Arxius de impacte - Punt de Referencia

Tag Archive for: impacte

El model de mentoria del projecte Referents: com ajuda als joves migrants no acompanyats?

abril 26, 2022/a OPINIÓ/Etiquetes: estudi, impacte, mentoria, referents

Per Xavi Alarcón, investigador

El passat mes de març em vaig doctorar a la Universitat de Girona sota la supervisió del doctor Òscar Prieto-Flores. La meva tesi s’ha centrat en avaluar els efectes positius que té la mentoria social en jovent d’origen estranger, majoritàriament en menors no acompanyats que van estar sota la tutela de la DGAIA i que, en arribar als 18 anys, van accedir a pisos assistits de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats.

Els joves immigrants no acompanyats que van participar formaven part del projecte Referents de l’Associació Punt de Referència. En primer lloc, l’estudi es va centrar en identificar en quins aspectes tenia efecte el projecte de mentoria. En segon lloc, en determinar quines són les tipologies de suport social que els mentors proveeixen als joves. I, en tercer lloc, es va identificar com aquest suport pot suposar un complement significatiu en la xarxa de suport dels joves. Tots aquests elements tenen una implicació directa en la seva transició cap a l’edat adulta i en la seva inclusió social com a col·lectiu migrant.

Augment del benestar psicològic: autoestima, resiliència i esperança

A través de realitzar qüestionaris amb més de quaranta joves (una part participaven en el projecte de mentoria i l’altra part no) vam poder destacar que els mentorats milloren significativament l’autoestima, la resiliència i l’esperança. Les entrevistes que vam fer amb deu joves immigrants i els seus mentors ens van servir per a poder comprendre perquè es donen aquestes millores en vers als joves que no participaven en la mentoria.
Els mentors suposen una font de suport emocional i de consells. Les mostres d’escolta activa i la capacitat que tenen per empatitzar amb les situacions dels mentorats són la clau per fomentar una visió positiva dels joves cap a ells mateixos. El fàcil accés que promouen molts dels mentors, també facilita que els mentorats se sentin oberts a rebre consells. Les mostres de preocupació a través de consells i els missatges d’esperança ajuden al fet que els i les joves se sentin més pacients amb tots els obstacles que es van trobant, fomentant una visió més favorable sobre els seus futurs. Tot això, ho expliquen amb les seves paraules els mentorats:

“Si tengo problemas, en cualquier momento puedo llamarla (a la mentora) y explicarle mi problema y si ella puede, me ayuda. […] Me sirve, porque por el tema de mis papeles, le expliqué y me dio consejos, me dice que siga estudiando, que ojalá un día tenga la residencia…” Mentorat/da

“Tu puedes tener un problema y esta persona te puede ayudar a arreglar los problemas que tienes y como yo no soy de aquí, las personas que son de aquí saben mucho más […] y me pueden hablar de cosas que en el futuro me pueden ayudar.” Mentorat/da

Millora dels futurs educatius: Aspiracions i expectatives educatives

A més a més, els mentors suposen una millora en les possibilitats que els seus mentorats coneguin recursos del seu entorn. Això, té efectes en què els joves tinguin més oportunitats de trobar serveis o persones que els ajudin a continuar amb el seu desenvolupament i en la transició cap a l’edat adulta. Aquestes noves oportunitats i l’ orientació dels mentors ajuden al fet que els joves puguin planificar les seves trajectòries amb més tranquil·litat, tenint algú que els serveix de guia per aconseguir allò que desitgen per als seus futurs. Una de les mentores i un dels joves ens serveixen d’exemple:

“Vam anar un dia a un centre d’aquests que és com un casal de joves, […] vam passar per davant i vam voler veure què tenien per a joves, ens va atendre una noia que de seguida… ‘mira, doncs aquí tens gent que et pot ajudat a fer un currículum, fem concerts, activitats, futbol i molta cosa per als joves’. I sí, el vaig portar a un lloc on realment li podien oferir la possibilitat d’ampliar el seu entorn.” Mentor/a

“Me gusta tener relación con mucha gente. Porque una memoria es una memoria, pero tú memoria y mi memoria, si trabajamos juntos, serán dos ideas que se trabajan. […] Antes las cosas siempre estaban en mi cabeza, no hablaba con nadie… Bueno, desde que llegué a aquí, con muchos proyectos, colaborando con ellos, empecé a olvidar mis cosas, empecé a relajarme con mis cosas…. Gracias a todos los del proyecto que me ayudan.” Mentorat/da

Hem recollit els resultats més destacats de l’estudi i també de la memòria anual del projecte Referents, en aquesta infografia:

