Quins efectes té la llei d’estrangeria en el jovent migrat?

Fa uns dies llegíem al diari que gairebé 10.000 menors immigrants tutelats a Espanya no tenen documentació. Sortir dels centres amb 18 anys i sense el seu NIE suposarà per a tots aquests joves tenir el camí cap a l’emancipació molt més difícil: es trobaran en situació il·legal al territori, per tant no podran residir legalment al país i en el pitjor dels casos podrien ser deportats al seu país d’origen, tenint en compte que la majoria tampoc no tenen passaport. Vivint aquí i sense NIE no podran obtenir el permís de treball, tampoc no tindran accés a alguns espais formatius, ni podran obrir un compte bancari, o quelcom tan aparentment accessible com apuntar-se a un club esportiu.

Posant de punt de partida un cas com el descrit, comença pel jovent una cursa d’obstacles per aconseguir el NIE i el permís de treball: dos objectius que, depenent de si s’aconsegueixen o no, determinaran de manera rotunda les vides d’aquests nois i noies.

PRIMER OBJECTIU: NIE

Aconseguir una documentació que reconegui els joves serà la clau del seu futur, per aquest motiu és una de les prioritats a treballar per les educadores dels centres de menors i també per a les professionals de Punt de Referència. Les primeres traves, però, les troben en el moment de demanar cita a l’Administració que se n’encarrega: Estrangeria. Aconseguir una cita suposa un periple que pot durar setmanes i moltes vegades acaba sense èxit, i sense cita, no hi ha papers. Ens imaginem que haguéssim d’estar setmanes i setmanes intentant demanar cita per renovar el nostre passaport o el nostre NIE?

L’alegria és immensa quan un/a jove aconsegueix el NIE, però passat un any torna l’angoixa perquè toca demanar la renovació per la qual cal presentar una sèrie de documentació a vegades difícil de recopilar si no és amb ajuda de professionals, com per exemple, poder justificar que tenen mitjans econòmics per viure pel seu compte.

“És quasi impossible aconseguir els papers. És un procés massa llarg en el qual, per un motiu o altre, t’acaben negant la documentació”. Massa vegades escoltem aquesta frase en molts dels joves que acompanyem. Tot i que el resultat sigui positiu, no podem oblidar l’angoixa que pot generar l’espera d’un tràmit tan central en la seva trajectòria.

EL PERMÍS DE TREBALL
Amb el NIE a la mà, el jovent pot finalment accedir a una feina. Però no serà fàcil. El requisit perquè el/la jove aconsegueixi tenir el permís de treball és presentar un pre-contracte laboral d’un any de durada a jornada complerta, tot un repte tenint en compte que la seva experiència laboral i/o la seva formació prèvia és molt escassa degut a la seva edat, i a les dificultats d’obtenir aquest tipus de contracte al mercat laboral actual. Aquesta tramitació pot trigar, en el millor dels casos, entre 3 i 5 mesos a resoldre’s, uns mesos d’espera que es fan eterns per la persona que espera ser contractada i per l’empresari/a que ofereix el lloc de treball.

TREBALLO AQUÍ DES DE FA 9 ANYS, PERÒ NO PUC VOTAR.

Malgrat puguin haver passat anys per aconseguir el NIE i una feina, aquestes persones encara son lluny de ser ciutadans de ple dret fins que no aconsegueixin la nacionalitat espanyola. És el cas de molts joves que han passat per l’entitat i a qui hem seguit la pista. Porten 9 anys reconeguts legalment amb un NIE, amb una trajectòria d’estudis i de treball al territori però no són suficients encara per, per exemple, exercir el dret a vot.

UNA LLEI QUE POSA PALS A LES RODES
Aquest procés descrit és el més habitual entre el jovent migrat que atenem des de l’entitat, però cal tenir en compte que la Llei d’Estrangeria és encara més dura pel jovent que ha arribat amb la majoria d’edat feta o així li han determinat les proves d’edat. Aquest col·lectiu és el que pateix més per l’obtenció de la seva documentació.