Tag Archive for: regularització

“Que m’ajudin amb el procés de regularització és molt important perquè jo sol estic molt perdut”

 

En J. veu en el canvi del reglament d’estrangeria una via per aconseguir la documentació, podent optar a l’arrelament per formació havent-se matriculat a un grau mitjà.

L’any 2021, una reforma del reglament d’estrangeria va obrir la porta a què prop de 10.000 joves i menors regularitzessin la seva situació arreu de l’Estat Espanyol. Tot i que els requisits continuaven excloent milers de persones, aquesta petita reforma va ser lluitada i celebrada per diverses entitats socials de suport i acompanyament a joves extutelats.

Enguany, una nova reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria pretén, novament, facilitar la regularització, amb alguns matisos. A mitjans de setembre, SOS Racisme feia un fil valoratiu sobre aquesta reforma en la qual remarcava que les reformes de reglament “serveixen per desenvolupar qüestions pràctiques d’aplicació de les lleis”, però que en cap cas “podem esperar d’una reforma grans canvis substancials”. Els processos que es beneficiaran dels canvis són, concretament, la concessió de visats i els arrelaments socials, laborals i familiars.

Amb tot, la societat civil i les comunitats de persones migrades i racialitzades s’han organitzat, altra vegada, per reclamar al govern de l’Estat Espanyol una regularització massiva de persones a través de la campanya Regularización YA!. L’acció, pretén recollir 500.000 signatures per poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular, ILP [en l’actualitat hi ha 450.000 signatures recollides].

Tot i les diverses propostes governamentals, legislatives o de la mateixa organització popular, les entitats socials continuen trobant-se amb desenes de casos amb irregularitats administratives, racisme institucional i males praxis que dificulten o impossibiliten la regularització de persones.

Segons Punt de Referència, un 18% del jovent amb els quals treballa encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació, per diversos motius, entre ells, el fet que alguns i algunes joves no hagin estat tutelats per la Generalitat.

Treballar 14 hores diàries per 300 €

És el cas d’en J., un jove de 22 anys que va arribar a l’Estat Espanyol l’octubre de 2020 provinent d’Oujda, al Marroc. Sense conèixer ningú, va passar vuit mesos a Almeria, on treballava al camp i en un restaurant amb salaris molt baixos i males condicions, “treballava 14 hores diàries per 300 € al mes”, recorda, “en aquell moment em vaig preguntar si això era Europa”.

Finalment, va decidir marxar d’Andalusia, amb la intenció de travessar la frontera cap a França. En arribar a Barcelona, en J. va haver de dormir al carrer fins que va trobar-se amb un company marroquí que li va explicar el funcionament de Serveis Socials. A partir d’aquell moment va poder començar a construir una xarxa que el va fer decidir per quedar-se a Catalunya.

En J. va arribar l’Estat Espanyol sent major d’edat i per això no va poder ser tutelat. Tot i no ser una garantia al 100%, no passar pel procés de tutela el va privar de certs suports pel que fa a regularització, formació o acompanyament.

Tenia un amic que anava a Punt de Referència”, així els vaig conèixer, afirma en J., ara tinc un Referent i m’agrada molt perquè ell viu aquí i m’ensenya l’entorn i fem moltes activitats, m’agrada molt que m’acompanyi en Kike”. Pel fet de no haver estat tutelat, en J. ha hagut d’afrontar la irregularitat administrativa des que va arribar a l’espera de tenir tres anys de padró i poder demanar un arrelament. És per això que des de Punt de Referència li donen suport amb el seu procés de regularització, “que m’ajudin amb això és molt important perquè jo sol estic molt perdut”, assegura.

Aquest jove marroquí veu en el canvi del reglament una via per aconseguir els papers, ja que gràcies al suport que ha rebut ha pogut matricular-se amb passaport a un grau mitjà d’atenció a persones amb dependència, aportant també documentació del seu batxillerat en origen. Amb la possibilitat d’un arrelament per formació, en J. podria obtenir els papers abans de fer els tres anys de padró, “ara estem esperant la cita amb l’advocada perquè m’expliquin què he de fer i quina documentació he de presentar”.

Gestionar la incertesa per no tenir papers

La situació administrativa irregular afecta molt negativament les persones que la pateixen, en J. assegura que ha tingut moments molt durs a causa dels papers. A més, no tenir la documentació en regla fa que no pugui tornar a casa a visitar la seva família, “quan tingui els papers serà el primer que faci” i, alhora, li impedeix tenir els ingressos mínims per sostenir-se.

