Arxius de acompanyament - Punt de Referencia

Tag Archive for: acompanyament

“Trajecte ofereix acompanyaments més llargs i integrals”

maig 2, 2023/a ENTREVISTES/Etiquetes: acompanyament, emancipació, oportunitats, recorregut

Parlem amb Clara Jorge Blanco, educadora del projecte ‘Trajecte’

Per Marta Bach

Amb quina paraula definiries el projecte ‘Trajecte’?

Acompanyar

Com explicaries el que treballeu a algú que no el coneix?

‘Trajecte’ va néixer inicialment per donar resposta a necessitats dels i les joves que havien format part d’algun projecte de l’entitat i que, un temps després, han tornat a contactar per demanar suport a alguna necessitat concreta, com pot ser la recerca d’habitatge, de feina, tràmits administratius, etc.

En el seu inici estava pensat per donar continuïtat als processos iniciats amb el jovent, però ara s’ha consolidat com a projecte que ofereix acompanyaments més llargs i integrals, més enllà del pas que els i les joves fan a Punt de Referència i que finalitza als 21 anys. Entenem que estem acompanyant en el procés a l’emancipació i aquest no es dona d’un dia per un altre!

Quant jovent forma part de ‘Trajecte’ en l’actualitat?

Cada any, atenem de mitjana uns 30 joves. De manera simultània donem suport a 15 nois i noies. Els processos són diversos: hi ha acompanyaments més puntuals (de 2-3 mesos) i, altres, amb un acompanyament de llarg termini.

Aquest jovent té la particularitat d’haver de fer una emancipació precoç i urgent, i alhora, tenen un bagatge vital complex, què els ofereix ‘Trajecte’ per poder tirar endavant?

Per una banda, donem resposta a temes més pràctics: suport d’habitatge, procés d’orientació formativa, documental. Però, per altra banda, i potser la part més important, està vinculada al procés emocional: és molt important que sentin que tenen a l’equip de Punt de Referència amb qui sempre poden comptar. Unes persones amb qui poder parlar quan ho necessiten, quan tenen dubtes… Com en qualsevol procés de canvi, sempre hi ha incerteses, pors… i sentir-se acompanyats i acompanyades els permet afrontar-lo amb més seguretat i menys angoixa.

Totes les entitats que treballem amb jovent tutelat i extutelat hauríem d’oferir un acompanyament de llarga durada?

Hi ha recursos d’habitatge per joves extutelats, però no tots i totes poden accedir-hi i, els que sí, tenen una durada determinada. A Punt de Referència, des del projecte ‘Trajecte’ volem donar resposta al jovent que encara està en procés d’emancipació i no compta amb cap referent educatiu. Es tracta que puguin arribar a una vida autònoma amb igualtat d’oportunitats que els joves que han pogut tenir el suport de referents adults i amb els recursos materials garantits. Per això, caldria que el màxim d’entitats que ofereixen recursos i acompanyament siguin de llarg durada perquè així el jovent extutelat o en situació de vulnerabilitat tindrà més oportunitats.

‘Trajecte’ participa en el projecte IMEX que està creant la figura del Referent d’Emancipació. Què aportarà al projecte aquesta col·laboració?

El tipus d’acompanyament i suport que oferim al jovent des de Punt de Referència ha servit de model per la creació de la figura del Referent d’Emancipació que s’està promovent des de FEPA, integrat dins del projecte IMEX i que compta amb el suport dels Fons Next Generation. Hem decidit sumar-nos-hi perquè aquesta participació ha permès que es pugui invertir temps, recursos i dedicació a validar i promoure la nova figura del Referent d’Emancipació, un perfil molt necessari per al jovent en situació de vulnerabilitat o extutelat que està realitzant un procés d’emancipació. El treball de construcció d’aquest nou model es fa en l’àmbit estatal i, quan finalitzi, s’haurà definit un procés d’acompanyament de llarga durada que treballa en pro de la desinstitucionalització del jovent.

En quins obstacles t’has d’afrontar en el teu dia a dia laboral?

La barrera que destacaria és compartida i té a veure amb el sistema, és més estructural: la situació de vulnerabilitat dels i les joves no és una condició pròpia de la persona, sinó el resultat d’unes polítiques i d’una part de la societat que, en realitat, les vulnerabilitza. I tot plegat, fa que tinguin més dificultats per poder accedir a un habitatge, tenir una feina o obtenir el permís de residència. I, en definitiva, viure en igualtat de condicions i oportunitats que una persona que no ha fet un procés migratori o que no sigui racialitzada. Val a dir que no tots els joves de Punt de Referència són migrants, però si que han passat pel sistema de protecció, però en el cas específic de ‘Trajecte’, actualment, tots i totes han viscut un procés migratori.

