Tag Archive for: emancipació

L’acompanyament professional de llarga durada, al Projecte Trajecte

 

Assolir l’emancipació exigeix als nois i noies tenir resolts els reptes en els àmbits de la formació, el treball, l’habitatge, la documentació, entre d’altres. Aquest procés requereix temps i acompanyament, per això a Punt de Referència disposem del projecte Trajecte, que atén als joves en demandes específiques que es poden resoldre amb acompanyament professional prolongat en el temps, fins a aconseguir els objectius marcats.

Actualment acompanyem 11 nois i noies que necessiten suport professional per aconseguir resoldre almenys dos objectius d’importància pel seu itinerari, i que poden haver estat vinculats abans en algun altre projecte de l’entitat, o no haver-ho fet però tenir l’opció de fer-ho més endavant.

Un exemple és l’Oussama, un jove que va arribar a Punt de Referència sense documentació, sense un recurs d’habitatge, sense saber com accedir a una formació, amb les butxaques buides. Amb l’acompanyament dels educadors de Trajecte (la Coral i en David) ha aconseguit, passats dos anys, capgirar la situació. Actualment està estudiant un Grau Mitjà en Mecànica, assisteix setmanalment al taller d’estudi, ha conegut una associació amb la que ha aconseguit accedir a viure en un habitatge, i amb aquests objectius coberts es disposa ara a tancar la seva participació a Trajecte i es planteja participar al Projecte Referents per vincular-se amb una persona adulta de referència.

 

Les principals preocupacions del jovent

 

La Coral i en David estan d’acord que el tema que més preocupa al jovent és ara regularitzar la seva situació documental. Són molts els qui demanen suport sobretot per renovar el permís de residència (NIE), i per buscar solucions quan a la majoria se’ls tornen denegats. “Regularitzar la seva situació és la seva primera demanda, però a l’ anar-los coneixent més, es van detectant altres necessitats importants”, diuen. En aquest any, amb el context de la Covid-19 hi ha hagut joves en situacions precàries que s’han trobat sols després de deixar els centres d’acollida, sense ningú que es fes càrrec de la seva situació. L’accés a l’habitatge és una altra preocupació compartida per la qual, malauradament no disposem de recursos per donar-los cabuda, i per últim i no menys important, la majoria d’ells tenen en comú el fet de tenir poca xarxa de suport al voltant que els pugui ajudar en aquesta situació.

 

 

Com treballem per aconseguir trajectes positius?

 

 

Trajecte és un projecte que es nodreix de treballar coordinadament amb professionals d’altres entitats i recursos, una forma de treball fonamental per aconseguir obrir portes i possibilitats en els àmbits de suport al jovent. Es treballa en xarxa amb educadores, amb centres educatius, amb advocats per demanar suport jurídic, amb l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, entre d’altres. Amb els nois i noies s’estableix prèviament un pla de treball on, com a mínim, es proposen dos objectius importants pel seu camí cap a l’emancipació, i a partir de llavors, l’educador/a i el noi/a es troben periòdicament a Punt per fer tutories de seguiment i van presencialment a conèixer altres recursos del territori o a resoldre tràmits conjuntament.

A Trajecte no hi ha un inici i un final de curs, ja que la durada de l’acompanyament dependrà del temps que necessiti cada cas per aconseguir l’emancipació. 

 

 

Recollir el que has sembrat: l’Ayoub s’emancipa

 

L’Ayoub pensa en quan va deixar el centre de menors i va entrar a conviure al pis ‘El Trampolí’ de Punt de Referència.
Ja fa tres anys d’aquell moment i encara recorda quines eren les seves prioritats: necessitava entendre l’idioma i poder-se comunicar. També recorda que llavors, la seva educadora el va apuntar a un curs de castellà. En les trobades amb ell li preguntava què li agradava fer i quins interessos tenia, i li va relatar la passió per la mecànica i la seva experiència arreglant bicicletes en un taller de la família al Marroc. Ella el va orientar fins que l’Ayoub es va decidir a cursar el PFI d’ Auxiliar de Reparació i Manteniment de Vehicles Lleugers.