Foto web L'Ortiga, agricultura ecològica a CollserolaAixa Dulcey, l’educadora de Punt de Referència que acompanya i coneix en J., explica com és ell: “L’estic acompanyant des del mes d’abril. Recordo el primer dia que el vaig citar per a conèixer-nos. Va arribar  amb molta puntualitat, com ho ha fet durant tots aquests mesos d’acompanyament. És un jove responsable, educat, sensible i molt agraït. Rep formació en un projecte d’agricultura ‘L’Ortiga’ i durant els mesos de collita arribava a Punt de Referència amb verdures de l’hort per a compartir-nos de la seva collita, em va semblar un gest molt entranyable i que el  defineix. És un noi reservat en l’aspecte emocional, es manté sempre optimista i amb un somriure explica algunes de les frases que, Kike el seu mentor, li comparteix en les seves trobades i de les quals extreu sempre algun aprenentatge”.

Però, l’altra cara de la moneda i que m’agradaria destacar -explica Aixa- és la profunda afectació emocional que aquesta situació li provoca: “trobar-se en una situació administrativa irregular li ha generat molta angoixa al no tenir certeses sobre quan podrà treballar i finalment poder retrobar-se amb la seva família, però el que més destacaria d’aquest valent jove en la seva resiliència i la seva mirada compassiva, tot i haver viscut situacions injustes i inhumanes, que cap persona hauria de travessar”.

Perquè, malgrat tot, en J. assegura que ara està content, “quan vaig arribar aquí, el fet de no conèixer ningú em va afectar molt, em sentia molt sol. Ara ja no, ara tinc un entorn, estic content i molt animat, conec gent i m’acompanyen”.

 

“Hi ha un abús de poder i racisme per part de la policia i els vigilants de seguretat”

Per Sara Montesinos, Agència Talaia

 

En Bilal El Gonna va néixer el 20 de febrer de 2001 a Ksarkbir, Marroc. L’any 2018 va decidir marxar del seu país en la cerca de noves oportunitats de futur. Un temps després, però, va viure un desagradable episodi d’abús de poder a l’estació de Sants de Barcelona que encara té efectes sobre la seva regularització documental. Des de llavors, per aconseguir els papers ha començat un període d’espera interminable. Actualment, viu a La Garriga i fa pràctiques de perruqueria a Mollet del Vallès.


Com ha estat la teva vida des que vas arribar?

Vaig arribar a Màlaga el 2018 i vaig estar en un centre, en una mena d’alberg. Després vaig venir directament a Barcelona. Vaig estar uns dies a fiscalia de menors i llavors em van enviar a Tarragona. De Tarragona vaig passar a Castelldefels, també he estat a Canyamars, Bigues i Riells, Sabadell… Quan tenia 20 anys no sabia què fer, un amic em va parlar de Punt de Referència i hi vaig anar, allà vaig participar al projecte Som Llavor i ara convisc amb una senyora gràcies al Projecte Acull.
Tenia plans d’aconseguir el permís de residència perquè vaig arribar menor d’edat, però entre el centre i el consolat, que no m’ho van posar fàcil, no ho vaig aconseguir. Així doncs, l’alternativa era esperar l’arrelament social que significava estar  tres anys sense papers, però tampoc l’he pogut aconseguir per la denúncia que tinc contra meu i perquè em demanen un contracte de 40 hores durant un any. Durant aquest temps no he pogut fer gaires coses, arreu et demanen la residència per poder estudiar. He estudiat una mica de català, cursos de manteniment i ja està. No he pogut treballar. He viscut a un munt de llocs i he conegut molta gent. 

 

Què va passar aquell dia a l’estació de Sants?

Jo estava a Sants, havia anat a veure uns amics i quan tornava em vaig trobar un noi del mateix centre on jo estava, ell era menor i jo ja tenia 18 anys. Jo duia el meu bitllet però ell havia perdut el seu. Vaig entrar i ell va intentar entrar darrere meu per les màquines. Llavors els vigilants de seguretat el van parar i jo els vaig demanar si podia deixar-lo passar amb la meva targeta després de passar jo. Em van dir que no, que era una targeta personal. El jove no coneixia molt bé l’idioma i es van començar a cridar i discutir amb els vigilants. Van decidir treure’m bitllet i em van dir que havia de sortir de l’estació. Vaig preguntar per què, si jo no havia fet res i llavors vam començar a discutir, jo intentava donar explicacions i dir que tenia el meu bitllet, però llavors em van agafar amb força i se’ns van endur. A l’habitació, que no tenia càmeres, ens van començar a pegar als dos, contra la paret i em van trencar el llavi. Duia la cara plena de sang i després van venir els Mossos, els de fora de l’estació i els de dins, ens van agafar les dades i vam sortir. 