El compromís és una de les eines educatives que utilitzeu, oi?

Sí. Sempre cal un compromís i que el/la jove formi part de la construcció del pla de treball i els objectius que vol assolir sense perdre mai de vista les seves demandes, desitjos i interessos.

Així, es podria dir que ‘Trajecte’ ha nascut de l’observació i de posar el i la jove al centre?

Sempre és millor que tots els processos de canvi d’etapa es puguin fer en companyia. Quan la xarxa de suport i la comunitat no pot donar resposta a això, les administracions públiques han de ser les responsables perquè aquest procés es doni amb seguretat. Ara està molt present l’ús del terme “salut mental”, que és un concepte més clínic, però, sigui com sigui, s’ha de posar el focus en els processos emocionals, i contribuir que aquests canvis no es facin en soledat. Nosaltres treballem des del vincle, des de sentir-se acompanyat. És una part molt i molt important, no només és el suport a la recerca de feina o a fer un tràmit educatiu, sinó un “estic amb tu fent aquest procés”.

Fa 4 anys que treballes amb el col·lectiu de joves extutelats, quines diferències veus respecte al passat. En què ha canviat la seva realitat? Per bé o per pitjor?

Hi ha hagut una millora documental arran de la modificació del Reglament d’Estrangeria que els ha facilitat l’obtenció del permís de residència. Això ha aplanat el camí, però queda molt per fer, perquè la Llei també té mancances. De fet, que hi hagi una Llei específica que diferencia l’accés a drets entre les persones que han nascut en un territori i tenen la nacionalitat i les persones migrants, genera una desigualtat estructural.

Arran d’una gran arribada de joves migrants al territori (entre els anys 2017 i 2018) es van generar situacions de racisme i rebuig que han generat discursos d’odi i ha estat necessari crear un “contradiscurs” i generar un debat en l’espai públic. Però, també cal tenir present que s’han donat certes resistències i han augmentat les polítiques d’extrema dreta a les quals hem d’estar molt atentes per donar una resposta contundent.

Què t’ha aportat personalment aquesta feina?

Sobretot molt d’aprenentatge. Tant professionalment com personalment, aprendre a acompanyar en situacions molt complexes i saber identificar quines són les coses importants quan es treballa amb persones. I també m’ha ofert aprenentatge de com funciona el sistema, que cal continuar reivindicant canvis socials i polítics, a més de saber els punts on fer més incidència perquè hi hagi una autèntica transformació que promogui més justícia social.

Si haguessis de quedar-te amb un record o explicar una anècdota d’aquests anys…

Podria explicar-ne moltes, algunes més difícils, per tot el que s’ha exposat abans, i altres molt boniques. Ara, recordo un dia que vam organitzar una excursió amb el jovent del projecte al Poble espanyol i, abans d’accedir-hi, vam fer un àpat totes assegudes a terra, amb menjars compartits. Va ser un moment molt i molt bonic, i em quedo amb aquest.

Trajecte és un projecte que participa del programa IMEX, Itineraris d’emancipació d’Èxit, liderat per FEPA i finançat pels Fons Europeus Next Generation.

Construir un futur des de la quotidianitat

desembre 1, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: acompanyament, autonomia, emancipació, empoderament, pisos assistits, relacions comunitàries, relacions personals

Als pisos Trampolí, Fent Camí i Horitzó, que formen el projecte de pisos assistits, hi viuen 12 joves. Estan ubicats als barris de Sants i Esquerra de l’Eixample, de Barcelona, i al barri de Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat. L’acompanyament d’una educadora i el treball en el quotidià amb el jovent crea un vincle que permet millorar els seus recursos personals i les seves oportunitats de futur. Perquè construir des del vincle és el punt de partida per a una vida més autònoma abans de la seva emancipació.

Us presentem 4 imatges quotidianes dels pisos perquè conegueu com treballem l’acompanyament emocional, la promoció de l’autonomia, l’empoderament i l’enfortiment de les relacions personals i comunitàries del jovent extutelat.

