Sara Montesinos

 

El passat mes d’abril es va presentar l’estudi Applying Mentoring sobre l’impacte dels projectes de mentoria social en col·lectius de població migrada. El projecte, liderat per Òscar Prieto-Flores de la Universitat de Girona, analitza els efectes de la mentoria en tres col·lectius: l’adolescència d’origen migrant, el jovent no acompanyat i les persones adultes sol·licitants de refugi.

Pel que fa a la part específica de jovent no acompanyat, l’estudi s’ha realitzat sobre el Projecte Referents de Punt de Referència, iniciat a finals dels anys noranta coincidint amb la creació de l’entitat, i que actualment acompanya aproximadament una cinquantena de noves parelles de mentoria l’any. 

L’informe, descarregable en aquest enllaç, des d’una vessant estadística i científica confirma les millores dels joves que passen per projectes de mentoria des de diverses perspectives. Entre les millores més destacables que experimenten hi trobem l’autoestima, la resiliència, l’esperança i l’angoixa psicològica. També es destaca una millora de les aspiracions i expectatives educatives en el jovent mentorat respecte els qui no han establert una relació de mentoria.

Gràfic extret de l’estudi

 

 

Enfortint entorns socials

Segons Cristina Ruano, tècnica del Projecte Referents, l’objectiu principal del projecte és facilitar que el jovent construeixi un entorn més divers i enforteixi la seva xarxa de suport social. Tot això, a més, augmenta les oportunitats a les quals els joves tenen accés, a banda d’una millora a nivell lingüístic i d’inclusió en la societat d’acollida. “Hi ha un impacte i aprenentatge personal molt important, de vegades, les relacions duren més de vint anys. Facilitar que es generin vincles així em posa la pell de gallina”, diu Ruano. A més, la tècnica assegura que la majoria de joves assoleixen canvis importants pel que fa a la confiança en el seu entorn així com les ganes i inquietuds de conèixer més i millor la societat i el territori que els envolta.

 

Oscar Prieto-Flores assegura que quan van començar la recerca l’objectiu era poder no només veure l’impacte d’uns determinats efectes, sinó veure quins aprenentatges es podien recollir per assessorar i millorar els programes de mentoria. “Pot semblar molt fàcil posar en contacte un jove amb un mentor, però ja s’ha vist que això no funciona així i que fins i tot pot tenir efectes negatius” explica Prieto-Flores. Així, aquest nou estudi volia basar-se en programes de mentoria que tinguessin recorregut i que asseguressin uns mínims de qualitat per poder partir d’aquestes referències.

 

Xavi Alarcón, també investigador i encarregat del treball de camp de l’estudi, assegura que cal caminar cap a projectes que es basin en la participació dels joves així com les seves demandes, “és important tenir aquest espai per preguntar i per reflexionar relaxadament en el qual puguin compartir tot el que pensen. Fins ara no han tingut l’oportunitat de que es valori tot el que poden dir”. Alarcón també explica que un dels aspectes més notoris en el jovent que ha participat en projectes de mentoria és el treball en aspectes emocionals i les trajectòries educatives i professionals. 

 

En aquest sentit, Alarcón assegura que Punt de Referència fa una gran tasca perquè els joves reflexionin més enllà d’allò que han de fer o d’allò que s’espera d’ells i així repensar una mica el seu futur en base als consells que reben. “L’entitat garanteix un espai per compartir també com se senten o com afronten la seva realitat i així poder expressar-se emocionalment”, conclou i assegura que la mentoria “fomenta les competències interculturals de les persones i que això genera una societat millor”.

 

La mentoria com a complement

Malgrat tot, tant l’Òscar com en Xavi consideren que la mentoria ha de ser un complement de l’administració en la seva tasca amb el jovent extutelat, ben finançat i amb recursos. “Hi ha hagut una mentoria informal que ha crescut en contextos de consolidació del neoliberalisme on l’Estat s’ha desentès”, afegeix l’Òscar, que assegura que la mentoria pot ser una vessant molt complementària i crítica on la societat civil pot implicar-se de forma directa en l’acollida. En aquest sentit, Alarcón opina que hi ha projectes de voluntariat que faciliten que les institucions es desresponsabilitzin de la seva tasca i considera que “la mentoria no pot anar sola, l’administració ha d’anar més enllà de promoure projectes d’acompanyament”.

 

Més referents

Els projectes de mentoria de Punt de Referència continuen cercant nous mentors i mentores, persones que puguin dedicar temps a joves sense referents. L’entitat pretén obrir nous grups de mentoria el mes de setembre, principalment a la ciutat de Barcelona i obrint també portes a les possibilitats de parelles a altres comarques properes.