El benestar emocional dels i les joves, a les Jornades FEPA

Els dies 11 i 12 de novembre van tenir lloc les XVI Jornades FEPA, la trobada anual de més de 50 entitats que treballem amb jovent extutelat amb l’objectiu de compartir experiències i coneixement sobre temes d’actualitat que afecten el col·lectiu. Aquesta edició ha centrat el debat al voltant del benestar emocional i la salut mental del jovent, un tema que els darrers anys s’ha situat com a prioritari. La soledat, estrés, angoixa, por, el malestar emocional, patologies de salut mental que se’n deriven i el fet de no tenir accés a un tractament fa que la necessitat de posar fil a l’agulla per buscar solucions sigui urgent.

Punt de Referència vam seguir la trobada virtualment i, escoltant les experiències d’altres entitats federades a FEPA, vam extreure’n reflexions interessants que, posteriorment hem compartit amb tot l’equip d’educadores. L’equip de treballadores hem pogut veure amb preocupació com, en els darrers mesos, la salut mental i el benestar emocional de de força joves quedaven tocades. Per poder continuar treballant per cuidar aquests aspectes, hem fet una segona formació amb la Fundació Exil, experts del camp de la salut mental.

Tot seguit destaquem, a mode de llistat, alguns dels aprenentatges més rellevants que guardem d’aquesta trobada:

De la ponència inaugural a càrrec d’Iñigo Ochoa, professor de psicologia a la Universitat del País Basc, vam aprendre’n que un 9,47% dels joves extutelats expressen patiment i malestar psicològic, i que el 3,08% té problemes de salut mental.

 

En els torns de les entitats federades, taules de joves i càpsules formatives, es van aportar aquestes reflexions: 

 

  • Els factors que influeixen en el benestar i a la salut mental i emocional del jovent són, per una banda els factors estructurals: el desemparament institucional als 18 anys, la situació administrativa, l’atenció als centres de menors, la falta de visibilitat del col·lectiu, la meritocràcia (un equip de professionals és qui decideix quin jove es mereix una oportunitat d’habitatge i quin no, faltant al Dret d’accés a l’habitatge), la falta de coordinació i de treball en xarxa… per una altra banda, els factors personals: la capacitat de resiliència, els mitjans econòmics, el suport familiar, la xarxa social, les característiques personals.

 

  • El sense llarisme impacta profundament en altres variables com el creixement personal, les relacions positives i el fet de tenir una vida significant i amb objectius. Les persones sense llar pateixen una mitjana de 7 o 8 processos traumàtics encadenats, en canvi, les persones que no estem en aquesta situació en vivim unes 2 o 3 al llarg de tota la vida, i no de manera seguida.

 

  • L’Associació Invia apuntava que l’acumulació de dificultats que el jovent troba en el camí cap a l’emancipació és un risc de pobresa del jovent quan arriba a l’edat adulta. Com a contrapartida, els qui poden establir una relació significativa, constructiva i positiva amb algun referent adult, és més probable que aconsegueixin una entrada a l’adultesa amb millors perspectives.

 

  • Sostre 360º de Tarragona acompanya a jovent extutelat que viu al carrer o en infrahabitatges. Expliquen com aquests nois i noies amb situació d’alta vulnerabilitat són majoritàriament indocumentats i no poden accedir a recursos de suport a la salut mental pel fet de ser extutelats sense NIE.

 

  • El Programa Atlantis de l’Associació Nuevo Futuro és un programa residencial d’acompanyament per a infants i adolescents tutelats amb problemes aguts de salut mental. Per ells, la millor manera d’acompanyar i tenir cura de la salut mental és tenir en compte la individualitat, així com el treball en xarxa.

 

  • Idelfonso Perojo (Fundació Isos) explicava que el jovent extutelat viu una doble crisi: la de l’adolescència com a etapa vital, sumada a la crisi per la seva condició d’extutelats i extutelades.
    Va afegir que els tractaments psicoterapèutics acostumen a finalitzar quan acaba la tutela perquè arriba la majoria d’edat, i que, pel que fa als tractaments psiquiàtrics, quan els nois i noies han fet els 18 anys, passen a ser atesos pel sistema de salut mental per a adults, fent que els adolescents assumeixin les gestions i tot de manera autònoma, produint-se un alt risc d’abandonament dels tractaments. En aquest context, la millor eina per acompanyar al jovent és la prevenció en els anys previs a l’edat adulta.

 

  • Seguint amb la prevenció com a eina per millorar l’acompanyament,  Jorge Vidal, psiquiatre de l’Hospital General Gregorio Marañón, apuntava que per prevenir cal iniciar un seguiment de les persones al moment més prematur possible, començant pels pediatres, explorant simptomatologies i valorant el desenvolupament físic i mental, i mitjançant una escolta activa. També va instar a les institucions de salut i de serveis socials a acompanyar millor el jovent en els períodes de transició que viuen amb estrès.