1. ACOMPANYAMENT EMOCIONAL

Disposar d’un pis assistit, no només significa viure en un espai estable i acollidor, sobretot vol dir estar i sentir-se acompanyat. Equival a tenir temps per a l’escolta activa i per compartir. Vol dir disposar d’un espai íntim i confiable que un despatx no ofereix. Una llar facilita establir vincles. I de retruc, l’acompanyament emocional propicia el desenvolupament d’habilitats emocionals i una bona autoestima, aspectes que contribueixen a una bona salut mental del jovent.

2. PROMOCIÓ DE L’AUTONOMIA

Cap persona neix autònoma i menys si ha viscut part de la infància i de l’adolescència sense l’acompanyament en el dia a dia de la família; l’autonomia s’aprèn progressivament i es desenvolupa amb el temps. Als pisos assistits aprendre a cuinar, organitzar-se amb la compra del menjar, gestionar els diners, tenir cura de la llar, planificar i repartir les tasques de neteja, ordenar els espais, aprendre a reciclar… i moltes altres tasques de la vida quotidiana formen part del dia a dia i del camí cap a l’autonomia.

3. EMPODERAMENT

Adquirir confiança i seguretat vol dir tenir el caràcter i determinació per resoldre tasques que fem habitualment. Implica superar les dificultats que es poden presentar i acceptar i tolerar les frustracions que se’n poden derivar. Als pisos assistits treballem aquesta competència gràcies al Pla de Treball Individual (PTI) que fem amb cada noi o noia i, sobretot, promovent la responsabilitat per tirar endavant les decisions que prenen, tot i les dificultats que sovint sorgeixen en el camí.

4. ENFORTIMENT DE LES RELACIONS PERSONALS I COMUNITÀRIES

Tenir habilitats socials és essencial per a la vida de les persones. Als pisos assistits es porten a terme dinàmiques grupals i individuals (Assemblees i trobades 1 a 1) que permeten aprendre a conviure amb altres joves, prendre decisions des del consens, acordar les normes de convivència i, en definitiva, afavorir el creixement personal i promoure les relacions dins de l’àmbit comunitari. Alhora impulsem la integració del i les joves en espais educatius, laborals i comunitaris. Sense oblidar fomentar un oci creatiu.

EL Covid-19 ens situa en un escenari encara més incert

març 30, 2020/a NOTÍCIES/Etiquetes: acompanyament, covid-19, emergència, extutelat, joves, suport, tutelat

Incertesa i angoixa. Probablement siguin els termes que millor defineixen aquests dies els sentiments del jovent tutelat i extutelat, uns sentiments amb els quals conviuen des d’abans de l’arribada del Covid-19, però que s’accentuen pels primers efectes del coronavirus en les seves vides. Un virus que suposa més pals a les rodes pel present i futur del col·lectiu al qui acompanyem. Aquests dies els nois i noies ens fan arribar les seves preocupacions a través de videotrucades, trucades i whatsapps:

Els tràmits administratius queden aturats, això significa que el jovent que està a l’espera de resolucions de permisos de residència, de treball, de matriculacions en estudis, etc, queden sense resoldre durant un període de temps encara indeterminat.
Què passa amb els nois i noies a qui se’ls ha aplicat un ERTO? què passarà amb les ofertes de feina en tràmit que els donaven accés a un permís de residència i treball? Si accedir a una feina ja és complicat per a noies i nois de 18 anys amb poca o nul·la experiència laboral prèvia, la por de poder-se tornar a quedar a l’atur pot ser paralitzadora. D’altres han vist truncades les seves pràctiques.
No a tots els i les estudiants els afecta igual el canvi en el marc educatiu: el jovent tutelat i extutelat que estudia no disposa d’un suport constant i exclusiu que l’animi a mantenir els estudis a distància, i durant el temps de confinament se’ls redueix molt l’espai d’intercanvi cultural per a continuar millorant les competències lingüístiques.
El jovent passa d’assistir als estudis i al lloc de treball a estar-se al centre de menors o al recurs habitacional on resideix, fet que els distancia de la seva xarxa relacional quotidiana i pot provocar canvis importants en els hàbits relacionals i de salut mental més rutinaris.
Com sostenir l’avorriment? I l’aïllament de qui més s’estimen? Com poder connectar amb els i les altres amb la poca connexió a la xarxa de què disposen?

Aquesta situació podran sostenir-la millor o pitjor, com més xarxa de suport tinguin, per això és més necessari que mai un acompanyament individualitzat com el que oferim a Punt de Referència.

La importància de l’acompanyament en moments especialment durs.