 

L’Ayoub, el David (el seu educador) i jo ens hem assegut al sofà, des d’on puc veure una bicicleta aparcada a l’entrada. És de l’Ayoub, i la fa servir per moure’s per Barcelona, sobretot pels viatges d’anada i tornada a la feina. Treballa a una botiga i taller de bicicletes elèctriques al barri de Gràcia, una feina que va trobar gràcies a que el recomanéssin per la seva dedicació i traça amb la mecànica, del taller on havia fet les pràctiques.

Li ha costat temps i paciència aconseguir un contracte d’un any, finalment va ser el juny de 2019 que amb aquesta oferta de feina va poder regularitzar la seva situació documental. Ara té un contracte indefinit.

 

 

 

L’ Ayoub farà 21 anys el maig de 2021 i aviat deixarà el pis assistit per emancipar-se. Físicament ha crescut molt des de l’última vegada que el vaig veure, ara potser fa més d’un any. El David també l’ha vist créixer, i l’ha vist perdre timidesa i desenvolupar-se millor amb l’entorn. Està molt satisfet de l’itinerari de l’Ayoub, un noi que d’ aquí uns mesos s’emanciparà i recullirà els fruits de l’esforç que ha fet per tirar endavant. S’ha deixat acompanyar, i s’ha pres molt seriosament totes les recomanacions, i això no sempre és fàcil, diu el David.

Per acabar, li demanem a l’Ayoub que miri enrere i pensi en el seu procés personal: ha canviat al llarg d’aquests anys? L’ Ayoub sent que ha guanyat en control sobre la seva vida, en autoconfiança, en seguretat i en adquirir eines per poder continuar sol. Diu que enfronta l’etapa de l’emancipació amb pena per haver de deixar el pis, però sense por ‘perquè el David m’ha dit que puc trobar-lo a Punt de Referència sempre que em calgui’.

 

Sentir-se segures, una prioritat en l’acompanyament a noies

 

Les noies. Són menys en número però també necessiten acompanyament. De la mateixa manera que adaptem la intervenció a cada necessitat específica, el gènere també fa diferències entre nois i noies en les necessitats per poder-se emancipar. Entomant aquest repte que ens il·lusiona, Punt de Referència va dissenyar un treball d’acompanyament per atendre-les enfocant les relacions de mentoria des d’una altra mirada.

És tan cert que cada una acumula una història personal única, com el fet de trobar en elles un factor en comú: d’una manera o altra, han patit violències diverses pel fet de ser dones, derivats d’una societat masclista que les situa amb un alt indicador de maternitats adolescents, mancances en la construcció de relacions sexo afectives positives, o una visió del propi gènere sense autonomia.

Per donar resposta a les seves necessitats el primer que els cal trobar és aquell vincle emocional amb persones amb les quals es sentin amb confiança, seguretat i comoditat. En les relacions de mentoria, la majoria de noies prefereixen ser acompanyades per referents dones, doncs la possibilitat d’haver viscut situacions similars fa que la comprensió aparegui fàcilment i així s’inicia una relació de confiança i d’igual a igual, un vincle que es sol cuinar més lentament que en el cas dels nois.

Preferia una dona perquè amb ella m’és més fàcil compartir algunes coses.
Em pot entendre 
millor.

Amb la Georgina he conegut altres maneres de viure com a dona.
Farah

Així es va iniciar la proposta Referents_Dona, que vincula les noies en una relació de mentoria amb altres voluntàries adultes. El projecte compta, també, amb un treball amb l’educadora per aconseguir l’emancipació de cada noia, i procura que elles prenguin consciència del seu procés, coneguin àmbits on formar-se tenint en compte els interessos que se’ls desperten i les seves qualitats traslladables al món laboral i no només al de la cura de la llar i la família.

Referents_Dona rep el suport de l’Institut Català de les Dones amb l’objectiu comú d’aconseguir que les noies augmentin les seves expectatives de futur, puguin prendre decisions amb autonomia, disposin d’acompanyament emocional, tinguin eines per prevenir violències de gènere i promoguin relacions sexo-efectives positives. Les trobades informals entre referent i mentorada tenen una durada d’un curs i permeten que les noies vagin coneixent altres models de feminitat, de rols socials que poden ser més emancipadors que els coneguts fins al moment.