 

  • Raquel Ruiz, infermera especialista en salut mental, va defensar la idea que el patiment psíquic, principalment és conseqüència de la soledat i la manca de control de les situacions. Ella recomanava mantenir un diàleg obert amb la persona afectada, seguint unes pautes concretes d’escolta, empatia i respecte.

 

  • Un bon acompanyament terapèutic és molt important perquè els nois i noies puguin conviure amb els seus dols. El  migratori es compon de dos eixos: per una banda, el dol pel comiat de quelcom que han perdut i deixen enrere, i per l’altre, el trànsit per el qual passa qualsevol persona migrant per arribar a sentir-se inclòs en la comunitat d’acollida.

 

Després d’aquestes jornades, seguirem acompanyant el jovent, ara amb més coneixements per parar atenció al seu benestar.

L’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora

 

Sara Montesinos

 

Ja fa anys que l’acollida de persones migrades és al centre de moltes entitats socials i del tercer sector. Tot i això, la urgència i la necessitat acostumen a centrar els esforços en vies més assistencials com són el sostre i un mínim sustent econòmic. De vegades ens manca espai de reflexió sobre la construcció de futurs a llarg termini, entre d’altres coses, en matèria de feina i sortides laborals. Un dia, en una xerrada a Girona, una persona del públic va preguntar a en Younes quin era el seu somni. “El meu somni? Tinc tres sortides: l’hosteleria, la jardineria i l’electricitat, a mi només se’m permet somiar fins aquí”, va respondre deixant la sala muda. En Younes tenia raó, la seva planificació anava lligada al que el sistema li oferia.

La urgència i la necessitat d’una feina sovint fan que als nois i noies joves els manqui poder pensar en la construcció de del seu futur a llarg termini, el mateix futur que li queda per davant a qualsevol jove de 18 anys. La pressió per a poder-se sostenir i emancipar-se apreta, però la societat ha de tenir un certa responsabilitat a l’hora de posar en valor les seves competències i trencar amb la manca d’oportunitats, la pressió per trobar una feina i alhora l’ampliació d’un ventall de decisions que els permeti a ells i elles mateixes descobrir què volen fer o què se’ls dona bé fer. Amb tot, a mesura que molts joves avancen en la construcció del seu camí, després d’haver saltat i esquivat desenes de murs, en troben un de nou, la inserció laboral.

Alguns i algunes joves han volgut mostrar els resultats dels seus esforços i compartir inquietuds i ganes de continuar aprenent. Avui us presentem en Rachid, la Fadwa, l’Ismail, la Farah i altres joves vinculats a Punt de Referència que necessiten oportunitats laborals per continuar creixent i construint mentre segueixen formant-se.

 

Les competències adquirides a nivell de formació reglada són importants i suposen, no només un aprenentatge curricular sinó també un de social i col·lectiu. A més, a més, els i les joves aporten una sèrie de coneixements i aptituds que van molt més enllà del seu currículum: l’aprenentatge d’un i dos idiomes, les eines adquirides i milers de competències per descobrir. Els processos de construcció de futur dels i les joves no passa només per trobar feina. Alhora, és un pilar important per l’emancipació, l’autonomia i sovint l’autoestima. La xarxa i l’entorn adult dels joves té un paper molt important en la construcció dels seus futurs.

Amb tot això, quan i com assumirem responsabilitats? Socialment, es continua posant la càrrega de responsabilitat als propis joves, joves que aprofiten dia a dia els recursos i portes que se’ls obren davant, que dediquen hores amb educadores per cercar eines formatives, que aprenen malgrat les dificultats, malgrat l’idioma, malgrat la manca d’espai d’estudi… 

Per què aquesta gran càrrega de responsabilitat als joves? Potser en algun moment caldrà afrontar l’autocrítica des del tercer sector, des de les cooperatives, des de l’economia social i solidària. Però sobretot, des de la societat. Parlem d’acollides de forma constant, i en pocs casos es fa amb reflexió, planificació i escolta. La contractació, doncs, és una de les accions més contundent i necessària i cal que ens hi posem les piles. És necessari que comencem a assumir-ho com a eix prioritari, cal que les associacions, les cooperatives, el petit comerç i les entitats comencin a organitzar-se per conèixer i dominar els ajuts i suports a la contractació i comencem a comptar amb persones migrades als equips, no només per un sector més divers, just i igualitari, sinó perquè l’aposta per la contractació i per la regularització és radicalment transformadora.