Vaig demanar als mossos per què se m’havien endut i em van dir que anés al metge a demanar un certificat i que podia denunciar la situació. Vaig sortir i estava molt enfadat perquè tenia la cara plena de sang i no entenia per què m’havien pegat i no em donaven la targeta. No em van deixar anar al lavabo per rentar-me la cara plena de sang. Em van acompanyar a agafar el tren, la gent em mirava espantada i s’agafaven les bosses. Dins el tren vaig trobar un lavabo i vaig poder rentar-me la cara. Després vaig anar al centre de Sabadell, on vivia en aquell moment i ho vaig explicar tot als educadors. Ens van dir que ens durien al metge per demanar un certificat però van anar passant els dies i no ens hi van portar,es van oblidar del tema. Era la seva feina i haurien d’haver-me acompanyat, era major d’edat però estava tutelat.

 

Com et vas sentir?

Em vaig sentir molt malament aquell dia. Per mi va ser un atac racista, tingui o no papers no em poden parar perquè sí, a més jo duia bitllet mensual. Em demanaven que no agafés el tren allà i que anés a una altra estació. 

 

Què ha passat des de llavors?

Jo vaig pensar que no passaria res, volia passar del tema però dos anys després, el 2021, em va arribar una carta perquè ells havien posat una denúncia i jo no. Vaig anar a jutjats i em van dir que m’havien denunciat per haver agredit els vigilants, un amb lesions al canell i l’altre a les costelles i que havien hagut d’estar dos mesos de baixa. Jo vaig dir que no havia pegat ningú, a més no hagués ni pogut fer-ho perquè ells eren molts i m’havien immobilitzat els braços rere el cos. També deien que jo havia trencat una cadira. Em van pegar, em van denunciar, han fet les seves baixes i a mi ni tan sols em van deixar rentar-me la cara aquell dia.

 

Com t’ha afectat això a la vida?

Fatal, estic molt preocupat perquè no sé què passarà tot i que jo no he fet res. I les mentides…que diguin que he trencat una cadira i que he pegat dues persones quan no ha estat així. Si que vaig cridar i em vaig enfadar perquè em semblava molt fort el que estava passant. Tenia la cara plena de sang i no sabia ni per què. Va ser un atac racista davant molta gent i fins i tot davant la policia, que no van fer res, ho van veure tot però no s’hi van posar tot i que a la denúncia sí que van dir que jo duia bitllet i que m’havien dut a una habitació. Porto quatre anys sense papers i això implica també que no he pogut viatjar a Marroc a veure la meva família. Durant quatre anys no he pogut fer res, no he pogut fer els cursos que volia. Sempre esperar, esperar, esperar fins no sé quan.

 

I això també t’ha frenat la tramitació de la documentació? 

Em va afectar perquè em van dir que em bloquejava la opció de demanar la residència durant cinc anys i això volia dir cinc anys sense fer res aquí per no tenir papers. Ara tinc una advocada a qui li he explicat tot. Al jutge li vaig tornar a dir que jo no havia fet res de tot això. Ella m’ajudarà i espero que amb el nou reglament d’Estrangeria pugui tenir la residència. Ara tinc els papers en tràmit i no sé si la denúncia afectarà que siguin favorables o no. 

 

Com està la situació ara?

Ara estic esperant, he anat tres vegades a jutjats i sempre s’ha anul·lat el judici. Si jo hagués posat una denúncia amb un certificat mèdic no haguéssim arribat fins aquí, però no tinc res i és com si jo fos el culpable. Estem esperant una nova data de judici, alhora que espero una resolució de la sol·licitud de papers.

 

Com creus que afecta l’abús de poder als joves migrants?

Hi ha un abús de poder i racisme per part de la policia i els vigilants de seguretat. Això als migrants els afecta molt. No és només amb els marroquins, és amb les persones estrangeres. Crec que tot el que em va passar a mi era clarament per racisme. És important explicar aquestes coses que passen perquè no els passin a altres persones. Amb tots els efectes que té això en una persona, quatre anys aquí sense poder fer res.