En J. veu en el canvi del reglament d’estrangeria una via per aconseguir la documentació, podent optar a l’arrelament per formació havent-se matriculat a un grau mitjà.
L’any 2021, una reforma del reglament d’estrangeria va obrir la porta a què prop de 10.000 joves i menors regularitzessin la seva situació arreu de l’Estat Espanyol. Tot i que els requisits continuaven excloent milers de persones, aquesta petita reforma va ser lluitada i celebrada per diverses entitats socials de suport i acompanyament a joves extutelats.
Enguany, una nova reforma del reglament de la Llei d’Estrangeria pretén, novament, facilitar la regularització, amb alguns matisos. A mitjans de setembre, SOS Racisme feia un fil valoratiu sobre aquesta reforma en la qual remarcava que les reformes de reglament “serveixen per desenvolupar qüestions pràctiques d’aplicació de les lleis”, però que en cap cas “podem esperar d’una reforma grans canvis substancials”. Els processos que es beneficiaran dels canvis són, concretament, la concessió de visats i els arrelaments socials, laborals i familiars.
Amb tot, la societat civil i les comunitats de persones migrades i racialitzades s’han organitzat, altra vegada, per reclamar al govern de l’Estat Espanyol una regularització massiva de persones a través de la campanya Regularización YA!. L’acció, pretén recollir 500.000 signatures per poder presentar una Iniciativa Legislativa Popular, ILP [en l’actualitat hi ha 450.000 signatures recollides].
Tot i les diverses propostes governamentals, legislatives o de la mateixa organització popular, les entitats socials continuen trobant-se amb desenes de casos amb irregularitats administratives, racisme institucional i males praxis que dificulten o impossibiliten la regularització de persones.
Segons Punt de Referència, un 18% del jovent amb els quals treballa encara no ha aconseguit regularitzar la seva situació, per diversos motius, entre ells, el fet que alguns i algunes joves no hagin estat tutelats per la Generalitat.
Treballar 14 hores diàries per 300 €
És el cas d’en J., un jove de 22 anys que va arribar a l’Estat Espanyol l’octubre de 2020 provinent d’Oujda, al Marroc. Sense conèixer ningú, va passar vuit mesos a Almeria, on treballava al camp i en un restaurant amb salaris molt baixos i males condicions, “treballava 14 hores diàries per 300 € al mes”, recorda, “en aquell moment em vaig preguntar si això era Europa”.
Finalment, va decidir marxar d’Andalusia, amb la intenció de travessar la frontera cap a França. En arribar a Barcelona, en J. va haver de dormir al carrer fins que va trobar-se amb un company marroquí que li va explicar el funcionament de Serveis Socials. A partir d’aquell moment va poder començar a construir una xarxa que el va fer decidir per quedar-se a Catalunya.
En J. va arribar l’Estat Espanyol sent major d’edat i per això no va poder ser tutelat. Tot i no ser una garantia al 100%, no passar pel procés de tutela el va privar de certs suports pel que fa a regularització, formació o acompanyament.
“Tenia un amic que anava a Punt de Referència”, així els vaig conèixer, afirma en J., “ara tinc un Referent i m’agrada molt perquè ell viu aquí i m’ensenya l’entorn i fem moltes activitats, m’agrada molt que m’acompanyi en Kike”. Pel fet de no haver estat tutelat, en J. ha hagut d’afrontar la irregularitat administrativa des que va arribar a l’espera de tenir tres anys de padró i poder demanar un arrelament. És per això que des de Punt de Referència li donen suport amb el seu procés de regularització, “que m’ajudin amb això és molt important perquè jo sol estic molt perdut”, assegura.
Aquest jove marroquí veu en el canvi del reglament una via per aconseguir els papers, ja que gràcies al suport que ha rebut ha pogut matricular-se amb passaport a un grau mitjà d’atenció a persones amb dependència, aportant també documentació del seu batxillerat en origen. Amb la possibilitat d’un arrelament per formació, en J. podria obtenir els papers abans de fer els tres anys de padró, “ara estem esperant la cita amb l’advocada perquè m’expliquin què he de fer i quina documentació he de presentar”.
Gestionar la incertesa per no tenir papers
La situació administrativa irregular afecta molt negativament les persones que la pateixen, en J. assegura que ha tingut moments molt durs a causa dels papers. A més, no tenir la documentació en regla fa que no pugui tornar a casa a visitar la seva família, “quan tingui els papers serà el primer que faci” i, alhora, li impedeix tenir els ingressos mínims per sostenir-se.
Aixa Dulcey, l’educadora de Punt de Referència que acompanya i coneix en J., explica com és ell: “L’estic acompanyant des del mes d’abril. Recordo el primer dia que el vaig citar per a conèixer-nos. Va arribar amb molta puntualitat, com ho ha fet durant tots aquests mesos d’acompanyament. És un jove responsable, educat, sensible i molt agraït. Rep formació en un projecte d’agricultura ‘L’Ortiga’ i durant els mesos de collita arribava a Punt de Referència amb verdures de l’hort per a compartir-nos de la seva collita, em va semblar un gest molt entranyable i que el defineix. És un noi reservat en l’aspecte emocional, es manté sempre optimista i amb un somriure explica algunes de les frases que, Kike el seu mentor, li comparteix en les seves trobades i de les quals extreu sempre algun aprenentatge”.
Però, l’altra cara de la moneda i que m’agradaria destacar -explica Aixa- és la profunda afectació emocional que aquesta situació li provoca: “trobar-se en una situació administrativa irregular li ha generat molta angoixa al no tenir certeses sobre quan podrà treballar i finalment poder retrobar-se amb la seva família, però el que més destacaria d’aquest valent jove en la seva resiliència i la seva mirada compassiva, tot i haver viscut situacions injustes i inhumanes, que cap persona hauria de travessar”.
Perquè, malgrat tot, en J. assegura que ara està content, “quan vaig arribar aquí, el fet de no conèixer ningú em va afectar molt, em sentia molt sol. Ara ja no, ara tinc un entorn, estic content i molt animat, conec gent i m’acompanyen”.