 

La Kathe va participar al projecte i ens va explicar què en va treure de l’acompanyament de la Marta.

 

 

 

 

 

 

 

I després de l’Acull? Un nou pis d’autonomia garanteix la continuïtat dels itineraris

A Nou Barris hem trobat el pis que donarà l’ oportunitat de tenir un sostre a jovent que ha participat en el Projecte Acull i que necessita un recurs d’habitatge a més llarg termini per continuar el seu itinerari.

Aquest juliol, en Moushin, en Sekhou i en Houssaine han tancat les convivències amb els nuclis acollidors, i formen el primer grup que ha entrat al pis; estan molt satisfets de comptar amb aquest suport que els permet centrar-se en els estudis sense veure’s amb el repte de trobar un habitatge, i continuar rebent orientació i seguiment des de Punt de Referència.

La proposta d’ampliar el circuit d’habitatge va engegar aquest darrer curs gràcies al partenariat amb la Fundació Mambré, que aposta per oferir els seus habitatges a preus ajustats a entitats que hi acullen col·lectius vulnerables. Gràcies a la seva aposta, Punt de Referència amplia i millora el servei per a joves un cop acaben la seva estada a les llars acollidores.

Més enllà d’oferir un sostre a jovent amb itineraris positius, Punt de Referència continuarà treballant amb el jovent del pis els seus itineraris d’emancipació i en farà un seguiment intensiu com els que es realitzen als pisos assistits. També sosté econòmicament a dos dels tres joves, que actualment no tenen ingressos per fer front a les despeses del dia a dia. Per fer viable aquest projecte d’habitatge de llarga durada, Punt de Referència ha sumat els suports econòmics del Fons Cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària, de la Fundació Roviralta i de la Fundació la Caixa.

Afectacions del Covid-19 al jovent tutelat i extutelat: àmbit formatiu

El context del jovent tutelat i extutelat en relació a la formació

Els estudis científics reconeixen l’impacte positiu pel jovent tutelat i extutelat d’assolir nivells acadèmics post obligatoris per tal que es puguin emancipar amb garanties (Montserrat et al., 2012). El jovent té un punt de partida desigual a l’hora d’afrontar la seva trajectòria formativa: el 52% dels menors sota tutela no acaben l’educació secundària obligatòria (ESO), un percentatge que triplica el que hi ha entre la població jove general, que és del 15%. I només el 32% dels menors tutelats fan el curs que els correspon quan arriben als quinze anys, mentre que en el cas de la població general el percentatge és del 73,6% (Upsocial – Intress, 2015).

L’actual situació de confinament i incertesa que estem vivint dibuixa un futur en el qual les desigualtats socials i educatives s’accentuaran. Segons Bonal i González (2020) l’impacte del tancament escolar és desigual en una societat desigual, i evidencia que aquestes desigualtats socials i educatives tenen un caràcter acumulatiu. Segons un estudi de Save the Children (2020), el tancament de les escoles, la crisi econòmica o el propi confinament tenen efectes educatius clars, que no fan més que agreujar les diferències existents abans de la pandèmia.

 

La dificultat de continuar els estudis durant el confinament té conseqüències

La crisi sanitària que estem vivint ha aturat parcialment els estudis de gran part del jovent de Punt de Referència (un 75% està estudiant), i això es tradueix en la reducció d’oportunitats d’aprenentatges per a ells. Els nois i noies ens expliquen que segueixen el curs en línia en condicions poc òptimes per accedir a les formacions i per mantenir l’atenció necessària, i es troben amb poc suport per seguir els seus estudis; posant de relleu les desigualtats que provoca la bretxa digital i la bretxa d’activitats.

L’estudi de Save the Children (2020), explica que la vinculació emocional amb l’escola, el professat i la resta d’alumnat és un factor de protecció contra l’abandonament escolar. A més, la reducció del temps lectiu pot implicar una pèrdua de competències i coneixements similars a les que es produeixen durant les vacances d’estiu, el que s’anomena “oblit estiuenc”: aquests mesos creen diferències en lectoescriptura i matemàtiques: els joves d’entorns socioeconòmics avantatjats milloren els resultats i els d’entorns desavantatjats empitjoren. En aquesta bretxa d’activitats s’hi sumaran els efectes de la reducció del temps lectiu.