Formació i seguiment dels voluntaris: Well-targeted and problem specific mentoring approach

Com deixa entreveure aquest darrer testimoni d’un jove, Punt de Referència no els connecta únicament amb una persona adulta voluntària que per si mateixa, és capaç de donar-los suport. L’ entitat busca proveir als voluntaris de les eines necessàries per poder duu a terme aquest acompanyament educatiu. Tenen la capacitat de fer-ho perquè coneixen al col·lectiu de primera mà, porten molts anys donant-los suport a través de diferents projectes que desenvolupa i donen molta rellevància a formar i monitorar als mentors. La literatura acadèmica en mentoria anomena a aquest tipus d’enfocament com “well-targeted and problem specific” (ben dirigit i centrat en problemes específics). Altres estudis han demostrat que aquests projectes de mentoria solen tenir majors efectes en termes acadèmics, psicològics i socials. Resumir tota aquesta estructura de formació i seguiment és difícil, però es pot sintetitzar l’efecte positiu que té en la tasca dels mentors amb les paraules de les següents mentores:

“Ens van ficar en context, pel que fa al marc legal actual de tots els joves que arriben, si han demanat asil polític o tema de menors no acompanyats. […] Després, jo a la Cristina (tècnica del projecte) sempre la he tingut molt present. Vull dir, que qualsevol cosa li anava explicant i ella em donava feed-back.” Mentor/a

“En el curso, al principio, nos dijeron todo lo que les podía pasar. […] Te ponen en situaciones difíciles y creo que está muy bien, porque es una manera de hacer entender que no todo es bonito. Puede ser que el chico te venga un día y te plantee algo y tú no sepas que contestarle…” Mentor/a

La mentoria com a complement en una xarxa de suport existent

També, és important destacar que aquests joves tenen més referents adults, a banda dels mentors. La Federació Espanyola de Projectes i Pisos Assistits (FEPA) i les entitats que la integren, són un gran suport en l’emancipació d’aquest jovent. Per una banda, com he mencionat, hi ha les entitats i, per tant, els educadors que els recolzen en els pisos assistits. Per altra, els familiars al país d’origen, els quals segueixen en contacte amb els joves a través de les xarxes socials i missatgeria instantània.
Els educadors solen estar enfocats en molts àmbits de la vida dels nois i noies, això implica ajudar a desenvolupar les seves habilitats per a l’emancipació, acompanyar-los en la recerca de cursos formatius, donar-los suport en la seva gestió documental i administrativa, etc. Els familiars, en canvi, són una valuosa font de suport emocional, però a vegades, els joves no volen compartir els seus malestars amb ells per tal de no preocupar-los. Per tant, molts d’ells necessiten altres referents adults que els ajudin a afrontar les dificultats del dia a dia, tenint un espai de reflexió on poder parlar de problemes personals, preocupacions i reptes per al futur. És exactament en aquest espai on un mentor pot ajudar, establint-se com un clar complement en el suport que poden rebre de les institucions i de la família en la distància.

Fer un voluntariat a Punt de Referència ajuda a empatitzar amb el jovent migrant i a sensibilitzar l’entorn proper

abril 25, 2022/a NOTÍCIES/Etiquetes: estudi, impacte, mentoria, referents, voluntariat

Per Clàudia Frontino, Agència Talaia

Com puc acompanyar a algú jove que ha migrat? Quin és el meu paper com a referent en un voluntariat? Què faig si no sé com acompanyar? És bona idea implicar-hi la meva família? Aquestes i altres preguntes són habituals per a qui inicia un període de mentoria o voluntariat. I és que els dubtes sobre les pròpies capacitats a l’hora d’acompanyar jovent tutelat i extutelat sense xarxa familiar són normals quan s’inicia el procés d’aquestes característiques.

Per conèixer amb detall les sensacions i opinions de les persones que participen dels programes de Punt de Referència i per tal de millorar el model de formació i acompanyament que s’ofereix, hem encarregat un estudi a DEP Institut sobre els efectes que té per a les persones voluntàries la participació en el projecte de mentoria Referents.
A continuació compartim les principals conclusions de l’estudi que ens indiquen en què canvien les percepcions i actituds del voluntariat gràcies al procés d’acompanyament. Aviat podreu accedir a l’estudi complet.

Per entendre com s’ha estructurat l’estudi i les idees extretes, cal primer esmentar les tres àrees en que s’ha dividit i que fan referència als diversos impactes que pot tenir per al voluntariat participar en el projecte Referents:

Àrea comunitària: sobre els efectes des d’un punt de vista comunitari, social ampli o com a individu en una societat.
Àrea interpersonal: els efectes que té pel voluntariat des del punt de vista de com ens comuniquem o relacionem amb els altres.
Àrea personal: quins beneficis té el voluntariat per a l’individu respecte a si mateix/a.

