El dia 27 de març es trobaven compartint taula la Josefina Sala, Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social (UAB) i membre del grup de recerca en infància i adolescència en risc social IARS (UAB), Núria Pàmies, Secretària del Consell municipal de Migracions de Barcelona, Rosa Codina, Coordinadora Territorial de Barcelona de l’ Institut Català de les Dones, Aurora Rovira i Teresa Gil, voluntàries al projecte Referents de Punt de Referència i Rita Grané i Berta Roig de l’equip de Punt de Referència.
Totes elles van estar interessades en venir a aportar la seva expertesa i aprendre sobre la situació de les noies, migrades i extutelades, el tema proposat per aquesta segona trobada de l’espai El Berenar, a Punt. La majoria de noies que participen als projectes de Punt de Referència han tingut una trajectòria vital que les situa lluny de les que solen viure els nois, que continuen sent el gran gruix atès per l’entitat. En aquesta taula ens hem preguntat de quina manera podem donar resposta a les necessitats específiques de les noies.
Les estadístiques confirmen que les noies conformen un 13,41% de les arribades de joves (dades del 2019 de l’ASJTET) i plantegem a la taula si és per aquest motiu que les joves són menys visibles en el treball que les entitats fem per al col·lectiu. Per a respondre aquestes preguntes, la Josefina ens porta a l’arrel de les diferències entre gèneres: el moment de la migració. Opina que la majoria de nois emprenen un procés migratori consensuat amb la família i amb un objectiu concret al país d’arribada, mentre que elles sovint deixen el seu país fugint de situacions de violència. El risc d’aquestes noies de caure en casos de trata és elevat, fet que explicaria un ‘efecte de desaparició’ de noies en aquest procés migratori. La Rosa atribueix també la falta de visibilitat de les noies migrades i extutelades dins la invisibilitat global de la dona.
Aconseguir els objectius que es proposaven en el país d’arribada és una lluita molt complicada per a tots els i les joves que aquí emprenen cada un/a d’ells camins diversos. L’Aurora, que és mentora d’una noia al projecte Referents explica que no és casual que mentre ells solen tenir la prioritat de la cerca de feina, a elles els neix la voluntat de generar un vincle humà, que es sol reflectir en trobar una parella o tenir fills. La Núria la recolza i afegeix que el pes de la cultura en els diversos països, els patrons i models de família, els referents de gènere amb els que creixem les fan projectar el seu futur en una maternitat idealitzada.
Com donem un bon acompanyament a aquestes noies? En aquest punt bull la conversa i, després d’un intercanvi de punts de vista es conclou que:
Una vegada més hem estat molt agraïdes de compartir aquest espai d’intercanvi de visions i ens les enduem totes per a tenir-les en compte en la intervenció amb les noies.
El mes d’abril fem una pausa i tornarem amb el tercer berenar el mes de maig per parlar sobre menors sense referents. Voldràs venir? Escriu-nos a: comunicacio@puntdereferencia.org.