 

 

A curt, mitjà i llarg termini, aquesta crisi social es concreta i afectarà el jovent tutelat i extutelat en:

  • Bretxa digital, tant en accés a aquesta com en ús: la majoria del jovent està seguint els estudis des de casa en línia, i aquesta dinàmica continuarà els mesos vinents. Bona part del jovent que acompanyem no té espais adequats per estudiar, ni acompanyament, ni accés a dispositius electrònics adequats, a internet…
  • Més dificultat per accedir al mercat laboral: quasi la meitat del jovent que està estudiant estava pendent de realitzar una estada en pràctiques en una empresa. Davant la impossibilitat de realitzar-les i amb l’opció de la convalidació d’aquestes, perden l’oportunitat de sumar una experiència al seu currículum i de donar-se a conèixer a una empresa que els podria oferir una oferta.
  • Incertesa sobre la continuïtat dels estudis: un 42% del jovent participant de Punt que estudia té la voluntat d’accedir a altres estudis superiors als cursats el curs vinent, però viu amb estrès aquesta transició educativa per la incertesa de no saber com i quan es podrà realitzar.

 

La resiliència les relacions de confiança permeten agafar les regnes en moments adversos.

En Yassine ha compartit la càrrega de deures amb la seva educadora, qui l’ha animat i recordat l’esforç que ha fet aquest curs; l’Amina i la Maria han practicat el català, ja quem sense l‘escola, la jove havia perdut oportunitat per fer-ho; l’Omar i la seva educadora han buscat opcions d’estudis pel curs que ve; en Moha ha demanat suport a en Pau per resoldre problemes de matemàtiques; en Manuel comparteix les inquietuds sobre si tornarà a l’escola presencialment amb la Carmen. El jovent està posant en marxa tots els seus recursos personals per fer front a aquesta situació, per aprofitar aquest temps, aprendre i aprovar el curs.

Aquests dies Punt de Referència hem dut a terme accions per reduir la bretxa digital, proveint als joves amb dispositius electrònics i millores d’accés a la xarxa; així com accions per reduir la manca d’activitats i l’abandonament escolar i de les trajectòries educatives. Per fer-ho són claus el suport a l’estudi i els vincles afectius amb les seves figures de referència i persones mentores.

 

La interacció que es dona a través d’aquests vincles i els espais que es creen permet:

  • Reforçar l’autoimatge i l’autoconfiança. Com em veuen les altres persones? Què pensa de mi el meu / la meva referent? El que em digui sobre mi configurarà finalment la meva manera de pensar i actuar. Parlem de l’ efecte Pigmalió, aquell que fa que el reconeixement de les altres persones sobre les potencialitats de cada jove tingui conseqüències positives per a la seva autoconfiança i percepció de les pròpies habilitats.
  • Que creguin en el jovent és clau per trencar el cercle de l’autopercepció negativa que puguin tenir. Portat a l’àmbit dels estudis, la presència de les persones que fan un retorn positiu els permet passar de dir “he aprovat per xiripa” a dir “he aprovat perquè sóc capaç de fer-ho”.
  • Incrementar i alimentar la motivació vers els estudis. Els processos d’aprenentatge parteixen dels reptes cognitius, que poden ser majors o menors en funció punt de partida. Sostenir i promoure l’aprenentatge pot ser per al jovent una meta tan aclaparadora que els paralitzi. Per fer el repte més assoblible, sovint, cal una persona amb qui recolzar-se i que t’ajudi a trobar els teus propis mecanismes per mantenir la motivació en els estudis; a replantejar reptes, a fer-te veure que és una carrera de fons que requereix esforços i pauses per respirar…
  • Ser espai de recolzament de les vivències d’inestabilitat, estrès i ansietat, que puguin estar vivint. L’estat emocional del jovent influeix directament en la seva capacitat de concentració i motivació cap a l’aprenentatge; així com en la capacitat d’incorporar noves competències acadèmiques.
  • Millorar l’autoconeixement i el coneixement de les possibilitats del sistema educatiu en cada moment; a través de les converses i trobades de mentoria i del suport socioeducatiu.
  • Aprofundir en estratègies d’autoregulació i organització: obtenir suport en l’estudi establint estratègies i tècniques d’estudi que permetin la planificació per l’aprenentatge significatiu dels continguts i competències que comporta cada trajectòria educativa.