Àrea comunitària: empatia i consciència

És important destacar que l’estudi ha conclòs que participar d’un voluntariat a Punt de Referència ajuda a entendre millor la situació, reptes i dificultats que es troba el jovent tutelat i extutelat per emancipar-se, en temes legals-administratius o fins i tot culturals i religiosos. També contribueix a detectar actituds i comportaments racistes tant propis com de la societat. A més, ajuda a generar consciència social en l’entorn i, en menor grau, a participar d’associacions o esdeveniments socials.

Tot això és important perquè sovint, des de fora, el desconeixement provoca manca d’empatia i, per tant, manca d’acció, reconeixement de l’altre, prejudicis, etc. Com es pot llegir a l’estudi, les persones que participen d’aquest voluntariat prenen consciència de molts aspectes que dificulten la vida del jovent tutelat i extutelat i incorporen els nous coneixements al seu dia a dia. Per exemple, hi ha qui assegura haver comentat l’experiència del voluntariat amb familiars i amistats, o qui estableix paral·lelismes entre joves que surten a les notícies i joves del projecte de mentoria de Punt de Referència.

“Cada cop que sento una tragèdia de seguida penso que hagués pogut ser ell… El voluntariat serveix per baixar a un nivell personal el que és un problema polític o geopolític, veure que està afectant a persones concretes. I passes de valorar-ho des d’un pla teòric o abstracte a un pla més personal, empàtic”.

A més, un dels punts destacats d’aquesta àrea és que les persones que participen del voluntariat reaccionen més davant de comentaris racistes o discriminatoris i els confronten.

Àrea interpersonal: escoltar i acompanyar

Pel que fa a aquesta àrea, l’estudi posa de manifest que les persones voluntàries aprenen a adaptar la comunicació segons el moment de la persona que tenen davant i que s’estableixen relacions des de l’empatia i el respecte, malgrat diferències d’edat, culturals o religioses. També es fa referència al treball que fan per no donar solucions o no intentar canviar la manera de pensar de l’altra persona, així com per respectar els silencis.

“Jo diria que el que em va ajudar va ser saber escoltar, donar temps i silencis, i entendre que els nostres ritmes de conversa no són els mateixos”.

Per últim, destacar que es valora molt positivament el fet que ser referent ajuda a canviar perspectives cap a una relació d’equitat i es treballa per fugir de la idea de caritat o cert paternalisme. Es passa de la idea d’ajudar a la idea d’acompanyar, o “caminar de costat”, com es diu a l’estudi.

Àrea personal: reflexions i canvis

L’última àrea que explora l’estudi se situa en el terreny més personal i fa referència a canvis sobre percepcions pròpies de les persones que fan el voluntariat. A grans trets, aquest apartat posa de relleu que les persones voluntàries, després de participar dels projectes de Punt de Referència, relativitzen els seus problemes. Alguns dels aspectes destacats en aquesta àrea i que es treballen de forma indirecta són:

Seguretat en un/a mateix/a

Major adaptabilitat i flexibilitat davant de situacions canviants

Tenir més paciència i guanyar visió a llarg termini

Relativitzar els problemes

Ressituar l’escala de valors en termes comunitaris o de família

Autoconeixement

“A mi també m’ha donat seguretat. Jo pensava que no ho sabria fer. I volia fer tot de cop… Em feia molta por cagar-la, dir-li qualsevol cosa…”

Conclusions

Fer un voluntariat és un viatge per revisar-se, aprendre i escoltar. Acompanyar jovent tutelat i extutelat és una tasca complexa, però a la vegada enriquidora i transformadora. Ja sigui pel que canvia cap enfora o cap endins, les persones voluntàries que han participat de l’estudi reconeixen que han pres consciència de les dificultats i entrebancs d’aquests i aquestes joves a la vegada que han incorporat nous comportaments. Escoltar i fer pauses, assenyalar i recriminar comportaments racistes, reconèixer el lloc que s’ocupa quan s’acompanya, crear relacions de suport… Tot un conjunt d’aprenentatges i reflexions recollides en un estudi que poden ser d’ajuda per a noves persones que participin d’un nou programa de voluntariat del projecte Referents i també a l’equip tècnic de Punt de Referència per recollir i millorar processos en un futur.