Val la pena intensificar l’acompanyament al jovent, tan presencial en els pisos assistits com online en el cas de la resta de jovent de l’entitat, amb tres objectius:

Que durant el confinament i la soledat que comporta, sàpiguen que estan acompanyats/des, que recollim les seves inquietuds i treballem per donar-los respostes. El paper de les educadores i de les persones mentores en aquest objectiu és clau, creant noves maneres per ser al costat del jovent.
Que, dins les possibilitats actuals, es continuï treballant o replantejar els objectius de cada jove en referència al seu pla cap a l’emancipació.
Que ser-hi permeti vetllar per la salut pròpia i col·lectiva, prenent les mesures de prevenció necessàries i fent-se responsables d’aquest repte que demana actuar de forma conjunta.

Preocupació pel sosteniment dels projectes de l’entitat

El futur d’aquest jovent dependrà del context social, però també de la xarxa de suport que tinguin al voltant per enfrontar els reptes i facilitar l’obertura d’oportunitats en aquest context. Una xarxa que depèn de la capacitat d’acompanyament que Punt de Referència pugui donar-los, i aquesta també és una preocupació fruit de la situació actual.

Hem reajustat el pressupost anual dels projectes i les treballadores de Punt han reduït la jornada laboral degut al bloqueig administratiu: les peticions de subvencions públiques que estaven en procés de tramitació han quedat aturades fins que acabi aquesta situació. Les resolucions de les ajudes queden ajornades fins a nou avís, mentre l’acompanyament al jovent no s’atura. No volem deixar d’atendre les necessitats que ens fa arribar el jovent, avui encara més vulnerable.

Davant d’aquesta situació d’emergència, demanem a tothom que pugui aportar des de casa el seu granet de sorra:

Fer-me soci/a
Fer un donatiu puntual
Mitjançant el formulari web
Mitjançant BIZUM al codi 33462

Davant l’arribada de menors no acompanyats, actuem.

setembre 28, 2018/a NOTÍCIES/Etiquetes: acompanyament, barcelona, habitatge, immigració, joves, menors, mentoria

Aquests darrers mesos haureu sentit a parlar als mitjans de comunicació d’un increment notable d’arribades de menors estrangers sense referents adults i la situació de desbordament que tant l’administració com les entitats socials estem patint. Entrevistes quasi cada dia i articles en diferents mitjans de comunicació posen dades a aquestes arribades de joves, majoritàriament marroquins, a qui cada vegada és més complicat atendre en condicions. Us en posem alguns exemples:

BTV – L’arribada de menors immigrants no acompanyats desborda la DGAIA
Els matins de TV3 – La gestió dels menors no acompanyats, al parlament
Diari Ara – Reprimits pel Marroc, els rifenys fugen en pasteres

Davant d’aquesta situació calen solucions. En aquest entorn, ha estat obligat per a Punt de Referència plantejar-se respondre a aquesta demanda multiplicant les places d’habitatge per oferir-les a aquests joves, fet que ja ha suposat doblar en pocs mesos els pisos assistits de l’entitat. La Junta i l’equip tècnic de Punt de Referència hem suspesat a consciència de quina manera podem respondre a l’emergència del moment, tenint en compte que aquestes arribades de joves es poden cronificar en el temps mentre no hi hagi una estretègia política a mig-llarg termini.

El model d’intervenció de Punt de Referència.

Com expliquem en aquest butlletí de setembre, hem fet un gran esforç per ampliar places (tant en els projectes d’habitatge com en els de mentoria) per a poder acompanyar a més jovent. Sostenir econòmicament l’ampliació de places pels projectes de mentoria ens representa un gran repte, no és gens senzill aconseguir els recursos econòmics necessaris. no som una entitat amb capacitat d’atendre emergències o grans volums

Alhora, seguim essent una entitat petita que treballem amb un model propi basat en la qualitat per sobre de la quantitat i en l’atenció centrada en la persona.

L’aposta de l’entitat és per reforçar la mentoria com a eina principal d’intervenció social amb joves en situació de risc, complementant-la amb programes de suport laboral i d’habitatge. El nostre model de mentoria cuida molt l’acompanyament i supervisió de les relacions de joves amb el seu referent adult positiu, per part de l’equip tècnic. D’aquesta manera seguirem posant la nostra expertesa en mentoria social a disposició de l’administració i d’altres entitats que la vulguin incorporar per enfortir els seus programes d’atenció a menors i joves en situació vulnerable, promovent que les relacions tinguin un impacte positiu en la vida i emancipació dels i de les joves.