Tots aquests factors són sovint la part invisible de l’iceberg de les desigualtat educatives, ja que no són visibles i tenen una alta contribució en com serà l’adhesió educativa, la capacitat cognitiva relacionada amb l’aprenentatge i les transicions entre estudis; tots ells elements clau en l’èxit educatiu del jovent (Albaigés et al., 2012).

Per tal que el potencial del jovent i els suports dels vincles que construeixen siguin significatius per la seva emancipació cal, també, que s’estableixin polítiques que garanteixin el dret a l‘educació del jovent tutelat i extutelat, l’accés a l’educació i la possibilitat de fer un procés d’aprenentatge complet.

Article de Laura Terradas, coordinadora de Programes i Alba Pi, tècnica del projecte Atenea

 

Referències bibliogràfiques:

· ALBAIGÉS BLASI, BERNAT, I FERRER-ESTEBAN, GERARD (2012), “L’èxit educatiu a Catalunya. Indicadors dels sistemes educatius. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2011”, Barcelona: Fundació Jaume Bofill.
· BONAL, XAVIER I GONZÁLEZ, SHELIA (2020), “Quan el desavantatge s’acumula: confinament, aprenentatge i desigualtats”. El Crític. Consultats des de: https://www.elcritic.cat/opinio/quan-el-desavantatge-sacumula-confinament-aprenentatge-i-desigualtats-56615
· MONTSERRAT BOADA, CARME, I CASAS AZNAR (2010), “Educación y jóvenes ex-tutelados: revisión de la literatura científica española”. Educación XXI, 13, p. 117- 138.
· MONTSERRAT BOADA, CARME, CASAS AZNAR, FERRAN, MALO CERRATO, SARA, I BERTRAN CAMATS, IRMA (2012), “Els itineraris educatius dels joves extutelats Catalunya”. Col·lecció Infància i adolescència, 6. Departament de Benestar Social i Família.
· SAVE THE CHILDREN (2020) “Covid 19: Cerrar la brecha: Impacto educativo y propuestas de equidad para la desescalada”. Consultat des de: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/2020-05/COVID19Cerrarlabrecha.pdf
· UPSOCIAL (2015) “El El reto de ampliar las oportunidades de la infancia tutelada”. Consultat des de: https://upsocial.org/es/noticia/el-reto-de-ampliar-las-oportunidades-de-la-infancia-tutelada

MentorHabilitats capgira la tendència d’abandonament d’estudis entre joves

El projecte de mentoria MentorHabilitats presenta els bons resultats educatius del jovent extutelat que hi ha participat.

Amb el clar objectiu de donar-los suport en els estudis i el seu itinerari formatiu per facilitar-los el seu camí cap a l’emancipació, la darrera edició ha treballat combinant activitats dirigides de grup i en parelles de mentoria (10 parelles de joves i voluntariat), de les que s’han extret les dades que avui publiquem.

Els resultats del projecte s’han anat desgranant a la vegada que la Comissió Europea ha publicat el Monitor d’Educació i Formació d’on destaquem el fet que Espanya és un dels països que més ha de treballar per aconseguir l’objectiu de la UE de reduir del 18,3% al 10% la taxa d’abandonament de l’educació i la formació.

En contrast amb la mitja d’abandonament escolar entre joves, MentorHabilitats presenta els següents resultats:

  1. Totes les persones joves que van acabar el projecte també han finalitzat el curs amb avaluacions d’èxit i no hi ha hagut abandonament dels estudis.
  2. La majoria de joves s’han matriculat per a continuar els seus estudis post-obligatoris
  3. S’han observat millores rellevants en els coneixements i aptituds necessàries per afrontar l’emancipació.

 

 

D’aquesta infografia s’extreuen diverses conclusions, entre les quals destaquem que totes les persones joves que van acabar el projecte també han finalitzat el curs amb avaluacions d’èxit i no hi ha hagut abandonament dels estudis. Al contrari, la majoria de joves s’han matriculat per a continuar els seus estudis post-obligatoris. També s’han observat millores en els coneixements i aptituds necessaris per afrontar l’emancipació. 