“La mentoria fomenta les competències interculturals de les persones i això genera una societat millor”

maig 31, 2021/a NOTÍCIES/Etiquetes: impacte, mentoria, recerca, referents, resultats, UDG

Sara Montesinos

El passat mes d’abril es va presentar l’estudi Applying Mentoring sobre l’impacte dels projectes de mentoria social en col·lectius de població migrada. El projecte, liderat per Òscar Prieto-Flores de la Universitat de Girona, analitza els efectes de la mentoria en tres col·lectius: l’adolescència d’origen migrant, el jovent no acompanyat i les persones adultes sol·licitants de refugi.

Pel que fa a la part específica de jovent no acompanyat, l’estudi s’ha realitzat sobre el Projecte Referents de Punt de Referència, iniciat a finals dels anys noranta coincidint amb la creació de l’entitat, i que actualment acompanya aproximadament una cinquantena de noves parelles de mentoria l’any.

L’informe, descarregable en aquest enllaç, des d’una vessant estadística i científica confirma les millores dels joves que passen per projectes de mentoria des de diverses perspectives. Entre les millores més destacables que experimenten hi trobem l’autoestima, la resiliència, l’esperança i l’angoixa psicològica. També es destaca una millora de les aspiracions i expectatives educatives en el jovent mentorat respecte els qui no han establert una relació de mentoria.

Gràfic extret de l’estudi

Enfortint entorns socials

Segons Cristina Ruano, tècnica del Projecte Referents, l’objectiu principal del projecte és facilitar que el jovent construeixi un entorn més divers i enforteixi la seva xarxa de suport social. Tot això, a més, augmenta les oportunitats a les quals els joves tenen accés, a banda d’una millora a nivell lingüístic i d’inclusió en la societat d’acollida. “Hi ha un impacte i aprenentatge personal molt important, de vegades, les relacions duren més de vint anys. Facilitar que es generin vincles així em posa la pell de gallina”, diu Ruano. A més, la tècnica assegura que la majoria de joves assoleixen canvis importants pel que fa a la confiança en el seu entorn així com les ganes i inquietuds de conèixer més i millor la societat i el territori que els envolta.

Oscar Prieto-Flores assegura que quan van començar la recerca l’objectiu era poder no només veure l’impacte d’uns determinats efectes, sinó veure quins aprenentatges es podien recollir per assessorar i millorar els programes de mentoria. “Pot semblar molt fàcil posar en contacte un jove amb un mentor, però ja s’ha vist que això no funciona així i que fins i tot pot tenir efectes negatius” explica Prieto-Flores. Així, aquest nou estudi volia basar-se en programes de mentoria que tinguessin recorregut i que asseguressin uns mínims de qualitat per poder partir d’aquestes referències.

Xavi Alarcón, també investigador i encarregat del treball de camp de l’estudi, assegura que cal caminar cap a projectes que es basin en la participació dels joves així com les seves demandes, “és important tenir aquest espai per preguntar i per reflexionar relaxadament en el qual puguin compartir tot el que pensen. Fins ara no han tingut l’oportunitat de que es valori tot el que poden dir”. Alarcón també explica que un dels aspectes més notoris en el jovent que ha participat en projectes de mentoria és el treball en aspectes emocionals i les trajectòries educatives i professionals.

En aquest sentit, Alarcón assegura que Punt de Referència fa una gran tasca perquè els joves reflexionin més enllà d’allò que han de fer o d’allò que s’espera d’ells i així repensar una mica el seu futur en base als consells que reben. “L’entitat garanteix un espai per compartir també com se senten o com afronten la seva realitat i així poder expressar-se emocionalment”, conclou i assegura que la mentoria “fomenta les competències interculturals de les persones i que això genera una societat millor”.

La mentoria com a complement

Malgrat tot, tant l’Òscar com en Xavi consideren que la mentoria ha de ser un complement de l’administració en la seva tasca amb el jovent extutelat, ben finançat i amb recursos. “Hi ha hagut una mentoria informal que ha crescut en contextos de consolidació del neoliberalisme on l’Estat s’ha desentès”, afegeix l’Òscar, que assegura que la mentoria pot ser una vessant molt complementària i crítica on la societat civil pot implicar-se de forma directa en l’acollida. En aquest sentit, Alarcón opina que hi ha projectes de voluntariat que faciliten que les institucions es desresponsabilitzin de la seva tasca i considera que “la mentoria no pot anar sola, l’administració ha d’anar més enllà de promoure projectes d’acompanyament”.

Més referents

Els projectes de mentoria de Punt de Referència continuen cercant nous mentors i mentores, persones que puguin dedicar temps a joves sense referents. L’entitat pretén obrir nous grups de mentoria el mes de setembre, principalment a la ciutat de Barcelona i obrint també portes a les possibilitats de parelles a altres comarques properes.