Els dies 11 i 12 de novembre van tenir lloc les XVI Jornades FEPA, la trobada anual de més de 50 entitats que treballem amb jovent extutelat amb l’objectiu de compartir experiències i coneixement sobre temes d’actualitat que afecten el col·lectiu. Aquesta edició ha centrat el debat al voltant del benestar emocional i la salut mental del jovent, un tema que els darrers anys s’ha situat com a prioritari. La soledat, estrés, angoixa, por, el malestar emocional, patologies de salut mental que se’n deriven i el fet de no tenir accés a un tractament fa que la necessitat de posar fil a l’agulla per buscar solucions sigui urgent.

Punt de Referència vam seguir la trobada virtualment i, escoltant les experiències d’altres entitats federades a FEPA, vam extreure’n reflexions interessants que, posteriorment hem compartit amb tot l’equip d’educadores. L’equip de treballadores hem pogut veure amb preocupació com, en els darrers mesos, la salut mental i el benestar emocional de de força joves quedaven tocades. Per poder continuar treballant per cuidar aquests aspectes, hem fet una segona formació amb la Fundació Exil, experts del camp de la salut mental.

Tot seguit destaquem, a mode de llistat, alguns dels aprenentatges més rellevants que guardem d’aquesta trobada:

De la ponència inaugural a càrrec d’Iñigo Ochoa, professor de psicologia a la Universitat del País Basc, vam aprendre’n que un 9,47% dels joves extutelats expressen patiment i malestar psicològic, i que el 3,08% té problemes de salut mental.

 

En els torns de les entitats federades, taules de joves i càpsules formatives, es van aportar aquestes reflexions: 

 

• Els factors que influeixen en el benestar i a la salut mental i emocional del jovent són, per una banda els factors estructurals: el desemparament institucional als 18 anys, la situació administrativa, l’atenció als centres de menors, la falta de visibilitat del col·lectiu, la meritocràcia (un equip de professionals és qui decideix quin jove es mereix una oportunitat d’habitatge i quin no, faltant al Dret d’accés a l’habitatge), la falta de coordinació i de treball en xarxa… per una altra banda, els factors personals: la capacitat de resiliència, els mitjans econòmics, el suport familiar, la xarxa social, les característiques personals.

 

• El sense llarisme impacta profundament en altres variables com el creixement personal, les relacions positives i el fet de tenir una vida significant i amb objectius. Les persones sense llar pateixen una mitjana de 7 o 8 processos traumàtics encadenats, en canvi, les persones que no estem en aquesta situació en vivim unes 2 o 3 al llarg de tota la vida, i no de manera seguida.

 

• L’Associació Invia apuntava que l’acumulació de dificultats que el jovent troba en el camí cap a l’emancipació és un risc de pobresa del jovent quan arriba a l’edat adulta. Com a contrapartida, els qui poden establir una relació significativa, constructiva i positiva amb algun referent adult, és més probable que aconsegueixin una entrada a l’adultesa amb millors perspectives.

 

• Sostre 360º de Tarragona acompanya a jovent extutelat que viu al carrer o en infrahabitatges. Expliquen com aquests nois i noies amb situació d’alta vulnerabilitat són majoritàriament indocumentats i no poden accedir a recursos de suport a la salut mental pel fet de ser extutelats sense NIE.

 

• El Programa Atlantis de l’Associació Nuevo Futuro és un programa residencial d’acompanyament per a infants i adolescents tutelats amb problemes aguts de salut mental. Per ells, la millor manera d’acompanyar i tenir cura de la salut mental és tenir en compte la individualitat, així com el treball en xarxa.

 

• Idelfonso Perojo (Fundació Isos) explicava que el jovent extutelat viu una doble crisi: la de l’adolescència com a etapa vital, sumada a la crisi per la seva condició d’extutelats i extutelades.
  Va afegir que els tractaments psicoterapèutics acostumen a finalitzar quan acaba la tutela perquè arriba la majoria d’edat, i que, pel que fa als tractaments psiquiàtrics, quan els nois i noies han fet els 18 anys, passen a ser atesos pel sistema de salut mental per a adults, fent que els adolescents assumeixin les gestions i tot de manera autònoma, produint-se un alt risc d’abandonament dels tractaments. En aquest context, la millor eina per acompanyar al jovent és la prevenció en els anys previs a l’edat adulta.

 

• Seguint amb la prevenció com a eina per millorar l’acompanyament,  Jorge Vidal, psiquiatre de l’Hospital General Gregorio Marañón, apuntava que per prevenir cal iniciar un seguiment de les persones al moment més prematur possible, començant pels pediatres, explorant simptomatologies i valorant el desenvolupament físic i mental, i mitjançant una escolta activa. També va instar a les institucions de salut i de serveis socials a acompanyar millor el jovent en els períodes de transició que viuen amb estrès.

 

• Raquel Ruiz, infermera especialista en salut mental, va defensar la idea que el patiment psíquic, principalment és conseqüència de la soledat i la manca de control de les situacions. Ella recomanava mantenir un diàleg obert amb la persona afectada, seguint unes pautes concretes d’escolta, empatia i respecte.

 

• Un bon acompanyament terapèutic és molt important perquè els nois i noies puguin conviure amb els seus dols. El  migratori es compon de dos eixos: per una banda, el dol pel comiat de quelcom que han perdut i deixen enrere, i per l’altre, el trànsit per el qual passa qualsevol persona migrant per arribar a sentir-se inclòs en la comunitat d’acollida.

 

Després d’aquestes jornades, seguirem acompanyant el jovent, ara amb més coneixements per parar atenció al seu benestar.