 

Les claus de l’èxit educatiu:

Per entendre l’èxit en la formació dels i les joves cal conèixer en detall les diverses vies d’intervenció i d’acompanyament al jovent que el projecte té en compte:

La mentoria permet als i a les joves tenir una persona que els dóna suport en els hàbits d’estudi, que els anima a continuar formant-se i els ajuda en la cerca de vies per a fer-ho. A més, durant un curs sencer, aquesta persona els proporciona espais de conversa informals, de confiança en el que el jovent pot practicar l’idioma, compartir quines són les seves motivacions i traçar conjuntament el trajecte formatiu que volen continuar.

La relació de mentoria es veu reforçada en les activitats dirigides en un espai de trobada grupal entre jovent i mentors i el seguiment de l’equip tècnic del projecte, que supervisa els seus itineraris i els proporciona recursos per tal que les parelles de mentoria tinguin sempre el suport que necessiten.

 

Un futur millor. Això és el que volem per al jovent i també pels projectes de Punt de Referència. Per aquest motiu aquest curs l’iniciem amb un nou espai de reforç a l’estudi, on a partir d’ara els i les joves podran assistir setmanalment i tindran persones voluntàries que seran el seu professorat de reforç.

 

Notícies recents relacionades:

 

Punt respon a la demanda d’habitatge

Fa uns mesos escibíem un article premonitori dels següents passos de Punt respecte les places per a joves en els projectes d’habitatge, i aquest és el resum del que ha estat aquest últim any, en el que comptem amb un total de 12 places més que el 2017:

  • Desembre ’17: Obrim un nou pis assistit a Cornellà amb 4 places
  • Gener ’18: S’inicien 4 noves relacions al projecte Acull
  • Agost ’18: Obrim un nou pis assitit a Hospitalet, amb 4 places

L’habitatge és una necessitat de primer nivell per als joves que necessiten emancipar-se als 18 anys, coneixes els projectes d’habitatge i com aquests ajuden als joves?

Pisos Assistits

Als pisos assistits els i les joves preparen la seva emancipació, millorant les seves habilitats d’autonomia. Conviuen en una llar, aprenent a compartir espais amb els companys i companyes, a mantenir uns bons hàbits d’higiene de la llar, a cuidar-se (alimentació, salut, hàbits….) i a gestionar els seus recursos econòmics, supervisats pel seguiment diari d’una tècnica de projecte. Aquest estiu hem obert un nou pis assistit a l’Hospitalet de Llobregat que es suma als 2 que tenim a Barcelona i al de Cornellà. Per a fer-ne el seguiment tècnic hem donat la benvinguda a la Coral Escobar, que s’ha incorporat a l’equip professional aquest estiu.

Noves places d’habitatge: En total disposem de 15 places de les quals 13 estan ja ocupades per joves que hi conviuen. Aquestes 15 places aviat podrien ser-ne 16, de manera que ampliaríem la capacitat d’habitacions respecte a mesos enrere, per tal de donar resposta a l’actual situació d’emergència.

 

Acull

Amb l’arribada del setembre comencen els tancaments de les relacions al projecte Acull. Després de 9 mesos de convivència entre famílies acollidores i persones joves, la evolució natural del projecte ens porta al seu moment de finalització.
De les 5 relacions d’acollida que hi havia establertes se’n tanquen 3, mentre que les altres dues s’ha valorat que continuïn alguns mesos més. Estem treballant en la recereca de famílies acollidores i els recursos econòmics necessaris per a que el proper any 2019 tornem a oferir 5 noves acollides per joves, en el moment de sortir dels centres de menors.

Equinocci

Aviat farà un any que els tres joves d’Equinocci conviuen al pis de Sant Feliu de Llobregat, comptant amb el suport de l’equip de voluntaris de la Comunitat Sunday de la mateixa població. Tenir aquest habitatge els ha permès centrar-se en els estudis i poder-se construir un futur amb més oportunitats. Tenir el suport de l’equip voluntari els obre portes a més oportunitats.