possibilitats que el context els ofereixi.
Volem ser-hi presencialment sempre que les mesures sanitàries dictades ho permetin, per garantir-los qualitat en els vincles amb altres joves, amb les persones voluntàries i amb les educadores. Som conscients de les dificultats que tenen per continuar els estudis (sovint a distància), per mantenir el contacte amb la seva gent que no viu al mateix municipi, comunitat, país o continent, per expressar les seves necessitats i per ser acompanyats. L’accés a oportunitats ha minvat, però els tempos per emancipar-se no es detenen per ells. Per aquest motiu és important continuar construint juntes, com ho és participar en la construcció d’una relació de mentoria social.
Per què continuem proposant trobades presencials en aquest context?
- Per promoure moments i espais de confidencialitat on puguin expressar-se amb tranquil·litat i comoditat. El moment de trobada amb la seva educadora o referent, és escollit pels propis joves, i adequat a les seves necessitats, mentre que les característiques del lloc on viuen no sempre són les òptimes per expressar-se lliurement: no disposen d’un espai propi, viuen en companyia.
- Per continuar ampliant les oportunitats d’interrelació, oci i coneixement de nous recursos i espais socials. El tancament de les activitats extraescolars, o la reducció de mobilitat ha implicat una reducció d’accés a l’oci. A Punt de Referència procurem mantenir activitats presencials a la vegada que hem adaptat d’altres a la virtualitat per atendre aquell jovent que no pot gaudir-ho presencialment.
- Per combatre l’aïllament social i enfortir el sentiment de pertinença i suport emocional: elements clau per fer front als reptes que té per davant el jovent.
Els àmbits de l’emancipació que queden tocats amb la crisi del coronavirus
- Educació: Seguir el procés formatiu es fa més complicat sense els recursos tecnològics necessaris i, sobretot, si no es compta amb un suport de figures adultes. A Punt de Referència coincidim amb l’observació de la Fundació Jaume Bofill, que explica que el gran repte d’aquest curs és el de garantir el dret a l’educació més enllà de l’escola com a estratègia per combatre les desigualtats i els efectes que tindrà el confinament en les trajectòries educatives.
- Laboral: el 69% del jovent que treballava ha vist perjudicada la seva situació laboral. D’aquests, un 44% ha patit un ERTO i un 12% ha perdut la feina. Els qui no tenien feina, veuen aquesta meta encara més lluny. A més, han vist créixer la incertesa per una millora de la seva situació documental; principalment en els processos lligats a ofertes de feina per aconseguir un permís de treball.
- Habitatge: un 28% del jovent que s’ha emancipat viu amb dificultats per pagar el lloguer, i han hagut de demanar ajudes econòmiques, i un 13% no disposa de cap ingrés mentre espera ser atès en algun habitatge social.
- Emocional: Hi ha hagut un creixement de demandes de joves per tenir acompanyament sòcio-emocional, i per tenir acompanyaments a urgències mèdiques psiquiàtriques i psicològiques.